El govern espanyol assenyala quin serà el salari mínim en Espanya a partir de gener

 

El ministeri de Treball continuarà amb la pujada del salari mínim interprofessional a pesar del rebuig dels agents socials i d’un sector del govern espanyol. El departament que dirigix Yolanda Díaz podria aprovar la mesura dimarts que ve, 22 de desembre, després de consensuar-la amb sindicats i patronal.

 

La reunió definitiva tindrà lloc el dimecres, quan està previst que el secretari d’Estat d’Ocupació, Joaquín Pérez, es reunisca amb els representants d’UGT, CCOO i CEOE. El govern espanyol preveu acostar posicions amb una solució intermèdia.

 

Ara com ara, les propostes dels uns i els altres seguixen molt allunyades. Els sindicats proposen un augment del salari mínim del 5,3% fins als 1.000 euros. La patronal, no obstant això, demana un ajornament de la mesura fins que l’economia es recupere. L’Executiu espnayol els proposarà una pujada simbòlica del 0,9% per a ajustar-lo a la inflació prevista per a 2021.

 

Després de l’última pujada en febrer, el salari mínim està ara en 950 euros. Per tant, la proposta del govern espanyol del 0,9% portaria a una pujada de 9 euros. Una solució que no acontenta a ningú però que permet també rebaixar la tensió entre els dos sectors del govern espanyol enfrontats per esta qüestió.

 

L’artífex del desbloqueig de les negociacions ha sigut Yolanda Díaz, que en els últims dies ha marcat un perfil més dur per a forçar l’augment. La ministra sap que té a una part de l’Executiu espanyol en contra, i que serà difícil trobar l’equilibri entre sindicats i patronal, però es mostra confiada en les negociacions que tindran lloc.

 

 

La convicció de la ministra de Treball i la rebaixa substancial de les expectatives inicials podria ser suficient per a convencer als agents socials. Si això passa, el seu departament, però també el sector de Pablo Iglesias i Unides Podemos, es podran penjar la medalla d’haver aprovat un augment dels salaris en plena crisi econòmica.

 

Divendres passat, Yolanda Díaz va ficar pressió oposant-se a la congelació dels salaris en una entrevista en TVE. La ministra es va negar a donar una xifra i ho va confiar tot al diàleg social, però sí que va afirmar rotundament que «ningú entendria» que es congelren els salaris més baixos quan l’executiu ha acordat pujar les pensions i els sous dels funcionaris.

 

Guerra en el govern espanyol

La pujada del salari mínim a Espanya portarà cua. Després dels últims enfrontaments entre el sector de Pablo Iglesias i el de Nadia Calviño, la intenció del ministeri de Treball d’aplicar un nou augment del salari mínim interprofessional i el suport d’Iglesias a la mesura ha acabat desfermant una nova guerra en el si del govern espanyol.

 

El suport del vicepresident segon a la pujada del salari mínim contrasta amb la posició de la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, que proposa ajornar la pujada fins a 2023 perquè es puga arribar fins als 1.200 euros.

 

En el departament d’Iglesias asseguren que el seu suport és total a la pujada plantejada per a l’1 de gener pel ministeri de Treball. Conscients que serà un increment simbòlic, en el sector d’Iglesias el veuen no obstant això com una mesura més en l’ofensiva de Podemos per a guanyar una sèrie de polsos al PSOE en els assumptes econòmics

 

Però en el sector econòmic liderat per Nadia Calviño i el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, són partidaris d’una congelació per a afavorir la recuperació de l’ocupació. La seua idea és evitar una mesura populista que ara mateix no contenta ni a sindicats ni a patronal, i esperar que l’economia s’enfortisca per a aplicar una major pujada.

 

Les últimes declaracions de la ministra d’Hisenda pareixen anar en este sentit. Segons María Jesús Montero, l’increment «ha d’anar al ritme de la situació econòmica i ara estem a la mitat d’una pandèmia». Si s’acaba aplicant la pujada, entén que hauria de ser al 0,9% perquè «els treballadors més vulnerables no sofrisquen un minvament del seu poder adquisitiu».

 

No obstant això, pareix que la pujada tirarà endavant i Pablo Iglesias vol aprofitar este nou triomf per a acabar d’enfonsar al sector rival. El vicepresident segon ha demanat al president, Pedro Sánchez, que desautoritze públicament a Nadia Calviño.

Últimes notícies

La jutgessa dels Naus ordena a la Policia reclamar documents a l’Ajuntament d’Alacant

La magistrada que investiga el cas de les vivendes públiques de la Platja de Sant Joan ordena a la Policia Nacional acudir a l'Ajuntament d'Alacant per a requerir documentació sobre la promoció dels Naus i advertix de possibles conseqüències penals per desobediència.

Professors en vaga escenifiquen una classe a l’aire lliure a València per a denunciar les seues condicions

Un grup de docents en vaga ha recreat una classe a l'aire lliure a València per a denunciar la calor a les aules i la precarietat que, segons sostenen, afecta a l'educació pública.

Educació fixa servicis mínims del 100% en les proves d’accés a fP per la vaga docent

Educació imposa servicis mínims del 100% del professorat en les proves d'accés a fP de Grau Mitjà i Superior per a evitar que la vaga indefinida perjudique l'alumnat.

Arcadi España i Bernabé posen en valor el nou edifici de Tragsa després de la dana

El ministre d'Hisenda, Arcadi España, i la delegada del Govern, Pilar Bernabé, visiten el nou edifici de Tragsa a Paterna i destaquen el seu paper imprescindible en la recuperació després de la dana i en el suport a ajuntaments i veïns.

Vivenda exigix a la Comunitat Valenciana actuar contra 15.000 pisos turístics il·legals

El Ministeri de Vivenda reclama a la Comunitat Valenciana i a la resta d'autonomies que perseguisquen el frau de les vivendes turístiques il·legals després de l'anul·lació del registre estatal, i advertix que vigilarà de prop la seua actuació.

Arcadi España acusa a Pérez Llorca de desentendre’s de la vaga educativa indefinida

Arcadi España retrau a Juanfran Pérez Llorca que no lidere la negociació de la vaga indefinida del professorat no universitari en la Comunitat Valenciana i li insta a asseure's amb els sindicats.

Els Pressupostos de la Generalitat de 2026 aconseguixen 33.305 milions amb un augment del 3,1%

Els comptes de la Generalitat per a 2026 sumen 33.305 milions, un 3,1% més, prioritzen sanitat, educació i gasto social, i incrementen l'amortització de deute.

Arcadi España acusa el Consell de tindre els Pressupostos pactats amb Vox des de fa temps

Arcadi España critica que els Pressupostos de la Generalitat per a 2026 incloguen la prioritat nacional i sosté que l'acord entre PP i Vox estava tancat des de fa temps.