Un malalt del Covid-19 a l’UCI: «La meua dona ha mort, no em deixeu patir»

 

Si hi ha un col·lectiu que coneix de primera mà els danys que la pandèmia provocada pel coronavirus està ocasionant a la població, són els sanitaris. Des que el virus va aterrar al nostre país, han sigut els primers en posar-se en primera fila d’esta situació que està a punt de complir un any.

 

Entre onada i onada, els sanitaris no han tingut temps per descansar i cada dia s’enfronten a milers de pacients per coronavirus amb el perill que això suposa per a les seues vides.

 

 

En ple estat d’alarma van haver d’allunyar-se de les seues famílies per por a contagiar a éssers estimats i van viure durant setmanes intentant salvar la vida d’aquells qui patien la malaltia.

 

Només ells coneixen de veritat que és la por al contagi i en el seu record quedarà l’horror viscut durant mesos. Per això, davant els que dubten sobre l’existència del virus, els anomenats ‘negacionistes‘, els sanitaris són contundents i es mostren molt durs.

 

«Negacionistes, us menge les entranyes»

Es compten per centenars els testimonis de sanitaris que han narrat allò viscut en l’UCI, el pitjor dels escenaris pels malalts de coronavirus. Ingressar en una d’estes unitats comporta lluitar per la vida i els moments que es viuen allí, són estremidors. Com el cas de la infermera Inés Lobeira, encarregada de tractar malalts amb Covid-19 en l’hospital Montecelo, en Pontevedra.

 

Amb només quatre dies del recent 2021, Inés ha volgut treure a la llum què ha passat amb un pacient amb una «pneumònia galopant». El malalt va haver de ser traslladat a l’UCI només uns minuts després d’explicar que la seua dona, positiva per coronavirus, havia mort. La seua darrera petició abans d’entrar a l’UCI va ser clara: «No em deixeu patir».

 

 

 

 

«Acabe de despertar del que m’agradaria que fora un malson», comença relatant Inés Lobeira en les seves xarxes socials ha explicat com va ser la primera guàrdia del 2021.

 

Ha començat un any nou, però pels sanitaris res ha canviat. Els contagis seguixen en augment i continuen saturats tant físicament com mentalment. Enfrontar-se cada dia a històries personals de malalts del coronavirus que lluiten per la seua vida i estar amb ells, acompanyant-los quan els seus familiars no poden estar, destrossa a qualsevol.

 

«Hi ha EPI per al cos, però vull un per l’ànima. No puc més, perquè fa nou mesos que estem en esta guerra», explica Inés Lobeira després d’explicar el cas d’este malalt. «Primera bufetada en realitat», afegix.

 

Durant la seua guàrdia, Inés ha hagut d’atendre a veïns seus que, tot i el seu estat, l’han pogut reconèixer: «Que algun, encara malalt, et diga… Et conec pels teus ulls».

 

La crida d’Inés

Els treballadors sanitaris no s’han cansat d’advertir a la població de l’important que resulta complir amb les recomanacions. Portar mascareta i la distància de seguretat han resultat ser claus per evitar els contagis, però encara queda part de la població que es nega a complir les normes.

 

Els anomenats ‘negacionistes‘ s’han anat fent un espai a la societat posant en risc les seues vides com la dels altres.

 

Davant de tots estos, Inés Lobeira ha volgut advertir: «Aparteu-vos de qui no use mascareta o passe de les recomanacions. És ara mateix el nostre pitjor enemic, més que el mateix coronavirus».

 

I acaba de manera contundent: «Negacionistes, us menge les estranyes». La infermera sap que ens espera un any dur, i fa una crida: «No serà un any fàcil este 2021, però ho hem d’intentar. Cuideu-vos i aparteu-vos dels revolucionaris de pacotilla».

Últimes notícies

Autònoms i empreses de Ceuta cobraran les ajudes a partir d’octubre

Les ajudes per la crisi migratòria a autònoms i empreses de Ceuta ja es poden demanar i Hisenda preveu començar els pagaments a principis d’octubre. Els autònoms rebran 5.000 euros i les empreses, entre 10.000 i 150.000 euros.

Els arrossers valencians avisen que la seua faena ja no és rendible per l’alça dels costos

El sector arrosser valencià denuncia que el preu en origen és un 35 % inferior als costos de producció i alerta que molts llauradors es plantegen deixar de sembrar si no s’aturen les importacions massives i no es revisen les clàusules de salvaguarda europees.

El cap de bombers forestals de Buñol qüestiona que els apartaren de mesurar el barranc del Poyo en plena DANA

El responsable de la unitat de bombers forestals de Buñol ha declarat que li va estranyar que els ordenaren deixar de controlar el cabal del barranc del Poyo hores abans de la tragèdia de la DANA, mentre un altre bomber d'Alzira ha relatat que va començar rescats per iniciativa pròpia.

Retiren quilòmetres de peixos morts al Magre després d’un possible abocament tòxic

La CHJ ha iniciat la retirada de milers de peixos morts al riu Magre, en un tram d’uns deu quilòmetres entre Montroy i Llombai-Alfarp, després d’un possible abocament relacionat amb l’incendi d’una nau industrial a Montserrat.

El PSPV demana a Antifrau una investigació equanime sobre l’ajuda a UGT

El PSPV veu bé que l’Agència Antifrau investigue la subvenció de 80.000 euros al congrés confederal d’UGT de 2021 a València, però reclama equanimitat i que el president Pérez Llorca col·labore igual en els assumptes que afecten la seua parella.

Quinze anys d’Amazon a Espanya: 25.000 milions invertits i més de 30.000 treballadors

Amazon complix quinze anys a Espanya amb una inversió acumulada de 25.000 milions d’euros, més de 30.000 empleats i una forta aposta logística i de centres de dades que arriba també a Paterna.

Braulio Vázquez deixa Osasuna i aposta pel repte del València CF

Braulio Vázquez s’ha acomiadat d’Osasuna després de nou anys com a director esportiu i ha explicat que el seu fitxatge pel València CF era, per a ell, ‘ara o mai’. José Antonio Prieto ‘Cata’ assumirà la direcció esportiva del club navarrés.

Les 35 hores s’acosten als funcionaris de la Generalitat després d’un acord unànime

La mesa sectorial de la Administració de la Generalitat ha aprovat per unanimitat l’acord amb els sindicats que dona cobertura jurídica completa a la jornada de 35 hores setmanals per a més de 21.200 empleats públics. El pacte fixa el camí per a la seua implantació a partir de l’1 de gener de 2027, pendent encara de la ratificació del Consell.