Es disparen les visites a metge: el problema de les mascaretes que no esperava ningú

Ejemplo de shortcode con estilo
  D’un dia per l’altre, les mascaretes es van instal·lar a les nostres vides. Va ser una cosa irremeiable. De cop i volta, qui no en portava una es va convertir en una cosa rara. I és que no hi ha una altra opció. Després d’un any de pandèmia, la mascareta és un complement imprescindible del […]

 

D’un dia per l’altre, les mascaretes es van instal·lar a les nostres vides. Va ser una cosa irremeiable. De cop i volta, qui no en portava una es va convertir en una cosa rara. I és que no hi ha una altra opció. Després d’un any de pandèmia, la mascareta és un complement imprescindible del nostre vestuari. Ho és, bàsicament, per què ens ajuda a prevenir-nos d’un virus que s’ha demostrat capaç de fer estralls a qualsevol país.

I té la seua part positiva, evidentment, però n’hi ha que comencen a qüestionar el seu ús. De fet, segons ha explicat la doctora María José Lavilla Martín de Valmaseda a Telecinco, el nombre de pacients que acudeixen al metge al·legant que tenen problemes d’audició ha augmentat després de la pandèmia. Per què? fàcil. La presidenta de la Comissió d’Audiologia de la Societat Espanyola d’Otorrinolaringologia i Cirurgia de Cap i Coll (SEORL-CCC) argumenta que esta actua de «barrera visual» perquè «no ens permet llegir els llavis, ni veure els moviments articulatoris de la parla, ni l’expressió facial que acompanya el que diem».

A més, la doctora defensa també que la reducció de decibels produïda per la mascareta fa que el pacient reclame -ara més que mai- el suport d’audiòfons. «És una barrera acústica perquè redueix el volum de la veu, el volum que surt a través d’ella, i això depén del material que estiguen fetes i del nombre de les capes que porten. Com més ens protegeixen, més redueixen el volum, podent reduir entre 4 i 12 decibels. A més d’eixir la veu més feble, ix distorsionada i, sense tanta nitidesa, és més difícil d’entendre. Els nostres moviments articulatoris estan limitats, atrapats baix la mascareta i la ressonància també canvia», explica.

«Els sons suaus s’escapen de la nostra oïda»

Així mateix, la doctora Lavilla de Valmaseda explica que, inconscientment, quan tenim una conversa, utilitzem molt més l’oïda pel lògic impediment visual de la màscara. Una cosa que acaba provocant un greuge auditiu, ja que els sons més suaus s’escapen de la nostra capacitat. «En estes circumstàncies ens aferrem molt, fins i tot inconscientment, en els llavis i a la cara per rescatar, captar i reconéixer aquells sons suaus que se li escapen a la nostra oïda», assenyala l’experta.

 

Cada metre, 6 decibels

«Per cada metre que ens allunyem de la font sonora, de la persona que parla en este cas, perdem 6 decibels». Una frase senzilla, però que ho acaba resumint tot i que, per més inri, indica el perquè de la recent crescuda de casos de pacients que acudeixen al metge creient haver perdut audició.

Tot i la nova problemàtica sorgida, cal ser escèptics i reconéixer que a dia de hui la mascareta s’ha demostrat com l’element més efectiu contra la Covid-19. Per això mateix, segueix sent imprescindible el seu ús el màxim de temps possible.

Últimes notícies

Tres informes ja advertien que el Museu de Villena necessitava vigilància 24 hores abans del robatori del Tresor

La comissió municipal sobre el robatori del Tresor de Villena ha constatat que tres informes previs recomanaven vigilància física 24 hores al museu. L’oposició reclama més documentació, mentres el govern local defensa que les exigències mínimes de seguretat sí que es complien.

Sis mesos de presó a un empresari per tindre deu empleats sense alta en la Seguretat Social

Un empresari de 42 anys ha sigut condemnat a sis mesos de presó i una multa per tindre tota la plantilla, deu treballadors colombians, sense contracte ni alta en la Seguretat Social a Alacant. La pena de presó ha quedat en suspens sempre que no torne a delinquir.

Divaldirectia complix 10 anys formant directius locals amb tres presidents de la Diputació

La Diputació de València ha celebrat el desé aniversari de Divaldirectia amb la presència dels tres últims presidents i l’inici de la sisena edició del programa, que ha format ja 239 directius locals.

Nicolás Olea, nou doctor honoris causa de la UA: ‘El cos humà no es pot separar del seu ambient’

El metge i catedràtic emèrit Nicolás Olea ha sigut investit doctor honoris causa per la Universitat d’Alacant, on ha defensat que el cos humà està íntimament lligat al seu entorn i que la medicina ha de prevenir el sofriment abans que calga curar-lo.

Elx recorda els dotze guàrdies civils assassinats per ETA en 1986 amb una exposició

La Llotja Medieval d’Elx acull fins al 15 de novembre l’exposició ‘12 vidas. Una herida permanente’, que homenatja els dotze guàrdies civils assassinats per ETA en 1986 a Madrid, entre ells dos agents nascuts a la Comunitat Valenciana.

Fixades les noves declaracions de cinc alcaldes per la gestió de la DANA a València

El jutjat que investiga la gestió de la DANA del 29 d’octubre de 2024 ha programat per a novembre i desembre les declaracions de cinc alcaldes de l’Horta i de la comissaria cap de la Unitat Adscrita, com a testimonis. En la mateixa causa continuen investigats l’exconsellera Salomé Pradas i l’exsecretari autonòmic d’Emergències Emilio Argüeso.

Josep Puerto demana fe en l’estil del Valencia Basket i intensitat fins al minut 40

El capità del Valencia Basket, Josep Puerto, reclama ser fidels a l’estil de joc i mantindre la intensitat durant tot el partit davant el Maccabi, després de la dolorosa remuntada patida contra l’Olympiacos al Roig Arena.

Elda acull les primeres jornades internacionals de mares escriptores

Elda celebrarà dissabte les primeres Jornades Internacionals de Madres Escritoras, que uniran creació literària i maternitat amb autores de diversos països.