Rubén Castro és una persona trans que ha decidit ser pare. Té 27 anys i ja està de 40 setmanes, per la qual cosa està previst que hui done a llum. És la primera persona a Espanya que exposa la seua història, però no l’única en la seua situació. Des del primer moment va tindre clar que volia ser pare i el seu procés de transició també va estar condicionat per esta decisió, encara que com ell mateix reconeix no ha estat fàcil.
Va començar la seua transició fa uns anys i, al mateix temps, sempre va tenir clar que volia donar a llum al seu bebé. Hui ix de comptes i l’arribada del bebé és imminent. Serà el moment més important de la seua vida per a este jove madrileny de 27 anys. Rubén vol que la seua experiència obri un camí que fins ara gairebé ningú havia recorregut a Espanya.
Relata que «ha tingut bastant sort» perquè s’ha trobat moltes traves per a poder quedar-se embarassat, ja que no constaven casos com el seu, en el qual una persona trans registrada com a home volgués iniciar un procés de fertilitat. «No donava crèdit del positiu, així que als 3 dies em vaig tornar a fer un altre test que el confirmava. Tenia un impuls de continuar fent-lo», diu sobre com es va assabentar que anava a ser pare.
Rubén, no és la primera persona en esta situació a Espanya, ja que assegura que coneix un parell de casos més, però sí que és la que més visibilitat ha tingut. Rubén vol que se conega bé el seu cas i ajudar a més persones que es troben en la seua situació i tenen la seua mateixa il·lusió. És per això que està gravant un documental sobre la paternitat trans gestant en el qual explica com ha estat tot este procés. Per a aconseguir poder gestar al seu bebé ha hagut de passar per un comité d’ètica on els metges van establir si era possible que es quedés embarassat.
El procés ha sigut així
Ha pogut accedir al procés des de la Sanitat Pública i diu que el seu cas, encara que no ha estat fàcil, ha coincidit amb l’aprovació d’una «llei que a Madrid contempla estos casos des de 2016», i segons explica, en les revisions dels especialistes «cap va arribar a fer el comentari de si estava segur perquè en les consultes jo l’he verbalitzat des del primer moment i ho sabien de sempre».
També ha estat de gran utilitat trobar referents.Ix de comptes hui i ha aconseguit un assoliment personal molt gran: «El món ha de saber que existim les persones trans que gestem i necessitem que s’asseguren uns drets sexuals i reproductius», explica.
En el seu cas, abans d’iniciar el procés de transició va congelar els seus òvuls i en el moment en el qual li van donar el vistiplau per a iniciar el procés va paralitzar els seus tractaments hormonals. Tampoc s’ha sotmés a una mastectomia perquè el seu desig també és donar el pit al seu fill. «Alguns metges veien que jo tornés a menstruar per al cicle de la inseminació artificial com una reculada com una reculada en una transició», assegura.
Quan nasca Luar, aixina li diran al seu bebé, li queda un altre repte burocràtic igual de difícil: El registre civil. «Se suposa que legalment ha de registrar-me com a pare perquè tinc la documentació legal canviada, però no se sap encara què passarà». D’antuvi, si tot ix bé i el bebè vol en unes hores Rubén haurà complert el somni de la seua vida.
