Els medicaments comuns que també poden provocar un trombo i són legals

 

La vacunació d’Astrazeneca està suspesa temporalment en diversos països de món, inclòs el nostre. Després de notificar-se una trentena de pacients que han sofert una trombosi posterior a la vacuna, l’Agència Europea del Medicament (EMA) ha iniciat una recerca per a aclarir si existeix relació entre la vacuna i els episodis de trombes notificats.

 

«Faran un registre de tots els esdeveniments tromboembòlics que han rebut les agències reguladores de cada país i el compararan amb la incidència normal per a veure si se surt dels paràmetres habituals o està dins del normal i no es podria atribuir a la vacuna», explica a ‘Cadena Ser’ la química i divulgadora científica Deborah García Bello.

 

Què és una trombosi?

L’EMA ha decidit obrir una recerca davant l’alarma generada en diversos països de la Unió Europea després de notificar-se una trentena de casos com a possible efecte secundari de la vacuna Astrazeneca. La trombosi és la formació d’un coàgul de sang, anomenat trombo, en una o diverses venes amb capacitat per a obstruir-les i provocar lesions de major o menor gravetat.

 

«Este trombo va viatjant per les venes i si passa al cor, després va a les artèries i pot afectar els pulmons, provocant trombosi pulmonar, o al cervell, que podria desembocar en ictus», ha explicat la cardiòloga Teresa Fernández en unes declaracions recollides per la ‘Cadena Ser’.

 

Es tracta d’un procés que fins i tot pot provocar la mort en molts casos. De fet, al nostre país s’investiga una defunció i dos casos de trombos en pacients vacunats amb Astrazeneca.

 

Quina és la probabilitat de sofrir un trombo?

No obstant això, esta afectació és més comuna del que podria semblar a simple vista. La probabilitat de sofrir una trombosi al llarg de la vida és de, aproximadament, 2 persones per cada 1.000, una xifra que és molt superior a la probabilitat de sofrir un trombo a conseqüència del coronavirus. De 5 milions de pacients vacunats amb Astrazeneca, 30 van sofrir una trombosi després de rebre la vacuna, per la qual cosa la probabilitat estaria per sota d’1 entre 100.000.

 

«Això significaria que els riscos del medicament són menors que els beneficis per a la majoria de la població. Es contemplarà en el prospecte com a efecte advers, però es continuarà administrant amb normalitat, potser a excepció de persones amb risc tromboembòlic», ha assenyalat la científica Deborah García Bello.

 

Segons ha alertat l’experta, tot apunta al fet que s’aixecarà la suspensió de la vacunació encara que es demostri que sí que hi ha casos que es relacionin perquè aquests seran previsiblement «infreqüents, rars o molt rars», tal com succeeix amb altres medicaments que poden causar una trombosi.

 

Els altres medicaments que contemplen la trombosi com un efecte secundari

Qualsevol medicament contempla una multitud de contraindicacions en el seu prospecte. I en el cas de les vacunes no és diferent. De fet, en referència a la trombosi, hi ha molts fàrmacs d’ús habitual que especifiquen que poden provocar coàguls com a efecte secundari. Encara que estos, per descomptat, són casos extremadament rars, en cas contrari el medicament no s’hauria aprovat.

 

Este és el cas dels anticonceptius orals i altres tractaments hormonals. No obstant això, en este cas són fàrmacs receptats per un especialista que prèviament revisa l’historial mèdic del pacient per a conèixer si té antecedents relacionats amb trombos i hàbits de risc com poden ser el tabaquisme i el sedentarisme, que també són dos factors de risc.

 

Per esta raó, molts experts consideren fonamental la revisió de l’historial mèdic dels pacients a l’hora d’inocular la vacuna d’Astrazeneca. Cada persona té uns antecedents clínics diferents que han de ser avaluats i, en este cas, podria ser convenient no administrar la vacuna d’Astrazeneca a aquelles persones amb el risc de patir trombos.

Últimes notícies

Jesús Lancis, nou rector de l’UJI, exigix una financiació suficient i estable per a les universitats públiques

El nou rector de la Universitat Jaume I, Jesús Lancis, ha defensat una financiació suficient i estable per a les universitats públiques i el desplegament íntegre de l’acord plurianual 2026-2029, i ha reivindicat la universitat com a motor de cohesió social i ascensor social.

Reconegut l’ascens històric del Rugby Turia a la màxima categoria femenina

L’Ajuntament de València ha rebut el Rugby Turia per celebrar el seu primer ascens a Divisió d’Honor femenina, un èxit que culmina sis anys de treball i consolida la ciutat en l’elit del rugbi estatal.

Detingut per furtar les joies a una dona de 89 anys mentre estava ingressada a l’hospital

Un home de 39 anys ha sigut detingut per furtar diverses joies a una dona de 89 anys mentre estava ingressada a urgències del Hospital de la Marina Baixa, a la Vila Joiosa. La Guàrdia Civil ha recuperat quasi totes les peces venudes en establiments de compravenda d’or.

Morata renova al capdavant de Cambra València amb un nou ple orientat a la competitivitat empresarial

José Vicente Morata ha sigut reelegit per unanimitat president de Cambra València per al període 2026-2030, amb un nou Ple de 60 representants empresarials i un Comitè Executiu renovat orientat a reforçar la competitivitat de les empreses valencianes.

Jutgen un germà d’Antonio Anglés per un brutal segrest i agressió a València

Joaquín Martins, germà d’Antonio Anglés, s’asseu a la banqueta amb altres cinc hòmens acusats de segrestar i torturar un home en 2021. La Fiscalia demana per a ell 27 anys de presó.

Més de 78 milions en beques de menjador i transport escolar per al curs 2026-2027

Educació destina més de 78 milions d’euros a beques de menjador i ajudes individuals de transport escolar per al curs 2026-2027, amb especial atenció a zones rurals i famílies vulnerables.

Juny tanca amb 62 morts per calor a la Comunitat Valenciana, la pitjor xifra des de 2015

Les altes temperatures han provocat 62 morts per calor en juny a la Comunitat Valenciana, amb especial incidència en la setmana del 22 al 28, i situen 2026 com el pitjor any des que hi ha registres del MoMo.

Requena, Ayora i Pego es disparen per damunt dels 38 graus l’1 de juliol

L’1 de juliol ha arrancat amb màximes de fins a 38,7 graus en punts d’interior i una sensació de calor elevada a València per la humitat.