Els medicaments comuns que també poden provocar un trombo i són legals

 

La vacunació d’Astrazeneca està suspesa temporalment en diversos països de món, inclòs el nostre. Després de notificar-se una trentena de pacients que han sofert una trombosi posterior a la vacuna, l’Agència Europea del Medicament (EMA) ha iniciat una recerca per a aclarir si existeix relació entre la vacuna i els episodis de trombes notificats.

 

«Faran un registre de tots els esdeveniments tromboembòlics que han rebut les agències reguladores de cada país i el compararan amb la incidència normal per a veure si se surt dels paràmetres habituals o està dins del normal i no es podria atribuir a la vacuna», explica a ‘Cadena Ser’ la química i divulgadora científica Deborah García Bello.

 

Què és una trombosi?

L’EMA ha decidit obrir una recerca davant l’alarma generada en diversos països de la Unió Europea després de notificar-se una trentena de casos com a possible efecte secundari de la vacuna Astrazeneca. La trombosi és la formació d’un coàgul de sang, anomenat trombo, en una o diverses venes amb capacitat per a obstruir-les i provocar lesions de major o menor gravetat.

 

«Este trombo va viatjant per les venes i si passa al cor, després va a les artèries i pot afectar els pulmons, provocant trombosi pulmonar, o al cervell, que podria desembocar en ictus», ha explicat la cardiòloga Teresa Fernández en unes declaracions recollides per la ‘Cadena Ser’.

 

Es tracta d’un procés que fins i tot pot provocar la mort en molts casos. De fet, al nostre país s’investiga una defunció i dos casos de trombos en pacients vacunats amb Astrazeneca.

 

Quina és la probabilitat de sofrir un trombo?

No obstant això, esta afectació és més comuna del que podria semblar a simple vista. La probabilitat de sofrir una trombosi al llarg de la vida és de, aproximadament, 2 persones per cada 1.000, una xifra que és molt superior a la probabilitat de sofrir un trombo a conseqüència del coronavirus. De 5 milions de pacients vacunats amb Astrazeneca, 30 van sofrir una trombosi després de rebre la vacuna, per la qual cosa la probabilitat estaria per sota d’1 entre 100.000.

 

«Això significaria que els riscos del medicament són menors que els beneficis per a la majoria de la població. Es contemplarà en el prospecte com a efecte advers, però es continuarà administrant amb normalitat, potser a excepció de persones amb risc tromboembòlic», ha assenyalat la científica Deborah García Bello.

 

Segons ha alertat l’experta, tot apunta al fet que s’aixecarà la suspensió de la vacunació encara que es demostri que sí que hi ha casos que es relacionin perquè aquests seran previsiblement «infreqüents, rars o molt rars», tal com succeeix amb altres medicaments que poden causar una trombosi.

 

Els altres medicaments que contemplen la trombosi com un efecte secundari

Qualsevol medicament contempla una multitud de contraindicacions en el seu prospecte. I en el cas de les vacunes no és diferent. De fet, en referència a la trombosi, hi ha molts fàrmacs d’ús habitual que especifiquen que poden provocar coàguls com a efecte secundari. Encara que estos, per descomptat, són casos extremadament rars, en cas contrari el medicament no s’hauria aprovat.

 

Este és el cas dels anticonceptius orals i altres tractaments hormonals. No obstant això, en este cas són fàrmacs receptats per un especialista que prèviament revisa l’historial mèdic del pacient per a conèixer si té antecedents relacionats amb trombos i hàbits de risc com poden ser el tabaquisme i el sedentarisme, que també són dos factors de risc.

 

Per esta raó, molts experts consideren fonamental la revisió de l’historial mèdic dels pacients a l’hora d’inocular la vacuna d’Astrazeneca. Cada persona té uns antecedents clínics diferents que han de ser avaluats i, en este cas, podria ser convenient no administrar la vacuna d’Astrazeneca a aquelles persones amb el risc de patir trombos.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

Cessen l’alcalde pedani d’Arenals del Sol després d’una denúncia per assetjament sexual

L'alcalde d'Elx destituïx de manera immediata a l'alcalde pedani d'Arenals del Sol, Alejandro García Raduán, després d'una denúncia d'una dona per presumpte assetjament sexual en la via pública.

La Policia investiga la desaparició d’una xiqueta de 12 anys a Sagunt

La Policia Nacional investiga la desaparició d'una xiqueta de 12 anys a Sagunt, mentres el Centre Nacional de Persones Desaparegudes ha emés una alerta per a recaptar la col·laboració ciutadana.

Cessen l’alcalde pedani d’Arenals del Sol després d’una denúncia d’assetjament sexual

L'alcalde d'Elx destituïx de manera immediata a l'alcalde pedani d'Arenals del Sol després que una veïna presentara una denúncia per assetjament sexual davant la Policia Nacional.

Rescaten a tres banyistes atrapats pels corrents en els penya-segats de Peníscola

Tres hòmens que nadaven en la zona de penya-segats del castell de Peníscola han sigut rescatats després de quedar atrapats pels corrents. Van ser trets per terra i només presentaven arraps lleus.

L’alcalde d’Elx destituïx el pedani d’Arenals del Sol després d’una denúncia per assetjament sexual

L'alcalde d'Elx ha destituït de manera immediata a l'alcalde pedani d'Arenals del Sol, Alejandro García Raduán, després que una dona presentara una denúncia per assetjament sexual contra ell.

La Generalitat reclama al Govern comprar les parcel·les agrícoles afectades per la nova zona de domini hidràulic

La Generalitat exigix que el Ministeri per a la Transició Ecològica valore i adquirisca les parcel·les agrícoles afectades per una possible nova delimitació del domini públic hidràulic i complisca el seu compromís de reposar els terrenys danyats per la dana.

El Consell destina 1,9 milions a frenar la malaltia de Newcastle en granges avícoles

El Consell declara l'emergència sanitària i aprova actuacions per 1,9 milions d'euros per a previndre i controlar la malaltia de Newcastle en explotacions avícoles en un termini màxim de tres mesos.

El Consell obri la negociació per a implantar la jornada de 35 hores en 2027

La Generalitat inicia les negociacions en les taules sectorials per a aplicar la jornada setmanal de 35 hores a partir de l'1 de gener de 2027, condicionada a la viabilitat pressupostària i al compliment de les regles de gasto estatals i europees.