El govern espanyol assenyala quin serà el salari mínim en Espanya a partir de gener

 

El ministeri de Treball continuarà amb la pujada del salari mínim interprofessional a pesar del rebuig dels agents socials i d’un sector del govern espanyol. El departament que dirigix Yolanda Díaz podria aprovar la mesura dimarts que ve, 22 de desembre, després de consensuar-la amb sindicats i patronal.

 

La reunió definitiva tindrà lloc el dimecres, quan està previst que el secretari d’Estat d’Ocupació, Joaquín Pérez, es reunisca amb els representants d’UGT, CCOO i CEOE. El govern espanyol preveu acostar posicions amb una solució intermèdia.

 

Ara com ara, les propostes dels uns i els altres seguixen molt allunyades. Els sindicats proposen un augment del salari mínim del 5,3% fins als 1.000 euros. La patronal, no obstant això, demana un ajornament de la mesura fins que l’economia es recupere. L’Executiu espnayol els proposarà una pujada simbòlica del 0,9% per a ajustar-lo a la inflació prevista per a 2021.

 

Després de l’última pujada en febrer, el salari mínim està ara en 950 euros. Per tant, la proposta del govern espanyol del 0,9% portaria a una pujada de 9 euros. Una solució que no acontenta a ningú però que permet també rebaixar la tensió entre els dos sectors del govern espanyol enfrontats per esta qüestió.

 

L’artífex del desbloqueig de les negociacions ha sigut Yolanda Díaz, que en els últims dies ha marcat un perfil més dur per a forçar l’augment. La ministra sap que té a una part de l’Executiu espanyol en contra, i que serà difícil trobar l’equilibri entre sindicats i patronal, però es mostra confiada en les negociacions que tindran lloc.

 

 

La convicció de la ministra de Treball i la rebaixa substancial de les expectatives inicials podria ser suficient per a convencer als agents socials. Si això passa, el seu departament, però també el sector de Pablo Iglesias i Unides Podemos, es podran penjar la medalla d’haver aprovat un augment dels salaris en plena crisi econòmica.

 

Divendres passat, Yolanda Díaz va ficar pressió oposant-se a la congelació dels salaris en una entrevista en TVE. La ministra es va negar a donar una xifra i ho va confiar tot al diàleg social, però sí que va afirmar rotundament que «ningú entendria» que es congelren els salaris més baixos quan l’executiu ha acordat pujar les pensions i els sous dels funcionaris.

 

Guerra en el govern espanyol

La pujada del salari mínim a Espanya portarà cua. Després dels últims enfrontaments entre el sector de Pablo Iglesias i el de Nadia Calviño, la intenció del ministeri de Treball d’aplicar un nou augment del salari mínim interprofessional i el suport d’Iglesias a la mesura ha acabat desfermant una nova guerra en el si del govern espanyol.

 

El suport del vicepresident segon a la pujada del salari mínim contrasta amb la posició de la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, que proposa ajornar la pujada fins a 2023 perquè es puga arribar fins als 1.200 euros.

 

En el departament d’Iglesias asseguren que el seu suport és total a la pujada plantejada per a l’1 de gener pel ministeri de Treball. Conscients que serà un increment simbòlic, en el sector d’Iglesias el veuen no obstant això com una mesura més en l’ofensiva de Podemos per a guanyar una sèrie de polsos al PSOE en els assumptes econòmics

 

Però en el sector econòmic liderat per Nadia Calviño i el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, són partidaris d’una congelació per a afavorir la recuperació de l’ocupació. La seua idea és evitar una mesura populista que ara mateix no contenta ni a sindicats ni a patronal, i esperar que l’economia s’enfortisca per a aplicar una major pujada.

 

Les últimes declaracions de la ministra d’Hisenda pareixen anar en este sentit. Segons María Jesús Montero, l’increment «ha d’anar al ritme de la situació econòmica i ara estem a la mitat d’una pandèmia». Si s’acaba aplicant la pujada, entén que hauria de ser al 0,9% perquè «els treballadors més vulnerables no sofrisquen un minvament del seu poder adquisitiu».

 

No obstant això, pareix que la pujada tirarà endavant i Pablo Iglesias vol aprofitar este nou triomf per a acabar d’enfonsar al sector rival. El vicepresident segon ha demanat al president, Pedro Sánchez, que desautoritze públicament a Nadia Calviño.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.