Investigadors del Centre Mèdic de la Universitat de Vanderbilt (Canadà) han determinat un factor clau de per què el coronavirus pareix infectar i emmalaltir preferentment als adults i a les persones majors, mentres que sembla evitar als més xicotets.
Els xiquets tenen nivells més baixos d’un enzim/co-receptor que el SARS-CoV-2, el virus que causa el Covid-19, necessita per a envair les cèl·lules epitelials de les vies respiratòries en el pulmó, segons les seues troballes, publicats en la revista científica ‘Journal of Clinical Investigation’.
«El nostre estudi proporciona una justificació biològica de per què particularment els bebés i els xiquets xicotets ser menys propensos a infectar-se o a tindre símptomes greus de la malaltia», explica una de les autores del treball, Jennifer Sucre.
Encara hi ha molt a aprendre sobre el SARS-CoV-2. Però això és el que se sap: després que una partícula viral és inhalada en els pulmons, «pics» de proteïna que sobreïxen com a claus en una pilota de futbol s’adherixen a l’ACE2, un receptor en les superfícies de certes cèl·lules pulmonars.
L’expressió augmenta amb l’envelliment
Un enzim cel·lular anomenat TMPRSS2 curta la proteïna dels pics, permetent al virus fusionar-se en la membrana cel·lular i «entrar» en la cèl·lula. Una volta dins, el virus segresta la maquinària genètica de la cèl·lula per a fer còpies del seu ARN.
Els investigadors es preguntaven si el TMPRSS2 tenia alguna cosa a vore amb la major gravetat dels símptomes de coronavirus observats en persones majors en comparació amb els xiquets. Els investigadors van rastrejar l’expressió dels gens que se sap estan involucrats en la resposta del cos al Covid-19 al llarg del temps.
Van trobar que mentres que el gen per a l’ACE2 s’expressava en nivells baixos en el pulmó del ratolí, «el TMPRSS2 es va destacar per tindre una trajectòria realment sorprenent de major expressió durant el desenvolupament», expliquen.
Els investigadors van obtindre i van analitzar mostres de pulmó humà recollides de donants de diferents edats, i van confirmar una trajectòria similar en l’expressió del TMPRSS2 a la que havien trobat en els ratolins. «El que trobem és que l’expressió de (TMPRSS2) augmenta significativament amb l’envelliment, i el veiem a nivell del gen i a escala de la proteïna. Veiem molt més TMPRSS2 en individus majors, tant en humans com en ratolins», detalla Sucre.
