La consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, ha destacat que l’acceptació social de la prostitució a la Comunitat Valenciana ha caigut 9 punts en només un any, ja que, si el 2021, el 37 % de la ciutadania considerava que el fenomen era acceptable en termes morals, este percentatge es redueix al 28%, cosa que suposa «un halo d’esperança perquè es pot apreciar un canvi de mentalitat».
Així s’ha expressat la titular de Justícia del Consell a la presentació, este dimecres, d’un nou estudi sobre la percepció social de la prostitució a la Comunitat Valenciana dirigit pel catedràtic de Dret Penal i Criminologia de la Universitat Miguel Hernández d´Elx i director del Centre Crimina de la institució acadèmica, Fernando Miró.
Els investigadors del Centre Crimina ja van realitzar, per encàrrec de la Conselleria de Justícia, el primer estudi sociològic sobre el grau d’acceptació de la prostitució a la Comunitat Valenciana que va ser presentat l’any passat en el marc dels treballs del Fòrum Valencià per l’Abolició de la Prostitució impulsat pel departament que dirigeix Gabriela Bravo.
L’estudi va revelar que la societat valenciana el 2021 percebia com a acceptable la prostitució en un 37,2% independentment del sexe de qui l’exercisca.
En 2022, en canvi, el percentatge d’acceptabilitat es redueix al 28,1%.
Quant a la inacceptabilitat moral de la prostitució el percentatge a 2021 va ser de 43,1% i amb 2022 de 52,5%. El 2021 el percentatge de la mostra que no es va posicionar sobre això va ser del 20,1% i amb 2022 del 18,6%.
A més, el sondeig ha demostrat que pagar per sexe és la conducta cap a la qual ha variat més l’actitud de la societat valenciana. El percentatge de la població que considera acceptable moralment pagar per sexe ha caigut del 38% en 2021 al 25% en 2022, és a dir, que a 2022 només 1 de cada 4 habitants de la comunitat considera moralment acceptable pagar per sexe.
Tot i això, malgrat que l’acceptabilitat moral de la prostitució ha disminuït en l’últim any, els homes continuen acceptant més l’exercici de la prostitució que les dones (30,6% en el cas dels homes davant d’un 25,7% en el cas de les dones).
L’any 2022 el grup d‘entre 55 i 64 anys (el 57,2%) va ser el que més rebuig mostrava cap a la prostitució, i el grup de 45 anys 54 (37,8%) el que més acceptabilitat manifestava.
Això sí, tal com passava l’any passat, hi ha un ampli Rebuig social cap a qualsevol forma de prostitució que implique explotació sexual, tracta d’éssers humans, la mediació de tercers o la pornografia en streaming. El rebuig cap al proxenetisme coactiu continua sent gairebé unànime (el 99% de les persones enquestades).
La imatge sobre la dona que considera que, si poguessin escollir, no exercirien la prostitució és d’un 55,20 % el 2022. Pel que fa al percentatge de persones que considera que les dones no tenen control sobre com exerceixen la prostitució el 2022 és de l’ 38,10%. Respecte al percentatge que considera que la dignitat de la dona es veu danyada en prostituir-se a 2022 el percentatge és de 54,70%.
Per trams d’edat, les persones amb edats compreses entre els 45 i els 54 anys són les que mantenen uns nivells més alts d’acceptació de la prostitució (del 42,5 % el 2021 al 37,8 el 2022) seguides dels que tenen entre 18 i 25 anys (que van passar del 41,1% al 30,6%). Els més grans es mantenen com els que menys accepten el fenomen perquè van passar de ser el 28,1% al 18%.
Estes dades, segons la consellera, revelen que és possible “canviar l’imaginari col·lectiu perquè la prostitució es reconega com un atemptat contra la dignitat de les dones i als drets humans”. Tot i això, la consellera ha lamentat que segueix havent-hi “un gran desconeixement del problema”, per la qual cosa ha advocat per seguir treballant en l’àmbit legislatiu, educatiu i social.
En este sentit, Gabriela Bravo ha explicat que d’ací a pocs’aprovaran les modificacions de la Llei d’Espectacles i la Llei de Carreteres”per augmentar la nostra capacitat sancionadora” alhora que se seguirà conscienciant “als municipis de la importància d’aprovar ordenances abolicionistes”.
L’estratègia valenciana abolicionista passa, segons ha assegurat la consellera, per sancionar i perseguir la demanda i protegir les víctimes, amb un pla integral perquè puguen construir un projecte de vida en el marc de la dignitat.
“Estem treballant per construir un món on no hi haja un home que pense que pagant puga fer amb el cos de la dona allò que vulga. Una societat decent no pot admetre en cap concepte que el cos de la dona siga objecte de lliure mercat, perquè la dignitat de la dona no pot estar a la venda”, ha conclòs Bravo.
