La factura de la llum, a punt de canviar en Espanya

 

El Consell de Ministres ha aprovat per via d’urgència la tramitació d’una llei per a baixar el cost de la factura de llum. La idea és traslladar part dels costos als operadors de combustible i gas, i sufragar una altra banda via impostos amb l’objectiu de rebaixar un 13% la factura de la llum en els pròxims anys.

 

El pilar de la nova llei és la creació d’un Fons Nacional per a la Sostenibilitat del Sistema Elèctric. La mesura haurà de ser debatuda pels partits i els agents socials en un avantprojecte de llei impulsat pel ministeri per a la Transició Ecològica.

 

La proposta de PSOE i Unidas Podemos és llevar dels costos fixos de la factura de la llum els costos relacionats amb les renovables, la cogeneració i els residus. Una part d’eixos costos són els 7.000 euros en ajudes a les renovables que es traslladarien als operadors de carburants i gas natural. La resta es compensaria en els impostos.

 

Els tràmits ja estan en marxa i la llei podria aprovar-se durant la primera mitat de 2021. El nou fons, que es nodrirà de les aportacions dels operadors energètics, es farà càrrec del 16% de la factura. Altres fonts de finançament serà la recaptació d’impostos, els ingressos de les subhastes del CO2, i els pressupostos generals de l’estat.

 

Per tant, el cost del rebut de la llum, que fins ara requeia en els consumidors, passarà a estar compartit amb operadors de llum i gas i els venedors de productes petrolífers i bombones de gas. El repartiment de les despeses alliberarà uns 5.700 milions de la factura elèctrica, fet que suposa una rebaixa del 13% en el rebut.

 

Este és el camí que ja han iniciat altres països europeus com França i Alemanya amb impostos a combustibles fòssils. D’altra banda, els més afectats seran Repsol, Cepsa i Naturgy, que hauran d’assumir una part important del finançament del nou fons. Les aportacions seran trimestrals i gestionades per l’IDAE.

 

Acabar amb el dèficit

La mesura arriba després de l’aprovació dels pressupostos generals de l’estat, en què finalment no es va incloure la pujada del dièsel. Va ser una de les concessions del Govern de Pedro Sánchez al PNB perquè donaren el seu vot afirmatiu als comptes.

 

Amb la nova mesura per a baixar la factura de la llum conseguiria a més acabar amb el forat de 523 milions d’euros que notifica la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). La caiguda dels preus el 2020 per l’entrada de les renovables i la caiguda de la demanda per la crisi va suposar un enfonsament dels ingressos després de diferents anys de superàvit.

 

El ministeri de Transició Ecològica va advertir de la gravetat de la situació i la necessitat d’elevar els costos fixos del rebut elèctric entre un 10 i un 15%, el que repercutiria en un augment de la factura del 6,5% anual. La creació del nou fons permetrà baixar la factura de la llum i eixugar el dèficit del sistema.

 

Transició en cinc anys

Però a demés, el Govern pretén accelerar el procés de descarbonització que passa per l’electrificació. Alliberar els costos del rebut elèctric i traslladar les despeses a les energies més contaminants permetrà afavorir les inversions dels operadors en la transició energètica. Segons el ministeri, l’electricitat a Espanya és de les més cares d’Europa.

 

Per a emprendre la reforma, el Govern establix un termini d’adaptació de cinc anys després dels que s’augmentarà al 100% dels costos. D’altra banda, introduirà una sèrie d’exempcions fiscals als sectors més afectats i amb menys capacitat d’adaptació. Estes exempcions estan previstes en els següents àmbits:

 

  • Consum elèctric per a emmagatzematge
  • Gasoil agrícola
  • Gas natural per a cogeneració i generació elèctrica
  • Querosè per aviació
  • Gasoil per a navegació i pesca
  • Mescles de canvis en combustibles i gasos renovables a gas natural

 

Segons el Govern, encara és difícil assegurar en quina mesura es reflectiran els costos als consumidors finals. El pla de recuperació econòmica ajudarà a la transició i, a demés, s’espera que la implantació gradual durant cinc anys permetrà als consumidors adaptar les seues pautes de consum a la nova situació.

 

Segons el pla inicial, el primer any afectarà el 20%, el 2022 al 40%, en 2023 al 60% i el 2025 al 100%. La reducció dels costos fixos en el rebut elèctric es compensarà amb altres mesures per a combatre la pobresa energètica, com els bons energètics multicombustible.

Últimes notícies

Avis d’Emergències pel desembassament de Contreras i l’augment del cabal del riu

El Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat ha anunciat el desembassament de la presa de Contreras i ha advertit de l’augment del cabal del riu als municipis situats aigües avall.

Capturat a Oriola un fugititu francés buscat per robatoris violents internacionals

La Policia Nacional ha detingut a Oriola un home francés de 29 anys reclamat per França per dos robatoris de joies a Bayeux valorats en 500.000 euros i vinculat a un grup delictiu internacional. El detingut podria afrontar fins a 15 anys de presó i una multa de 375.000 euros, pendent ara del procés d’extradició davant l’Audiència Nacional.

El PSPV mostra un dosier sobre Pérez Llorca i parla de sospites de corrupció

El PSPV ha mostrat en Les Corts un suposat dosier confidencial sobre Juanfran Pérez Llorca que, segons el partit, recull sospites de corrupció i possibles delictes del president i del seu entorn.

Oltra reclama anar més enllà dels decrets d’habitatge i regular els lloguers indefinits

Mónica Oltra considera que els decrets d’habitatge del Govern són només un inici i reclama canvis legals profunds, com lloguers indefinits i limitar la propietat en mans de grans fons.

L’economia valenciana aspira a créixer un 2,8 % en 2026, per damunt d’Espanya

La CEV preveu que l’economia de la Comunitat Valenciana cresca al voltant del 2,8 % en 2026, gràcies sobretot a la demanda interna i al bon moment del turisme, encara que alerta de riscos per la inflació i la inestabilitat internacional.

Investigen dos treballadors per la mort en una activitat de parasailing a Benidorm

Dos hòmens han quedat investigats per la mort d’una dona de 66 anys i les lesions d’un home de 47 durant una activitat de parasailing a Benidorm el passat 10 d’agost. Un està acusat d’homicidi imprudent i lesions i l’altre d’encobriment, segons la Guàrdia Civil.

L’exregidor del PP admet que sabia des de juliol que l’edil d’Urbanisme tenia un pis a Les Naus

L’exregidor del PP a Alacant Toni Gallego ha confirmat davant la jutgessa que ja en juliol de 2024 sabia que l’edil d’Urbanisme Rocío Gómez era beneficiària d’un pis de protecció pública a Les Naus, a la platja de Sant Joan. Ha ratificat així la seua versió de la comissió d’investigació en Les Corts Valencianes, on va explicar que Gómez li va demanar substituir-la en un punt del ple sobre estes vivendes.

La Comunitat Valenciana encapçala el deute autonòmic amb un 40 % del PIB

La Comunitat Valenciana continua sent la autonomia més endeutada d'Espanya, amb un deute del 40 % del seu PIB i 64.593 milions d'euros, tot i la lleugera reducció del pes del deute públic sobre el PIB a escala estatal.