La multa que et poden posar si dus mal posada la mascareta en el cotxe

 

La fase 1 de la desescalada implica canvis importants en l’ús dels transports privats en tot el territori valencià, ja que es troba íntegrament en esta fase de la desescalada. Els conductors han de tindre molt en compte en quines situacions poden ser multats per no usar bé les mascaretes. 

 

Les famílies o les persones que convisquen en la mateixa casa podran ocupar totes les places d’un vehicle sense haver de posar-se les màscares. S’entén que en conviure juntes no hi ha un perill de contagi possible. 

 

Tot canvia quan es vol viatjar en un vehicle privat amb altres amics o familiars que no conviuen. Per a este supòsit, la norma és que viatgen dos persones per cada fila de seients i en el cas d’un turisme serien fins a quatre persones

 

[predef]valncia-grup-de-facebook-595[/predef]

 

L’article 18.1 considera tres supòsits que comporten la multa

A demés, l’ús de la mascareta per a tots els seus ocupants del vehicle és obligatori en este supòsit i s’ha de respectar el màxim possible la distància de seguretat. És a dir, que cada ocupant vaja pegat a la seua finestra per a evitar el contagi. 

 

L’article 18.1 del Reglament General de Circulació considera com a falta lleu, amb una multa econòmica d’al voltant de 100 euros, qualsevol element que impedisca mantindre la «llibertat de moviments, el camp necessari de visió i l’atenció permanent a la conducció». Per això, el conductor pot ser multat en un control de trànsit per l’agent de l’autoritat si considera que l’ús de la màscara no permet qualsevol d’estes accions comentades. 

 

Finalment, cal intentar evitar que la interpretació d’una mala col·locació de la tela o la seua grandària puguen acabar en problemes que provoquen la pèrdua de capacitats per a la conducció. És a dir, que es puga arribar a la conclusió que el mal ús de la màscara pot generar problemes de visió i provocar-li una situació d’estrés al conductor.

Últimes notícies

La Generalitat rebutja una negociació bilateral del finançament i reclama el CPFF

La Generalitat insistix que la reforma del finançament autonòmic ha de debatre's de manera multilateral en el Consell de Política Fiscal i Financera i descarta reunions bilaterals amb Hisenda.

Detinguda la parella de la dona assassinada per escanyament a Callosa de Segura

La Guàrdia Civil ha detingut a la parella d'una dona trobada morta per escanyament a Callosa de Segura, en un presumpte nou cas de violència masclista.

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament convoca una vaga de famílies el 5 de juny

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic convoca una vaga de famílies el 5 de juny per a buidar les aules i recolzar al professorat en la quarta setmana de vaga indefinida.

Assassinada una dona per presumpta violència masclista a Callosa de Segura

Una dona va ser assassinada per escanyament a Callosa de Segura, Alacant, i el principal sospitós és la seua parella sentimental, investigat per un possible cas de violència masclista.

L’Estat eleva a 170.300 milions les transferències a comunitats i reforça el finançament autonòmic

L'Estat transferirà este any 170.300 milions a les comunitats autònomes, un 7,7% més, i 29.247 milions a les entitats locals, en màxims històrics, mentres diverses autonomies del PP rebutgen les reunions bilaterals propostes per Hisenda.

Díez reclama traure a l’AVL de la disputa política mentres el seu pressupost puja un 5,1% en 2026

El vicepresident segon José Díez defén en Les Corts que el pressupost de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua augmente un 5,1% en 2026 i reclama mantindre-la al marge de la confrontació partidista.

Compromís reclama en el Congrés que Marlaska explique l’actuació policial en la vaga docent valenciana

Compromís i altres grups demanen que Marlaska rendisca comptes en el Congrés per l'actuació policial durant la vaga docent en la Comunitat Valenciana i per l'agressió a una professora.

Els Premis Rei Jaume I reconeixen avanços en economia de gènere, fotònica i biomedicina

La 38 edició dels Premis Rei Jaume I reconeix investigacions capdavanteres en economia de gènere, fotònica, canvi climàtic, biomedicina, noves tecnologies, empresa i salut pública, amb set guardons dotats amb 100.000 euros cada un.