El PSPV no sembla disposat a votar l’esmena que ells mateixos van signar juntament amb Compromís i Unides Podem per a incloure la violència obstètrica com una manifestació més de violència contra la dona.
La proposta botànica per afegir un nou punt a l’article tres de la Llei Integral contra la violència sobre la Dona per a tipificar com a violència de gènere la violència obstètrica, entesa com «aquella que, sense el consentiment lliure, previ o informat, en el marc de la definició de l’OMS, pateixen les dones durant l’embaràs o el part en rebre un maltractament físic, humiliació i abús verbal, o procediments mèdics coercitius o no consentits».
Un concepte que engloba accions com el maltractament físic, humiliació i abús verbal, procediments mèdics consentits, no obtindre un consentiment informat, negativa a administrar medicaments per al dolor, descuit de l’atenció o violacions greus de la intimitat.
Encara que aquest intent de legislar la mesura ha alçat butllofes entre alguns dels professionals que formaven part de les Comissions per la Igualtat i Violència de Gènere en Les Corts, després de mostrar-se en desacord amb el contingut de la proposta.
La cap del Servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital Universitari Doctor Peset, Reyez Balanzá, i la cap de la Secció de Ginecologia de l’Hospital La Fe de València, Ana Monzó, han presentat la seua renúncia als seus càrrecs en les comissions en entendre que aquesta Llei resulta “injusta, abusiva i falsa” perquè consideren que utilitzar la paraula violència és, per les connotacions que aquesta té, identificar al “professional sanitari com a agressor, equiparant-ho a un maltractador per violència de gènere o un torturador”.
La proposta, presentada en forma d’esmena a la llei d’acompanyament dels Pressupostos de 2022, està impulsada per Compromís i també ha generat polèmica dins del PSPV. De fet, des de la Conselleria de Sanitat es van mostrar ahir en contra de la mateixa perquè, entre altres motius, pot portar a confusió. A més, ressalten la gran faena realitzada per a humanitzar l’atenció ginecològica i sobretot l’assistència en el part.
Controvèrsia
La Conselleria de Sanitat rebutja aquesta esmena encara que assenyalen que haurà de ser el Parlament qui decidisca.
No obstant això, aquesta possibilitat ha generat molta controvèrsia en el món sanitari en entendre que equiparar aquestes pràctiques amb la violència de gènere és una miqueta temerària.
De fet, des de la Conselleria de Sanitat van confirmar aquest dimarts a La Vanguardia la seua oposició a l’esmena en entendre que no era necessària. Malgrat això, les mateixes fonts apunten que el debat està en l’àmbit parlamentari i que seran Les Corts Valencianes les que decidisquen.
En aquesta conjuntura, el grup parlamentari socialista no té cap intenció de seguir avant amb la proposta perquè entén que es pot considerar la violència obstètrica com a violència contra la dona, però no equiparar-la amb la violència de gènere perquè considera que pot tindre importants conseqüències penals en un col·lectiu sanitari format majoritàriament per dones.
Legislar la violència obstètrica, sí o no
En l’actualitat, existeix normativa (tant legal com ètica) suficient per a poder actuar en contra d’aquells professionals que no treballen concorde als estàndards i criteris de qualitat i bona assistència sanitària establits. Llavors, per què tant de soroll entorn de la necessitat de legislar sobre la violència obstètrica?
La denominada violència obstètrica exercida pels professionals no es duu a terme de manera dolosa. Fins i tot si això fora així, en el codi penal hi ha recollits tipus que poden ser utilitzats per a sancionar als autors d’aquest delicte.
En països, on s’ha recollit la violència obstètrica com un delicte específic no ha disminuït el percentatge de dones que perceben una situació de violència. Això demostra que la penalització no és la solució. Tanmateix, la sensibilització i la formació sí que poden posar fi a la mala praxi professional en els paritoris.
