Un malalt del Covid-19 a l’UCI: «La meua dona ha mort, no em deixeu patir»

 

Si hi ha un col·lectiu que coneix de primera mà els danys que la pandèmia provocada pel coronavirus està ocasionant a la població, són els sanitaris. Des que el virus va aterrar al nostre país, han sigut els primers en posar-se en primera fila d’esta situació que està a punt de complir un any.

 

Entre onada i onada, els sanitaris no han tingut temps per descansar i cada dia s’enfronten a milers de pacients per coronavirus amb el perill que això suposa per a les seues vides.

 

 

En ple estat d’alarma van haver d’allunyar-se de les seues famílies per por a contagiar a éssers estimats i van viure durant setmanes intentant salvar la vida d’aquells qui patien la malaltia.

 

Només ells coneixen de veritat que és la por al contagi i en el seu record quedarà l’horror viscut durant mesos. Per això, davant els que dubten sobre l’existència del virus, els anomenats ‘negacionistes‘, els sanitaris són contundents i es mostren molt durs.

 

«Negacionistes, us menge les entranyes»

Es compten per centenars els testimonis de sanitaris que han narrat allò viscut en l’UCI, el pitjor dels escenaris pels malalts de coronavirus. Ingressar en una d’estes unitats comporta lluitar per la vida i els moments que es viuen allí, són estremidors. Com el cas de la infermera Inés Lobeira, encarregada de tractar malalts amb Covid-19 en l’hospital Montecelo, en Pontevedra.

 

Amb només quatre dies del recent 2021, Inés ha volgut treure a la llum què ha passat amb un pacient amb una «pneumònia galopant». El malalt va haver de ser traslladat a l’UCI només uns minuts després d’explicar que la seua dona, positiva per coronavirus, havia mort. La seua darrera petició abans d’entrar a l’UCI va ser clara: «No em deixeu patir».

 

 

 

 

«Acabe de despertar del que m’agradaria que fora un malson», comença relatant Inés Lobeira en les seves xarxes socials ha explicat com va ser la primera guàrdia del 2021.

 

Ha començat un any nou, però pels sanitaris res ha canviat. Els contagis seguixen en augment i continuen saturats tant físicament com mentalment. Enfrontar-se cada dia a històries personals de malalts del coronavirus que lluiten per la seua vida i estar amb ells, acompanyant-los quan els seus familiars no poden estar, destrossa a qualsevol.

 

«Hi ha EPI per al cos, però vull un per l’ànima. No puc més, perquè fa nou mesos que estem en esta guerra», explica Inés Lobeira després d’explicar el cas d’este malalt. «Primera bufetada en realitat», afegix.

 

Durant la seua guàrdia, Inés ha hagut d’atendre a veïns seus que, tot i el seu estat, l’han pogut reconèixer: «Que algun, encara malalt, et diga… Et conec pels teus ulls».

 

La crida d’Inés

Els treballadors sanitaris no s’han cansat d’advertir a la població de l’important que resulta complir amb les recomanacions. Portar mascareta i la distància de seguretat han resultat ser claus per evitar els contagis, però encara queda part de la població que es nega a complir les normes.

 

Els anomenats ‘negacionistes‘ s’han anat fent un espai a la societat posant en risc les seues vides com la dels altres.

 

Davant de tots estos, Inés Lobeira ha volgut advertir: «Aparteu-vos de qui no use mascareta o passe de les recomanacions. És ara mateix el nostre pitjor enemic, més que el mateix coronavirus».

 

I acaba de manera contundent: «Negacionistes, us menge les estranyes». La infermera sap que ens espera un any dur, i fa una crida: «No serà un any fàcil este 2021, però ho hem d’intentar. Cuideu-vos i aparteu-vos dels revolucionaris de pacotilla».

Últimes notícies

El València Basket busca tancar en el Roig Arena una remuntada històrica cap a la seua primera Final a Quatre

El València Basket es juga en el Roig Arena el quint i decisiu partit d'habitacions d'Eurolliga davant el Panathinaikos, després d'igualar un 0-2 amb dos triomfs a Atenes. El bitllet suposaria la primera Final a Quatre de la seua història.

La jutgessa exigix a l’Ajuntament d’Alacant l’expedient complet per les vivendes públiques de la Platja de Sant Joan

La magistrada que investiga les presumptes irregularitats en el repartiment de vivendes públiques a la Platja de Sant Joan exigix a l'Ajuntament d'Alacant l'expedient complet de la parcel·la i més documentació a la cooperativa promotora.

El Consell veu en el fort creixement de passatgers la prova que urgix ampliar els aeroports valencians

La Generalitat subratlla que el fort augment de passatgers en els aeroports de València i Alacant-Elx Miguel Hernández confirma la urgència d'escometre les ampliacions previstes per a evitar colls de botella i mantindre la competitivitat turística.

El Palau de la Música presenta l’estrena absoluta de l’òpera Medea de Sánchez-Verdú

El Palau de la Música de València estrena l'òpera Medea de José María Sánchez-Verdú, una proposta monodramática i experimental que integra al públic en un ritual sonor, al costat de la Simfonia núm. 1 de Beethoven.

La jutgessa manté el veto al fet que Rovira i Barrachina declaren per la gestió de la dana

La magistrada que investiga la gestió de la dana en la Comunitat Valenciana confirma que no cridarà a declarar com a testimonis als consellers José Antonio Rovira i Miguel Barrachina, malgrat la petició de Compromís i de la Fiscalia.

Alacant recorrerà l’anul·lació parcial dels plecs del contracte d’autobusos urbans

L'Ajuntament d'Alacant anuncia que recorrerà davant el TSJCV la sentència que tomba part dels plecs del contracte d'autobusos urbans per considerar excessives les exigències de solvència.

El Govern reforça amb 64 milions la recuperació agrària després de la dana de 2024

El Consell de Ministres aprova una ampliacion de quasi 64 milions per a completar la reconstruccion de camins rurals, explotacions i regadios danyats per la dana de 2024, elevant la partida especifica a uns 257 milions i l'esforç total a mes de 400 milions.

BBVA Research preveu més creixement en la Comunitat Valenciana i atur al 10,4% en 2027

BBVA Research preveu que la Comunitat Valenciana mantinga un creixement econòmic per damunt de la mitjana espanyola fins a 2027 i reduïsca la seua taxa d'atur al 10,4% gràcies a la creació de 126.000 ocupacions.