La majoria de països del món van conseguir frenar la primera onada de coronavirus gràcies a les estrictes mesures de confinament. Entre ells Espanya, que va aplicar una de les quarantenes més dures per a rebaixar l’elevada taxa d’infecció i mortalitat en març i abril. Però l’estratègia dels confinaments va portar, també, la ruïna econòmica.
Esta és una de les raons per les que més de 2.000 epidemiòlegs i altres especialistes de diferents països han presentat formalment el rebuig al confinament com a mètode de lluita contra el coronavirus. Els professionals proposen com a alternativa que les persones menys vulnerables isquen al carrer per a arribar a la immunitat de grup. Ho han fet a través d’una declaració que marca un abans i un després, la Declaració de Great Barrington, a on reclamen una tornada a la normalitat per a tota la població excepte els grups més vulnerables.
La seua estratègia implica arribar com més prompte millor a la immunitat de grup i superar la pandèmia minimitzant altres danys col·laterals per la salut. En el document parlen de «protecció enfocada» i demanen posar fi a les «polítiques de bloqueig que estan produint efectes devastadors en la salut pública a curt i mitjà termini». Els professionals denuncien que l’actual estratègia de superació de la pandèmia ha portat taxes més baixes de vacunació infantil, un empitjorament de les malalties cardiovasculars, menys exàmens de detecció precoç del càncer, deteriorament de la salut mental i altres efectes col·laterals que porten a un major excés de mortalitat.
El pes d’estes conseqüències l’està carregant, diuen, la classe treballadora i els més joves, i advertixen que el mal pot ser irreparable. Per trobar a una alternativa, posen de manifest que la Covid-19 afecta més de mil voltes més a la gent gran i als malalts que als jóvens, i que de fet és menys perillosa per als xiquets que malalties com la grip.
Per este motiu, estan a favor de l’estratègia selectiva de lluita contra el coronavirus, que consistix en protegir als sectors més vulnerables i permetre la normalitat a la resta de la població. En Europa, països com Suècia van abanderar esta opció durant la primera onada, i en Espanya ve representada pel posicionament de la Comunitat de Madrid.
Propostes de la declaració
Els signants de la declaració posen l’accent en la injustícia que representa deixar sense escola als estudiants i tornen a destacar la importància de la immunitat: «A mesura que augmenta la immunitat, disminuix el risc d’infecció per a tots, inclosos els vulnerables. Sabem que totes les poblacions arribaran eventualment a la immunitat col·lectiva, i que això pot ser assistit per la vacuna sense que depenga d’esta».
Els experts conclouen que l’objectiu és rebaixar la mortalitat i el dany social fins a conseguir la immunitat col·lectiva. Defensen que és l’enfocament més compassiu perquè permet que aquells que tenen un risc mínim de mort visquen les seues vides amb normalitat, mentres es protegix millor als que estan en un major grau de risc.
Per això proposen que la gent gran que visca en sa casa reba aliments essencials i puga reunir-se amb els membres de la família, quan siga possible, fora en lloc de dins. Les persones no vulnerables han de poder seguir fent vida normal, recordant rentar-se les mans i quedar-se en casa quan estiguen malalts. També aconsellen obrir escoles i universitats per a l’ensenyament presencial i reprendre les activitats extraescolars com els deports.
