Els medicaments comuns que també poden provocar un trombo i són legals

 

La vacunació d’Astrazeneca està suspesa temporalment en diversos països de món, inclòs el nostre. Després de notificar-se una trentena de pacients que han sofert una trombosi posterior a la vacuna, l’Agència Europea del Medicament (EMA) ha iniciat una recerca per a aclarir si existeix relació entre la vacuna i els episodis de trombes notificats.

 

«Faran un registre de tots els esdeveniments tromboembòlics que han rebut les agències reguladores de cada país i el compararan amb la incidència normal per a veure si se surt dels paràmetres habituals o està dins del normal i no es podria atribuir a la vacuna», explica a ‘Cadena Ser’ la química i divulgadora científica Deborah García Bello.

 

Què és una trombosi?

L’EMA ha decidit obrir una recerca davant l’alarma generada en diversos països de la Unió Europea després de notificar-se una trentena de casos com a possible efecte secundari de la vacuna Astrazeneca. La trombosi és la formació d’un coàgul de sang, anomenat trombo, en una o diverses venes amb capacitat per a obstruir-les i provocar lesions de major o menor gravetat.

 

«Este trombo va viatjant per les venes i si passa al cor, després va a les artèries i pot afectar els pulmons, provocant trombosi pulmonar, o al cervell, que podria desembocar en ictus», ha explicat la cardiòloga Teresa Fernández en unes declaracions recollides per la ‘Cadena Ser’.

 

Es tracta d’un procés que fins i tot pot provocar la mort en molts casos. De fet, al nostre país s’investiga una defunció i dos casos de trombos en pacients vacunats amb Astrazeneca.

 

Quina és la probabilitat de sofrir un trombo?

No obstant això, esta afectació és més comuna del que podria semblar a simple vista. La probabilitat de sofrir una trombosi al llarg de la vida és de, aproximadament, 2 persones per cada 1.000, una xifra que és molt superior a la probabilitat de sofrir un trombo a conseqüència del coronavirus. De 5 milions de pacients vacunats amb Astrazeneca, 30 van sofrir una trombosi després de rebre la vacuna, per la qual cosa la probabilitat estaria per sota d’1 entre 100.000.

 

«Això significaria que els riscos del medicament són menors que els beneficis per a la majoria de la població. Es contemplarà en el prospecte com a efecte advers, però es continuarà administrant amb normalitat, potser a excepció de persones amb risc tromboembòlic», ha assenyalat la científica Deborah García Bello.

 

Segons ha alertat l’experta, tot apunta al fet que s’aixecarà la suspensió de la vacunació encara que es demostri que sí que hi ha casos que es relacionin perquè aquests seran previsiblement «infreqüents, rars o molt rars», tal com succeeix amb altres medicaments que poden causar una trombosi.

 

Els altres medicaments que contemplen la trombosi com un efecte secundari

Qualsevol medicament contempla una multitud de contraindicacions en el seu prospecte. I en el cas de les vacunes no és diferent. De fet, en referència a la trombosi, hi ha molts fàrmacs d’ús habitual que especifiquen que poden provocar coàguls com a efecte secundari. Encara que estos, per descomptat, són casos extremadament rars, en cas contrari el medicament no s’hauria aprovat.

 

Este és el cas dels anticonceptius orals i altres tractaments hormonals. No obstant això, en este cas són fàrmacs receptats per un especialista que prèviament revisa l’historial mèdic del pacient per a conèixer si té antecedents relacionats amb trombos i hàbits de risc com poden ser el tabaquisme i el sedentarisme, que també són dos factors de risc.

 

Per esta raó, molts experts consideren fonamental la revisió de l’historial mèdic dels pacients a l’hora d’inocular la vacuna d’Astrazeneca. Cada persona té uns antecedents clínics diferents que han de ser avaluats i, en este cas, podria ser convenient no administrar la vacuna d’Astrazeneca a aquelles persones amb el risc de patir trombos.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

L’Elx remunta a un Atlètic en inferioritat i s’agarra a la permanència

L'Elx va véncer 3-2 a l'Atlètic de Madrid, que va jugar amb un menys gran part del partit, i va fer un pas important en la seua lluita per eixir del descens.

El Segell de Patrimoni Europeu a la Nau reconeix el llegat valencià en l’humanisme europeu

La Nau de València rep el Segell de Patrimoni Europeu com a primer enclavament de la Comunitat, un reconeixement al seu paper històric en l'humanisme i la construcció cultural d'Europa.

Empat vibrant entre Elx i Atlètic després d’una primera part plena d’alternatives

Elx i Atlètic de Madrid firmen un empat 2-2 en un dol molt obert, amb remuntada local, doblet de Nico González i mitja hora de joc colchonero en inferioritat numèrica.

Un accident de camió provoca una gran apagada a Requena i Utiel i deixa sense llum a 14.000 usuaris

Un accident de camió a la província d'Albacete ha danyat una línia de molt alta tensió de 132 kV i ha deixat sense subministrament elèctric a uns 14.000 clients de Requena i Utiel des de les 16.30 hores.

La Generalitat garantix que la jutgessa de la dana mantindrà el seu equip de funcionaris a Catarroja

La Conselleria de Justícia assegura que el jutjat de Catarroja que investiga la gestió de la dana de 2024 conservarà el mateix nombre de funcionaris després del procés d'estabilització de la plantilla.

Xàtiva marca la temperatura màxima d’Espanya amb 32,6 graus en un nou repunt de calor

Xàtiva registra 32,6 graus i se situa com la màxima d'Espanya en una jornada d'ascensos generalitzats en la Comunitat Valenciana, amb diverses localitats per damunt dels 30 graus.

Diana Morant s’oferix per a liderar el PSPV i veu un empat tècnic entre blocs en la Comunitat

Diana Morant anuncia que es presentarà per a encapçalar la llista del PSPV a la Generalitat quan el partit òbriga el procés i sosté que existix un empat tècnic entre els blocs d'esquerra i dreta en la Comunitat Valenciana.

Pérez Llorca demana al Govern que exigisca a la UE més flexibilitat en fitosanitaris per al camp valencià

Pérez Llorca urgix al Govern a reclamar a la Unió Europea més flexibilitat en l'ús de fitosanitaris perquè el camp valencià competisca en igualtat de condicions enfront dels productes extracomunitaris.