Els efectes de la lava del volcà de la Palma quan entre en contacte amb la mar

 

 

La lava del volcà de Cumbre Vieja, que va entrar el diumenge en erupció a l’illa de la Palma, ha destruït al seu pas centenars de cases, deixant també milers de veïns evacuats, que podrien rondar entre les 5.000 i 10.000 persones.

Les bugades de lava, que aconsegueixen els 1075 graus centígrads de temperatura, estan avançant per les valls del volcà a una velocitat important per a esta mena d’esdeveniments: uns 700 metres per hora.

A eixa velocitat i amb la quantitat de magma expulsat, els experts donen per fet que les bugades arribaran a la mar al voltant de les huit de la vesprada.

La lava avança cap a l’oest, en direcció a la mar, cap als nuclis de La Bombilla i Puerto Naos. Encara que el fet que la lava entre en contacte amb la mar no presenta un perill important per a la població, cal tindre algunes precaucions i podria tindre algunes conseqüències.

 

Foc en contacte amb l’aigua

 

El que succeeix quan el magma calent entra en contacte amb l’aigua de la mar és un refredament gradual del fluid calent, que provoca l’emissió d’una mescla de vapor i gasos a la superfície, per a acabar sedimentant i formant part de la pròpia terra.

El magma, en entrar en contacte amb l’aigua salada provoca una reacció química que aviva un fum intens que llança a l’atmosfera partícules molt fines d’àcid clorhídric i de vidre, que poden arribar a irritar la pell i els ulls o fins i tot causar problemes respiratoris, posant en risc tot l’hàbitat de la zona.

Altra de les conseqüències de l’arribada de la lava a la mar és que pot provocar una pujada inusual de la temperatura de l’aigua en la zona. Això pot provocar la generació d’algues i nous nutrients en la mar. Es pot dir que els volcans, tan submarins com els que llancen el seu magma a les aigües de la mar, fertilitzen l’oceà.

 

 

Volcà Kilawea a l’illa de Hawaii en l’estiu de 2018

 

Este fenomen va poder contemplar-se després de l’erupció del volcà Kilawea a l’illa de Hawaii en l’estiu de 2018. Després de l’arribada de centenars de tones de magma a la mar, este va elevar la temperatura de les aigües més profundes (a uns 300 metres de profunditat), que són unes aigües riques en nitrats.

En elevar la seua temperatura, esta aigua es va elevar cap a la superfície, portant amb ella tots els nutrients.

Així, immediatament després de l’erupció, les aigües de la zona es van cobrir d’una capa de fitoplàncton que va proliferar gràcies als nutrients en superfície. Esta capa va arribar a estendre’s fins a 150 quilòmetres mar endins. Les algues van romandre en la superfície més de dos mesos. Era la primera vegada que es documentava este fenomen.

Este va ser un efecte beneficiós però pot ser que, en un primer moment, la lava també pose fi a la vida d’algunes espècies submarines en la costa.

El Servei Geològic dels EUA descriu estos núvols com «laze» (una mescla de les paraules «llava» i «haze»-boirina-) i quan ocorre recomana als veïns que eviten la zona, fins i tot que no isquen de casa si no és necessari, ja que qualsevol colp de vent pot fer que un núvol com esta vaja a zones on ni tan sols ha arribat la lava.

Des del Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana ja han avisat que, a més, l’arribada de lava a la mar suposa un risc per a la navegació marítima. Així, recomanen evitar la concentració d’embarcacions en les zones circumdants als possibles punts d’arribada de la lava a la costa per a observar este fenomen.

Últimes notícies

El CCCC mostra el vídeoassaig de Joan Morey sobre veu i comunicació contemporània

El Centre del Carme Cultura Contemporània exposa fins al 22 de novembre el projecte de videoart de Joan Morey, un assaig audiovisual que connecta escultures barroques, poder de la veu i formes de comunicació actuals.

El Front Abolicionista reclama a Les Corts mesures fermes contra la prostitució

Representants del Front Abolicionista s’han concentrat davant Les Corts per exigir una estratègia valenciana contra les violències sexuals i una llei estatal abolicionista del sistema prostitucional.

Eutanàsia a Ami, la rinoceronta de Bioparc València amb una malaltia irreversible

Bioparc València ha hagut de practicar l’eutanàsia a Ami, una jove rinoceronta blanca de 7 anys, després de patir una greu malaltia irreversible de la medul·la òssia que li causava un deteriorament accelerat de la salut.

El rector de la UJI reclama més finançament per a garantir la qualitat universitària

El rector de la UJI, Jesús Lancis, ha aprofitat l’obertura del curs 2026/2027 de les universitats valencianes per a exigir a les administracions més finançament i afrontar el repte de la intel·ligència artificial generativa. L’acte ha reunit a Castelló les principals autoritats autonòmiques, estatals i locals.

Els fons FEDER per a la Comunitat ja mobilitzen 630 milions d’euros

La Generalitat ha gestionat ja el 70,9 % dels fons FEDER 2021-2027 assignats a la Comunitat Valenciana, amb 629,87 milions mobilitzats i 1.515 operacions en marxa.

Braulio Vázquez obri la porta a fitxar un central i a reforçar l’àrea esportiva del Valencia

El nou director esportiu del Valencia ha explicat en la seua presentació que estudia incorporar un central, mirar el mercat de jugadors lliures i reordenar l’estructura esportiva i mèdica del club.

La Diputació d’Alacant reforça el diàleg amb els regants de Callosa de Segura

Toni Pérez ha visitat el Jutjat Privat d’Aigües de Callosa de Segura per a escoltar les necessitats dels regants i repassar les ajudes provincials per a millorar l’eficiència hídrica.

Concentració de cinc dies de l’Elx a San Pedro del Pinatar durant l’aturada

L’Elx ha programat una estada de treball de cinc dies a San Pedro del Pinatar durant l’aturada de LALIGA, amb entrenaments dobles i dos amistosos de preparació.