Els efectes de la lava del volcà de la Palma quan entre en contacte amb la mar

 

 

La lava del volcà de Cumbre Vieja, que va entrar el diumenge en erupció a l’illa de la Palma, ha destruït al seu pas centenars de cases, deixant també milers de veïns evacuats, que podrien rondar entre les 5.000 i 10.000 persones.

Les bugades de lava, que aconsegueixen els 1075 graus centígrads de temperatura, estan avançant per les valls del volcà a una velocitat important per a esta mena d’esdeveniments: uns 700 metres per hora.

A eixa velocitat i amb la quantitat de magma expulsat, els experts donen per fet que les bugades arribaran a la mar al voltant de les huit de la vesprada.

La lava avança cap a l’oest, en direcció a la mar, cap als nuclis de La Bombilla i Puerto Naos. Encara que el fet que la lava entre en contacte amb la mar no presenta un perill important per a la població, cal tindre algunes precaucions i podria tindre algunes conseqüències.

 

Foc en contacte amb l’aigua

 

El que succeeix quan el magma calent entra en contacte amb l’aigua de la mar és un refredament gradual del fluid calent, que provoca l’emissió d’una mescla de vapor i gasos a la superfície, per a acabar sedimentant i formant part de la pròpia terra.

El magma, en entrar en contacte amb l’aigua salada provoca una reacció química que aviva un fum intens que llança a l’atmosfera partícules molt fines d’àcid clorhídric i de vidre, que poden arribar a irritar la pell i els ulls o fins i tot causar problemes respiratoris, posant en risc tot l’hàbitat de la zona.

Altra de les conseqüències de l’arribada de la lava a la mar és que pot provocar una pujada inusual de la temperatura de l’aigua en la zona. Això pot provocar la generació d’algues i nous nutrients en la mar. Es pot dir que els volcans, tan submarins com els que llancen el seu magma a les aigües de la mar, fertilitzen l’oceà.

 

 

Volcà Kilawea a l’illa de Hawaii en l’estiu de 2018

 

Este fenomen va poder contemplar-se després de l’erupció del volcà Kilawea a l’illa de Hawaii en l’estiu de 2018. Després de l’arribada de centenars de tones de magma a la mar, este va elevar la temperatura de les aigües més profundes (a uns 300 metres de profunditat), que són unes aigües riques en nitrats.

En elevar la seua temperatura, esta aigua es va elevar cap a la superfície, portant amb ella tots els nutrients.

Així, immediatament després de l’erupció, les aigües de la zona es van cobrir d’una capa de fitoplàncton que va proliferar gràcies als nutrients en superfície. Esta capa va arribar a estendre’s fins a 150 quilòmetres mar endins. Les algues van romandre en la superfície més de dos mesos. Era la primera vegada que es documentava este fenomen.

Este va ser un efecte beneficiós però pot ser que, en un primer moment, la lava també pose fi a la vida d’algunes espècies submarines en la costa.

El Servei Geològic dels EUA descriu estos núvols com “laze” (una mescla de les paraules “llava” i “haze”-boirina-) i quan ocorre recomana als veïns que eviten la zona, fins i tot que no isquen de casa si no és necessari, ja que qualsevol colp de vent pot fer que un núvol com esta vaja a zones on ni tan sols ha arribat la lava.

Des del Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana ja han avisat que, a més, l’arribada de lava a la mar suposa un risc per a la navegació marítima. Així, recomanen evitar la concentració d’embarcacions en les zones circumdants als possibles punts d’arribada de la lava a la costa per a observar este fenomen.

Anuncios

Últimes notícies

Maleït idioma, el castellà, segons Trump

Leo Giménez és lingüista i en el seu article d'esta setmana parla del rebuig de Donald Trump al castellà i utilitza eixe episodi per a reflexionar sobre el supremacisme lingüístic i la situació de les llengües minoritzades, especialment el valencià

José Muñoz acusa el Consell de no tindre ‘projecte propi’ i reclama que la Comunitat recupere pes a Espanya

El síndic del PSPV-PSOE defensa en un desdejuni d’AMDComVal una agenda valenciana basada en finançament, autogovern, servicis públics i vertebració territorial

CCOO denuncia 70 hores d’espera i col·lapse en les urgències de l’Hospital Clínic de València

CCOO alerta que les urgències de l'Hospital Clínic de València acumulen esperes de fins a 70 hores i un 70% més de pacients de la capacitat prevista, la qual cosa convertix l'àrea en una planta d'hospitalització encoberta i eleva el risc assistencial i laboral.

Els festivals Love the 90s i I Love Reggaeton es traslladen a l’estadi Ciutat de València

Els festivals Love the 90s i I Love Reggaeton canvien de la Ciutat de les Arts i les Ciències a l'estadi Ciutat de València per un conflicte de soroll, amb ajustos en la distribució del públic i opcions de reembossament.

Els sindicats denuncien servicis mínims abusius en 2n de Batxillerat per la vaga indefinida

Els sindicats del comité de vaga qualifiquen d'abusius els servicis mínims fixats per la Conselleria per al professorat de 2n de Batxillerat davant la vaga indefinida des de l'11 de maig.

Les empreses valencianes acceleren l’automatització malgrat la falta de talent en intel·ligència artificial

Més de la mitat de les empreses valencianes prioritza automatitzar processos per a guanyar eficiència, encara que reconeix una forta falta de talent especialitzat en intel·ligència artificial i un ús encara tàctic d'esta tecnologia.

El Consell aprova un acord de 27 milions per a fàrmacs contra l’esclerosi múltiple

El Consell ha autoritzat un acord marc de més de 27 milions d'euros per a garantir el subministrament de medicaments contra l'esclerosi múltiple en la sanitat pública valenciana durant els pròxims anys.

El Consell destina 14,7 milions al manteniment de depuradores a Castelló

El Consell ha autoritzat la EPSAR un contracte de 14,7 milions per a garantir el manteniment i la continuïtat dels sistemes de sanejament i depuració d'aigües residuals en diversos municipis de Castelló.