El València afronta el derbi davant el Llevant després de l’aturada de seleccions amb un precedent que marca el guió: des que Carlos Corberán va assumir la banqueta al desembre de 2024, l’equip sol ha aconseguit guanyar en la primera cita després d’una pausa quan va jugar a Mestalla.
Corberán ha viscut tres finestres internacionals des de la seua arribada: la primera al març de 2025, encara en la passada campanya, i dos en l’actual, al setembre i a l’octubre. En eixe primer retorn de març, l’equip es va imposar per la mínima al Mallorca a Mestalla (1-0), un triomf ajustat que va certificar el pes del factor camp. Ja en esta temporada, el València va caure amb claredat contra el Barcelona en el Johan Cruyff (6-0) i va firmar un empat sense gols davant l’Alabés en Mendizorroza (0-0), dos eixides en les quals la volta a la competició va ser més aspra.
Mestalla marca la diferència
Amb el seu anterior entrenador, Rubén Baraja, el comportament va ser similar: l’equip va respondre millor després de les pauses quan el va fer davant el seu públic que lluny de casa. Entre febrer de 2023 i desembre de 2024 va disputar huit partits just després d’una aturada internacional; únicament un va ser com a visitant i va acabar en derrota enfront de l’Atlètic de Madrid en el Metropolità. La tendència, per tant, ja venia de darrere.
El balanç a Mestalla després de reprendre la competició amb Baralla va ser de tres victòries, tres empats i una derrota. El detall d’eixos xocs il·lustra la regularitat: al març de 2023 va empatar enfront del Rayo Vallecano (1-1) en la temporada 2022-23; en la 2023-24, va encadenar un triomf contra l’Atlètic de Madrid (3-0) al setembre i un altre davant el Cadis (2-0) a l’octubre, abans de dos igualades, enfront del Cèltic (0-0) al novembre i contra el Mallorca (0-0) al març. Ja en la 2024-25, va perdre a casa enfront de Las Palmas (2-3) i va véncer al Betis (4-2), mentres que l’única eixida d’eixa seqüència va acabar amb derrota en el Metropolità (3-0).
La seqüència de resultats suggerix un patró recognoscible: després d’una aturada, el València ha trobat més estabilitat amb l’impuls del seu estadi i ha patit més a domicili. Les pauses interrompen el ritme competitiu i obliguen a reajustar mecanismes; en eixe context, el suport de Mestalla i un entorn conegut faciliten un reenganxament més sòlid al joc.
De cara al derbi, els precedents reforcen la idea que el factor camp pot pesar en la primera cita posterior a la finestra de seleccions. Amb Corberán, la mostra és limitada però coherent amb el viscut anteriorment: a casa, l’equip ha sigut capaç d’amarrar punts després de cada pausa; fora, el repte ha sigut major.
