Els medicaments comuns que també poden provocar un trombo i són legals

 

La vacunació d’Astrazeneca està suspesa temporalment en diversos països de món, inclòs el nostre. Després de notificar-se una trentena de pacients que han sofert una trombosi posterior a la vacuna, l’Agència Europea del Medicament (EMA) ha iniciat una recerca per a aclarir si existeix relació entre la vacuna i els episodis de trombes notificats.

 

«Faran un registre de tots els esdeveniments tromboembòlics que han rebut les agències reguladores de cada país i el compararan amb la incidència normal per a veure si se surt dels paràmetres habituals o està dins del normal i no es podria atribuir a la vacuna», explica a ‘Cadena Ser’ la química i divulgadora científica Deborah García Bello.

 

Què és una trombosi?

L’EMA ha decidit obrir una recerca davant l’alarma generada en diversos països de la Unió Europea després de notificar-se una trentena de casos com a possible efecte secundari de la vacuna Astrazeneca. La trombosi és la formació d’un coàgul de sang, anomenat trombo, en una o diverses venes amb capacitat per a obstruir-les i provocar lesions de major o menor gravetat.

 

«Este trombo va viatjant per les venes i si passa al cor, després va a les artèries i pot afectar els pulmons, provocant trombosi pulmonar, o al cervell, que podria desembocar en ictus», ha explicat la cardiòloga Teresa Fernández en unes declaracions recollides per la ‘Cadena Ser’.

 

Es tracta d’un procés que fins i tot pot provocar la mort en molts casos. De fet, al nostre país s’investiga una defunció i dos casos de trombos en pacients vacunats amb Astrazeneca.

 

Quina és la probabilitat de sofrir un trombo?

No obstant això, esta afectació és més comuna del que podria semblar a simple vista. La probabilitat de sofrir una trombosi al llarg de la vida és de, aproximadament, 2 persones per cada 1.000, una xifra que és molt superior a la probabilitat de sofrir un trombo a conseqüència del coronavirus. De 5 milions de pacients vacunats amb Astrazeneca, 30 van sofrir una trombosi després de rebre la vacuna, per la qual cosa la probabilitat estaria per sota d’1 entre 100.000.

 

«Això significaria que els riscos del medicament són menors que els beneficis per a la majoria de la població. Es contemplarà en el prospecte com a efecte advers, però es continuarà administrant amb normalitat, potser a excepció de persones amb risc tromboembòlic», ha assenyalat la científica Deborah García Bello.

 

Segons ha alertat l’experta, tot apunta al fet que s’aixecarà la suspensió de la vacunació encara que es demostri que sí que hi ha casos que es relacionin perquè aquests seran previsiblement «infreqüents, rars o molt rars», tal com succeeix amb altres medicaments que poden causar una trombosi.

 

Els altres medicaments que contemplen la trombosi com un efecte secundari

Qualsevol medicament contempla una multitud de contraindicacions en el seu prospecte. I en el cas de les vacunes no és diferent. De fet, en referència a la trombosi, hi ha molts fàrmacs d’ús habitual que especifiquen que poden provocar coàguls com a efecte secundari. Encara que estos, per descomptat, són casos extremadament rars, en cas contrari el medicament no s’hauria aprovat.

 

Este és el cas dels anticonceptius orals i altres tractaments hormonals. No obstant això, en este cas són fàrmacs receptats per un especialista que prèviament revisa l’historial mèdic del pacient per a conèixer si té antecedents relacionats amb trombos i hàbits de risc com poden ser el tabaquisme i el sedentarisme, que també són dos factors de risc.

 

Per esta raó, molts experts consideren fonamental la revisió de l’historial mèdic dels pacients a l’hora d’inocular la vacuna d’Astrazeneca. Cada persona té uns antecedents clínics diferents que han de ser avaluats i, en este cas, podria ser convenient no administrar la vacuna d’Astrazeneca a aquelles persones amb el risc de patir trombos.

Últimes notícies

Fortes tempestes i pedra en l’interior de Castelló amb 26 l/m² a Castellfort en mitja hora

Castellfort ha registrat 26 litres per metre quadrat en mitja hora i Aemet manté l’avís taronja per tempestes fortes amb granís en l’interior nord de Castelló.

Preso sense fiança el propietari del bar acusat de matar un jove a València

Un jutjat d’instrucció de València ha ordenat presó provisional, comunicada i sense fiança per al propietari del bar ‘La Esquina Tropical’, detingut per la mort d’un jove de 20 anys aquest dimecres. L’home, de 62 anys i nacionalitat colombiana, està investigat per homicidi i un delicte contra la salut pública.

Foios ompli els carrers per homenatjar Ferran Torres, campió del món

Prop de 7.000 veïns de Foios han omplit l’aparcament del camp de futbol municipal per retre un emotiu homenatge a Ferran Torres, golejador en la final del Mundial. L’Ajuntament ha iniciat els tràmits per nomenar-lo Fill Predilecte.

Pego arriba als 40 graus i encapçala les temperatures de la Comunitat

Pego ha registrat hui 40 graus i s’ha situat com el municipi més calorós de la Comunitat Valenciana, mentre que Ontinyent, Xàtiva, Oliva i Bicorp s’han quedat prop d’esta marca. La mínima del dia s’ha donat a Vilafranca del Cid, amb 14,6 graus.

Intercepten deu migrants en arribar en patera a una cala de Benidorm

La Policia Nacional ha detingut deu hòmens d’origen algerià, un possible menor, després d’arribar en patera a la cala del Tío Ximo, a Benidorm.

El CEO de Vodafone Espanya haurà de declarar com a investigat pel cas Finetwork

El Tribunal d’Instància d’Alacant ha citat el conseller delegat de Vodafone Espanya, José Miguel García, a declarar com a investigat l’1 de setembre arran d’una querella per presumpta administració deslleial en l’operació de Finetwork.

Un home es tanca amb sa mare major en un pis del Marítim i la Policia el reduïx sense ferits

La Policia Nacional ha accedit a una vivenda del districte del Marítim de València on un home de 58 anys s’havia atrinxerat amb sa mare de 81 anys i mobilitat reduïda, i ha aconseguit reduir-lo sense danys abans de traslladar-lo a un centre mèdic.

Ayora reforça serveis socials i atenció a la dependència amb 2,5 milions de la Generalitat

La Conselleria de Serveis Socials ha destinat 2,49 milions d’euros a recursos bàsics i especialitzats d’Ayora mitjançant el contracte programa, amb inversions destacades en residències, atenció domiciliària i parcs accessibles.
FILMOTECA D'ESTIU