L’acusació popular que exercix Acció Cultural del País Valencià en la causa penal per la DANA ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que investigue al expresident Carlos Mazón, aforat per la seua condició de diputat en Les Corts, i que la resta de la instrucció continue en el Tribunal d’Instància de Catarroja.
L’advocat Manuel Mata ha formalitzat este divendres la seua personació davant la Sala civil i Penal del TSJCV i ha recolzat la proposta de la instructora perquè es practiquen diligències dirigides a la citació de l’aforat, al qual s’atribuïx responsabilitat en les riuades en les quals van morir 230 persones.
Al mateix temps, ha proposat que, donat l’estat de la instrucció i la naturalesa dels fets, no es concentre tota la causa en la instància superior i es possibilite que la instrucció continue a Catarroja. El plantejament passa per escindir la peça relativa a l’aforat i mantindre la unitat processal solo quan siga procedent, de manera que es preserve l’impuls del procediment i es reduïsquen riscos de paralització.
Segons l’escrit presentat, esta solució garantiria ‘el dret al jutge ordinari predeterminat per la llei i s’evitaria dilacions indegudes’, en permetre que el tribunal natural dels no aforats continue avançant sense dependre dels temps del TSJCV.
Avala la imputació de Mazón
Acció Cultural ha avalat la imputació de Mazón en sostindre que la conducta que se li atribuïx ‘consistix en l’omissió d’un deure objectiu de cura’, és a dir, a no adoptar mesures necessàries per a evitar un resultat lesiu quan tenia capacitat i obligació de fer-lo en la seua condició de president de la Generalitat.
L’acusació afirma que ‘tots i cada un dels requisits jurisprudencialment exigits es donen, indiciariamente’, i que ‘el llavors president de la Generalitat, en l’exercici de les seues funcions públiques, va ometre la realització de tots els actes de govern que li eren exigibles conforme als seus deures legals o reglamentaris’, una omissió que qualifica com a ‘infracció greu del deure de cura’.
Subratlla, a més, que és funció del president, legalment establida, garantir que la ciutadania reba protecció material i informació pertinent en situacions d’emergència, al costat de recomanacions que minimitzen el perill concret. Des d’eixa premissa, el nucli de l’acusació se centra en la suposada falta de coordinació i d’activació primerenca de mesures preventives.
Risc conegut i mesures no adoptades
L’escrit recorda el perfil de les víctimes com a indicador de la previsibilitat del risc: més de la mitat tenia més de setanta anys, moltes van morir en garatges i vivendes en plantes baixes, trenta-set eren usuàries de sistemes de teleassistència i deu van morir en residències de majors. Per a l’acusació, estes dades mostren que la població vulnerable necessitava una resposta pública àgil i coordinada.
També cita informacions prèvies sobre previsions meteorològiques, la suspensió de classes i la preocupació por rambles i barrancs, per a concloure que ‘la Generalitat Valenciana, en els seus màxims nivells, coneixia de mode fidedigne, més de trenta hores abans de les defuncions que s’investiguen, el risc cert d’inundacions en barrancs i rambles, les conseqüències que es podrien derivar per a la vida i integritat de les persones’.
Des d’eixa constatació, l’acusació sosté que ‘la Generalitat Valenciana, sota l’impuls del president, degué coordinar a les seues conselleries’ i instar mesures extraordinàries en sanitat, educació i servicis socials, entre altres àmbits. ‘Res d’això va ocórrer davant una predicció que va resultar demoledoramente certa’, afig.
El relat incorpora la declaració del cap de gabinet de Mazón, José Manuel Cuenca, segons la qual el matí del 29 d’octubre es va conéixer l’alerta roja de Aemet i Mazón va telefonar a tots els consellers perquè estigueren atents a l’evolució de la DANA i adoptaren mesures. No obstant això, l’acusació qüestiona la seua eficàcia: requerides per la instructora, ‘ni una sola conselleria ha pogut indicar una sola mesura adoptada a requeriment de la Conselleria de Justícia o de Presidència’.
A més, la part personada assenyala que la instructora ja s’ha estés sobre ‘el retard del Es-Alert que va poder salvar vides’, i afig que eren moltes i variades les mesures possibles que no es van adoptar. D’ací la seua petició al TSJCV: que limite la seua intervenció a les diligències imprescindibles respecte de l’aforat i permeta que el jutjat de Catarroja prosseguisca sense pausa amb la resta de la causa.
