Una recent enquesta de fiabilitat d’electrodomèstics, realitzada per l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) i que recull 85.000 valoracions de consumidors europeus, confirma un any més que Miele és la marca més duradora: la vida útil de les seues rentadores, assecadores, rentavaixelles i frigorífics aconsegueix els 15 anys de mitjana.
Col.laboració dels consumidors
Gràcies a la col·laboració dels milers de consumidors que van participar en l’enquesta, OCU ha elaborat a més un índex de fiabilitat, per tipus d’electrodomèstic, a partir del número i gravetat de les avaries relatades pels usuaris, la qual cosa permet oferir un rànquing de marques:
En rentadores, després de Miele, destaquen els bons resultats de Zanussi, Bosch i Siemens. Mentre que Edesa resulta la marca amb pitjor fiabilitat.
En assecadores Miele és també la marca més fiable, en este cas seguida de Zanussi i Beko, per este ordre.
En rentavaixella les primeres posicions són per a Neff, Selecline (Alcampo), Miele i Haier. I per sota de la mitjana queden Smeg, LG, Fagor i Brandt
En frigorífics destaca molt per sobre de la resta la marca Kunft (Worten); i li segueixen Franke i Buknecht. Smeg, per part seua, estaria entre les menys fiables.
Avaries més freqüents
L’enquesta també recull les avaries més freqüents segons la mena d’electrodomèstic. En rentadores, ho són la porta i el filtre; en assecadores, les que afecten el sistema d’assecament; en rentavaixella, la bomba de circulació o evacuació; i en els frigorífics, el sistema No Frost, tal com s’adverteix en la revista Compra Mestra de novembre.
Per què canvien d’aparell?
A la qüestió de per què van canviar finalment d’aparell, els enquestats han respost amb l’alt cost de la reparació i la falta de recanvis, que és una de les causes fonamentals de l’obsolescència prematura. OCU anima als consumidors a informar sobre les avaries i identificar així els punts de millora dels productes que usen; al mateix temps que sol·licita a les empreses mesurades que contribuïsquen a combatre este problema:
1. Que el producte es dissenye de manera que no hi haja peces de qualitat deficient, fràgils o l’assemblatge de les quals impedesca l’obertura per a una reparació.
2. Que reparar el producte tinga un cost notablement inferior al de comprar un altre nou.
3. Que la seua garantia siga superior als dos anys obligatoris i siga real: ara només s’atribueix a problemes del producte durant els primers 6 mesos.
4. Que s’informe de la vida mitjana prevista del producte, de les possibilitats de reparació, del temps de suport previst per a l’actualització del programari o de com ha de procedir-se per al seu correcte reciclatge.
Que els productes duren importa
I és que la durabilitat dels productes és una premissa indispensable per a aconseguir un mercat més just i sostenible, afirma OCU. En este sentit és vital que l’Administració impulse un etiquetatge que indique la facilitat per a reparar un electrodomèstic i la seua vida mitjana real.
