Els contagis de coronavirus han pujat un 400% en un mes en Espanya

 

El primer mes de la ‘nova normalitat‘ en tota Espanya s’ha traduït en un augment considerable dels contagis per coronavirus en tot el país. A principis del mes de maig, la bona evolució de la pandèmia va fer que el govern espanyol establira un sistema de fases baix del que tot el territori acabaria en la denominada ‘nova normalitat’.

 

Esta última fase va arribar a tot el país el 21 de juny, quan va véncer l’última pròrroga de l’estat d’alarma que feia més de tres mesos que estava vigent per l’emergència sanitària. Estos dies coincidixen amb l’època d’incidència més baixa del coronavirus en tot el país, i des d’eixe moment, els casos han tornat a augmentar fins a situar-se en números pareguts a les de començaments del mes de maig.

 

200 brots fan que la corba torne a pujar

Concretament, des del final de l’estat d’alarma s’han contagiat en Espanya 18.564 persones, amb dades fins al 20 de juliol. Això significa que el número de contagis setmanals han augmentat un 400%, en gran part a conseqüència dels més de 200 brots que hi ha actius en estos moments. Catalunya i l’Aragó, de moment, mostren les dades més preocupants. 

 

Dels més de 18.000 contagis durant este mes, 1.154 han necessitat ser hospitalitzats, 93 d’ells en Unitats de Cures Intensives (UCI), i 99 persones han mort a causa de la malaltia. Seguixen sent xifres molt per baix del moment àlgid de la pandèmia, entre finals de març i començaments d’abril, però la corba que va costar tant d’aplanar i fer baixar, ha tornat a pujar. 

 

La setmana prèvia a la finalització de l’estat d’alarma es van detectar en Espanya 1.668 casos de Covid-19. Un mes després, els casos detectats en l’última setmana han estat 8.297, segons les últimes dades facilitades per Sanitat. Un augment del 397%. 

 

Les autoritats sanitàries han repetit en numeroses ocasions que l’augment de casos estava previst, com els diferents brots que s’han produït per tot el país. No obstant això, les dades preocupen. 

 

La llibertat a la mobilitat ha fet que els contagis hagen augmentat pràcticament en tot el país, amb focus molt importants en Catalunya, Aragó, el País Basc, Galícia o Andalusia, entre d’altres. Les noves normes sanitàries, com l’ús de mascareta —obligatòria també al carrer en les últimes dos setmanes—, les distàncies de seguretat i la limitació d’aforaments no han sigut suficients. 

 

El perfil del malalt ha canviat: Ara es contagien els jóvens

La bona notícia —o la menys dolenta— sobre els nous contagis és que el perfil dels malalts ha canviat en els últims mesos. Segons un informe de l’Institut Carles III de Madrid, entre el març i el maig, l’edat mitjana dels pacients de coronavirus era de 60 anys, mentres que entre el maig i el juliol esta xifra ha baixat fins als 48 anys

 

A demés, el grup d’edat a on hi han més contagis actualment és entre els jóvens d’entre 18 i 29 anys, quan entre el març i l’abril van ser els majors de 80 anys els més afectats, especialment perquè la pandèmia va irrompre amb molta força en les residències de gent major.

 

Este fet va provocar també que la mortalitat es disparara, mentres que ara el 70% dels casos detectats, segons Sanitat, són asimptomàtics o tenen símptomes dèbils i no necessiten hospitalització. En total, des de l’inici de la pandèmia, en Espanya s’han contagiat ja 264.836 persones amb el coronavirus. D’estes, 126.025 van necessitar ser hospitalitzades, 11.730 a l’UCI, i 28.422 persones han mort per la malaltia.

 

A demés, els estudis de seroprevalença fets pel Ministeri de Sanitat han demostrat que, en realitat, uns 2 milions de persones ja tenen immunitat davant de la malaltia, o l’han fet en algun moment, i per tant han estat en contacte amb el Covid-19. Representen aproximadament un 5% de la població total del país.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

L’AIReF preveu que la Comunitat Valenciana incomplisca la regla de gasto en 2025 i 2026

L'AIReF calcula que el gasto computable de la Comunitat Valenciana superarà els límits nacionals en 2025 i 2026 i avisa d'un dèficit del 1,9% del PIB en 2026.

El Govern ordena retirar l’escut feixista croat del panteó de Luburić a Carcaixent

El Govern inclou el panteó de Vjekoslav Luburić a Carcaixent en el catàleg de símbols contraris a la Memòria Democràtica i ordena retirar l'escut Ustaša i afegir panells explicatius sobre els seus crims.

Dansa València porta la dansa contemporània a L’Albufera i estrena una versió de Les filles de Bernarda Alba

Dansa València trau la creació contemporània al parc natural de L'Albufera amb peces site-specific i estrena una lectura actual de Les filles de Bernarda Alba, a més de noves propostes en La Mutant i el TEM.

La jutgessa que investiga la DANA de València cita com a testimoni a l’excap d’informatius d’À Punt

La magistrada que investiga la gestió de la DANA a València del 29 d'octubre de 2024 crida a declarar com a testimoni al llavors cap d'informatius d'À Punt i incorpora nous vídeos a la causa.

Les víctimes de la dana demanen a Bolaños més mitjans judicials i revisar els aforaments

Tres associacions de víctimes de la dana reclamen a Félix Bolaños més recursos per al jutjat de Catarroja, una justícia sense interferències polítiques i revisar l'ús dels aforaments.

El Consell retorna al seu lloc al tècnic que va visar les VPP d’Alacant però li canvia les funcions

El tècnic que va tramitar les vivendes públiques investigades a la Platja de Sant Joan torna al seu lloc per dret administratiu, però amb funcions distintes a les que van motivar la seua suspensió.

El Consell declara la Romeria de la Santa Faç Bé d’Interés Cultural immaterial

El Consell ha aprovat el decret que reconeix la Romeria de la Santa Faç d'Alacant com a Bé d'Interés Cultural immaterial, destacant el seu valor històric, religiós i festiu.

El Consell recorrerà la regularització d’immigrants en alertar de tensió en els servicis públics

El Consell anuncia que recorrerà la regularització d'immigrants impulsada pel Govern en considerar que generarà un efecte anomenada, una pressió afegida sobre la sanitat, l'educació i la vivenda, i que no arriba amb finançament extra.