Els Estats Units crea un dia festiu nacional per a reflexionar sobre l’esclavitud

+


Rebre les notícies de València Diari

 

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha signat este dijous una llei que declara el 19 de juny, conegut com a “Juneteenth”, com un nou dia festiu nacional per a reflexionar sobre la data de 1865 en la qual els últims esclaus negres van saber que eren lliures.

“Este és un dia d’un profund pes i d’un profund poder, un dia en què recordem la taca moral i el terrible preu que l’esclavitud ha costat al país i que li continua costant. El que he anomenat durant molt de temps el pecat original dels EUA”, va manifestar Biden en un discurs a la Casa Blanca.

Davant desenes d’activistes i legisladors, el mandatari va destacar la importància històrica que té la declaració com a festiu nacional del “Juneteenth”, un joc de paraules amb el mes de juny i la pronunciació de 19 en anglés i que ja era una data de celebració per a la comunitat afroestatunidenc.

“Les grans nacions no ignoren els seus moments més dolorosos, no ignoren eixos moments del passat. Els reben amb els braços oberts, les grans nacions no fugen, entenen els errors que s’han comés. I en recordar eixos moments comencem a sanar i a créixer més forts”, va afirmar Biden.

Esclaus que no sabien que eren lliures

 

Abans de Biden, ha parlat la vicepresidenta dels EUA, Kamala Harris, la primera persona afroestatunidenc a ocupar eixe lloc i que s’ha encarregat de narrar la història darrere del nou festiu.

El “Juneteenth”, va explicar, commemora la data en la qual més de 250.000 esclaus negres van rebre per primera vegada la notícia que eren lliures.

En concret, el que va ocórrer va ser que el general de la Unió, Gordon Granger va entrar en el port de Galveston (Texas) per a anunciar la derrota de la Confederació en la Guerra Civil dos mesos abans i per a proclamar que “tots els esclaus” eren lliures.

Fins llavors, els esclaus no sabien que havien sigut alliberats perquè els esclavistes de Texas s’havien negat a acceptar l’ordre que havia donat dos anys abans el llavors president Abraham Lincoln per a abolir l’esclavitud.

“Durant dos anys, la gent de Texas va seguir esclavitzada. Durant més de dos anys intencionalment es va restringir la seua llibertat. Durant dos anys!”, va destacar Harris.

No obstant això, segons va recordar la vicepresidenta, malgrat la intervenció de Granger, alguns estats meridionals van continuar tenint esclaus durant sis mesos més fins que el desembre de 1865 es va ratificar la 13a esmena de la Constitució per a formalment prohibir eixa pràctica inhumana.

Últimes notícies

Notícies relacionades

Activar notificacions D'acord No, gràcies