16.5 C
València
Dimarts, 27 gener, 2026

Un malalt del Covid-19 a l’UCI: «La meua dona ha mort, no em deixeu patir»

 

Si hi ha un col·lectiu que coneix de primera mà els danys que la pandèmia provocada pel coronavirus està ocasionant a la població, són els sanitaris. Des que el virus va aterrar al nostre país, han sigut els primers en posar-se en primera fila d’esta situació que està a punt de complir un any.

 

Entre onada i onada, els sanitaris no han tingut temps per descansar i cada dia s’enfronten a milers de pacients per coronavirus amb el perill que això suposa per a les seues vides.

 

 

En ple estat d’alarma van haver d’allunyar-se de les seues famílies per por a contagiar a éssers estimats i van viure durant setmanes intentant salvar la vida d’aquells qui patien la malaltia.

 

Només ells coneixen de veritat que és la por al contagi i en el seu record quedarà l’horror viscut durant mesos. Per això, davant els que dubten sobre l’existència del virus, els anomenats ‘negacionistes‘, els sanitaris són contundents i es mostren molt durs.

 

«Negacionistes, us menge les entranyes»

Es compten per centenars els testimonis de sanitaris que han narrat allò viscut en l’UCI, el pitjor dels escenaris pels malalts de coronavirus. Ingressar en una d’estes unitats comporta lluitar per la vida i els moments que es viuen allí, són estremidors. Com el cas de la infermera Inés Lobeira, encarregada de tractar malalts amb Covid-19 en l’hospital Montecelo, en Pontevedra.

 

Amb només quatre dies del recent 2021, Inés ha volgut treure a la llum què ha passat amb un pacient amb una «pneumònia galopant». El malalt va haver de ser traslladat a l’UCI només uns minuts després d’explicar que la seua dona, positiva per coronavirus, havia mort. La seua darrera petició abans d’entrar a l’UCI va ser clara: «No em deixeu patir».

 

 

 

 

«Acabe de despertar del que m’agradaria que fora un malson», comença relatant Inés Lobeira en les seves xarxes socials ha explicat com va ser la primera guàrdia del 2021.

 

Ha començat un any nou, però pels sanitaris res ha canviat. Els contagis seguixen en augment i continuen saturats tant físicament com mentalment. Enfrontar-se cada dia a històries personals de malalts del coronavirus que lluiten per la seua vida i estar amb ells, acompanyant-los quan els seus familiars no poden estar, destrossa a qualsevol.

 

«Hi ha EPI per al cos, però vull un per l’ànima. No puc més, perquè fa nou mesos que estem en esta guerra», explica Inés Lobeira després d’explicar el cas d’este malalt. «Primera bufetada en realitat», afegix.

 

Durant la seua guàrdia, Inés ha hagut d’atendre a veïns seus que, tot i el seu estat, l’han pogut reconèixer: «Que algun, encara malalt, et diga… Et conec pels teus ulls».

 

La crida d’Inés

Els treballadors sanitaris no s’han cansat d’advertir a la població de l’important que resulta complir amb les recomanacions. Portar mascareta i la distància de seguretat han resultat ser claus per evitar els contagis, però encara queda part de la població que es nega a complir les normes.

 

Els anomenats ‘negacionistes‘ s’han anat fent un espai a la societat posant en risc les seues vides com la dels altres.

 

Davant de tots estos, Inés Lobeira ha volgut advertir: «Aparteu-vos de qui no use mascareta o passe de les recomanacions. És ara mateix el nostre pitjor enemic, més que el mateix coronavirus».

 

I acaba de manera contundent: «Negacionistes, us menge les estranyes». La infermera sap que ens espera un any dur, i fa una crida: «No serà un any fàcil este 2021, però ho hem d’intentar. Cuideu-vos i aparteu-vos dels revolucionaris de pacotilla».

Últimes notícies

L’ocupació en la Comunitat Valenciana va sumar 98.800 persones en 2025 i l’atur va baixar al 10,39%

La Comunitat Valenciana va sumar 98.800 ocupats en 2025 i va tancar l'any amb 2,47 milions de treballadors. La taxa d'atur es va situar en el 10,39% després d'una forta retallada trimestral.

Ratxes molt fortes a l’interior, pluges febles i descens de la cota de neu en la Comunitat Valenciana

La Comunitat Valenciana afronta este dimarts vent de l'oest amb ratxes molt fortes a l'interior, cels nuvolosos i precipitacions febles; la cota de neu baixa a 1.200-1.400 m al final del dia. Demà persistirà el vent i hi haurà pluges avançant d'oest a est.

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana malgrat el fre de la dana

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana amb 6.081 concerts, més de tres milions d'assistents i 108,5 milions de recaptació. La dana de finals d'octubre va restar dinamisme en els dos últims mesos de l'any.

La Generalitat impulsa un grup de treball per a reforçar la seguretat dels unflables

Emergències i Interior ha acordat amb el sector crear un grup de treball per a actualitzar la normativa d'unflables. La proposta inclou un operador qualificat amb formació per a supervisar muntatge, ús i desmuntatge.

Més de 30 mitjans d’AMDComVal acudeixen a FITUR per a difondre l’oferta turística de la Comunitat Valenciana

Enguany, el pavelló de la Comunitat Valenciana a FITUR ha tancat amb un total de més de 206.000 visites, de les quals més de 100.000 es van registrar durant el cap de setmana.

La jutgessa de la DANA cita a tres escortes de Mazón com a testimonis el 9 de febrer

La jutgessa del cas sobre la gestió de la DANA ha anomenat a tres escortes de Carlos Mazón per a declarar el 9 de febrer i encadena noves testificals al març. L'objectiu és aclarir crides i decisions durant la vesprada del 29 d'octubre de 2024.

El porter de l’edifici del canonge assassinat declara que l’entrada de xics era freqüent

Arranca el juí amb jurat per l'assassinat del canonge emèrit a València amb la declaració del porter de l'edifici. La Fiscalia apunta a coautoria i la defensa ho nega.

Pérez Llorca ha defés que protegir les senyes d’identitat no exclou i ha anomenat al diàleg

El president ha sostingut que reforçar les senyes d'identitat valencianes no implica excloure a ningú i ha reclamat acords per a aprovar la futura llei. Després de reunir-se amb les diputacions, ha detallat mesures en cultura, llengua, sanitat, aigua i atenció mental.