Els medicaments comuns que també poden provocar un trombo i són legals

 

La vacunació d’Astrazeneca està suspesa temporalment en diversos països de món, inclòs el nostre. Després de notificar-se una trentena de pacients que han sofert una trombosi posterior a la vacuna, l’Agència Europea del Medicament (EMA) ha iniciat una recerca per a aclarir si existeix relació entre la vacuna i els episodis de trombes notificats.

 

«Faran un registre de tots els esdeveniments tromboembòlics que han rebut les agències reguladores de cada país i el compararan amb la incidència normal per a veure si se surt dels paràmetres habituals o està dins del normal i no es podria atribuir a la vacuna», explica a ‘Cadena Ser’ la química i divulgadora científica Deborah García Bello.

 

Què és una trombosi?

L’EMA ha decidit obrir una recerca davant l’alarma generada en diversos països de la Unió Europea després de notificar-se una trentena de casos com a possible efecte secundari de la vacuna Astrazeneca. La trombosi és la formació d’un coàgul de sang, anomenat trombo, en una o diverses venes amb capacitat per a obstruir-les i provocar lesions de major o menor gravetat.

 

«Este trombo va viatjant per les venes i si passa al cor, després va a les artèries i pot afectar els pulmons, provocant trombosi pulmonar, o al cervell, que podria desembocar en ictus», ha explicat la cardiòloga Teresa Fernández en unes declaracions recollides per la ‘Cadena Ser’.

 

Es tracta d’un procés que fins i tot pot provocar la mort en molts casos. De fet, al nostre país s’investiga una defunció i dos casos de trombos en pacients vacunats amb Astrazeneca.

 

Quina és la probabilitat de sofrir un trombo?

No obstant això, esta afectació és més comuna del que podria semblar a simple vista. La probabilitat de sofrir una trombosi al llarg de la vida és de, aproximadament, 2 persones per cada 1.000, una xifra que és molt superior a la probabilitat de sofrir un trombo a conseqüència del coronavirus. De 5 milions de pacients vacunats amb Astrazeneca, 30 van sofrir una trombosi després de rebre la vacuna, per la qual cosa la probabilitat estaria per sota d’1 entre 100.000.

 

«Això significaria que els riscos del medicament són menors que els beneficis per a la majoria de la població. Es contemplarà en el prospecte com a efecte advers, però es continuarà administrant amb normalitat, potser a excepció de persones amb risc tromboembòlic», ha assenyalat la científica Deborah García Bello.

 

Segons ha alertat l’experta, tot apunta al fet que s’aixecarà la suspensió de la vacunació encara que es demostri que sí que hi ha casos que es relacionin perquè aquests seran previsiblement «infreqüents, rars o molt rars», tal com succeeix amb altres medicaments que poden causar una trombosi.

 

Els altres medicaments que contemplen la trombosi com un efecte secundari

Qualsevol medicament contempla una multitud de contraindicacions en el seu prospecte. I en el cas de les vacunes no és diferent. De fet, en referència a la trombosi, hi ha molts fàrmacs d’ús habitual que especifiquen que poden provocar coàguls com a efecte secundari. Encara que estos, per descomptat, són casos extremadament rars, en cas contrari el medicament no s’hauria aprovat.

 

Este és el cas dels anticonceptius orals i altres tractaments hormonals. No obstant això, en este cas són fàrmacs receptats per un especialista que prèviament revisa l’historial mèdic del pacient per a conèixer si té antecedents relacionats amb trombos i hàbits de risc com poden ser el tabaquisme i el sedentarisme, que també són dos factors de risc.

 

Per esta raó, molts experts consideren fonamental la revisió de l’historial mèdic dels pacients a l’hora d’inocular la vacuna d’Astrazeneca. Cada persona té uns antecedents clínics diferents que han de ser avaluats i, en este cas, podria ser convenient no administrar la vacuna d’Astrazeneca a aquelles persones amb el risc de patir trombos.

Últimes notícies

L’abstenció de Vox frena la reprovació de Barcala pel cas dels pisos de Les Naus

L’abstenció dels quatre regidors de Vox en el ple d’Alacant ha impedit la reprovació de l’alcalde Luis Barcala, reclamada per l’esquerra per la seua negativa a declarar en la comissió sobre les vivendes públiques de Les Naus.

Veïns d’Ayódar reclamen més prevenció per a evitar nous incendis forestals

Els habitants d’Ayódar han tornat a les seues cases després de l’evacuació per l’incendi de la Vall d'Uixó i exigixen més prevenció per a evitar que es repetisquen focs com este.

El president de la CHJ admet que hi hagué “molt poc temps de maniobra” al barranc del Poyo

Miguel Polo ha detallat al jutjat els missatges que va enviar després de la DANA de 2024, admetent que al barranc del Poyo hi hagué molt poc temps de maniobra i incidint en l’impacte sobre l’abastiment d’aigua i les infraestructures.

El festival FRESCA! tanca la sisena edició amb un 90% d’ocupació

El festival FRESCA!, impulsat per la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats i l’IVC, ha tancat la sisena edició a Alacant amb un 90% d’ocupació i un augment del 12% d’espectadors respecte a 2024. Cinc dels nou muntatges de gran format han esgotat entrades a Casa Mediterráneo, mentre que FRESCA! Al Carrer ha oferit dos espectacles gratuïts en els Jardins de la Diputació.

Quatre de cada deu conductors valencians no revisen la vista abans de conduir

El 42,3 % dels conductors de la Comunitat Valenciana no es fa revisions visuals periòdiques, malgrat que la vista és clau per a la seguretat viària. El COOCV recorda també la importància d’usar ulleres de sol adequades, sobretot amb lents polaritzades.

La Nau revisa la paradoxa del bikini i el turisme franquista 80 anys després

El Centre Cultural La Nau acull fins al 6 de setembre una mostra que analitza la paradoxa del bikini en ple franquisme i el paper de Benidorm com a símbol del turisme de masses.

Quinze anys de presó a un home per agredir sexualment dos xiquets d’11 i 14 anys

L’Audiència de València ha condemnat un home a quinze anys de presó per agressions sexuals a dos menors d’11 i 14 anys, i li ha imposat ordres d’allunyament, indemnitzacions i inhabilitació per a treballar amb xiquets.

Els agricultors de la Vall d’Uixó i Àvila comencen a tramitar sinistres per l’onada d’incendis

Agroseguro ha començat a rebre parts de sinistre per danys en explotacions agrícoles i ramaderes afectades pels grans incendis a la província d'Àvila, la Vall d'Uixó i La Mierla (Guadalajara). L'entitat recorda que no hi ha urgència per comunicar els danys i garantix la cobertura de produccions i ramat assegurat.
FILMOTECA D'ESTIU