Mastodon
25.6 C
València
Dijous, 18 setembre, 2025

Hòmens i jóvens en els nous ‘Criteris lingüístics’

Les paraules i formes hòmens, jóvens, màrgens, ràvens i moltes més, pròpies de la parla valenciana ja són (o tornen a ser) preferents en els anunciats Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat. I prompte serà oficial eixa preferència disposada per la Direcció General d’Ordenació Educativa i Política Lingüística. Uns criteris que posen molt en valor les solucions lingüístiques més pròpies de la variant valenciana de la llengua, com havia ocorregut, gradualment, en les etapes dels governs anteriors (1982-2015).

Altres veus fins ara bandejades o relegades a la categoria de secundàries, col·loquials o locals, i ara restablides a preferents són acurtar, afonar, arreplegar, assentar-se, castic, defendre, entropessar, espenta, despedir, gasto, gastar, mitat, nuc, quadro, servici, xafar i moltíssimes més, que eren substituïdes, en l’autoanomenat ‘valencià culte’ i de la normativa ‘consolidada’, fins a maig passat, per altres paraules o formes, normatives també, però més prompte inusuals en la parla valenciana. Des de feia huit anys diferents entitats i associacions com Taula de Filologia Valenciana, Cercle Isabel de Villena i des de grups de professionals o activistes de la llengua hem anat demanant la rectificació dels criteris lingüístics establits pels responsables de la política lingüística del Govern del Botànic, a partir de 2016.

I això, perquè tant en els esmentats Criteris anteriors, com en el programa de traducció i correcció Salt, pautaven una línia induïda pel noucentisme i pel patró del català oriental, més per principis politicoideològics que per criteris i plantejaments lingüístics, que ajudaren al manteniment, reviscolament i autoestima del valencià.

El que demanàvem era la promoció del model lingüístic que s’inferix dels acords de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, dels treballs de destacats lingüistes actuals i de Josep Giner, Ferrer Pastor, Sanchis Guarner i altres anteriors, sense contradir la realitat de la unitat de la llengua. I que ahí, artiste cullc/cullga, l’emblemàtic este, consumix (acabat en -ix), cullc/cullga, muic/muiga, vore, vullc/vullga, vos voré, foren despenalitzades, com ara ja estan. Inclús preferents d’acord amb els nostres usos.

El model lingüístic que representen els esmentats Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat és el que, amb les modificacions, canvis o adaptacions que calguen o que puguen correspondre, amb la flexibilitat convenient, deu guiar els criteris de la llengua vehicular escrita i oral formal.

I estos canvis haurien d’haver sigut innecessaris, si el grup responsable de la política lingüística no haguera trencat el consens aconseguit fins al seu mandat lingüístic, amb la creació i els treballs de l’AVL i altres accions anteriors. Fa falta un pacte de model lingüístic, basat en la parla valenciana, que tinga estabilitat, done seguretat a l’usuari, un model per a la majoria de valencianoparlants i valencianoaprenents, i no un model per a especialistes, com l’imperant en àmbits universitaris, de l’ensenyament i altres. I que s’acaben les bandades de model originades per canvis en els governs valencians.

Evidentment, la recuperació i la normalització lingüística no s’aconseguirà només amb un model millor i més pròxim al parlant. Fan falta altres accions d’índole política, com que el valencià i les ‘altres llengües espanyoles’, que diu la Constitució, siguen oficials en l’Administració de l’Estat, que tots els empleats públics a la Comunitat valenciana entenguen el valencià, i no estigam obligats a canviar de llengua. I altres mesures d’igualtat idiomàtica, però amb un valencià identificador, assimilable i practicable, que ens puge l’autoestima com a valencians com el que comentem que calia i cal.

Últimes notícies

Els enginyers de camins sostenen que executar les infraestructures previstes hauria reduït les víctimes de la DANA

José Trigueros va defendre al Senat que, d'haver-se executat les obres previstes, la DANA de 2024 hauria causat menys víctimes i danys. Va reclamar preses, desviaments, tràmits més àgils, neteja de llits i alertes per a reforçar la resiliència a València i les conques mediterrànies.

Activistes exigixen a València un embargament d’armes a Israel i el registre d’un vaixell

Desenes de persones protesten davant el Port de València per a demanar un embargament integral al comerç d'armes amb Israel i la immobilització i inspecció d'un vaixell. La denúncia assenyala escales a València, Barcelona i Algesires i reclama controls sobre material de defensa i de doble ús.

SOS Desapareguts demana a Bernabé coordinació entre Govern i Consell després de la DANA

Joaquín Amills reclama a la delegada del Govern, Pilar Bernabé, que l'Executiu central i la Generalitat treballen de manera conjunta i sense polititzar la reconstrucció. També posa el focus en la salut mental dels afectats.

Detinguda pel presumpte escanyament d’una amiga amb un cable d’aspiradora a Benidorm

Una dona britànica de 64 anys va ser arrestada a Benidorm pel presumpte escanyament d'una amiga, de 66, amb el cable d'una aspiradora. La investigació seguix oberta després de l'avís d'una tercera turista al 112.

El Campello demana col·laboració per a identificar als responsables d’un abocament altament contaminant

L'Ajuntament del Campello sol·licita ajuda per a localitzar als autors d'un abocament de panells de fibra de vidre en la partida de Oñate. La Policia Local investiga i la sanció pot aconseguir 30.050 euros.

Tots a una Veu exigix coordinació i més inversió a la comissionada de la DANA

Tots a una Veu demana a la comissionada de la DANA, Zulima Pérez, un pla coordinat amb la Generalitat que fixe terminis, finançament i mesures de prevenció. L'entitat reclama formació ciutadana, ajustos en la gestió d'emergències i evitar triomfalismes i inauguracions per separat.

Toni Pérez lamenta la visita de Sánchez: sense tren a l’aeroport ni segona pista

El president de la Diputació d'Alacant titlla de decebedora la visita de Pedro Sánchez a l'aeroport i denúncia que no hi haja compromisos per al tren ni per a una segona pista.

La Generalitat bateja el viaducte d’accés a Torrent com a pont de la Comunitat de Madrid

La Generalitat canvia de nom el viaducte de la CV-403 que creua el barranc de Poio, a l'entrada de Torrent, com a pont de la Comunitat de Madrid. El gest agraïx el suport aportat després de les inundacions i el desplegament d'autobusos que va mantindre la mobilitat fins a la reobertura de Metrovalencia.