Els medicaments comuns que també poden provocar un trombo i són legals

 

La vacunació d’Astrazeneca està suspesa temporalment en diversos països de món, inclòs el nostre. Després de notificar-se una trentena de pacients que han sofert una trombosi posterior a la vacuna, l’Agència Europea del Medicament (EMA) ha iniciat una recerca per a aclarir si existeix relació entre la vacuna i els episodis de trombes notificats.

 

«Faran un registre de tots els esdeveniments tromboembòlics que han rebut les agències reguladores de cada país i el compararan amb la incidència normal per a veure si se surt dels paràmetres habituals o està dins del normal i no es podria atribuir a la vacuna», explica a ‘Cadena Ser’ la química i divulgadora científica Deborah García Bello.

 

Què és una trombosi?

L’EMA ha decidit obrir una recerca davant l’alarma generada en diversos països de la Unió Europea després de notificar-se una trentena de casos com a possible efecte secundari de la vacuna Astrazeneca. La trombosi és la formació d’un coàgul de sang, anomenat trombo, en una o diverses venes amb capacitat per a obstruir-les i provocar lesions de major o menor gravetat.

 

«Este trombo va viatjant per les venes i si passa al cor, després va a les artèries i pot afectar els pulmons, provocant trombosi pulmonar, o al cervell, que podria desembocar en ictus», ha explicat la cardiòloga Teresa Fernández en unes declaracions recollides per la ‘Cadena Ser’.

 

Es tracta d’un procés que fins i tot pot provocar la mort en molts casos. De fet, al nostre país s’investiga una defunció i dos casos de trombos en pacients vacunats amb Astrazeneca.

 

Quina és la probabilitat de sofrir un trombo?

No obstant això, esta afectació és més comuna del que podria semblar a simple vista. La probabilitat de sofrir una trombosi al llarg de la vida és de, aproximadament, 2 persones per cada 1.000, una xifra que és molt superior a la probabilitat de sofrir un trombo a conseqüència del coronavirus. De 5 milions de pacients vacunats amb Astrazeneca, 30 van sofrir una trombosi després de rebre la vacuna, per la qual cosa la probabilitat estaria per sota d’1 entre 100.000.

 

«Això significaria que els riscos del medicament són menors que els beneficis per a la majoria de la població. Es contemplarà en el prospecte com a efecte advers, però es continuarà administrant amb normalitat, potser a excepció de persones amb risc tromboembòlic», ha assenyalat la científica Deborah García Bello.

 

Segons ha alertat l’experta, tot apunta al fet que s’aixecarà la suspensió de la vacunació encara que es demostri que sí que hi ha casos que es relacionin perquè aquests seran previsiblement «infreqüents, rars o molt rars», tal com succeeix amb altres medicaments que poden causar una trombosi.

 

Els altres medicaments que contemplen la trombosi com un efecte secundari

Qualsevol medicament contempla una multitud de contraindicacions en el seu prospecte. I en el cas de les vacunes no és diferent. De fet, en referència a la trombosi, hi ha molts fàrmacs d’ús habitual que especifiquen que poden provocar coàguls com a efecte secundari. Encara que estos, per descomptat, són casos extremadament rars, en cas contrari el medicament no s’hauria aprovat.

 

Este és el cas dels anticonceptius orals i altres tractaments hormonals. No obstant això, en este cas són fàrmacs receptats per un especialista que prèviament revisa l’historial mèdic del pacient per a conèixer si té antecedents relacionats amb trombos i hàbits de risc com poden ser el tabaquisme i el sedentarisme, que també són dos factors de risc.

 

Per esta raó, molts experts consideren fonamental la revisió de l’historial mèdic dels pacients a l’hora d’inocular la vacuna d’Astrazeneca. Cada persona té uns antecedents clínics diferents que han de ser avaluats i, en este cas, podria ser convenient no administrar la vacuna d’Astrazeneca a aquelles persones amb el risc de patir trombos.

Últimes notícies

Es cancel·la el Festival de Les Arts de València després de les queixes pel so

El Festival de Les Arts no continua este dissabte a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València després de les nombroses queixes per falta de so i de la negativa de l'Ajuntament i la direcció del recinte a permetre l'obertura. L'organització anuncia devolucions i lamenta no haver pogut tindre una reunió amb l'Alcaldia per buscar alternatives.

El Nou Mestalla completa l’anell de compressió i els 50 pilars de la coberta

L’estadi Nou Mestalla ja ha instal·lat l’anell de compressió i els 50 pilars d’acer que sostindran la gran coberta, un pas clau de cara a la seua inauguració prevista per a l’estiu de 2027.

Iñigo Pérez reforça la tradició del Villarreal per la banqueta espanyola

L’arribada d’Iñigo Pérez al Villarreal allarga la històrica aposta del club per tècnics espanyols: en 26 temporades a Primera només Manuel Pellegrini ha sigut estranger. El basc signa per tres temporades i s’afegix a una nòmina d’entrenadors clau en l’evolució del club groguet.

Pérez Llorca acudix a la recepció dels reis per la visita del Papa León XIV

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, acudix al Palau Reial a la recepció oferida pels reis Felipe VI i Letizia amb motiu de la primera intervenció oficial del Papa León XIV a Espanya.

Buxadé presenta Vox en València com el nexe de les forces patriotes europees

L’eurodiputat de Vox Jorge Buxadé assegura en una cimera a València que el seu partit torna a ser el punt d’unió de les forces patriòtiques europees i carrega contra la immigració massiva i el Pacte Verd.

Educació defensa que la seua última oferta supera en 1.000 milions les demandes dels sindicats

La Conselleria d'Educació assegura que el seu pla de 3.386 milions en quatre anys per a l'ensenyament públic millora en 1.000 milions les exigències inicials dels sindicats i reclama posar fi a la vaga indefinida del professorat.

Catalá recorda que només un de sis festivals seguix a la Ciutat de les Arts per la sentència acústica

L'alcaldessa de València, María José Catalá, subratlla que només el festival de Les Arts es manté a la Ciutat de les Arts després d'una sentència per contaminació acústica, i atribueix a CACSA i als promotors la decisió de conservar l'emplaçament.

Borja Sémper exigix a Pedro Sánchez eleccions per a posar fi a la degradació política

El portaveu del PP, Borja Sémper, reclama a Pedro Sánchez que dissolga les Corts i convoque eleccions en considerar insostenible la situació política i els casos de corrupció. Ho ha dit a València, on ha afirmat que la degradació política espanyola ha d'acabar donant la paraula als ciutadans.