10.2 C
València
Dissabte, 3 gener, 2026

Mercadona diu adéu a les bosses de plàstic i les substitueix per altres de paper i material reciclat

 

Mercadona elimina aquest dilluns de forma definitiva de totes les seues tendes les bosses de plàstic d’un sol ús. D’aquesta manera, les més de 1.600 tendes de la cadena ja només oferiran als clients tres tipus de bosses: les de paper, les de ràfia i les bosses amb un 50-70 per cent de plàstic reciclat procedent de l’embalatge recuperat a les seues tendes.

 

Aquesta última alternativa és “el fruit del compromís conjunt de clients, empleats i proveïdors, i de la seua implicació en l’aprofitament dels recursos, la reducció, la reutilització i el reciclatge per a allargar la vida dels materials i evitar que acaben en l’abocador”, destaca la cadena de supermercats valenciana a través d’un comunicat.

 

Per a la seua fabricació, la companyia, aplicant els principis de l’Economia Circular, reaprofita anualment més de 3.000 tones de plàstic procedent dels embalatges recuperats a les seues tendes, que després envia als seus blocs logístics per logística inversa i des d’allí al gestor autoritzat Saica, que el converteix en ‘grazna’, per a què el fabricant Plasbel li done una segona vida en forma de bosses per a transportar la compra.

 

Amb aquesta mesura, que es va iniciar en 2018 en 66 tendes i s’ha anat implantant a la resta de la cadena de manera progressiva, “El Cap” -com la companyia denomina internament als seus clients- que haja oblidat la seua bossa a casa ja pot triar entre la tradicional cistella de ràfia de 50 cèntims, una bossa de paper a 10 cèntims, i una bossa amb un contingut de plàstic reciclat entre el 50% i el 70%, també a 10 cèntims. Totes aquestes opcions són reutilitzables i reciclables.

 

Nou sistema dispensador

A més, la companyia instal·larà progressivament en totes les seues tendes un nou moble per a les bosses de plàstic que utilitzen els “caps” en les seccions de frescos, dotat d’un nou sistema dispensador que redueix el malbaratament d’aquestes. El mecanisme de reposició és més fàcil i intuïtiu que l’anterior, facilitant aquesta faena al treballador de la secció.

 

Així mateix, està previst que aquestes bosses siguen substituïdes per altres de material compostable abans de 2021. Mentrestant, amb el compromís de reduir el consum de plàstic, s’ha suprimit la zona de pretall per a disminuir la quantitat de plàstic que quedava en el suport, i que era rebutjada.

 

Totes aquestes iniciatives “reforcen el compromís de Mercadona amb el desenvolupament d’una activitat sostenible, una aposta que li va portar en 2011 a ser la primera empresa del seu sector a introduir iniciatives per a reduir la utilització de les bosses de plàstics d’un sol ús, i un any abans, en 2010, a convertir-se en pionera en el reciclatge de plàstic amb projectes com l’abordat conjuntament amb el proveïdor totaler SPBerner per a incorporar una nova línia de ‘menaje’ (poals, safes, pals de granera i motxos), fabricada amb el plàstic recuperat dels hivernacles”.

 

Així mateix, la companyia col·labora des de 2001 amb Saica Natur, divisió del Grup Saica que gestiona els residus i ofereix serveis mediambientals, a través dels seus productes Saica Zero, que busca reduir la generació de residus, millorar la segregació dels mateixos així com minimitzar l’enviament a abocador, i Saica Circular, és a dir, retornar al mercat com a nous recursos allò que ja va ser utilitzat.

 

Mercadona subratlla que un dels seus “compromisos és retornar part de quant rep d’ella”. En aquest context, es desenvolupa el Pla de Responsabilitat Social de la companyia, que atén el component social i ètic a través de diferents línies d’actuació sostenibles que reforcen la seua aposta pel creixement compartit.

 

Com a part d’aquesta política Mercadona treballa en el Projecte de Distribució Urbana Sostenible i la millora de la qualitat de l’aire a les nostres ciutats mitjançant camions i furgonetes propulsats per tecnologies més netes i eficients, així com en la construcció de cobertes enjardinades i jardins verticals a les seues botigues.

 

Una altra línia estratègica del Pla de Responsabilitat Social de Mercadona és la sostenibilitat mediambiental. Per a això, Mercadona compta amb un Sistema de Gestió Ambiental propi, enfocat a l’optimització logística, l’eficiència energètica i la reducció de residus; part d’aquest sistema està basat en els principis de l’Economia Circular i cerca conjuntament amb els proveïdors la conversió dels residus en nous recursos, amb exemples com el de les bosses.

 

A més, la cadena col·labora amb més de 170 menjadors socials i 60 bancs d’aliments i altres entitats socials de tota Espanya, a les quals dóna diàriament aliments, i participa en campanyes de recollida d’aliments. Igualment, treballa amb més de 28 fundacions i centres ocupacionals en la decoració de les seues botigues amb murals de trencadís, elaborats per més de 1.000 persones amb discapacitat intel·lectual.

 

Mercadona és des de 2009 membre del Fòrum Europeu de la Distribució per a la Sostenibilitat (REAP), un organisme copresidit per la Comissió Europea en el qual tots els seus participants són auditats periòdicament i externament en matèria de sostenibilitat. A més, és soci des de l’any 2011 del Pacte Mundial de Nacions Unides per a la defensa dels valors fonamentals en matèria de Drets Humans, Normes Laborals, Medi Ambient i Lluita contra la Corrupció.

 

Per part seua, Grup Saica és l’empresa líder a Europa en la fabricació de paper reciclat per a cartó ondulat, amb una producció anual de 3,3 milions de tones de paper. Amb més de 10.000 empleats i presència a Espanya, França, Itàlia, Portugal, Regne Unit, Irlanda, Turquia, Luxemburg i Holanda. Té quatre línies de negoci: fabricació de paper reciclat per a cartó ondulat (Saica Paper), recuperació de materials reciclables (Saica Natur), envasos de cartó ondulat (Saica Pack) i embalatge flexible (Saica Flex). La xifra de negoci del grup és de 4.161 milions d’euros a tancament de 2018.

Últimes notícies

Així van transcórrer els missatges entre Feijóo i Mazón la nit de la DANA

El lliurament dels missatges d'Alberto Núñez Feijóo completa la seqüència del xat amb Carlos Mazón durant la DANA del 29 d'octubre de 2024. L'intercanvi reflectix problemes de comunicació, dubtes sobre víctimes i coordinació institucional.

PSOE i Compromís acusen a Feijóo de prioritzar el relat en la dana i demanen la seua dimissió

PSOE i Compromís han carregat contra Feijóo pels missatges enviats a Mazón la nit de la dana, que al seu juí proven que el PP va cuidar el relat i no a les víctimes.

Feijóo va animar a Mazón a liderar la comunicació el 29-O per considerar-la clau

Els WhatsApp aportats al jutjat mostren que Feijóo va instar a Mazón a portar la iniciativa informativa durant la DANA del 29-O i va oferir desplaçar-se immediatament.

La nova passarel·la del CEIP Joan XXIII a Torrent obrirà després del Nadal

La Generalitat posarà en servici després del Nadal la nova passarel·la del CEIP Joan XXIII, que reposa la destruïda per la DANA i permetrà creuar el barranc de Poio amb seguretat. L'obra incorpora accessibilitat i criteris de resiliència.

Utiel tornarà a batre rècord amb un Tortell de Reis de 60 metres

La Tahona d'Utiel elaborarà un tortell de 60 metres per a un berenar amb xocolate a les 18.00. El dolç, amb 90 peces, podrà servir a 2.700 persones.

Pérez Llorca encadena quasi mig centenar d’actes en el seu primer mes com president

El president ha centrat la seua agenda en la gestió de la DANA, els efectes de les intenses pluges i la coordinació institucional. En paral·lel, ha participat en actes nadalencs, de condemna de la violència masclista i en la recepció del Dia de la Constitució.

València, Torrent i Requena activen plans davant l’onada de fred

Diversos consistoris han activat operatius pel descens tèrmic previst. València tindrà cinc centres oberts la nit de Reis; Requena ha llançat avisos i Torrent habilita espais.

La Comunitat Valenciana va liderar 2025 amb un 36,1% més de matriculacions fins a 128.321; Espanya va pujar un 12,9%

La Comunitat Valenciana va registrar el major creixement del país en 2025 per la recuperació després de la dana. L'impuls dels electrificats i la demanda de particulars van marcar l'any.