Els efectes de la lava del volcà de la Palma quan entre en contacte amb la mar

Ejemplo de shortcode con estilo
    La lava del volcà de Cumbre Vieja, que va entrar el diumenge en erupció a l’illa de la Palma, ha destruït al seu pas centenars de cases, deixant també milers de veïns evacuats, que podrien rondar entre les 5.000 i 10.000 persones. Les bugades de lava, que aconsegueixen els 1075 graus centígrads de […]

 

 

La lava del volcà de Cumbre Vieja, que va entrar el diumenge en erupció a l’illa de la Palma, ha destruït al seu pas centenars de cases, deixant també milers de veïns evacuats, que podrien rondar entre les 5.000 i 10.000 persones.

Les bugades de lava, que aconsegueixen els 1075 graus centígrads de temperatura, estan avançant per les valls del volcà a una velocitat important per a esta mena d’esdeveniments: uns 700 metres per hora.

A eixa velocitat i amb la quantitat de magma expulsat, els experts donen per fet que les bugades arribaran a la mar al voltant de les huit de la vesprada.

La lava avança cap a l’oest, en direcció a la mar, cap als nuclis de La Bombilla i Puerto Naos. Encara que el fet que la lava entre en contacte amb la mar no presenta un perill important per a la població, cal tindre algunes precaucions i podria tindre algunes conseqüències.

 

Foc en contacte amb l’aigua

 

El que succeeix quan el magma calent entra en contacte amb l’aigua de la mar és un refredament gradual del fluid calent, que provoca l’emissió d’una mescla de vapor i gasos a la superfície, per a acabar sedimentant i formant part de la pròpia terra.

El magma, en entrar en contacte amb l’aigua salada provoca una reacció química que aviva un fum intens que llança a l’atmosfera partícules molt fines d’àcid clorhídric i de vidre, que poden arribar a irritar la pell i els ulls o fins i tot causar problemes respiratoris, posant en risc tot l’hàbitat de la zona.

Altra de les conseqüències de l’arribada de la lava a la mar és que pot provocar una pujada inusual de la temperatura de l’aigua en la zona. Això pot provocar la generació d’algues i nous nutrients en la mar. Es pot dir que els volcans, tan submarins com els que llancen el seu magma a les aigües de la mar, fertilitzen l’oceà.

 

 

Volcà Kilawea a l’illa de Hawaii en l’estiu de 2018

 

Este fenomen va poder contemplar-se després de l’erupció del volcà Kilawea a l’illa de Hawaii en l’estiu de 2018. Després de l’arribada de centenars de tones de magma a la mar, este va elevar la temperatura de les aigües més profundes (a uns 300 metres de profunditat), que són unes aigües riques en nitrats.

En elevar la seua temperatura, esta aigua es va elevar cap a la superfície, portant amb ella tots els nutrients.

Així, immediatament després de l’erupció, les aigües de la zona es van cobrir d’una capa de fitoplàncton que va proliferar gràcies als nutrients en superfície. Esta capa va arribar a estendre’s fins a 150 quilòmetres mar endins. Les algues van romandre en la superfície més de dos mesos. Era la primera vegada que es documentava este fenomen.

Este va ser un efecte beneficiós però pot ser que, en un primer moment, la lava també pose fi a la vida d’algunes espècies submarines en la costa.

El Servei Geològic dels EUA descriu estos núvols com «laze» (una mescla de les paraules «llava» i «haze»-boirina-) i quan ocorre recomana als veïns que eviten la zona, fins i tot que no isquen de casa si no és necessari, ja que qualsevol colp de vent pot fer que un núvol com esta vaja a zones on ni tan sols ha arribat la lava.

Des del Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana ja han avisat que, a més, l’arribada de lava a la mar suposa un risc per a la navegació marítima. Així, recomanen evitar la concentració d’embarcacions en les zones circumdants als possibles punts d’arribada de la lava a la costa per a observar este fenomen.

Últimes notícies

El torró de Xixona reivindica nous usos a Brussel·les

Una delegació de Xixona ha portat al Parlamento Europeo receptes amb torró i xocolate per a mostrar que poden anar més enllà del postre nadalenc. També ha demanat suport per a declarar el 7 de novembre dia mundial del torró.

Avaria a Metrovalencia: retards en quatre línies

Una avaria elèctrica ha causat retards en quatre línies de Metrovalencia, al centre de València. La incidència ja s’ha reparat, però encara hi ha demores.

El president d’Adif presenta la dimissió després de reunir-se amb Carlos Cuerpo en plena crisi ferroviària

L’eixida de Luis Pedro Marco de la Peña arriba un dia després de la dimissió d’Óscar Puente i amb la investigació de l’accident d’Urda oberta

Fallas 2027: horaris per als petards i zones lliures a València

Les normes per a les Fallas 2027 a València limitaran els petards de nit, establiran espais sense pirotècnia i prohibiran les parades de mojitos.

Alacant anuncia els Reis Mags i les Carteres Reials de 2027

Nacho Lloret, César Quintanilla i Javier Portillo representaran els Reis Mags en la cavalcada d’Alacant del 5 de gener de 2027. També s’han anunciat les tres Carteres Reials.

Alacant i Castelló, en avís groc per pluges intenses

L’avís groc afecta el litoral sud d’Alacant i el litoral nord de Castelló entre dimecres 4 i dijous 5 de novembre. Les pluges poden deixar fins a 30 litres per metre quadrat en una hora.

Xixona busca suport europeu per a protegir el torró

Xixona ha demanat suport europeu per a promocionar i protegir el torró. La reunió també ha abordat les dificultats dels xicotets productors i la falta d’ajudes per a la Fira de Nadal de 2026.

Xest recupera infraestructures amb més de 200 milions després de la dana

El Govern ha destinat més de 200 milions a reconstruir Xest després de la dana de 2024. La inversió també acompanya un projecte de vivenda protegida.