Els medicaments comuns que també poden provocar un trombo i són legals

 

La vacunació d’Astrazeneca està suspesa temporalment en diversos països de món, inclòs el nostre. Després de notificar-se una trentena de pacients que han sofert una trombosi posterior a la vacuna, l’Agència Europea del Medicament (EMA) ha iniciat una recerca per a aclarir si existeix relació entre la vacuna i els episodis de trombes notificats.

 

«Faran un registre de tots els esdeveniments tromboembòlics que han rebut les agències reguladores de cada país i el compararan amb la incidència normal per a veure si se surt dels paràmetres habituals o està dins del normal i no es podria atribuir a la vacuna», explica a ‘Cadena Ser’ la química i divulgadora científica Deborah García Bello.

 

Què és una trombosi?

L’EMA ha decidit obrir una recerca davant l’alarma generada en diversos països de la Unió Europea després de notificar-se una trentena de casos com a possible efecte secundari de la vacuna Astrazeneca. La trombosi és la formació d’un coàgul de sang, anomenat trombo, en una o diverses venes amb capacitat per a obstruir-les i provocar lesions de major o menor gravetat.

 

«Este trombo va viatjant per les venes i si passa al cor, després va a les artèries i pot afectar els pulmons, provocant trombosi pulmonar, o al cervell, que podria desembocar en ictus», ha explicat la cardiòloga Teresa Fernández en unes declaracions recollides per la ‘Cadena Ser’.

 

Es tracta d’un procés que fins i tot pot provocar la mort en molts casos. De fet, al nostre país s’investiga una defunció i dos casos de trombos en pacients vacunats amb Astrazeneca.

 

Quina és la probabilitat de sofrir un trombo?

No obstant això, esta afectació és més comuna del que podria semblar a simple vista. La probabilitat de sofrir una trombosi al llarg de la vida és de, aproximadament, 2 persones per cada 1.000, una xifra que és molt superior a la probabilitat de sofrir un trombo a conseqüència del coronavirus. De 5 milions de pacients vacunats amb Astrazeneca, 30 van sofrir una trombosi després de rebre la vacuna, per la qual cosa la probabilitat estaria per sota d’1 entre 100.000.

 

«Això significaria que els riscos del medicament són menors que els beneficis per a la majoria de la població. Es contemplarà en el prospecte com a efecte advers, però es continuarà administrant amb normalitat, potser a excepció de persones amb risc tromboembòlic», ha assenyalat la científica Deborah García Bello.

 

Segons ha alertat l’experta, tot apunta al fet que s’aixecarà la suspensió de la vacunació encara que es demostri que sí que hi ha casos que es relacionin perquè aquests seran previsiblement «infreqüents, rars o molt rars», tal com succeeix amb altres medicaments que poden causar una trombosi.

 

Els altres medicaments que contemplen la trombosi com un efecte secundari

Qualsevol medicament contempla una multitud de contraindicacions en el seu prospecte. I en el cas de les vacunes no és diferent. De fet, en referència a la trombosi, hi ha molts fàrmacs d’ús habitual que especifiquen que poden provocar coàguls com a efecte secundari. Encara que estos, per descomptat, són casos extremadament rars, en cas contrari el medicament no s’hauria aprovat.

 

Este és el cas dels anticonceptius orals i altres tractaments hormonals. No obstant això, en este cas són fàrmacs receptats per un especialista que prèviament revisa l’historial mèdic del pacient per a conèixer si té antecedents relacionats amb trombos i hàbits de risc com poden ser el tabaquisme i el sedentarisme, que també són dos factors de risc.

 

Per esta raó, molts experts consideren fonamental la revisió de l’historial mèdic dels pacients a l’hora d’inocular la vacuna d’Astrazeneca. Cada persona té uns antecedents clínics diferents que han de ser avaluats i, en este cas, podria ser convenient no administrar la vacuna d’Astrazeneca a aquelles persones amb el risc de patir trombos.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Montero lidera un València Basket coral per a doblegar al Riu Breogán (105-88)

València Basket s'imposa al Riu Breogán per 105-88 en el Roig Arena, en un triomf coral liderat pel dominicà Jean Montero i sustentat en la potència ofensiva local.

Mor als 78 anys Josep Piera, poeta i referent de la literatura valenciana

El poeta i narrador valencià Josep Piera, figura clau de la Generació dels 70 i autor àmpliament premiat, ha mort als 78 anys. Institucions i representants públics destaquen el seu llegat literari i el seu compromís amb la cultura valenciana.

Dos morts en la segona fase de l’operació de trànsit de Setmana Santa en la Comunitat Valenciana

La segona fase de l'operació especial de trànsit de Setmana Santa registra dos víctimes mortals a Vila-real i Calp i un alt volum de desplaçaments per carretera.

Remuntada del Celta a Mestalla per a afermar-se en llocs europeus

El Celta de Vigo remunta al València amb una espectacular segona part a Mestalla, s'aferra a la zona europea i deixa al conjunt local sense premi malgrat el doblet de Guido Rodríguez.

Les màximes freguen els 27 graus en una Jornada de Pasqua molt temperada en la Comunitat

La Comunitat Valenciana ha viscut un Diumenge de Pasqua molt temperat, amb màximes de fins a 27,5 graus en diversos municipis de l'interior i prelitoral, i valors una mica més moderats en les capitals de província.

El Celta remunta a Mestalla i consolida la seua plaça europea davant el València

El Celta de Vigo remunta al València amb una brillant segona part, s'imposa 2-3 a Mestalla i reforça la seua posició europea mentres el conjunt local deixa escapar una ocasió per a acostar-se a Europa.

Mor un ciclista de 57 anys en xocar amb un cotxe en la N-332 a Calp

Un ciclista de 57 anys ha mort després de col·lidir amb un cotxe en la N-332 al seu pas per Calp. Els servicis d'emergència van intentar reanimar-ho sense èxit.

Guido Rodríguez assumix errors després de la derrota del València davant el Celta i demana unitat

Guido Rodríguez, autor dels dos gols del València en la derrota 2-3 davant el Celta, admet errors defensius, es mostra autocrític i recalca que l'equip ha de mantindre's unit.