La COVID-19 pot agreujar les patologies cardiovasculars

sanitat

La COVID-19 pot agreujar les patologies cardiovasculars  | pixabay

 

L’alteració del sistema immune, la inflamació i l’augment de la coagulació durant la infecció de la COVID-19, pot agreujar una patologia cardiovascular crònica que estava estable i augmentar el risc d’infarts en trencar-se les plaques d’ateromes dels gots i desencadenar principalment un infart de miocardi.

 

D’esta manera ho assegura la doctora Catheline Lauwers, cap del Servici de Cardiologia de Quirónsalud València, qui advertix de l’afectació directa de la musculatura del cor en els pacients amb coronavirus, cosa que augmenta el risc de patir una inflamació o miocarditis, i ressalta la importància de fer un seguiment cardiològic més exhaustiu dels pacients després de la infecció.

 

«Esta classe de seqüeles seran més importants en pacients que han tingut una malaltia cardiovascular prèvia al coronavirus, però també en aquells pacients que han retardat la seua visita al cardiòleg o no han acudit», destaca l’especialista en un comunicat.

 

Estes dades es veuen confirmades per les publicades per la Societat Espanyola de Cardiologia, que parlen de la disminució en un 40% de coronariografies i procediments intervencionistes per al tractament de les angioplàsties primàries per a l’obertura de l’artèria coronària en infarts des de l’inici de la pandèmia.

 

Un efecte col·lateral de la pandèmia

La doctora Lauwers recomana que, «tant durant la infecció de COVID-19, com després de la seua resolució, s’ha de fer un estudi cardiològic amb les tècniques habituals si el pacient presenta algun símptoma, sobretot per a assegurar-nos que la musculatura del cor no ha patit cap mal i per a descartar plaques d’ateromes en les seues artèries».

 

Un dels grans efectes col·laterals de la pandèmia, a part de l’ocasionat pel virus, ha sigut el retard del diagnòstic i tractament de les malalties cardiovasculars per la por d’acudir a un centre hospitalari.

 

El doctor Rafael Florenciano, cap del Servici de Cardiologia de l’Hospital Quirónsalud Torrevieja, advertix de la necessitat d’acudir a un centre sanitari davant símptomes compatibles amb un infart, entre els que es troben: dolor en el pit opressiu irradiat en braços o mandíbula, sudoració freda, nàusees i dificultat per a respirar.

 

«La presència d’un o de diferents d’estos símptomes, especialment en pacients amb factors de risc com la diabetis o la hipertensió, pot indicar que el pacient està patint un infart pel que cal acudir amb urgència a l’hospital o contactar amb el 112», incidix el doctor Florenciano.

 

La por al contagi no pot impedir acudir als hospitals

«L’atenció urgent no només ha de limitar-se a pacients amb dolor en el pit. Altres malalties es poden manifestar de manera aguda com és el cas de la insuficiència cardíaca i les arrítmies», afirma. En el cas de la insuficiència cardíaca, la seua aparició es caracteritza per una sobtada dificultat per a respirar, mentres que les arrítmies es caracteritzen per palpitacions.

 

«Davant d’estos símptomes també hem d’acudir a l’hospital, ja que un diagnòstic i tractament primerenc d’estes patologies millora molt el seu pronòstic», advertix el cardiòleg.

 

Segons els especialistes, «la por al contagi no pot impedir que els pacients acudisquen als hospitals per a rebre un tractament efectiu. Els hospitals estan prou preparats per a continuar tractant a pacients urgents amb altres patologies diferents a la COVID-19».

Últimes notícies

La Diputació de València modernitza la teleassistència amb IA amb una inversió de 26 milions

La Diputació de València renova fins a 2028 el seu servici de teleassistència domiciliària amb un nou model avançat que integra intel·ligència artificial, prevenció i programes contra la soledat, amb una inversió de quasi 26 milions.

Un gos mossega una dona a Elda i li arranca part duna orella i fereix tres familiars

Un gos duna raça potencialment perillosa ha arrancat part de lorella esquerra a una dona de 51 anys i ha causat lesions lleus a una àvia, la seua filla i el seu nét de 4 anys en un carrer dElda, a la província dAlacant.

El Consell destina enguany 57 milions a infraestructures hídriques a la Vega Baixa

El conseller Miguel Barrachina anuncia a Guardamar del Segura que el Consell invertix més de 57 milions d’euros enguany en infraestructures hídriques a la Vega Baixa, amb obres clau contra les inundacions del Segura.

El València Digital Summit deixa 26 milions d’impacte econòmic en 2025, un 29 % més que l’any anterior

L’edició de 2025 de València Digital Summit ha generat un impacte econòmic de 26 milions d’euros, un 29 % més que en 2024, i reforça València com a pol d’innovació i atracció de talent tecnològic.

Mor un conductor de 78 anys en eixir de la via a l’A-35 a la Font de la Figuera

Un home de 78 anys ha mort este dilluns després d’eixir-se de la via amb el cotxe que conduïa al quilòmetre 14 de l’A-35, al terme de la Font de la Figuera, malgrat els intents de reanimació dels serveis sanitaris.

L’operadora del SAIH declara que ningú va telefonar per la pujada sobtada del Poyo a les 18.43 hores

Una operadora del SAIH de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer assegura davant el jutjat de Catarroja que ningú va telefonar per demanar aclariments sobre la crescuda sobtada del barranc del Poyo, de la qual havien avisat per correu electrònic a les 18.43 hores durant la dana.

Quinze tortugues marines nascudes a Dénia tornen a la mar en el Dia Mundial dels Oceans

Quinze tortugues marines nascudes a Dénia i criades a l'Oceanogràfic de València han sigut alliberades a la platja de Punta del Raset en el marc del projecte de conservació 'Head Starting'. L'acte, celebrat en el Dia Mundial dels Oceans, ha reunit institucions, entitats i voluntariat implicats en la protecció dels nius.

Un centenar i mig de docents pedalegen entre Castelló i Vila-real en la cinquena setmana de vaga

Al voltant de 150 docents i simpatitzants recorren en bicicleta Castelló i Vila-real en l’inici de la cinquena setmana de vaga indefinida de l’ensenyament públic no universitari, amb 21 jornades lectives de paro i el conflicte encara obert entre la Conselleria d’Educació i els sindicats.