Anuncios

Els medicaments comuns que també poden provocar un trombo i són legals

 

La vacunació d’Astrazeneca està suspesa temporalment en diversos països de món, inclòs el nostre. Després de notificar-se una trentena de pacients que han sofert una trombosi posterior a la vacuna, l’Agència Europea del Medicament (EMA) ha iniciat una recerca per a aclarir si existeix relació entre la vacuna i els episodis de trombes notificats.

 

«Faran un registre de tots els esdeveniments tromboembòlics que han rebut les agències reguladores de cada país i el compararan amb la incidència normal per a veure si se surt dels paràmetres habituals o està dins del normal i no es podria atribuir a la vacuna», explica a ‘Cadena Ser’ la química i divulgadora científica Deborah García Bello.

 

Què és una trombosi?

L’EMA ha decidit obrir una recerca davant l’alarma generada en diversos països de la Unió Europea després de notificar-se una trentena de casos com a possible efecte secundari de la vacuna Astrazeneca. La trombosi és la formació d’un coàgul de sang, anomenat trombo, en una o diverses venes amb capacitat per a obstruir-les i provocar lesions de major o menor gravetat.

 

«Este trombo va viatjant per les venes i si passa al cor, després va a les artèries i pot afectar els pulmons, provocant trombosi pulmonar, o al cervell, que podria desembocar en ictus», ha explicat la cardiòloga Teresa Fernández en unes declaracions recollides per la ‘Cadena Ser’.

 

Es tracta d’un procés que fins i tot pot provocar la mort en molts casos. De fet, al nostre país s’investiga una defunció i dos casos de trombos en pacients vacunats amb Astrazeneca.

 

Quina és la probabilitat de sofrir un trombo?

No obstant això, esta afectació és més comuna del que podria semblar a simple vista. La probabilitat de sofrir una trombosi al llarg de la vida és de, aproximadament, 2 persones per cada 1.000, una xifra que és molt superior a la probabilitat de sofrir un trombo a conseqüència del coronavirus. De 5 milions de pacients vacunats amb Astrazeneca, 30 van sofrir una trombosi després de rebre la vacuna, per la qual cosa la probabilitat estaria per sota d’1 entre 100.000.

 

«Això significaria que els riscos del medicament són menors que els beneficis per a la majoria de la població. Es contemplarà en el prospecte com a efecte advers, però es continuarà administrant amb normalitat, potser a excepció de persones amb risc tromboembòlic», ha assenyalat la científica Deborah García Bello.

 

Segons ha alertat l’experta, tot apunta al fet que s’aixecarà la suspensió de la vacunació encara que es demostri que sí que hi ha casos que es relacionin perquè aquests seran previsiblement «infreqüents, rars o molt rars», tal com succeeix amb altres medicaments que poden causar una trombosi.

 

Els altres medicaments que contemplen la trombosi com un efecte secundari

Qualsevol medicament contempla una multitud de contraindicacions en el seu prospecte. I en el cas de les vacunes no és diferent. De fet, en referència a la trombosi, hi ha molts fàrmacs d’ús habitual que especifiquen que poden provocar coàguls com a efecte secundari. Encara que estos, per descomptat, són casos extremadament rars, en cas contrari el medicament no s’hauria aprovat.

 

Este és el cas dels anticonceptius orals i altres tractaments hormonals. No obstant això, en este cas són fàrmacs receptats per un especialista que prèviament revisa l’historial mèdic del pacient per a conèixer si té antecedents relacionats amb trombos i hàbits de risc com poden ser el tabaquisme i el sedentarisme, que també són dos factors de risc.

 

Per esta raó, molts experts consideren fonamental la revisió de l’historial mèdic dels pacients a l’hora d’inocular la vacuna d’Astrazeneca. Cada persona té uns antecedents clínics diferents que han de ser avaluats i, en este cas, podria ser convenient no administrar la vacuna d’Astrazeneca a aquelles persones amb el risc de patir trombos.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

Un gen clau en càncer de mama marca si les cèl·lules metastatizan o queden en repòs

Investigadors han identificat el gen Prrx1 com a regulador del potencial metastásico en càncer de mama, distingint entre cèl·lules capaces de disseminar-se i cèl·lules que romanen en letargia.

Pérez Llorca reivindica l’aposta del Consell pels servicis socials i la vivenda pública a Sant Joan

Juanfran Pérez Llorca subratlla a Sant Joan d'Alacant el compromís del Consell amb projectes socials, educatius, sanitaris, de vivenda pública i d'infraestructures per a millorar la qualitat de vida.

Morrissey presentarà a Barcelona i Madrid el seu nou disc Make-up is a lie al juliol

Morrissey presentarà el seu catorzé disc en solitari, Make-up is a lie, el 25 de juliol a Barcelona i el 29 de juliol a Madrid, dins del seu gira europea.

Tallada l’A-3 a Honrubia sentit Madrid després de la col·lisió i incendi de dos camions

L'autovia A-3 roman tallada a Honrubia (Conca) en sentit Madrid després de la col·lisió i incendi de dos camions, amb els dos conductors ferits i desviaments activats.

Seattle Storm confirma que Awa Fam acaba la temporada amb València Basket i s’incorporarà tard

Seattle Storm confirma que Awa Fam completarà la temporada amb València Basket i s'unirà més tard a la pretemporada WNBA, on també arribaran amb retard Leo Fiebich i Raquel Carrera.

Barcelona i Reial Madrid reprenen la batalla per LaLiga després del colp europeu

Barcelona i Reial Madrid reprenen la seua mà a mà pel títol de LaLiga després de quedar fora de la Lliga de Campions, en una jornada marcada també per dols directes per Europa i per la permanència.

El Llevant s’agarra al Ciutat per a encadenar dos triomfs i continuar viu en LaLiga

El Llevant rep al Sevilla en el Ciutat de València amb l'opció de sumar per primera vegada dos triomfs consecutius en LaLiga i retallar el seu desavantatge amb la permanència.

Les Corts reactiven la comissió de la dana i citen a tres consellers el 28 d’abril

La comissió d'investigació sobre la dana de 2024 en Les Corts tornarà a reunir-se el 28 d'abril, després de dos mesos d'aturada, amb la compareixença de tres consellers i representants de sindicats policials i tècnics.