Els medicaments comuns que també poden provocar un trombo i són legals

 

La vacunació d’Astrazeneca està suspesa temporalment en diversos països de món, inclòs el nostre. Després de notificar-se una trentena de pacients que han sofert una trombosi posterior a la vacuna, l’Agència Europea del Medicament (EMA) ha iniciat una recerca per a aclarir si existeix relació entre la vacuna i els episodis de trombes notificats.

 

«Faran un registre de tots els esdeveniments tromboembòlics que han rebut les agències reguladores de cada país i el compararan amb la incidència normal per a veure si se surt dels paràmetres habituals o està dins del normal i no es podria atribuir a la vacuna», explica a ‘Cadena Ser’ la química i divulgadora científica Deborah García Bello.

 

Què és una trombosi?

L’EMA ha decidit obrir una recerca davant l’alarma generada en diversos països de la Unió Europea després de notificar-se una trentena de casos com a possible efecte secundari de la vacuna Astrazeneca. La trombosi és la formació d’un coàgul de sang, anomenat trombo, en una o diverses venes amb capacitat per a obstruir-les i provocar lesions de major o menor gravetat.

 

«Este trombo va viatjant per les venes i si passa al cor, després va a les artèries i pot afectar els pulmons, provocant trombosi pulmonar, o al cervell, que podria desembocar en ictus», ha explicat la cardiòloga Teresa Fernández en unes declaracions recollides per la ‘Cadena Ser’.

 

Es tracta d’un procés que fins i tot pot provocar la mort en molts casos. De fet, al nostre país s’investiga una defunció i dos casos de trombos en pacients vacunats amb Astrazeneca.

 

Quina és la probabilitat de sofrir un trombo?

No obstant això, esta afectació és més comuna del que podria semblar a simple vista. La probabilitat de sofrir una trombosi al llarg de la vida és de, aproximadament, 2 persones per cada 1.000, una xifra que és molt superior a la probabilitat de sofrir un trombo a conseqüència del coronavirus. De 5 milions de pacients vacunats amb Astrazeneca, 30 van sofrir una trombosi després de rebre la vacuna, per la qual cosa la probabilitat estaria per sota d’1 entre 100.000.

 

«Això significaria que els riscos del medicament són menors que els beneficis per a la majoria de la població. Es contemplarà en el prospecte com a efecte advers, però es continuarà administrant amb normalitat, potser a excepció de persones amb risc tromboembòlic», ha assenyalat la científica Deborah García Bello.

 

Segons ha alertat l’experta, tot apunta al fet que s’aixecarà la suspensió de la vacunació encara que es demostri que sí que hi ha casos que es relacionin perquè aquests seran previsiblement «infreqüents, rars o molt rars», tal com succeeix amb altres medicaments que poden causar una trombosi.

 

Els altres medicaments que contemplen la trombosi com un efecte secundari

Qualsevol medicament contempla una multitud de contraindicacions en el seu prospecte. I en el cas de les vacunes no és diferent. De fet, en referència a la trombosi, hi ha molts fàrmacs d’ús habitual que especifiquen que poden provocar coàguls com a efecte secundari. Encara que estos, per descomptat, són casos extremadament rars, en cas contrari el medicament no s’hauria aprovat.

 

Este és el cas dels anticonceptius orals i altres tractaments hormonals. No obstant això, en este cas són fàrmacs receptats per un especialista que prèviament revisa l’historial mèdic del pacient per a conèixer si té antecedents relacionats amb trombos i hàbits de risc com poden ser el tabaquisme i el sedentarisme, que també són dos factors de risc.

 

Per esta raó, molts experts consideren fonamental la revisió de l’historial mèdic dels pacients a l’hora d’inocular la vacuna d’Astrazeneca. Cada persona té uns antecedents clínics diferents que han de ser avaluats i, en este cas, podria ser convenient no administrar la vacuna d’Astrazeneca a aquelles persones amb el risc de patir trombos.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Barrachina responsabilitza al president de la CHJ de la gestió de la presa de Buseo durant la dana

Miguel Barrachina sosté en Les Corts que la gestió de la presa de Buseo durant la dana de 2024 corresponia al comité presidit per Miguel Polo, mentres l'oposició l'acusa d'eludir responsabilitats i insistix en la seua dimissió.

Martínez Mus contraposa la reconstrucció del Consell al 2% d’execució de la CHJ després de la dana

Vicente Martínez Mus defén en Les Corts la ràpida mobilització de recursos del Consell després de la dana, mentres critica que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer només haja executat el 2% de les actuacions previstes.

La jugada decisiva de Jean Montero, triada millor acció de l’Eurolliga per l’afició

Una acció decisiva de Jean Montero en la pròrroga davant el Hapoel Tel Aviv ha sigut votada pels aficionats com a millor jugada de l'Eurolliga, sota el premi Moment Màgic Motorola de la temporada 2025-26.

Dela estarà disponible per a jugar en La Ceràmica malgrat les molèsties en el aductor

El defensa del Llevant Adrián de la Font, Dela, podrà estar disponible per al partit del dissabte davant el Vila-real en La Ceràmica després de confirmar les proves mèdiques que no patix lesió important en el aductor.

La jugada decisiva de Jean Montero, triada la millor de l’Eurolliga per l’afició

Una acció decisiva de Jean Montero en la pròrroga davant el Hapoel Tel Aviv ha sigut votada pels aficionats com la millor jugada de l'Eurolliga i reconeguda com a Moment Màgic Motorola de la temporada 2025-26.

Les víctimes de la dana retrauen als consellers la seua gestió del 29 d’octubre de 2024

Mig centenar de víctimes de la dana es concentra davant Les Corts per a recordar als consellers que, al seu juí, no van estar a l'altura el 29 d'octubre de 2024 i exigir responsabilitats polítiques.

Camarero defén que es va fer tot el possible durant la dana en la Comunitat Valenciana

Susana Camarero sosté davant la comissió d'investigació de Les Corts que el Consell va actuar al màxim de les seues possibilitats durant la dana de 2024 i assegura que tots els usuaris de teleassistència que van demanar ajuda van ser atesos.

Kejelcha reivindica la seua marató sota les dos hores: el que he fet és meravellós

Yomif Kejelcha, segon en la marató de Londres amb 1h59:41, celebra haver baixat de les dos hores malgrat no guanyar i assegura que el reeixit és meravellós.