17 C
València
Dilluns, 26 gener, 2026

Els contagis de coronavirus han pujat un 400% en un mes en Espanya

 

El primer mes de la ‘nova normalitat‘ en tota Espanya s’ha traduït en un augment considerable dels contagis per coronavirus en tot el país. A principis del mes de maig, la bona evolució de la pandèmia va fer que el govern espanyol establira un sistema de fases baix del que tot el territori acabaria en la denominada ‘nova normalitat’.

 

Esta última fase va arribar a tot el país el 21 de juny, quan va véncer l’última pròrroga de l’estat d’alarma que feia més de tres mesos que estava vigent per l’emergència sanitària. Estos dies coincidixen amb l’època d’incidència més baixa del coronavirus en tot el país, i des d’eixe moment, els casos han tornat a augmentar fins a situar-se en números pareguts a les de començaments del mes de maig.

 

200 brots fan que la corba torne a pujar

Concretament, des del final de l’estat d’alarma s’han contagiat en Espanya 18.564 persones, amb dades fins al 20 de juliol. Això significa que el número de contagis setmanals han augmentat un 400%, en gran part a conseqüència dels més de 200 brots que hi ha actius en estos moments. Catalunya i l’Aragó, de moment, mostren les dades més preocupants. 

 

Dels més de 18.000 contagis durant este mes, 1.154 han necessitat ser hospitalitzats, 93 d’ells en Unitats de Cures Intensives (UCI), i 99 persones han mort a causa de la malaltia. Seguixen sent xifres molt per baix del moment àlgid de la pandèmia, entre finals de març i començaments d’abril, però la corba que va costar tant d’aplanar i fer baixar, ha tornat a pujar. 

 

La setmana prèvia a la finalització de l’estat d’alarma es van detectar en Espanya 1.668 casos de Covid-19. Un mes després, els casos detectats en l’última setmana han estat 8.297, segons les últimes dades facilitades per Sanitat. Un augment del 397%. 

 

Les autoritats sanitàries han repetit en numeroses ocasions que l’augment de casos estava previst, com els diferents brots que s’han produït per tot el país. No obstant això, les dades preocupen. 

 

La llibertat a la mobilitat ha fet que els contagis hagen augmentat pràcticament en tot el país, amb focus molt importants en Catalunya, Aragó, el País Basc, Galícia o Andalusia, entre d’altres. Les noves normes sanitàries, com l’ús de mascareta —obligatòria també al carrer en les últimes dos setmanes—, les distàncies de seguretat i la limitació d’aforaments no han sigut suficients. 

 

El perfil del malalt ha canviat: Ara es contagien els jóvens

La bona notícia —o la menys dolenta— sobre els nous contagis és que el perfil dels malalts ha canviat en els últims mesos. Segons un informe de l’Institut Carles III de Madrid, entre el març i el maig, l’edat mitjana dels pacients de coronavirus era de 60 anys, mentres que entre el maig i el juliol esta xifra ha baixat fins als 48 anys

 

A demés, el grup d’edat a on hi han més contagis actualment és entre els jóvens d’entre 18 i 29 anys, quan entre el març i l’abril van ser els majors de 80 anys els més afectats, especialment perquè la pandèmia va irrompre amb molta força en les residències de gent major.

 

Este fet va provocar també que la mortalitat es disparara, mentres que ara el 70% dels casos detectats, segons Sanitat, són asimptomàtics o tenen símptomes dèbils i no necessiten hospitalització. En total, des de l’inici de la pandèmia, en Espanya s’han contagiat ja 264.836 persones amb el coronavirus. D’estes, 126.025 van necessitar ser hospitalitzades, 11.730 a l’UCI, i 28.422 persones han mort per la malaltia.

 

A demés, els estudis de seroprevalença fets pel Ministeri de Sanitat han demostrat que, en realitat, uns 2 milions de persones ja tenen immunitat davant de la malaltia, o l’han fet en algun moment, i per tant han estat en contacte amb el Covid-19. Representen aproximadament un 5% de la població total del país.

Últimes notícies

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana malgrat el fre de la dana

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana amb 6.081 concerts, més de tres milions d'assistents i 108,5 milions de recaptació. La dana de finals d'octubre va restar dinamisme en els dos últims mesos de l'any.

La Generalitat impulsa un grup de treball per a reforçar la seguretat dels unflables

Emergències i Interior ha acordat amb el sector crear un grup de treball per a actualitzar la normativa d'unflables. La proposta inclou un operador qualificat amb formació per a supervisar muntatge, ús i desmuntatge.

Més de 30 mitjans d’AMDComVal acudeixen a FITUR per a difondre l’oferta turística de la Comunitat Valenciana

Enguany, el pavelló de la Comunitat Valenciana a FITUR ha tancat amb un total de més de 206.000 visites, de les quals més de 100.000 es van registrar durant el cap de setmana.

La jutgessa de la DANA cita a tres escortes de Mazón com a testimonis el 9 de febrer

La jutgessa del cas sobre la gestió de la DANA ha anomenat a tres escortes de Carlos Mazón per a declarar el 9 de febrer i encadena noves testificals al març. L'objectiu és aclarir crides i decisions durant la vesprada del 29 d'octubre de 2024.

El porter de l’edifici del canonge assassinat declara que l’entrada de xics era freqüent

Arranca el juí amb jurat per l'assassinat del canonge emèrit a València amb la declaració del porter de l'edifici. La Fiscalia apunta a coautoria i la defensa ho nega.

Pérez Llorca ha defés que protegir les senyes d’identitat no exclou i ha anomenat al diàleg

El president ha sostingut que reforçar les senyes d'identitat valencianes no implica excloure a ningú i ha reclamat acords per a aprovar la futura llei. Després de reunir-se amb les diputacions, ha detallat mesures en cultura, llengua, sanitat, aigua i atenció mental.

L’argentí Guido Rodríguez fitxa pel València

Guido Rodríguez arriba al València procedent del West Ham després d'un acord entre clubs. El club no precisa la duració del vincle i el jugador torna a LaLiga.

Els gestors de l’asil d’Aspe neguen apropiació indeguda i admeten que no va haver-hi comptabilitat

Dos responsables de l'asil d'Aspe han negat haver-se apropiat de fons i han assegurat que la residència mai va tindre comptabilitat formal. La Fiscalia els atribuïx administració deslleial, apropiació indeguda i estafa per un forat de 2,15 milions i demana 13 i 8 anys de presó.