El Regne Unit dona llum verda a l’extradició de Julian Assange als EUA

La ministra d’Interior britànica, Priti Patel, ha aprovat l’extradició del fundador de Wikileaks, Julian Assange, als Estats Units, on se li busca per 18 càrrecs penals, inclosa la violació d’una llei d’espionatge.

El passat 20 d’abril, un jutge d’un tribunal britànic va emetre una ordre de lliurament del periodista australià als EUA per a ser considerada pel Govern del Regne Unit.

«Segons la Llei d’Extradició de 2003, el Ministre d’Estat ha de signar una ordre d’extradició si no hi ha motius per a prohibir l’ordre«, va dir un portaveu del Departament de l’Interior, en confirmar que la Ministra Priti Pratel va signar el decret per a extradir a Assange.

Després de conéixer la signatura de l’extradició de la ministra britànica, Wikileaks ha anunciat que Julian Assange apel·larà la seua extradició del Regne Unit als Estats Units. Assange té 15 dies per a apel·lar aquesta decisió.

Els tribunals del Regne Unit no han determinat que anara repressiu, injust o un abús procedimental extradir a Assange”, per la qual cosa el Ministeri de l’Interior ha explicat que, en aquest cas, no cap més que donar el vistiplau administratiu al trasllat.

Wikileaks, no obstant això, ha considerat que és “un dia negre per a la llibertat de premsa i la democràcia britànica” i ha confirmat la presentació d’un recurs, la qual cosa previsiblement dilatarà el procés. L’organització ha recordat que Assange s’enfronta als Estats Units a una possible pena de 175 anys de presó.

«En aquest cas, els tribunals del Regne Unit no van determinar que seria opressiu, injust o un abús de procés extradir al senyor Assange. Tampoc van trobar que l’extradició seria incompatible amb els seus drets humans, inclòs el seu dret a un judici just, judici i llibertat d’expressió, i que mentre estiga als Estats Units serà tractat adequadament, fins i tot respecte a la seua salut«, va subratllar el comunicat.

Assange és reclamat per la justícia estatunidenca que vol jutjar-ho per la difusió, des de 2010, de més de 700.000 documents classificats sobre activitats militars i diplomàtiques estatunidenques, en particular a l’Iraq i l’Afganistan. S’enfronta a 175 anys de presó.

Va ser detingut en 2019 després de passar més de set anys refugiat en l’ambaixada de l’Equador a Londres.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.