El govern espanyol assenyala quin serà el salari mínim en Espanya a partir de gener

 

El ministeri de Treball continuarà amb la pujada del salari mínim interprofessional a pesar del rebuig dels agents socials i d’un sector del govern espanyol. El departament que dirigix Yolanda Díaz podria aprovar la mesura dimarts que ve, 22 de desembre, després de consensuar-la amb sindicats i patronal.

 

La reunió definitiva tindrà lloc el dimecres, quan està previst que el secretari d’Estat d’Ocupació, Joaquín Pérez, es reunisca amb els representants d’UGT, CCOO i CEOE. El govern espanyol preveu acostar posicions amb una solució intermèdia.

 

Ara com ara, les propostes dels uns i els altres seguixen molt allunyades. Els sindicats proposen un augment del salari mínim del 5,3% fins als 1.000 euros. La patronal, no obstant això, demana un ajornament de la mesura fins que l’economia es recupere. L’Executiu espnayol els proposarà una pujada simbòlica del 0,9% per a ajustar-lo a la inflació prevista per a 2021.

 

Després de l’última pujada en febrer, el salari mínim està ara en 950 euros. Per tant, la proposta del govern espanyol del 0,9% portaria a una pujada de 9 euros. Una solució que no acontenta a ningú però que permet també rebaixar la tensió entre els dos sectors del govern espanyol enfrontats per esta qüestió.

 

L’artífex del desbloqueig de les negociacions ha sigut Yolanda Díaz, que en els últims dies ha marcat un perfil més dur per a forçar l’augment. La ministra sap que té a una part de l’Executiu espanyol en contra, i que serà difícil trobar l’equilibri entre sindicats i patronal, però es mostra confiada en les negociacions que tindran lloc.

 

 

La convicció de la ministra de Treball i la rebaixa substancial de les expectatives inicials podria ser suficient per a convencer als agents socials. Si això passa, el seu departament, però també el sector de Pablo Iglesias i Unides Podemos, es podran penjar la medalla d’haver aprovat un augment dels salaris en plena crisi econòmica.

 

Divendres passat, Yolanda Díaz va ficar pressió oposant-se a la congelació dels salaris en una entrevista en TVE. La ministra es va negar a donar una xifra i ho va confiar tot al diàleg social, però sí que va afirmar rotundament que «ningú entendria» que es congelren els salaris més baixos quan l’executiu ha acordat pujar les pensions i els sous dels funcionaris.

 

Guerra en el govern espanyol

La pujada del salari mínim a Espanya portarà cua. Després dels últims enfrontaments entre el sector de Pablo Iglesias i el de Nadia Calviño, la intenció del ministeri de Treball d’aplicar un nou augment del salari mínim interprofessional i el suport d’Iglesias a la mesura ha acabat desfermant una nova guerra en el si del govern espanyol.

 

El suport del vicepresident segon a la pujada del salari mínim contrasta amb la posició de la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, que proposa ajornar la pujada fins a 2023 perquè es puga arribar fins als 1.200 euros.

 

En el departament d’Iglesias asseguren que el seu suport és total a la pujada plantejada per a l’1 de gener pel ministeri de Treball. Conscients que serà un increment simbòlic, en el sector d’Iglesias el veuen no obstant això com una mesura més en l’ofensiva de Podemos per a guanyar una sèrie de polsos al PSOE en els assumptes econòmics

 

Però en el sector econòmic liderat per Nadia Calviño i el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, són partidaris d’una congelació per a afavorir la recuperació de l’ocupació. La seua idea és evitar una mesura populista que ara mateix no contenta ni a sindicats ni a patronal, i esperar que l’economia s’enfortisca per a aplicar una major pujada.

 

Les últimes declaracions de la ministra d’Hisenda pareixen anar en este sentit. Segons María Jesús Montero, l’increment «ha d’anar al ritme de la situació econòmica i ara estem a la mitat d’una pandèmia». Si s’acaba aplicant la pujada, entén que hauria de ser al 0,9% perquè «els treballadors més vulnerables no sofrisquen un minvament del seu poder adquisitiu».

 

No obstant això, pareix que la pujada tirarà endavant i Pablo Iglesias vol aprofitar este nou triomf per a acabar d’enfonsar al sector rival. El vicepresident segon ha demanat al president, Pedro Sánchez, que desautoritze públicament a Nadia Calviño.

Últimes notícies

Rovira alerta que les entregues a compte no corregeixen la infrafinançació valenciana

El conseller José Antonio Rovira adverteix que l’augment de les entregues a compte per a 2027 no resol la infrafinançació històrica de la Comunitat Valenciana i reclama una reforma del model i un fons transitori de nivellació.

L’Audiència de València rebutja citar com a testimonis els consellers per la gestió de la DANA

L’Audiència de València ha confirmat que no declararan com a testimonis els aleshores consellers d’Educació i Agricultura en la causa penal per la gestió de la DANA d’octubre de 2024, en considerar que seria una diligència prospectiva.

Nits tòrrides a Alacant amb mínimes que no baixaran dels 26 graus

La nova ona de calor deixarà a Alacant mínimes per damunt dels 26 graus i una sensació tèrmica nocturna superior als 30, el que convertirà diverses nits en tòrrides i molt difícils de descansar.

Les comunitats del PP planten la Conferència Sectorial d’Educació i bloquegen 31 milions per a FP

Les comunitats autònomes governades pel PP han rebutjat participar en la Conferència Sectorial d’Educació convocada pel Ministeri, que pretenia repartir 31,2 milions per a FP i abordar la reforma de l’etapa de 0 a 3 anys. Educació parla de boicot i d’una falta de lleialtat institucional que retarda ajudes clau per a alumnat i professorat.

La defensa de Pradas reclama els missatges de Bernabé per aclarir què es sabia del barranc del Poyo

La defensa de l’exconsellera Salomé Pradas ha recorregut la decisió de la jutgessa de no demanar a la delegada del Govern, Pilar Bernabé, totes les seues comunicacions del 29 d’octubre de 2024 sobre la DANA, que considera clau per saber què es coneixia del risc al barranc del Poyo.

Els veïns afectats per l’incendi no hauran d’anar al jutjat fins divendres

La Sala de Govern del TSJCV ha prorrogat fins divendres les mesures especials per l’incendi iniciat a la Vall d’Uixó, que afecta diversos municipis de Castelló. Les persones citades als jutjats poden no acudir si tenen qualsevol dificultat, i la seua incompareixença es considerarà justificada.

L’incendi de la Vall d’Uixó continua descontrolat i arrasa 9.300 hectàrees a la Serra d’Espadà

L’incendi forestal declarat dissabte en la Vall d’Uixó encadena cinc dies sense control, amb 9.300 hectàrees cremades i un perímetre de 81 quilòmetres, més de 10.000 persones evacuades i una situació que les autoritats qualifiquen de molt complexa.

Veïns desallotjats per l’incendi de la Vall d’Uixó reben atenció a Nules i la Vilavella

Els desallotjats per l’incendi de la Vall d’Uixó són reallotjats en diversos recursos de Nules, la Vilavella i Castelló, amb punts d’atenció i repartiment d’aigua potable.
FILMOTECA D'ESTIU