La COVID-19 pot agreujar les patologies cardiovasculars

sanitat

La COVID-19 pot agreujar les patologies cardiovasculars  | pixabay

 

L’alteració del sistema immune, la inflamació i l’augment de la coagulació durant la infecció de la COVID-19, pot agreujar una patologia cardiovascular crònica que estava estable i augmentar el risc d’infarts en trencar-se les plaques d’ateromes dels gots i desencadenar principalment un infart de miocardi.

 

D’esta manera ho assegura la doctora Catheline Lauwers, cap del Servici de Cardiologia de Quirónsalud València, qui advertix de l’afectació directa de la musculatura del cor en els pacients amb coronavirus, cosa que augmenta el risc de patir una inflamació o miocarditis, i ressalta la importància de fer un seguiment cardiològic més exhaustiu dels pacients després de la infecció.

 

«Esta classe de seqüeles seran més importants en pacients que han tingut una malaltia cardiovascular prèvia al coronavirus, però també en aquells pacients que han retardat la seua visita al cardiòleg o no han acudit», destaca l’especialista en un comunicat.

 

Estes dades es veuen confirmades per les publicades per la Societat Espanyola de Cardiologia, que parlen de la disminució en un 40% de coronariografies i procediments intervencionistes per al tractament de les angioplàsties primàries per a l’obertura de l’artèria coronària en infarts des de l’inici de la pandèmia.

 

Un efecte col·lateral de la pandèmia

La doctora Lauwers recomana que, «tant durant la infecció de COVID-19, com després de la seua resolució, s’ha de fer un estudi cardiològic amb les tècniques habituals si el pacient presenta algun símptoma, sobretot per a assegurar-nos que la musculatura del cor no ha patit cap mal i per a descartar plaques d’ateromes en les seues artèries».

 

Un dels grans efectes col·laterals de la pandèmia, a part de l’ocasionat pel virus, ha sigut el retard del diagnòstic i tractament de les malalties cardiovasculars per la por d’acudir a un centre hospitalari.

 

El doctor Rafael Florenciano, cap del Servici de Cardiologia de l’Hospital Quirónsalud Torrevieja, advertix de la necessitat d’acudir a un centre sanitari davant símptomes compatibles amb un infart, entre els que es troben: dolor en el pit opressiu irradiat en braços o mandíbula, sudoració freda, nàusees i dificultat per a respirar.

 

«La presència d’un o de diferents d’estos símptomes, especialment en pacients amb factors de risc com la diabetis o la hipertensió, pot indicar que el pacient està patint un infart pel que cal acudir amb urgència a l’hospital o contactar amb el 112», incidix el doctor Florenciano.

 

La por al contagi no pot impedir acudir als hospitals

«L’atenció urgent no només ha de limitar-se a pacients amb dolor en el pit. Altres malalties es poden manifestar de manera aguda com és el cas de la insuficiència cardíaca i les arrítmies», afirma. En el cas de la insuficiència cardíaca, la seua aparició es caracteritza per una sobtada dificultat per a respirar, mentres que les arrítmies es caracteritzen per palpitacions.

 

«Davant d’estos símptomes també hem d’acudir a l’hospital, ja que un diagnòstic i tractament primerenc d’estes patologies millora molt el seu pronòstic», advertix el cardiòleg.

 

Segons els especialistes, «la por al contagi no pot impedir que els pacients acudisquen als hospitals per a rebre un tractament efectiu. Els hospitals estan prou preparats per a continuar tractant a pacients urgents amb altres patologies diferents a la COVID-19».

Últimes notícies

València Basket inicia la final de la Lliga Endesa amb pista a favor davant el Barcelona

València Basket i Barcelona reediten des de dijous la final de la Lliga Endesa de 2003, però ara amb factor pista taronja i més experiència per als valencians.

CCOO alerta d’un possible control horari al professorat en juliol sense pacte previ

CCOO-PV denuncia que Educacio vol implantar sistemes de control horari al professorat en juliol sense negociacio ni cobertura normativa clara, mentre la Conselleria assegura que no hi ha novetats respecte a altres cursos.

La proposta de finançament autonòmic obri la porta a 3.669 milions per a la Comunitat Valenciana

El ministre d'Hisenda, Arcadi España, insta Juanfran Pérez Llorca a abandonar les 'excuses' i a negociar un nou model de finançament autonòmic que, segons defensa, aportaria 3.669 milions d'euros a la Comunitat Valenciana a partir de 2027.

Nou protocol al Vega Baja per a acompanyar dones en dol neonatal

LHospital Universitari Vega Baja dOrihuela ha posat en marxa un protocol específic per a atendre dones i famílies en situació de dol perinatal i neonatal, amb un model dassistència integral i humanitzada.

Cinquena setmana de vaga mèdica en la Comunitat amb xifres enfrontades de seguiment

Els mèdics valencians han iniciat una nova setmana de vaga contra el nou estatut marc, que el CESM xifra en un seguiment pròxim al 90 %, davant del 6,86 % que admet la Conselleria de Sanitat. Les protestes inclouen manifestacions a València i Alacant i concentracions en hospitals i centres de salut de totes les comarques.

Pérez Llorca exigix que la negociació del finançament es faça en el Consell de Política Fiscal i Financera

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha reiterat al ministre d'Hisenda, Arcadi España, que està disposat a negociar el nou model de finançament autonòmic, però únicament en el si del Consell de Política Fiscal i Financera i amb una llei orgànica i una dotació clara als pressupostos de l'Estat.

Els tècnics sanitaris exigixen la reclasificació professional d’un col·lectiu que es considera oblidat

Centenars de tècnics superiors i mitjans del Sistema Nacional de Salut s’han concentrat davant l’Hospital Clínic de València per a exigir la seua reclasificació professional en els grups B i C1 i denunciar una situació que consideren discriminatòria i bloquejada des de 2023.

Així serà la gran remodelació de l’Estadi de la Ceràmica que ja ha arrancat

El Villarreal CF ha arrancat les obres de remodelació de l’Estadi de la Ceràmica, amb un nou edifici exterior de vestidors i millores d’accessos i seguretat que afectaran la distribució d’algunes localitats.