Els medicaments comuns que també poden provocar un trombo i són legals

 

La vacunació d’Astrazeneca està suspesa temporalment en diversos països de món, inclòs el nostre. Després de notificar-se una trentena de pacients que han sofert una trombosi posterior a la vacuna, l’Agència Europea del Medicament (EMA) ha iniciat una recerca per a aclarir si existeix relació entre la vacuna i els episodis de trombes notificats.

 

«Faran un registre de tots els esdeveniments tromboembòlics que han rebut les agències reguladores de cada país i el compararan amb la incidència normal per a veure si se surt dels paràmetres habituals o està dins del normal i no es podria atribuir a la vacuna», explica a ‘Cadena Ser’ la química i divulgadora científica Deborah García Bello.

 

Què és una trombosi?

L’EMA ha decidit obrir una recerca davant l’alarma generada en diversos països de la Unió Europea després de notificar-se una trentena de casos com a possible efecte secundari de la vacuna Astrazeneca. La trombosi és la formació d’un coàgul de sang, anomenat trombo, en una o diverses venes amb capacitat per a obstruir-les i provocar lesions de major o menor gravetat.

 

«Este trombo va viatjant per les venes i si passa al cor, després va a les artèries i pot afectar els pulmons, provocant trombosi pulmonar, o al cervell, que podria desembocar en ictus», ha explicat la cardiòloga Teresa Fernández en unes declaracions recollides per la ‘Cadena Ser’.

 

Es tracta d’un procés que fins i tot pot provocar la mort en molts casos. De fet, al nostre país s’investiga una defunció i dos casos de trombos en pacients vacunats amb Astrazeneca.

 

Quina és la probabilitat de sofrir un trombo?

No obstant això, esta afectació és més comuna del que podria semblar a simple vista. La probabilitat de sofrir una trombosi al llarg de la vida és de, aproximadament, 2 persones per cada 1.000, una xifra que és molt superior a la probabilitat de sofrir un trombo a conseqüència del coronavirus. De 5 milions de pacients vacunats amb Astrazeneca, 30 van sofrir una trombosi després de rebre la vacuna, per la qual cosa la probabilitat estaria per sota d’1 entre 100.000.

 

«Això significaria que els riscos del medicament són menors que els beneficis per a la majoria de la població. Es contemplarà en el prospecte com a efecte advers, però es continuarà administrant amb normalitat, potser a excepció de persones amb risc tromboembòlic», ha assenyalat la científica Deborah García Bello.

 

Segons ha alertat l’experta, tot apunta al fet que s’aixecarà la suspensió de la vacunació encara que es demostri que sí que hi ha casos que es relacionin perquè aquests seran previsiblement «infreqüents, rars o molt rars», tal com succeeix amb altres medicaments que poden causar una trombosi.

 

Els altres medicaments que contemplen la trombosi com un efecte secundari

Qualsevol medicament contempla una multitud de contraindicacions en el seu prospecte. I en el cas de les vacunes no és diferent. De fet, en referència a la trombosi, hi ha molts fàrmacs d’ús habitual que especifiquen que poden provocar coàguls com a efecte secundari. Encara que estos, per descomptat, són casos extremadament rars, en cas contrari el medicament no s’hauria aprovat.

 

Este és el cas dels anticonceptius orals i altres tractaments hormonals. No obstant això, en este cas són fàrmacs receptats per un especialista que prèviament revisa l’historial mèdic del pacient per a conèixer si té antecedents relacionats amb trombos i hàbits de risc com poden ser el tabaquisme i el sedentarisme, que també són dos factors de risc.

 

Per esta raó, molts experts consideren fonamental la revisió de l’historial mèdic dels pacients a l’hora d’inocular la vacuna d’Astrazeneca. Cada persona té uns antecedents clínics diferents que han de ser avaluats i, en este cas, podria ser convenient no administrar la vacuna d’Astrazeneca a aquelles persones amb el risc de patir trombos.

Últimes notícies

Condemnat a 15 anys de presó per degollar a un home en un pont de València

Un jurat popular declara culpable a un home per degollar a un altre en un pont de València al juliol de 2024. L'Audiència Provincial li imposa 15 anys de presó i fortes indemnitzacions a la família de la víctima.

València llança una campanya per a frenar la sobrepoblació de coloms i recorda les multes per donar-los menjar

L'Ajuntament de València posa en marxa la campanya 'No alimentes el problema' per a demanar a la ciutadania que deixe de donar menjar als coloms i reduir la seua sobrepoblació, que ja ha començat a descendir.

Eder Sarabia anuncia entre llàgrimes que deixa la banqueta de l’Elx

Eder Sarabia comunica entre llàgrimes que no continuarà com a entrenador de l'Elx la pròxima temporada malgrat tindre contracte en vigor, després d'aconseguir un ascens i la permanència en Primera.

Una nova estratègia d’IA aconseguix acurtar fins a un 90% les ressonàncies cerebrals avançades

Dos investigadors de l'Institut de Neurociències han dissenyat una estratègia basada en intel·ligència artificial que acurta fins a un 90% el temps d'unes certes ressonàncies magnètiques cerebrals avançades, mantenint un alt nivell de precisió en les imatges.

Espanya s’enfronta a un episodi de calor extrema pròpia de la canícula estiuenca

Espanya encadena dies de calor excepcional per a maig, amb màximes per damunt de 34 graus, nits tropicals i rècords històrics de temperatura sense una clara data de finalització.

Nova marxa de docents recorre el centre de València i pressiona a Educació en plena vaga indefinida

Milers de docents tornen a manifestar-se pel centre de València fins a la Conselleria d'Educació en el tretzé dia de la vaga indefinida en l'ensenyança pública no universitària.

Es tanca el termini d’al·legacions a l’informe sobre el llop amb fort xoc entre ecologistes i autonomies

Finalitza el termini per a al·legar a l'informe sexennal sobre el llop ibèric amb un pols entre ecologistes, que demanen reforçar la seua protecció, i comunitats llobateres, que qüestionen la seua mal estat de conservació.

Rafa Mir afronta este dijous un juí per agressió sexual amb petició de més de deu anys de presó

El futbolista Rafa Mir serà jutjat este dijous en l'Audiència de València per presumptes delictes d'agressió sexual i lesions, pels quals la Fiscalia sol·licita 10 anys i mig de presó, mentres el seu defensa insistix que les relacions van ser consentides i demana la seua absolució.