20.4 C
València
Divendres, 20 febrer, 2026

Un malalt del Covid-19 a l’UCI: «La meua dona ha mort, no em deixeu patir»

 

Si hi ha un col·lectiu que coneix de primera mà els danys que la pandèmia provocada pel coronavirus està ocasionant a la població, són els sanitaris. Des que el virus va aterrar al nostre país, han sigut els primers en posar-se en primera fila d’esta situació que està a punt de complir un any.

 

Entre onada i onada, els sanitaris no han tingut temps per descansar i cada dia s’enfronten a milers de pacients per coronavirus amb el perill que això suposa per a les seues vides.

 

 

En ple estat d’alarma van haver d’allunyar-se de les seues famílies per por a contagiar a éssers estimats i van viure durant setmanes intentant salvar la vida d’aquells qui patien la malaltia.

 

Només ells coneixen de veritat que és la por al contagi i en el seu record quedarà l’horror viscut durant mesos. Per això, davant els que dubten sobre l’existència del virus, els anomenats ‘negacionistes‘, els sanitaris són contundents i es mostren molt durs.

 

«Negacionistes, us menge les entranyes»

Es compten per centenars els testimonis de sanitaris que han narrat allò viscut en l’UCI, el pitjor dels escenaris pels malalts de coronavirus. Ingressar en una d’estes unitats comporta lluitar per la vida i els moments que es viuen allí, són estremidors. Com el cas de la infermera Inés Lobeira, encarregada de tractar malalts amb Covid-19 en l’hospital Montecelo, en Pontevedra.

 

Amb només quatre dies del recent 2021, Inés ha volgut treure a la llum què ha passat amb un pacient amb una «pneumònia galopant». El malalt va haver de ser traslladat a l’UCI només uns minuts després d’explicar que la seua dona, positiva per coronavirus, havia mort. La seua darrera petició abans d’entrar a l’UCI va ser clara: «No em deixeu patir».

 

 

 

 

«Acabe de despertar del que m’agradaria que fora un malson», comença relatant Inés Lobeira en les seves xarxes socials ha explicat com va ser la primera guàrdia del 2021.

 

Ha començat un any nou, però pels sanitaris res ha canviat. Els contagis seguixen en augment i continuen saturats tant físicament com mentalment. Enfrontar-se cada dia a històries personals de malalts del coronavirus que lluiten per la seua vida i estar amb ells, acompanyant-los quan els seus familiars no poden estar, destrossa a qualsevol.

 

«Hi ha EPI per al cos, però vull un per l’ànima. No puc més, perquè fa nou mesos que estem en esta guerra», explica Inés Lobeira després d’explicar el cas d’este malalt. «Primera bufetada en realitat», afegix.

 

Durant la seua guàrdia, Inés ha hagut d’atendre a veïns seus que, tot i el seu estat, l’han pogut reconèixer: «Que algun, encara malalt, et diga… Et conec pels teus ulls».

 

La crida d’Inés

Els treballadors sanitaris no s’han cansat d’advertir a la població de l’important que resulta complir amb les recomanacions. Portar mascareta i la distància de seguretat han resultat ser claus per evitar els contagis, però encara queda part de la població que es nega a complir les normes.

 

Els anomenats ‘negacionistes‘ s’han anat fent un espai a la societat posant en risc les seues vides com la dels altres.

 

Davant de tots estos, Inés Lobeira ha volgut advertir: «Aparteu-vos de qui no use mascareta o passe de les recomanacions. És ara mateix el nostre pitjor enemic, més que el mateix coronavirus».

 

I acaba de manera contundent: «Negacionistes, us menge les estranyes». La infermera sap que ens espera un any dur, i fa una crida: «No serà un any fàcil este 2021, però ho hem d’intentar. Cuideu-vos i aparteu-vos dels revolucionaris de pacotilla».

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Presó provisional per a l’assassí de la seua exmuller i la seua filla a Xilxes (Castelló)

Una jutgessa ha ordenat presó provisional, comunicada i sense fiança, per al detingut per l'assassinat de la seua exmuller i la seua filla a Xilxes. Està investigat per dos homicidis/assassinats i un trencament de condemna, amb la causa sota secret.

Veïns de Campanar destaquen els reptes i l’avanç de la reconstrucció de l’edifici

En el segon aniversari de l'incendi, els propietaris subratllen els reptes i els avanços de la rehabilitació, el suport d'administracions i Mapfre, i la meta de tornar a final d'any.

La Generalitat impulsa la reintroducció del linx ibèric en 2028 en la Comunitat Valenciana

La Generalitat ha presentat el pla de conservació del linx ibèric que obri la porta a la seua reintroducció en 2028 en la Comunitat Valenciana. L'estudi en marxa avalua hàbitat, preses i connectivitat amb el principi de precaució

Veïns de l’edifici incendiat de Campanar subratllen reptes i suports de la reconstrucció

A dos anys del sinistre, propietaris i institucions destaquen avanços i desafiaments en la rehabilitació integral. La comunitat confia a tornar per Nadal.

Condemna institucional i minuts de silenci pel doble assassinat masclista de Xilxes

Les principals institucions valencianes han guardat minuts de silenci per a condemnar l'assassinat d'una dona i la seua filla de 12 anys a Xilxes. Els actes han subratllat la gravetat de la violència de gènere i la necessitat de recursos d'atenció.

Un menor, investigat per una agressió sexual a una companya en un institut de Vinaròs

La Guàrdia Civil investiga a un menor per una presumpta agressió sexual a una companya de la seua mateixa edat ocorreguda el dimarts en un institut de Vinaròs. La denúncia va partir del centre d'acolliment on residix la víctima, tutelada per la Generalitat, i les diligències continuen obertes.

El Museu de Belles Arts de València suma 22 obres de Goya, Ribera, Zuloaga i Julio González

El MuBAV ha incorporat 22 peces per a cobrir etapes poc representades, amb obres de Goya, Ribera, Zuloaga i Julio González. L'operació reforça el XIX i la figuració del XX.

El cap d’escortes de Mazón declara que no era la primera vegada que prescindia del servici

El cap del dispositiu de seguretat de Carlos Mazón ha declarat que el 29-O el llavors president va prescindir de l'escorta i que eixa situació ja s'havia donat. Detalla que l'orde es va comunicar per telèfon, sense registre escrit, i explica la cronologia d'aquella vesprada durant la DANA.