Un malalt del Covid-19 a l’UCI: «La meua dona ha mort, no em deixeu patir»

 

Si hi ha un col·lectiu que coneix de primera mà els danys que la pandèmia provocada pel coronavirus està ocasionant a la població, són els sanitaris. Des que el virus va aterrar al nostre país, han sigut els primers en posar-se en primera fila d’esta situació que està a punt de complir un any.

 

Entre onada i onada, els sanitaris no han tingut temps per descansar i cada dia s’enfronten a milers de pacients per coronavirus amb el perill que això suposa per a les seues vides.

 

 

En ple estat d’alarma van haver d’allunyar-se de les seues famílies per por a contagiar a éssers estimats i van viure durant setmanes intentant salvar la vida d’aquells qui patien la malaltia.

 

Només ells coneixen de veritat que és la por al contagi i en el seu record quedarà l’horror viscut durant mesos. Per això, davant els que dubten sobre l’existència del virus, els anomenats ‘negacionistes‘, els sanitaris són contundents i es mostren molt durs.

 

«Negacionistes, us menge les entranyes»

Es compten per centenars els testimonis de sanitaris que han narrat allò viscut en l’UCI, el pitjor dels escenaris pels malalts de coronavirus. Ingressar en una d’estes unitats comporta lluitar per la vida i els moments que es viuen allí, són estremidors. Com el cas de la infermera Inés Lobeira, encarregada de tractar malalts amb Covid-19 en l’hospital Montecelo, en Pontevedra.

 

Amb només quatre dies del recent 2021, Inés ha volgut treure a la llum què ha passat amb un pacient amb una «pneumònia galopant». El malalt va haver de ser traslladat a l’UCI només uns minuts després d’explicar que la seua dona, positiva per coronavirus, havia mort. La seua darrera petició abans d’entrar a l’UCI va ser clara: «No em deixeu patir».

 

 

 

 

«Acabe de despertar del que m’agradaria que fora un malson», comença relatant Inés Lobeira en les seves xarxes socials ha explicat com va ser la primera guàrdia del 2021.

 

Ha començat un any nou, però pels sanitaris res ha canviat. Els contagis seguixen en augment i continuen saturats tant físicament com mentalment. Enfrontar-se cada dia a històries personals de malalts del coronavirus que lluiten per la seua vida i estar amb ells, acompanyant-los quan els seus familiars no poden estar, destrossa a qualsevol.

 

«Hi ha EPI per al cos, però vull un per l’ànima. No puc més, perquè fa nou mesos que estem en esta guerra», explica Inés Lobeira després d’explicar el cas d’este malalt. «Primera bufetada en realitat», afegix.

 

Durant la seua guàrdia, Inés ha hagut d’atendre a veïns seus que, tot i el seu estat, l’han pogut reconèixer: «Que algun, encara malalt, et diga… Et conec pels teus ulls».

 

La crida d’Inés

Els treballadors sanitaris no s’han cansat d’advertir a la població de l’important que resulta complir amb les recomanacions. Portar mascareta i la distància de seguretat han resultat ser claus per evitar els contagis, però encara queda part de la població que es nega a complir les normes.

 

Els anomenats ‘negacionistes‘ s’han anat fent un espai a la societat posant en risc les seues vides com la dels altres.

 

Davant de tots estos, Inés Lobeira ha volgut advertir: «Aparteu-vos de qui no use mascareta o passe de les recomanacions. És ara mateix el nostre pitjor enemic, més que el mateix coronavirus».

 

I acaba de manera contundent: «Negacionistes, us menge les estranyes». La infermera sap que ens espera un any dur, i fa una crida: «No serà un any fàcil este 2021, però ho hem d’intentar. Cuideu-vos i aparteu-vos dels revolucionaris de pacotilla».

Últimes notícies

Més ajudes als pobles afectats pels incendis de Tírig i Sogorb

El Govern valencià ha ampliat fins als 17,9 milions les ajudes urgents pels danys dels incendis de la Vall d’Uixó, Tírig i Sogorb, que arribaran també a set municipis de Castelló i València. El Consell estudia plans específics de recuperació i reforestació per a totes les zones afectades este estiu, inclosa El Saler.

València revisarà els tallafocs de la Devesa després de l’incendi d’El Saler

L’Ajuntament de València ha acordat revisar els tallafocs i la gestió forestal de la Devesa després de l’incendi d’El Saler, i preparar un pla tècnic de reforestació per a recuperar la zona afectada.

El Valencia CF es conjura per reaccionar i dona plena confiança a Corberán

El conseller delegat de futbol del Valencia CF, Ron Gourlay, ha ratificat la seua confiança total en Carlos Corberán malgrat l’inici de Lliga i ha fixat com a meta de la temporada avançar i millorar els resultats de l’últim curs.

Pérez Llorca acusa Sánchez de arribar tard a la crisi migratòria de Ceuta

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha acusat el Govern d'Espanya d'arribar tard a la crisi migratòria de Ceuta i ha retret a Pedro Sánchez que, segons ell, 'li sobren relats i li falten fets'. Les declaracions s'han produït a València durant l'inici de curs del Consell de Cambres de la Comunitat Valenciana.

Alicant tornarà a confiar en Espadero i Gómez per a les fogueres oficials de 2027

Les maquetes de Pedro Espadero i Sergio Gómez han sigut triades com a foguera oficial adulta i infantil dAlicant per a 2027, en la seua vintena i catorzena plantà davant lAjuntament.

Barrachina evita pronunciar-se sobre si un avís Es-Alert abans hauria salvat vides el 29-O

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, admet que no sap si un Es-Alert més prompte el 29 d’octubre de 2024 hauria evitat morts per la dana i remeta el debat als tècnics, en línia amb la defensa de Carlos Mazón en la causa oberta a Catarroja.

Un episodi de calor molt anòmal portarà temperatures de rècord en setembre

A partir de divendres, la Comunitat Valenciana viurà un episodi de calor molt anòmal per a setembre, amb màximes de fins a 34 graus en el litoral i nits de fort oratge de bochor.

Deu tortugues babaues nascudes a Almassora tornen a la mar després d’un any de cures

Deu tortugues babaues nascudes en 2025 a la platja de Benafelí, a Almassora, han sigut alliberades al Mediterrani després d’un any en el programa de conservació ‘Head Starting’. El projecte, impulsat per la Fundació Oceanogràfic i la Fundació Azul Marino, busca augmentar la supervivència d’esta espècie amenaçada.