Servei Laboral Substitutori

Veig que Pablo Simón, un dels politòlegs més reconeguts per les seues intervencions en mitjans de comunicació ha dit que: «Hi hauria d’haver un servei obligatori als ajuntaments«. A la ressenya periodística de l’entrevista, es pot llegir: «Una mili als ajuntaments. D’aquesta manera tothom sabria que fer política no és tan senzill com sembla. És la proposta del professor titular de ciència política al Departament de Ciències Socials de la Universitat Carlos III.»

Ell ho planteja com una forma d’apaivagar la desafecció política, per la via del coneixement del treball dels regidors. Interessant. Però de difícil formulació en la pràctica.

Amb el meu equip hi vam pensar fa anys, però enfocat a allò que eren les nostres competències, és a dir, l’ocupació i la formació professional. I vam crear AVALEM JOVES + que venia a complementar el programa d’ajudes a la contractació en empreses privades, que es deia AVALEM JOVES. Eren anys difícil per a l’ocupació, on les empreses no contractaven, i les ajudes públiques que els oferíem no eren al·licient suficient, perquè com em deia el president de la CEV, el que necessitaven eren clients. No podien contractar gent si el seu producte no tenia eixida.

Clients. Una demanda que es sumava a la tradicional queixa, un poc incongruent he de dir, que els joves no tenien experiència professional. Amb tot això al cap, vaig haver de viatjar en dues ocasions a Brussel·les a convéncer a la Comissió, que els seus fons econòmics podien ser més eficients si a través d’ajuntaments i diputacions, els nostres joves aturats (amb estudis o no) pogueren ser contractats durant un any, amb salaris dignes, per a tenir una primera experiència professional tutelada pels tècnics dels ajuntaments. Ens van comprar la idea, i la van celebrar any a any en vore els resultats.

I els resultats oficials comunicats a la UE del programa operatiu 2014-2020 ens diu que 17.424 joves van treballar durant un any en ajuntaments i diputacions mentre rebien formació i que en els primers sis mesos després d’aquella experiència, prop del 36% van trobar treball.

Tot això en un moment en el qual les corporacions locals patien, i encara pateixen, de falta de personal per la famosa taxa de reposició, i coincidint en el temps amb la transferència de competències en avaluació de dependència o construcció de nous centres educatius.

És a dir, ajuda a les entitats locals, oportunitat laboral per a joves i impuls a l’economia, perquè tenim més gent treballant, cotitzant, i consumint. Experiència per als joves i clients per a les empreses. En paral·lel, les ajudes a empreses en el mateix període van permetre la contractació de 1.752 joves, amb un percentatge d’èxit que està molt pròxim al 80%.

En conjunt un programa que va tenir l’aval de la patronal i sindicats, que va rebre innombrables mostres de suport i satisfacció per part dels ajuntaments, el reconeixement del Ministeri de Treball, i de la Comissió Europea…

De tothom excepte del nou Consell, que ho qüestiona. I ho fa des d’una mala fe política i ignorància tècnica esgarrifosa. Qüestiona que el 36% d’efectivitat és molt poc… Comparat amb què? Perquè només es pot comparar amb els joves que en la mateixa situació, no han accedit a contractes amb entitats locals, i ja els dic jo i les dades de LABORA confirmen, que la diferència és extraordinàriament positiva.

Els joves que acaben d’estudiar i sis mesos més tard, sense haver passat per AVALEM JOVES +, treballen no supera el 3-4%. Tot això sense entrar en la deficient fórmula de control imposat per la UE, que consisteix simplement a testar si estan d’alta en la seguretat social el dia que fa sis mesos exactes del final del seu contracte a ajuntaments. Queden fora, doncs, els que troben treball sis mesos i un dia més tard!

D’altra banda, diu l’actual Consell que és obvi que les ajudes són més eficients al sector privat. Vegem-ho també. Estes ajudes són per a la contractació fixa, per tant, hauria de tenir un 100% d’efectivitat, perquè les empreses només contracten quan volen-poden-necessiten, ells decideixen. I, en canvi, eixe 80% que el Consell considera tan exitós, ens indica que prop del 20% d’eixes ajudes, van haver de ser tonades a l’administració, si més no, parcialment, perquè el compromís de fer contractes fixes no s’ha acomplert.

El President Mazón parla del govern dels millors. L’ocupació l’ha posat en mans d’indocumentats i incapaços, que intenten dissimular les seues mancances criticant als anteriors gestors, que, disculpen la immodèstia, vam fer un treball clarament exitós.

Últimes notícies

Mor atropellat a l’A-70 a Alacant per un conductor begut i drogat en plena operació eixida

Una persona ha mort aquest divendres atropellada a l’A-70, a l’altura de Villafranqueza (Alacant), després d’una col·lisió per abast. El conductor que l’ha atropellat ha donat positiu en alcohol i drogues i s’enfronta a delictes greus contra la seguretat viària.

Així quedarà la setmana escolar de Falles 2027 a València: lliure des del 15 de març

El Consell Escolar Municipal de València ha proposat que els col·legis tinguen festa el dilluns 7 de desembre i tota la setmana de Falles 2027, a canvi de fer classe el 22 i 23 de desembre.

La Comunitat Valenciana s’enfronta a una nova onada de calor amb més de 40 graus al prelitoral

Aemet preveu a inicis de la pròxima setmana un nou episodi d’onada de calor a la Comunitat Valenciana, amb màximes per damunt dels 40 graus al prelitoral i més de 35 graus en punts del litoral, acompanyades de tempestes vespertines i un fort ambient de basca.

Cutanda reclama deixar treballar jutges i institucions en el cas de les VPP de Les Naus

La portaveu del govern d'Alacant, Cristina Cutanda (PP), reclama esperar les investigacions judicials i de les comissions sobre les VPP de Les Naus davant la petició de l'oposició de convocar una comissió municipal urgent amb la compareixença de l'alcalde Luis Barcala.

Citen com a testimoni el vicesecretari municipal d’Alacant pel cas de les vivendes públiques

La jutgessa que investiga l’adjudicació de vivendes públiques a la Platja de Sant Joan d’Alacant ha citat com a testimonis el vicesecretari municipal i el cap de Disciplina Urbanística, i ha reclamat tota la documentació sobre la venda de la parcel·la.

De l’eufòria a la polèmica: així han sigut els dos cicles de Pedro Martínez al Valencia Basket

L’eixida de Pedro Martínez del Valencia Basket per fitxar pel Real Madrid tanca una segona etapa idèntica a la primera: il·lusió, èxits esportius i un final carregat de tensió i decepció a la grada taronja.

Pedro Martínez se’n va al Real Madrid i tanca una segona etapa intensa al València Basket

Pedro Martínez ha decidit eixir del València Basket rumb al Real Madrid, després de repetir un cicle d’il·lusió, títols i eixida polèmica com ja va passar en la seua primera etapa.

Pedro Martínez se’n va al Real Madrid i tanca una segona etapa tan exitosa com polèmica al València Basket

La marxa de Pedro Martínez al Real Madrid trenca l’acord fins a 2028 amb el València Basket i reprodueix el patró d’il·lusió, títols i final polèmic de la seua primera etapa al club taronja.