Es disparen les visites a metge: el problema de les mascaretes que no esperava ningú

Ejemplo de shortcode con estilo
  D’un dia per l’altre, les mascaretes es van instal·lar a les nostres vides. Va ser una cosa irremeiable. De cop i volta, qui no en portava una es va convertir en una cosa rara. I és que no hi ha una altra opció. Després d’un any de pandèmia, la mascareta és un complement imprescindible del […]

 

D’un dia per l’altre, les mascaretes es van instal·lar a les nostres vides. Va ser una cosa irremeiable. De cop i volta, qui no en portava una es va convertir en una cosa rara. I és que no hi ha una altra opció. Després d’un any de pandèmia, la mascareta és un complement imprescindible del nostre vestuari. Ho és, bàsicament, per què ens ajuda a prevenir-nos d’un virus que s’ha demostrat capaç de fer estralls a qualsevol país.

I té la seua part positiva, evidentment, però n’hi ha que comencen a qüestionar el seu ús. De fet, segons ha explicat la doctora María José Lavilla Martín de Valmaseda a Telecinco, el nombre de pacients que acudeixen al metge al·legant que tenen problemes d’audició ha augmentat després de la pandèmia. Per què? fàcil. La presidenta de la Comissió d’Audiologia de la Societat Espanyola d’Otorrinolaringologia i Cirurgia de Cap i Coll (SEORL-CCC) argumenta que esta actua de «barrera visual» perquè «no ens permet llegir els llavis, ni veure els moviments articulatoris de la parla, ni l’expressió facial que acompanya el que diem».

A més, la doctora defensa també que la reducció de decibels produïda per la mascareta fa que el pacient reclame -ara més que mai- el suport d’audiòfons. «És una barrera acústica perquè redueix el volum de la veu, el volum que surt a través d’ella, i això depén del material que estiguen fetes i del nombre de les capes que porten. Com més ens protegeixen, més redueixen el volum, podent reduir entre 4 i 12 decibels. A més d’eixir la veu més feble, ix distorsionada i, sense tanta nitidesa, és més difícil d’entendre. Els nostres moviments articulatoris estan limitats, atrapats baix la mascareta i la ressonància també canvia», explica.

«Els sons suaus s’escapen de la nostra oïda»

Així mateix, la doctora Lavilla de Valmaseda explica que, inconscientment, quan tenim una conversa, utilitzem molt més l’oïda pel lògic impediment visual de la màscara. Una cosa que acaba provocant un greuge auditiu, ja que els sons més suaus s’escapen de la nostra capacitat. «En estes circumstàncies ens aferrem molt, fins i tot inconscientment, en els llavis i a la cara per rescatar, captar i reconéixer aquells sons suaus que se li escapen a la nostra oïda», assenyala l’experta.

 

Cada metre, 6 decibels

«Per cada metre que ens allunyem de la font sonora, de la persona que parla en este cas, perdem 6 decibels». Una frase senzilla, però que ho acaba resumint tot i que, per més inri, indica el perquè de la recent crescuda de casos de pacients que acudeixen al metge creient haver perdut audició.

Tot i la nova problemàtica sorgida, cal ser escèptics i reconéixer que a dia de hui la mascareta s’ha demostrat com l’element més efectiu contra la Covid-19. Per això mateix, segueix sent imprescindible el seu ús el màxim de temps possible.

Últimes notícies

Safor i Marina Baixa necessiten ajuda, neteja i reparacions després d’Adam

Els municipis de la Safor i la Marina Baixa prioritzen l’atenció humanitària, el buidatge d’aigua i la reparació de danys. La Generalitat ha activat ajudes i coordinació per a recuperar les zones afectades.

Set tortugues nascudes a Benidorm tornen a la mar després de 14 mesos

Set tortugues bobes nascudes a Benidorm han tornat a la mar després de 14 mesos de criança a l’Oceanogràfic. El programa ha buscat reforçar les seues opcions de supervivència.

València debatrà un pressupost rècord de 1.580 milions

El ple de València debatrà el 30 d’octubre uns comptes de 1.580,35 milions d’euros per a 2027, un 11,7 % més que en 2026. La vivenda pública, les inversions urbanes i la recuperació de les pedanies figuren entre les prioritats.

Gandia impulsa una obra de un millón para reduir inundacions a Beniopa

Gandia ha presentat al MITECO un projecte d’aproximadament un milió d’euros per a reduir el risc d’inundacions al barranc de Beniopa. La proposta busca finançament europeu FEDER.

El CCE coordina el control dels cabals en rius i barrancs, segons els bombers

Un informe incorporat a la causa judicial de la dana de 2024 atribueix al Centre de Coordinació d’Emergències la coordinació del control de cabals. La província de València té 48 punts de mesurament.

Julio González, més enllà de l’escultura, al Thyssen de Màlaga

El Museo Carmen Thyssen de Málaga commemora el 150 aniversari de Julio González amb una mostra de pintura i dibuix. L’exposició es podrà visitar fins al 17 de gener de 2027.

Els municipis de la Marina Alta preparen informes per a accelerar les ajudes

Roger Llanes ha demanat als municipis afectats per la dana Adam que elaboren informes de danys per a agilitzar les ajudes de reconstrucció. Ha visitat Xàbia i Els Poblets.

Gimeno i Piñeiro preparen amb Espanya la Copa de Nacions a Alacant

Àlvar Gimeno i Ignacio Piñeiro formen part de la convocatòria espanyola per a preparar a Alacant la Copa de Nacions. La selecció s’enfrontarà a l’Uruguai, Xile i Samoa en novembre.