Tot i que no figura en els programes econòmics dels governs, ni en els plans de reconstrucció, ni en les conversacions que es tenen sobre el virus, hi ha una altra pandèmia que ha provocat l’epidèmia del coronavirus. L’expansió d’esta malaltia ha incitat que siguen moltes més persones les que decidixen posar fi a les seues vides i ha augmentat la xifra de defuncions per suïcidis, tot i que l’any anterior el número ja era molt alt.
El 2019, en Espanya, es van registrar un total de 1.145 casos de suïcidi, triplicant la xifra de morts per accident i són molts els experts que han destacat que l’impacte del coronavirus incidix i incidirà molt en els col·lectius més vulnerables i per això denuncien que no existixen plans específics per a ells.
Els suïcidis continuaran sent part del balanç de l’epidèmia quan el coronavirus ja siga el pa de cada dia. L’economia es recuperarà, la societat aprendrà a viure amb el virus i quan arribe la vacuna posarà fi a este mal que tant ens ha afectat, però alguns seguiran veient la foscor tot i la gran il·luminació que hi haja. És precisament per este motiu que els experts insistixen que s’han de prendre mesures, recursos i professionals preparats per a ajudar a estes persones.
Encara hi ha molta incertesa sobre el coronavirus, però esta és major sobre què passarà amb la postpandèmia. Tot i això, si una cosa tenen clara els professionals, és que l’índex de suïcidis augmentarà tant en Espanya com en el món.
És un tema que seguix sent molt tabú i del que costa molt parlar i és per esta raó que Cristina Blanco, la presidenta de l’Associació basca de Suicidologia (AIDATU), ha defensat que és necessari «traure-ho de les catacumbes de la incomprensió en què es troba»
Una altra membre d’este organisme, María José López, ha al·legat que tot i les xifres d’este any no s’han donat a conéixer, «el que ens arriba és que en tota esta situació la venda d’ansiolítics i antidepressius ha augmentat en les farmàcies». «En moltes consultes també s’ha incrementat el número de pacients que busquen ajuda de caràcter psiquiàtric», afegix.
Les persones majors són les que tenen una taxa de suïcidi més alta, encara que es crega el contrari. De la xifra de l’any passat, el 40% eren individus de més de 60 anys. «El suïcidi es pot previndre i en molts casos evitar. Fan falta plans i recursos per a evitar que les persones més vulnerables no busquen la porta falsa del suïcidi per a posar fi als seus problemes», explica López.
Els efectes del coronavirus
«Nosaltres sabem el que comporta no poder despedir-se d’un ésser estimat. Això portarà conseqüències», ha manifestat, fent al·lusió al fet de no poder dir adéu a les persones properes que han dit adeu a causa del coronavirus. «No es pot arreglar una cosa desarreglant una altra. Els dols que ara hauran de ser seran molt complicats, inclús per a qui siga emocionalment fort».
«Se seguix creient que és una persona marginal, irrellevant. També que pertany a l’àmbit privat de la intimitat. Un altre mite molt estès és que el que es vol suïcidar ho conseguirà i que qui ho diu no ho farà. No és d’eixa forma», assenyala Cristina Blanco.
«També es continua responent amb frases com ‘com dius això’ a qui manifesta desitjos suïcides, en lloc d’oferir ajuda. En realitat, està cridant l’atenció, demanant ajuda». A demés, també ha volgut al·legar que «un altre error és dir que qui ha intentat suïcidar-se és un covard per no saber afrontar els problemes de la vida. O al contrari, un valent per haver-se atrevit a fer el pas. Arriba el punt que persones que han tingut temptatives de suïcidi es veuen com uns covards per no haver-ho conseguit».
