14.9 C
València
Dimarts, 25 novembre, 2025

La factura de la llum, a punt de canviar en Espanya

 

El Consell de Ministres ha aprovat per via d’urgència la tramitació d’una llei per a baixar el cost de la factura de llum. La idea és traslladar part dels costos als operadors de combustible i gas, i sufragar una altra banda via impostos amb l’objectiu de rebaixar un 13% la factura de la llum en els pròxims anys.

 

El pilar de la nova llei és la creació d’un Fons Nacional per a la Sostenibilitat del Sistema Elèctric. La mesura haurà de ser debatuda pels partits i els agents socials en un avantprojecte de llei impulsat pel ministeri per a la Transició Ecològica.

 

La proposta de PSOE i Unidas Podemos és llevar dels costos fixos de la factura de la llum els costos relacionats amb les renovables, la cogeneració i els residus. Una part d’eixos costos són els 7.000 euros en ajudes a les renovables que es traslladarien als operadors de carburants i gas natural. La resta es compensaria en els impostos.

 

Els tràmits ja estan en marxa i la llei podria aprovar-se durant la primera mitat de 2021. El nou fons, que es nodrirà de les aportacions dels operadors energètics, es farà càrrec del 16% de la factura. Altres fonts de finançament serà la recaptació d’impostos, els ingressos de les subhastes del CO2, i els pressupostos generals de l’estat.

 

Per tant, el cost del rebut de la llum, que fins ara requeia en els consumidors, passarà a estar compartit amb operadors de llum i gas i els venedors de productes petrolífers i bombones de gas. El repartiment de les despeses alliberarà uns 5.700 milions de la factura elèctrica, fet que suposa una rebaixa del 13% en el rebut.

 

Este és el camí que ja han iniciat altres països europeus com França i Alemanya amb impostos a combustibles fòssils. D’altra banda, els més afectats seran Repsol, Cepsa i Naturgy, que hauran d’assumir una part important del finançament del nou fons. Les aportacions seran trimestrals i gestionades per l’IDAE.

 

Acabar amb el dèficit

La mesura arriba després de l’aprovació dels pressupostos generals de l’estat, en què finalment no es va incloure la pujada del dièsel. Va ser una de les concessions del Govern de Pedro Sánchez al PNB perquè donaren el seu vot afirmatiu als comptes.

 

Amb la nova mesura per a baixar la factura de la llum conseguiria a més acabar amb el forat de 523 milions d’euros que notifica la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). La caiguda dels preus el 2020 per l’entrada de les renovables i la caiguda de la demanda per la crisi va suposar un enfonsament dels ingressos després de diferents anys de superàvit.

 

El ministeri de Transició Ecològica va advertir de la gravetat de la situació i la necessitat d’elevar els costos fixos del rebut elèctric entre un 10 i un 15%, el que repercutiria en un augment de la factura del 6,5% anual. La creació del nou fons permetrà baixar la factura de la llum i eixugar el dèficit del sistema.

 

Transició en cinc anys

Però a demés, el Govern pretén accelerar el procés de descarbonització que passa per l’electrificació. Alliberar els costos del rebut elèctric i traslladar les despeses a les energies més contaminants permetrà afavorir les inversions dels operadors en la transició energètica. Segons el ministeri, l’electricitat a Espanya és de les més cares d’Europa.

 

Per a emprendre la reforma, el Govern establix un termini d’adaptació de cinc anys després dels que s’augmentarà al 100% dels costos. D’altra banda, introduirà una sèrie d’exempcions fiscals als sectors més afectats i amb menys capacitat d’adaptació. Estes exempcions estan previstes en els següents àmbits:

 

  • Consum elèctric per a emmagatzematge
  • Gasoil agrícola
  • Gas natural per a cogeneració i generació elèctrica
  • Querosè per aviació
  • Gasoil per a navegació i pesca
  • Mescles de canvis en combustibles i gasos renovables a gas natural

 

Segons el Govern, encara és difícil assegurar en quina mesura es reflectiran els costos als consumidors finals. El pla de recuperació econòmica ajudarà a la transició i, a demés, s’espera que la implantació gradual durant cinc anys permetrà als consumidors adaptar les seues pautes de consum a la nova situació.

 

Segons el pla inicial, el primer any afectarà el 20%, el 2022 al 40%, en 2023 al 60% i el 2025 al 100%. La reducció dels costos fixos en el rebut elèctric es compensarà amb altres mesures per a combatre la pobresa energètica, com els bons energètics multicombustible.

Últimes notícies

El domini .val: el nom que el valencià mereix en internet

Descobreix la importància del domini .val per a la identitat valenciana en l'espai digital i la seva rellevància actual.

Morant carrega contra PP i Vox i tatxa de ‘negligents i mentideres’ les seues coalicions

Diana Morant ha acusat PP i Vox de sostindre coalicions 'negligents i mentideres' i ha exigit retornar la veu al poble. Ha criticat la gestió de la DANA i ha assenyalat a Mompó i Camarero per falta d'explicacions i mentides.

PSOE i diversos grups del Congrés acusen a Mompó de contradiccions sobre la DANA

PSOE i diversos grups del Congrés han acusat a Vicente Mompó d'incórrer en contradiccions i llacunes sobre el seu paper durant la DANA del 29 d'octubre de 2024. Han qüestionat la seua memòria i la seua coherència, mentres PP i Vox han centrat el focus en el Govern central.

Investigador de la UPV rep a Brussel·les un dels Premis Jóvens Científics de l’Hidrogen 2025

Marco López Juárez, del CMT-Motors Tèrmics de la UPV, va ser un dels cinc menors de 35 reconeguts per Hydrogen Europe Research a Brussel·les. El seu treball millora l'eficiència, la durabilitat i les emissions de la propulsió amb piles de combustible, amb aplicació en mobilitat terrestre i aèria.

Mompó sosté que va faltar informació per a decidir durant la dana

Mompó ha afirmat davant la comissió del Congrés que el dia de la dana va faltar informació clau i que no es va articular una resposta nacional. Ha defés que el Govern havia d'haver liderat més l'emergència.

La Generalitat va pagar a proveïdors en 31,44 dies al setembre, per damunt de la mitjana

La Generalitat Valenciana va tancar setembre amb un període mitjà de pagament a proveïdors de 31,44 dies, per damunt de la mitjana autonòmica de 27,63 i del límit legal de 30 dies. L'Estat, els ajuntaments i la Seguretat Social van retallar els seus terminis.

Mompó es reafirma davant la comissió de la DANA: ‘Jo no he mentit mai’

El president de la Diputació de València ha defés davant la comissió de la DANA en el Congrés que no ha mentit ni incorregut en contradiccions. Ha negat dirigir l'emergència i ha lamentat el retard en l'enviament del Es-alert.

El CVC recolza l’autonomia i credibilitat de l’AVL davant els intents de desacreditar-la

El ple del CVC ha aprovat una declaració amb 13 vots a favor i un en contra en defensa de l'AVL, criticant retallades i apel·lant a revertir mesures.