Els medicaments comuns que també poden provocar un trombo i són legals

 

La vacunació d’Astrazeneca està suspesa temporalment en diversos països de món, inclòs el nostre. Després de notificar-se una trentena de pacients que han sofert una trombosi posterior a la vacuna, l’Agència Europea del Medicament (EMA) ha iniciat una recerca per a aclarir si existeix relació entre la vacuna i els episodis de trombes notificats.

 

«Faran un registre de tots els esdeveniments tromboembòlics que han rebut les agències reguladores de cada país i el compararan amb la incidència normal per a veure si se surt dels paràmetres habituals o està dins del normal i no es podria atribuir a la vacuna», explica a ‘Cadena Ser’ la química i divulgadora científica Deborah García Bello.

 

Què és una trombosi?

L’EMA ha decidit obrir una recerca davant l’alarma generada en diversos països de la Unió Europea després de notificar-se una trentena de casos com a possible efecte secundari de la vacuna Astrazeneca. La trombosi és la formació d’un coàgul de sang, anomenat trombo, en una o diverses venes amb capacitat per a obstruir-les i provocar lesions de major o menor gravetat.

 

«Este trombo va viatjant per les venes i si passa al cor, després va a les artèries i pot afectar els pulmons, provocant trombosi pulmonar, o al cervell, que podria desembocar en ictus», ha explicat la cardiòloga Teresa Fernández en unes declaracions recollides per la ‘Cadena Ser’.

 

Es tracta d’un procés que fins i tot pot provocar la mort en molts casos. De fet, al nostre país s’investiga una defunció i dos casos de trombos en pacients vacunats amb Astrazeneca.

 

Quina és la probabilitat de sofrir un trombo?

No obstant això, esta afectació és més comuna del que podria semblar a simple vista. La probabilitat de sofrir una trombosi al llarg de la vida és de, aproximadament, 2 persones per cada 1.000, una xifra que és molt superior a la probabilitat de sofrir un trombo a conseqüència del coronavirus. De 5 milions de pacients vacunats amb Astrazeneca, 30 van sofrir una trombosi després de rebre la vacuna, per la qual cosa la probabilitat estaria per sota d’1 entre 100.000.

 

«Això significaria que els riscos del medicament són menors que els beneficis per a la majoria de la població. Es contemplarà en el prospecte com a efecte advers, però es continuarà administrant amb normalitat, potser a excepció de persones amb risc tromboembòlic», ha assenyalat la científica Deborah García Bello.

 

Segons ha alertat l’experta, tot apunta al fet que s’aixecarà la suspensió de la vacunació encara que es demostri que sí que hi ha casos que es relacionin perquè aquests seran previsiblement «infreqüents, rars o molt rars», tal com succeeix amb altres medicaments que poden causar una trombosi.

 

Els altres medicaments que contemplen la trombosi com un efecte secundari

Qualsevol medicament contempla una multitud de contraindicacions en el seu prospecte. I en el cas de les vacunes no és diferent. De fet, en referència a la trombosi, hi ha molts fàrmacs d’ús habitual que especifiquen que poden provocar coàguls com a efecte secundari. Encara que estos, per descomptat, són casos extremadament rars, en cas contrari el medicament no s’hauria aprovat.

 

Este és el cas dels anticonceptius orals i altres tractaments hormonals. No obstant això, en este cas són fàrmacs receptats per un especialista que prèviament revisa l’historial mèdic del pacient per a conèixer si té antecedents relacionats amb trombos i hàbits de risc com poden ser el tabaquisme i el sedentarisme, que també són dos factors de risc.

 

Per esta raó, molts experts consideren fonamental la revisió de l’historial mèdic dels pacients a l’hora d’inocular la vacuna d’Astrazeneca. Cada persona té uns antecedents clínics diferents que han de ser avaluats i, en este cas, podria ser convenient no administrar la vacuna d’Astrazeneca a aquelles persones amb el risc de patir trombos.

Últimes notícies

Pérez Llorca alerta que els centres de menors estan al 200 % i veu difícil assumir més xiquets migrants

Juanfran Pérez Llorca adverteix que els centres de menors de la Comunitat Valenciana estan saturats, amb ocupacions del 200 %, i veu molt difícil acollir més xiquets migrants mentre no hi haja més espai i personal.

Els fills del matrimoni irlandés mort a Cullera ja estan amb familiars

Els dos fills del matrimoni irlandés trobat mort en un xalet de Cullera, de 14 i 15 anys i amb necessitats especials, ja estan sota la cura de tres familiars desplaçats des d’Irlanda aquesta matinada. L’Ajuntament ha mobilitzat suport psicològic i social des del moment en què els adolescents van trobar els cossos dels seus pares.

Buñol es tenyeix de roig amb 22.000 persones en una Tomatina de rècord

Buñol ha donat inici a la Tomatina 2026 amb l’aforament complet, 22.000 participants i 150 tones de tomata pera llançades pels carrers del municipi.

El Palau de Congressos incorpora realitat augmentada sense ulleres en un pla pilot

El Palau de Congressos de València ha posat en marxa un projecte pilot de realitat augmentada sense ulleres per a convertir conferències i presentacions en experiències immersives durant nou mesos de proves.

Deting el gerent d’una empresa per simular un robatori violent de 6.500 euros

La Policia Nacional ha detingut a Alacant el gerent d’una empresa nacional acusat de simular un robatori violent de 6.500 euros i de quedar-se amb diners de la mercantil. Les lesions que presentava eren superficials i compatibles amb autolesions, i ja s’havia produït un altre furt de 2.450 euros en la mateixa empresa.

Un detingut a Monòver per robar quatre motos i diversos objectes en una casa de camp

La Guàrdia Civil ha detingut un home a Monòver acusat de robar amb força quatre motocicletes i diversos objectes en una casa de camp. Tres de les motos i part del material sostret s’han recuperat i s’han tornat al propietari.

Detingut a Chiva amb drogues i dos boligrafs-pistola en plenes festes

La Guàrdia Civil ha detingut un home de 62 anys a Chiva durant les festes patronals per portar diverses drogues i dos bolígrafs-pistola, a més de munició, i resistir-se greument als agents.

Les víctimes de la DANA tornaran a omplir València per reclamar que Mazón perda l’aforament

Associacions de víctimes de la DANA del 29 d’octubre de 2024 i moviments socials han convocat este dissabte una concentració a València per exigir la fi de l’aforament de l’expresident de la Generalitat Carlos Mazón, quan es complixen 22 mesos de les inundacions que van causar 231 morts a la província de València.