15.1 C
València
Dijous, 4 desembre, 2025

Els efectes de la lava del volcà de la Palma quan entre en contacte amb la mar

 

 

La lava del volcà de Cumbre Vieja, que va entrar el diumenge en erupció a l’illa de la Palma, ha destruït al seu pas centenars de cases, deixant també milers de veïns evacuats, que podrien rondar entre les 5.000 i 10.000 persones.

Les bugades de lava, que aconsegueixen els 1075 graus centígrads de temperatura, estan avançant per les valls del volcà a una velocitat important per a esta mena d’esdeveniments: uns 700 metres per hora.

A eixa velocitat i amb la quantitat de magma expulsat, els experts donen per fet que les bugades arribaran a la mar al voltant de les huit de la vesprada.

La lava avança cap a l’oest, en direcció a la mar, cap als nuclis de La Bombilla i Puerto Naos. Encara que el fet que la lava entre en contacte amb la mar no presenta un perill important per a la població, cal tindre algunes precaucions i podria tindre algunes conseqüències.

 

Foc en contacte amb l’aigua

 

El que succeeix quan el magma calent entra en contacte amb l’aigua de la mar és un refredament gradual del fluid calent, que provoca l’emissió d’una mescla de vapor i gasos a la superfície, per a acabar sedimentant i formant part de la pròpia terra.

El magma, en entrar en contacte amb l’aigua salada provoca una reacció química que aviva un fum intens que llança a l’atmosfera partícules molt fines d’àcid clorhídric i de vidre, que poden arribar a irritar la pell i els ulls o fins i tot causar problemes respiratoris, posant en risc tot l’hàbitat de la zona.

Altra de les conseqüències de l’arribada de la lava a la mar és que pot provocar una pujada inusual de la temperatura de l’aigua en la zona. Això pot provocar la generació d’algues i nous nutrients en la mar. Es pot dir que els volcans, tan submarins com els que llancen el seu magma a les aigües de la mar, fertilitzen l’oceà.

 

 

Volcà Kilawea a l’illa de Hawaii en l’estiu de 2018

 

Este fenomen va poder contemplar-se després de l’erupció del volcà Kilawea a l’illa de Hawaii en l’estiu de 2018. Després de l’arribada de centenars de tones de magma a la mar, este va elevar la temperatura de les aigües més profundes (a uns 300 metres de profunditat), que són unes aigües riques en nitrats.

En elevar la seua temperatura, esta aigua es va elevar cap a la superfície, portant amb ella tots els nutrients.

Així, immediatament després de l’erupció, les aigües de la zona es van cobrir d’una capa de fitoplàncton que va proliferar gràcies als nutrients en superfície. Esta capa va arribar a estendre’s fins a 150 quilòmetres mar endins. Les algues van romandre en la superfície més de dos mesos. Era la primera vegada que es documentava este fenomen.

Este va ser un efecte beneficiós però pot ser que, en un primer moment, la lava també pose fi a la vida d’algunes espècies submarines en la costa.

El Servei Geològic dels EUA descriu estos núvols com “laze” (una mescla de les paraules “llava” i “haze”-boirina-) i quan ocorre recomana als veïns que eviten la zona, fins i tot que no isquen de casa si no és necessari, ja que qualsevol colp de vent pot fer que un núvol com esta vaja a zones on ni tan sols ha arribat la lava.

Des del Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana ja han avisat que, a més, l’arribada de lava a la mar suposa un risc per a la navegació marítima. Així, recomanen evitar la concentració d’embarcacions en les zones circumdants als possibles punts d’arribada de la lava a la costa per a observar este fenomen.

Últimes notícies

Els nous consellers juren el càrrec i Pérez Llorca fixa com a objectiu reforçar la confiança pública

El president apel·la a afiançar ponts institucionals, millorar la coordinació i estar 'més prop de la ciutadania' en l’inici del nou Consell

El president de la Generalitat recupera el valencià

Leo Giménez és lingüista i en el seu article d'esta setmana parla de llengua, identitat i política, i reclama que el valencià siga emprat amb normalitat pels càrrecs públics, independentment de la seua ideologia

Pérez Llorca configura un nou Consell amb onze conselleries i tres vicepresidències

El president manté quasi tot l’equip de Mazón, incorpora perfils del PP i crea les àrees de Presidència i Serveis Socials, Família i Infància

Un home mor en un pis de València després d’una agressió i el company de pis és detingut

Els serveis d’emergència confirmen la mort de la víctima i traslladen a un altre home amb traumatisme mentre la Policia Nacional investiga els fets

Una dona de 29 anys és assassinada a ganivetades a Alacant en un nou cas de violència masclista

La víctima ha sigut trobada sense vida al domicili on encara convivien; l’agressor, de 34 anys, s’ha suïcidat després dels fets

Juanfran Pérez Llorca pren possessió com a president de la Generalitat i obri una nova etapa marcada pel diàleg

El nou cap del Consell assumeix el càrrec després d’un acte solemne en què ha demanat “perdó” a les famílies de les 229 víctimes de la DANA del 29 d’octubre del 2024

La Generalitat activa un pla per a reduir senglars i reforçar la vigilància davant la pesta porcina africana

La Generalitat ha posat en marxa un pla preventiu davant els primers casos de pesta porcina africana a Catalunya. El dispositiu reforça la vigilància i preveu reduir la població de senglars en zones de major risc, amb especial atenció a l'entorn de l'AP-7.

El cap de Gabinet de Mazón sosté que ningú va reclamar que el president acudira al Cecopi

José Manuel Cuenca ha defés en la comissió del Congrés sobre la DANA que el llavors president va estar informat i que des del Cecopi ningú ho va reclamar. L'oposició li ha retret no interrompre el menjar del 29 d'octubre i limitar les comunicacions en les hores crítiques.