El Regne Unit dona llum verda a l’extradició de Julian Assange als EUA

La ministra d’Interior britànica, Priti Patel, ha aprovat l’extradició del fundador de Wikileaks, Julian Assange, als Estats Units, on se li busca per 18 càrrecs penals, inclosa la violació d’una llei d’espionatge.

El passat 20 d’abril, un jutge d’un tribunal britànic va emetre una ordre de lliurament del periodista australià als EUA per a ser considerada pel Govern del Regne Unit.

«Segons la Llei d’Extradició de 2003, el Ministre d’Estat ha de signar una ordre d’extradició si no hi ha motius per a prohibir l’ordre«, va dir un portaveu del Departament de l’Interior, en confirmar que la Ministra Priti Pratel va signar el decret per a extradir a Assange.

Després de conéixer la signatura de l’extradició de la ministra britànica, Wikileaks ha anunciat que Julian Assange apel·larà la seua extradició del Regne Unit als Estats Units. Assange té 15 dies per a apel·lar aquesta decisió.

Els tribunals del Regne Unit no han determinat que anara repressiu, injust o un abús procedimental extradir a Assange”, per la qual cosa el Ministeri de l’Interior ha explicat que, en aquest cas, no cap més que donar el vistiplau administratiu al trasllat.

Wikileaks, no obstant això, ha considerat que és “un dia negre per a la llibertat de premsa i la democràcia britànica” i ha confirmat la presentació d’un recurs, la qual cosa previsiblement dilatarà el procés. L’organització ha recordat que Assange s’enfronta als Estats Units a una possible pena de 175 anys de presó.

«En aquest cas, els tribunals del Regne Unit no van determinar que seria opressiu, injust o un abús de procés extradir al senyor Assange. Tampoc van trobar que l’extradició seria incompatible amb els seus drets humans, inclòs el seu dret a un judici just, judici i llibertat d’expressió, i que mentre estiga als Estats Units serà tractat adequadament, fins i tot respecte a la seua salut«, va subratllar el comunicat.

Assange és reclamat per la justícia estatunidenca que vol jutjar-ho per la difusió, des de 2010, de més de 700.000 documents classificats sobre activitats militars i diplomàtiques estatunidenques, en particular a l’Iraq i l’Afganistan. S’enfronta a 175 anys de presó.

Va ser detingut en 2019 després de passar més de set anys refugiat en l’ambaixada de l’Equador a Londres.

Últimes notícies

Boluda insta a aprofitar la proposta de finançament per a la Comunitat Valenciana

El president de l’AVE, Vicente Boluda, defensa a Alacant que la Comunitat Valenciana ha d’aprofitar l’oferta de reforma del finançament autonòmic i la qualifica de punt de partida per a millorar.

Muñoz insta el PP a treballar per la Comunitat i deixar d’atacar Morant

El síndic del PSPV, José Muñoz, ha advertit el PP que la Comunitat Valenciana està 'paralitzada' i li ha exigit que deixe d’atacar Diana Morant i fixe ja data per al debat de política general en Les Corts.

Llanos resta importància al candidat de Vox i posa el focus en el projecte del partit

José María Llanos assegura que el nom del candidat de Vox a la Generalitat és secundari i que el fonamental és que la ciutadania conega el projecte del partit i el seu compromís amb el servici públic. El síndic també ha demanat que el Debat de política general se celebre com més prompte millor.

Cap de setmana tràgic a les carreteres amb huit motoristes morts

Quinze persones han mort en quinze accidents mortals a les carreteres espanyoles este cap de setmana, huit d'elles motoristes, amb un sinistre registrat a Montserrat (València). La major part dels accidents s'han produït en vies convencionals i en eixides de la via.

Pérez Llorca acusa Compromís de prioritzar el català davant del valencià a la UE

Juanfran Pérez Llorca acusa PSPV-PSOE i Compromís de defensar només el català a Europa i retreu a Compromís el seu posicionament sobre la llengua valenciana a les Falles.

Pérez Llorca demana aclarir una subvenció de 80.000 € del Botànic a UGT en 2021

Juanfran Pérez Llorca mostra la seua preocupació per la investigació d’Antifrau sobre una subvenció directa de 80.000 euros del Botànic a UGT per al congrés confederal celebrat en 2021 a València.

Baldoví assegura que Marlaska ja hauria deixat el càrrec si ell presidira el Govern

El síndic de Compromís en Les Corts, Joan Baldoví, assegura que si presidira el Govern d'Espanya, Fernando Grande-Marlaska ja no seria ministre de l'Interior per la gestió de la crisi migratòria a Ceuta.

EUPV posarà en marxa en octubre les primàries per a les autonòmiques de 2027

Esquerra Unida del País Valencià convocarà en octubre les primàries per triar la seua candidatura a la Presidència de la Generalitat i a Les Corts de 2027, amb resultats previstos per al 3 de novembre, i acusa els acords PP-Vox de deteriorar drets i servicis públics.