La factura de la llum, a punt de canviar en Espanya

 

El Consell de Ministres ha aprovat per via d’urgència la tramitació d’una llei per a baixar el cost de la factura de llum. La idea és traslladar part dels costos als operadors de combustible i gas, i sufragar una altra banda via impostos amb l’objectiu de rebaixar un 13% la factura de la llum en els pròxims anys.

 

El pilar de la nova llei és la creació d’un Fons Nacional per a la Sostenibilitat del Sistema Elèctric. La mesura haurà de ser debatuda pels partits i els agents socials en un avantprojecte de llei impulsat pel ministeri per a la Transició Ecològica.

 

La proposta de PSOE i Unidas Podemos és llevar dels costos fixos de la factura de la llum els costos relacionats amb les renovables, la cogeneració i els residus. Una part d’eixos costos són els 7.000 euros en ajudes a les renovables que es traslladarien als operadors de carburants i gas natural. La resta es compensaria en els impostos.

 

Els tràmits ja estan en marxa i la llei podria aprovar-se durant la primera mitat de 2021. El nou fons, que es nodrirà de les aportacions dels operadors energètics, es farà càrrec del 16% de la factura. Altres fonts de finançament serà la recaptació d’impostos, els ingressos de les subhastes del CO2, i els pressupostos generals de l’estat.

 

Per tant, el cost del rebut de la llum, que fins ara requeia en els consumidors, passarà a estar compartit amb operadors de llum i gas i els venedors de productes petrolífers i bombones de gas. El repartiment de les despeses alliberarà uns 5.700 milions de la factura elèctrica, fet que suposa una rebaixa del 13% en el rebut.

 

Este és el camí que ja han iniciat altres països europeus com França i Alemanya amb impostos a combustibles fòssils. D’altra banda, els més afectats seran Repsol, Cepsa i Naturgy, que hauran d’assumir una part important del finançament del nou fons. Les aportacions seran trimestrals i gestionades per l’IDAE.

 

Acabar amb el dèficit

La mesura arriba després de l’aprovació dels pressupostos generals de l’estat, en què finalment no es va incloure la pujada del dièsel. Va ser una de les concessions del Govern de Pedro Sánchez al PNB perquè donaren el seu vot afirmatiu als comptes.

 

Amb la nova mesura per a baixar la factura de la llum conseguiria a més acabar amb el forat de 523 milions d’euros que notifica la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). La caiguda dels preus el 2020 per l’entrada de les renovables i la caiguda de la demanda per la crisi va suposar un enfonsament dels ingressos després de diferents anys de superàvit.

 

El ministeri de Transició Ecològica va advertir de la gravetat de la situació i la necessitat d’elevar els costos fixos del rebut elèctric entre un 10 i un 15%, el que repercutiria en un augment de la factura del 6,5% anual. La creació del nou fons permetrà baixar la factura de la llum i eixugar el dèficit del sistema.

 

Transició en cinc anys

Però a demés, el Govern pretén accelerar el procés de descarbonització que passa per l’electrificació. Alliberar els costos del rebut elèctric i traslladar les despeses a les energies més contaminants permetrà afavorir les inversions dels operadors en la transició energètica. Segons el ministeri, l’electricitat a Espanya és de les més cares d’Europa.

 

Per a emprendre la reforma, el Govern establix un termini d’adaptació de cinc anys després dels que s’augmentarà al 100% dels costos. D’altra banda, introduirà una sèrie d’exempcions fiscals als sectors més afectats i amb menys capacitat d’adaptació. Estes exempcions estan previstes en els següents àmbits:

 

  • Consum elèctric per a emmagatzematge
  • Gasoil agrícola
  • Gas natural per a cogeneració i generació elèctrica
  • Querosè per aviació
  • Gasoil per a navegació i pesca
  • Mescles de canvis en combustibles i gasos renovables a gas natural

 

Segons el Govern, encara és difícil assegurar en quina mesura es reflectiran els costos als consumidors finals. El pla de recuperació econòmica ajudarà a la transició i, a demés, s’espera que la implantació gradual durant cinc anys permetrà als consumidors adaptar les seues pautes de consum a la nova situació.

 

Segons el pla inicial, el primer any afectarà el 20%, el 2022 al 40%, en 2023 al 60% i el 2025 al 100%. La reducció dels costos fixos en el rebut elèctric es compensarà amb altres mesures per a combatre la pobresa energètica, com els bons energètics multicombustible.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.