Els medicaments comuns que també poden provocar un trombo i són legals

 

La vacunació d’Astrazeneca està suspesa temporalment en diversos països de món, inclòs el nostre. Després de notificar-se una trentena de pacients que han sofert una trombosi posterior a la vacuna, l’Agència Europea del Medicament (EMA) ha iniciat una recerca per a aclarir si existeix relació entre la vacuna i els episodis de trombes notificats.

 

«Faran un registre de tots els esdeveniments tromboembòlics que han rebut les agències reguladores de cada país i el compararan amb la incidència normal per a veure si se surt dels paràmetres habituals o està dins del normal i no es podria atribuir a la vacuna», explica a ‘Cadena Ser’ la química i divulgadora científica Deborah García Bello.

 

Què és una trombosi?

L’EMA ha decidit obrir una recerca davant l’alarma generada en diversos països de la Unió Europea després de notificar-se una trentena de casos com a possible efecte secundari de la vacuna Astrazeneca. La trombosi és la formació d’un coàgul de sang, anomenat trombo, en una o diverses venes amb capacitat per a obstruir-les i provocar lesions de major o menor gravetat.

 

«Este trombo va viatjant per les venes i si passa al cor, després va a les artèries i pot afectar els pulmons, provocant trombosi pulmonar, o al cervell, que podria desembocar en ictus», ha explicat la cardiòloga Teresa Fernández en unes declaracions recollides per la ‘Cadena Ser’.

 

Es tracta d’un procés que fins i tot pot provocar la mort en molts casos. De fet, al nostre país s’investiga una defunció i dos casos de trombos en pacients vacunats amb Astrazeneca.

 

Quina és la probabilitat de sofrir un trombo?

No obstant això, esta afectació és més comuna del que podria semblar a simple vista. La probabilitat de sofrir una trombosi al llarg de la vida és de, aproximadament, 2 persones per cada 1.000, una xifra que és molt superior a la probabilitat de sofrir un trombo a conseqüència del coronavirus. De 5 milions de pacients vacunats amb Astrazeneca, 30 van sofrir una trombosi després de rebre la vacuna, per la qual cosa la probabilitat estaria per sota d’1 entre 100.000.

 

«Això significaria que els riscos del medicament són menors que els beneficis per a la majoria de la població. Es contemplarà en el prospecte com a efecte advers, però es continuarà administrant amb normalitat, potser a excepció de persones amb risc tromboembòlic», ha assenyalat la científica Deborah García Bello.

 

Segons ha alertat l’experta, tot apunta al fet que s’aixecarà la suspensió de la vacunació encara que es demostri que sí que hi ha casos que es relacionin perquè aquests seran previsiblement «infreqüents, rars o molt rars», tal com succeeix amb altres medicaments que poden causar una trombosi.

 

Els altres medicaments que contemplen la trombosi com un efecte secundari

Qualsevol medicament contempla una multitud de contraindicacions en el seu prospecte. I en el cas de les vacunes no és diferent. De fet, en referència a la trombosi, hi ha molts fàrmacs d’ús habitual que especifiquen que poden provocar coàguls com a efecte secundari. Encara que estos, per descomptat, són casos extremadament rars, en cas contrari el medicament no s’hauria aprovat.

 

Este és el cas dels anticonceptius orals i altres tractaments hormonals. No obstant això, en este cas són fàrmacs receptats per un especialista que prèviament revisa l’historial mèdic del pacient per a conèixer si té antecedents relacionats amb trombos i hàbits de risc com poden ser el tabaquisme i el sedentarisme, que també són dos factors de risc.

 

Per esta raó, molts experts consideren fonamental la revisió de l’historial mèdic dels pacients a l’hora d’inocular la vacuna d’Astrazeneca. Cada persona té uns antecedents clínics diferents que han de ser avaluats i, en este cas, podria ser convenient no administrar la vacuna d’Astrazeneca a aquelles persones amb el risc de patir trombos.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

Vox sosté que la prioritat nacional d’Extremadura ja està en el pacte amb Pérez Llorca

Vox defén que el concepte de prioritat nacional de l'acord a Extremadura ja s'aplica en el pacte d'investidura amb Juanfran Pérez Llorca, mentres PP, PSPV i Compromís discrepen sobre el seu abast.

El PSPV exigix l’expedient íntegre de la campanya institucional de Pérez Llorca

El PSPV-PSOE reclama a la Generalitat l'expedient complet de contractació de la campanya institucional que atribuïx al president Juanfran Pérez Llorca, a la qual acusa de ser propaganda personal pagada amb fons públics.

Pérez Llorca defén tancar ràpid els pactes i posa a la Comunitat Valenciana com a exemple

Juanfran Pérez Llorca sosté que retardar els acords de govern desatén als electors i reivindica la Comunitat Valenciana com a referència enfront del pacte a Extremadura.

Detinguda una persona pel robatori de maquinària agrícola en una finca d’Alcalà de Xivert

La Guàrdia Civil ha detingut a una persona per un robatori amb força en una finca d'Alcalà de Xivert, on es van sostraure maquinària i ferramentes agrícoles, i ha recuperat un motocultor venut a Benicarló.

Pérez Llorca demana al Govern que finance el Pla Viu valencià i l’estenga a altres regions

Juanfran Pérez Llorca reclama al Govern una aportació econòmica estatal per a reforçar el Pla Viu valencià i planteja copiar el model en altres comunitats en considerar que ja està donant resultats.

S&P alerta de noves pressions de gasto en les autonomies i de l’impacte del repartiment en la Comunitat Valenciana

S&P destaca que les comunitats van millorar el seu resultat pressupostari en 2025, però avisa de fortes pressions de gasto i que l'actual repartiment de recursos penalitza a la Comunitat Valenciana i a Múrcia.

Pérez Llorca acusa el Govern de provocar caos als ajuntaments amb la regularització d’immigrants

Juanfran Pérez Llorca critica que la regularització extraordinària d'immigrants genera caos en molts ajuntaments per la falta de planificació del Govern i advertix de riscos per a sanitat i polítiques socials.

L’ampliació de l’Hospital Vega Baixa estarà llesta abans de 2027 després d’una inversió de 82 milions

La Generalitat preveu culminar enguany l'ampliació de l'Hospital Vega Baixa, a Orihuela, amb dos nous edificis, més consultes i 52 llits addicionals després d'una inversió superior a 82 milions d'euros.