Es disparen les visites a metge: el problema de les mascaretes que no esperava ningú

 

D’un dia per l’altre, les mascaretes es van instal·lar a les nostres vides. Va ser una cosa irremeiable. De cop i volta, qui no en portava una es va convertir en una cosa rara. I és que no hi ha una altra opció. Després d’un any de pandèmia, la mascareta és un complement imprescindible del nostre vestuari. Ho és, bàsicament, per què ens ajuda a prevenir-nos d’un virus que s’ha demostrat capaç de fer estralls a qualsevol país.

I té la seua part positiva, evidentment, però n’hi ha que comencen a qüestionar el seu ús. De fet, segons ha explicat la doctora María José Lavilla Martín de Valmaseda a Telecinco, el nombre de pacients que acudeixen al metge al·legant que tenen problemes d’audició ha augmentat després de la pandèmia. Per què? fàcil. La presidenta de la Comissió d’Audiologia de la Societat Espanyola d’Otorrinolaringologia i Cirurgia de Cap i Coll (SEORL-CCC) argumenta que esta actua de «barrera visual» perquè «no ens permet llegir els llavis, ni veure els moviments articulatoris de la parla, ni l’expressió facial que acompanya el que diem».

A més, la doctora defensa també que la reducció de decibels produïda per la mascareta fa que el pacient reclame -ara més que mai- el suport d’audiòfons. «És una barrera acústica perquè redueix el volum de la veu, el volum que surt a través d’ella, i això depén del material que estiguen fetes i del nombre de les capes que porten. Com més ens protegeixen, més redueixen el volum, podent reduir entre 4 i 12 decibels. A més d’eixir la veu més feble, ix distorsionada i, sense tanta nitidesa, és més difícil d’entendre. Els nostres moviments articulatoris estan limitats, atrapats baix la mascareta i la ressonància també canvia», explica.

«Els sons suaus s’escapen de la nostra oïda»

Així mateix, la doctora Lavilla de Valmaseda explica que, inconscientment, quan tenim una conversa, utilitzem molt més l’oïda pel lògic impediment visual de la màscara. Una cosa que acaba provocant un greuge auditiu, ja que els sons més suaus s’escapen de la nostra capacitat. «En estes circumstàncies ens aferrem molt, fins i tot inconscientment, en els llavis i a la cara per rescatar, captarreconéixer aquells sons suaus que se li escapen a la nostra oïda», assenyala l’experta.

 

Cada metre, 6 decibels

«Per cada metre que ens allunyem de la font sonora, de la persona que parla en este cas, perdem 6 decibels». Una frase senzilla, però que ho acaba resumint tot i que, per més inri, indica el perquè de la recent crescuda de casos de pacients que acudeixen al metge creient haver perdut audició.

Tot i la nova problemàtica sorgida, cal ser escèptics i reconéixer que a dia de hui la mascareta s’ha demostrat com l’element més efectiu contra la Covid-19. Per això mateix, segueix sent imprescindible el seu ús el màxim de temps possible.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.