Es disparen les visites a metge: el problema de les mascaretes que no esperava ningú

 

D’un dia per l’altre, les mascaretes es van instal·lar a les nostres vides. Va ser una cosa irremeiable. De cop i volta, qui no en portava una es va convertir en una cosa rara. I és que no hi ha una altra opció. Després d’un any de pandèmia, la mascareta és un complement imprescindible del nostre vestuari. Ho és, bàsicament, per què ens ajuda a prevenir-nos d’un virus que s’ha demostrat capaç de fer estralls a qualsevol país.

I té la seua part positiva, evidentment, però n’hi ha que comencen a qüestionar el seu ús. De fet, segons ha explicat la doctora María José Lavilla Martín de Valmaseda a Telecinco, el nombre de pacients que acudeixen al metge al·legant que tenen problemes d’audició ha augmentat després de la pandèmia. Per què? fàcil. La presidenta de la Comissió d’Audiologia de la Societat Espanyola d’Otorrinolaringologia i Cirurgia de Cap i Coll (SEORL-CCC) argumenta que esta actua de «barrera visual» perquè «no ens permet llegir els llavis, ni veure els moviments articulatoris de la parla, ni l’expressió facial que acompanya el que diem».

A més, la doctora defensa també que la reducció de decibels produïda per la mascareta fa que el pacient reclame -ara més que mai- el suport d’audiòfons. «És una barrera acústica perquè redueix el volum de la veu, el volum que surt a través d’ella, i això depén del material que estiguen fetes i del nombre de les capes que porten. Com més ens protegeixen, més redueixen el volum, podent reduir entre 4 i 12 decibels. A més d’eixir la veu més feble, ix distorsionada i, sense tanta nitidesa, és més difícil d’entendre. Els nostres moviments articulatoris estan limitats, atrapats baix la mascareta i la ressonància també canvia», explica.

«Els sons suaus s’escapen de la nostra oïda»

Així mateix, la doctora Lavilla de Valmaseda explica que, inconscientment, quan tenim una conversa, utilitzem molt més l’oïda pel lògic impediment visual de la màscara. Una cosa que acaba provocant un greuge auditiu, ja que els sons més suaus s’escapen de la nostra capacitat. «En estes circumstàncies ens aferrem molt, fins i tot inconscientment, en els llavis i a la cara per rescatar, captarreconéixer aquells sons suaus que se li escapen a la nostra oïda», assenyala l’experta.

 

Cada metre, 6 decibels

«Per cada metre que ens allunyem de la font sonora, de la persona que parla en este cas, perdem 6 decibels». Una frase senzilla, però que ho acaba resumint tot i que, per més inri, indica el perquè de la recent crescuda de casos de pacients que acudeixen al metge creient haver perdut audició.

Tot i la nova problemàtica sorgida, cal ser escèptics i reconéixer que a dia de hui la mascareta s’ha demostrat com l’element més efectiu contra la Covid-19. Per això mateix, segueix sent imprescindible el seu ús el màxim de temps possible.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Pérez Llorca analitza amb el grup Forts els seus plans d’inversió en la Comunitat Valenciana

Juanfran Pérez Llorca es reunix amb la cúpula del grup Forts per a revisar la seua presència en la Comunitat Valenciana i abordar els seus plans d'inversió i creixement.

Labora llança ajudes als ajuntaments per a contractar aturades majors de 45 anys

Labora posarà en marxa una nova convocatòria d'ajudes dirigida a ajuntaments per a contractar dones desocupades, amb prioritat per a majors de 45 anys, i reforçar així la seua ocupabilitat i retorn al mercat laboral.

Pérez Llorca analitza amb el grup Forts la seua activitat i inversions en la Comunitat Valenciana

Juanfran Pérez Llorca s'ha reunit amb la cúpula del grup Forts per a revisar la seua presència en la Comunitat Valenciana i abordar els seus plans de futur i inversions.

Benidorm estrena un quadre de comandament per a controlar l’impacte ambiental del turisme

Benidorm llança un projecte pilot que crea un quadre de comandament digital per a mesurar i comparar l'impacte ambiental del sector hoteler, amb la finalitat d'impulsar un turisme més sostenible.

Els veïns de Tabarca fan el primer pas perquè l’illa siga entitat local menor

L'Associació de Veïns de Tabarca Illa Plana ha iniciat els tràmits perquè l'illa es constituïsca en entitat local menor i guanye autonomia respecte a l'Ajuntament d'Alacant.

Torrent i la Generalitat forcen una reunió amb la CHJ per a salvar l’aqüeducte Els Arquets de Baix

Torrent i la Generalitat han sol·licitat una reunió amb la CHJ per a defendre la reconstrucció de l'aqüeducte Els Arquets de Baix, arrasat per la dana, amb nous arguments tècnics i patrimonials.

La Generalitat estrena la nova planta de residus de Villena després d’una inversió de 12 milions

La Generalitat ha posat en marxa la renovada planta de tractament de residus de Villena, modernitzada i automatitzada després d'una inversió de més de 12 milions i preparada per a reduir al màxim les deixalles que acaben en abocador.

Dansa València porta de nou la dansa als carrers amb el cicle Moviments Urbans

Dansa València rellança el cicle Moviments Urbans per a convertir museus, places i ponts de València en escenaris de dansa contemporània oberts a tots els públics.