La factura de la llum, a punt de canviar en Espanya

 

El Consell de Ministres ha aprovat per via d’urgència la tramitació d’una llei per a baixar el cost de la factura de llum. La idea és traslladar part dels costos als operadors de combustible i gas, i sufragar una altra banda via impostos amb l’objectiu de rebaixar un 13% la factura de la llum en els pròxims anys.

 

El pilar de la nova llei és la creació d’un Fons Nacional per a la Sostenibilitat del Sistema Elèctric. La mesura haurà de ser debatuda pels partits i els agents socials en un avantprojecte de llei impulsat pel ministeri per a la Transició Ecològica.

 

La proposta de PSOE i Unidas Podemos és llevar dels costos fixos de la factura de la llum els costos relacionats amb les renovables, la cogeneració i els residus. Una part d’eixos costos són els 7.000 euros en ajudes a les renovables que es traslladarien als operadors de carburants i gas natural. La resta es compensaria en els impostos.

 

Els tràmits ja estan en marxa i la llei podria aprovar-se durant la primera mitat de 2021. El nou fons, que es nodrirà de les aportacions dels operadors energètics, es farà càrrec del 16% de la factura. Altres fonts de finançament serà la recaptació d’impostos, els ingressos de les subhastes del CO2, i els pressupostos generals de l’estat.

 

Per tant, el cost del rebut de la llum, que fins ara requeia en els consumidors, passarà a estar compartit amb operadors de llum i gas i els venedors de productes petrolífers i bombones de gas. El repartiment de les despeses alliberarà uns 5.700 milions de la factura elèctrica, fet que suposa una rebaixa del 13% en el rebut.

 

Este és el camí que ja han iniciat altres països europeus com França i Alemanya amb impostos a combustibles fòssils. D’altra banda, els més afectats seran Repsol, Cepsa i Naturgy, que hauran d’assumir una part important del finançament del nou fons. Les aportacions seran trimestrals i gestionades per l’IDAE.

 

Acabar amb el dèficit

La mesura arriba després de l’aprovació dels pressupostos generals de l’estat, en què finalment no es va incloure la pujada del dièsel. Va ser una de les concessions del Govern de Pedro Sánchez al PNB perquè donaren el seu vot afirmatiu als comptes.

 

Amb la nova mesura per a baixar la factura de la llum conseguiria a més acabar amb el forat de 523 milions d’euros que notifica la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). La caiguda dels preus el 2020 per l’entrada de les renovables i la caiguda de la demanda per la crisi va suposar un enfonsament dels ingressos després de diferents anys de superàvit.

 

El ministeri de Transició Ecològica va advertir de la gravetat de la situació i la necessitat d’elevar els costos fixos del rebut elèctric entre un 10 i un 15%, el que repercutiria en un augment de la factura del 6,5% anual. La creació del nou fons permetrà baixar la factura de la llum i eixugar el dèficit del sistema.

 

Transició en cinc anys

Però a demés, el Govern pretén accelerar el procés de descarbonització que passa per l’electrificació. Alliberar els costos del rebut elèctric i traslladar les despeses a les energies més contaminants permetrà afavorir les inversions dels operadors en la transició energètica. Segons el ministeri, l’electricitat a Espanya és de les més cares d’Europa.

 

Per a emprendre la reforma, el Govern establix un termini d’adaptació de cinc anys després dels que s’augmentarà al 100% dels costos. D’altra banda, introduirà una sèrie d’exempcions fiscals als sectors més afectats i amb menys capacitat d’adaptació. Estes exempcions estan previstes en els següents àmbits:

 

  • Consum elèctric per a emmagatzematge
  • Gasoil agrícola
  • Gas natural per a cogeneració i generació elèctrica
  • Querosè per aviació
  • Gasoil per a navegació i pesca
  • Mescles de canvis en combustibles i gasos renovables a gas natural

 

Segons el Govern, encara és difícil assegurar en quina mesura es reflectiran els costos als consumidors finals. El pla de recuperació econòmica ajudarà a la transició i, a demés, s’espera que la implantació gradual durant cinc anys permetrà als consumidors adaptar les seues pautes de consum a la nova situació.

 

Segons el pla inicial, el primer any afectarà el 20%, el 2022 al 40%, en 2023 al 60% i el 2025 al 100%. La reducció dels costos fixos en el rebut elèctric es compensarà amb altres mesures per a combatre la pobresa energètica, com els bons energètics multicombustible.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

Els embassaments del Xúquer i el Segura guanyen aigua mentres descendix lleugerament la mitjana nacional

Els embassaments de les conques del Xúquer i del Segura augmenten les seues reserves enfront del lleuger descens del conjunt d'Espanya, que manté una alta ocupació del 83,5%.

L’IVF llança nous préstecs bonificats per a empreses per 130 milions

L'IVF aprova dos noves línies de préstecs bonificats per 130 milions, amb un tipus fix del 1,5%, per a dotar de liquiditat a empreses i reforçar el finançament del sector primari davant la conjuntura econòmica.

Pérez Llorca reclama més renovables davant la incertesa per la guerra a l’Iran

Pérez Llorca defén reforçar la generació d'energies renovables per a blindar el subministrament en la Comunitat Valenciana davant la inestabilitat per la guerra a l'Iran i l'impacte en els preus.

El nou Pla de Vivenda incorporarà una clàusula antifrau en les adjudicacions

El Ministeri de Vivenda incorpora una clàusula antifrau en el Pla 2026-2030 per a garantir adjudicacions objectives i transparents després de les irregularitats detectades a Alacant.

Compromís proposa que les vivendes públiques s’adjudiquen per sorteig per a evitar favoritismes

Compromís registra en Les Corts una llei perquè les vivendes de protecció oficial s'adjudiquen per sorteig i mantinguen el seu caràcter públic permanent, després de les irregularitats detectades a Alacant.

El nou Pla Estatal de Vivenda destina 798 milions a la Comunitat Valenciana

El Pla Estatal de Vivenda 2026-2030 triplicarà la inversió fins a 7.000 milions i reservarà 798 milions per a la Comunitat Valenciana, en un model de cofinançament Estat-autonomies.

Bernabé acusa a Catalá d’usar la regularització d’immigrants per al xoc polític

Pilar Bernabé acusa a María José Catalá d'utilitzar la regularització d'immigrants per a generar conflicte polític i recorda que el procés compta amb un ampli suport social i institucional.

València reforça els seus servicis socials amb 39 contractacions davant la regularització de migrants

L'Ajuntament de València contractarà amb caràcter d'urgència a 39 professionals i destinarà més d'un milió d'euros per a atendre el procés de regularització extraordinària de migrants, mentres exigix al Govern finançament i claredat en els criteris de vulnerabilitat.