Els medicaments comuns que també poden provocar un trombo i són legals

 

La vacunació d’Astrazeneca està suspesa temporalment en diversos països de món, inclòs el nostre. Després de notificar-se una trentena de pacients que han sofert una trombosi posterior a la vacuna, l’Agència Europea del Medicament (EMA) ha iniciat una recerca per a aclarir si existeix relació entre la vacuna i els episodis de trombes notificats.

 

«Faran un registre de tots els esdeveniments tromboembòlics que han rebut les agències reguladores de cada país i el compararan amb la incidència normal per a veure si se surt dels paràmetres habituals o està dins del normal i no es podria atribuir a la vacuna», explica a ‘Cadena Ser’ la química i divulgadora científica Deborah García Bello.

 

Què és una trombosi?

L’EMA ha decidit obrir una recerca davant l’alarma generada en diversos països de la Unió Europea després de notificar-se una trentena de casos com a possible efecte secundari de la vacuna Astrazeneca. La trombosi és la formació d’un coàgul de sang, anomenat trombo, en una o diverses venes amb capacitat per a obstruir-les i provocar lesions de major o menor gravetat.

 

«Este trombo va viatjant per les venes i si passa al cor, després va a les artèries i pot afectar els pulmons, provocant trombosi pulmonar, o al cervell, que podria desembocar en ictus», ha explicat la cardiòloga Teresa Fernández en unes declaracions recollides per la ‘Cadena Ser’.

 

Es tracta d’un procés que fins i tot pot provocar la mort en molts casos. De fet, al nostre país s’investiga una defunció i dos casos de trombos en pacients vacunats amb Astrazeneca.

 

Quina és la probabilitat de sofrir un trombo?

No obstant això, esta afectació és més comuna del que podria semblar a simple vista. La probabilitat de sofrir una trombosi al llarg de la vida és de, aproximadament, 2 persones per cada 1.000, una xifra que és molt superior a la probabilitat de sofrir un trombo a conseqüència del coronavirus. De 5 milions de pacients vacunats amb Astrazeneca, 30 van sofrir una trombosi després de rebre la vacuna, per la qual cosa la probabilitat estaria per sota d’1 entre 100.000.

 

«Això significaria que els riscos del medicament són menors que els beneficis per a la majoria de la població. Es contemplarà en el prospecte com a efecte advers, però es continuarà administrant amb normalitat, potser a excepció de persones amb risc tromboembòlic», ha assenyalat la científica Deborah García Bello.

 

Segons ha alertat l’experta, tot apunta al fet que s’aixecarà la suspensió de la vacunació encara que es demostri que sí que hi ha casos que es relacionin perquè aquests seran previsiblement «infreqüents, rars o molt rars», tal com succeeix amb altres medicaments que poden causar una trombosi.

 

Els altres medicaments que contemplen la trombosi com un efecte secundari

Qualsevol medicament contempla una multitud de contraindicacions en el seu prospecte. I en el cas de les vacunes no és diferent. De fet, en referència a la trombosi, hi ha molts fàrmacs d’ús habitual que especifiquen que poden provocar coàguls com a efecte secundari. Encara que estos, per descomptat, són casos extremadament rars, en cas contrari el medicament no s’hauria aprovat.

 

Este és el cas dels anticonceptius orals i altres tractaments hormonals. No obstant això, en este cas són fàrmacs receptats per un especialista que prèviament revisa l’historial mèdic del pacient per a conèixer si té antecedents relacionats amb trombos i hàbits de risc com poden ser el tabaquisme i el sedentarisme, que també són dos factors de risc.

 

Per esta raó, molts experts consideren fonamental la revisió de l’historial mèdic dels pacients a l’hora d’inocular la vacuna d’Astrazeneca. Cada persona té uns antecedents clínics diferents que han de ser avaluats i, en este cas, podria ser convenient no administrar la vacuna d’Astrazeneca a aquelles persones amb el risc de patir trombos.

Últimes notícies

Elias Valtonen es marca un objectiu clar amb el Valencia Basket

L’aler finés Elias Valtonen ha sigut presentat amb el Valencia Basket amb un contracte no garantit i ha deixat clar que el seu gran objectiu és quedar-se al club fins a final de temporada. El jugador afronta el repte d’aconseguir fitxa definitiva i d’estrenar-se en l’Eurolliga de la mà de l’equip taronja.

Processen 38 persones pel cas Azud, entre elles l’exnúmero dos de Rita Barberá

El Jutjat d’Instrucció 13 de València ha tancat la instrucció del cas Azud amb 38 processats, inclosos Alfonso Grau i el cunyat de Rita Barberá, José Corbín, per presumptes comissions il·lícites.

Tres de cada quatre xiquets valencians tenen alguna alteració visual

Un 72,8 % dels xiquets i adolescents de la Comunitat Valenciana tenen alguna alteració visual diagnosticada, sobretot miopia, segons el Baròmetre de la Salut Visual 2025 del COOCV. Els experts alerten que la primera revisió arriba massa tard, cap als 10 anys de mitjana.

Gourlay defensa la seua gestió al València, demana temps i rebutja dimitir

El CEO de futbol del València, Ron Gourlay, ha defensat la seua tasca i el mercat de fitxatges, ha descartat dimitir i ha assegurat que el club no necessita un director esportiu. També ha reivindicat el projecte del Nou Mestalla com a clau per al futur econòmic de l'entitat.

Més ajudes als pobles afectats pels incendis de Tírig i Sogorb

El Govern valencià ha ampliat fins als 17,9 milions les ajudes urgents pels danys dels incendis de la Vall d’Uixó, Tírig i Sogorb, que arribaran també a set municipis de Castelló i València. El Consell estudia plans específics de recuperació i reforestació per a totes les zones afectades este estiu, inclosa El Saler.

València revisarà els tallafocs de la Devesa després de l’incendi d’El Saler

L’Ajuntament de València ha acordat revisar els tallafocs i la gestió forestal de la Devesa després de l’incendi d’El Saler, i preparar un pla tècnic de reforestació per a recuperar la zona afectada.

El Valencia CF es conjura per reaccionar i dona plena confiança a Corberán

El conseller delegat de futbol del Valencia CF, Ron Gourlay, ha ratificat la seua confiança total en Carlos Corberán malgrat l’inici de Lliga i ha fixat com a meta de la temporada avançar i millorar els resultats de l’últim curs.

Pérez Llorca acusa Sánchez de arribar tard a la crisi migratòria de Ceuta

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha acusat el Govern d'Espanya d'arribar tard a la crisi migratòria de Ceuta i ha retret a Pedro Sánchez que, segons ell, 'li sobren relats i li falten fets'. Les declaracions s'han produït a València durant l'inici de curs del Consell de Cambres de la Comunitat Valenciana.