La Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València ha publicat vint làmines i marcapàgines de la flora aromàtica que seran difoses en les xarxes socials i, a partir de setembre, també en paper, segons explica la diputada de Normalització Lingüística, Dolors Gimeno, qui subratlla que «es tracta d’una campanya que torna a reconéixer la gran faena divulgativa de la Unitat coordinada per Immaculada Cerdà».
«On hi ha ruda, Déu ajuda!» o «Rabet de gat, s’ha curat» són expressions populars que mostren les aplicacions i els usos dels vegetals. Plantes curatives, com el rabet de gat o la sàlvia; culinàries, com la sajolida o l’orenga i aromàtiques com la malva-rosa o la marialluïsa són descrites en la campanya de la Diputació de València que ens permet, a través de les denominacions en llatí i les més populars, endevinar la història oculta darrere d’unes branquetes silvestres o d’una flor popular.
Herba d’olives, herba botifarrera o herba de bruixes són denominacions més transparents per a mostrar l’ús principal de la sajolida, l’orenga o la ruda. Però també ‘citrodora’, ‘pulegium’ o ‘officinalis’ —les denominacions en llatí— ens permeten reconstruir-ne l’ús: aromàtic, per a espantar les puces o farmacològic del timó de llima, el poliol o el romer.
Donar a conéixer una miqueta més el nostre territori
Romer, fenoll, melissa, marialluïsa, timó de llimó, herba-sana, poliol d’aigua, rabet de gat, espígol, orenga, pebrella, sajolida, sàlvia, alfàbega, ruda vera, murta, malva-rosa, timó, menta pebrera i camamil·la són les vint plantes aromàtiques que formen part de la campanya.
Les làmines contenen una il·lustració Joan Llopis Doménech, amb la denominació científica, el nom en llatí, la denominació estàndard i una segona denominació, com a forma secundària. A demés, també consten d’un text d’informació etnobotànica amb referències als usos, l’etimologia, el rastre que han deixat en l’onomàstica i en el costumari valencià. Tot açò forma part d’una campanya que pretén donar a conéixer una miqueta més el nostre territori a través de les paraules que gastem per a descriure’l i amplia el cartell de la flora aromàtica que la Diputació de València va publicar en 2018.
La campanya compta també amb entrades en Facebook, Twitter i Instagram a on s’ha parlat d’usos, costums, etimologia i altres curiositats. A demés, també han fet possible l’acció, amb el seu assessorament, reconeguts etnobotànics com Daniel Climent Giner i Aina S. Erice.
