La professió que en 2021 estarà desbordada: «No serà un bon any»

 

Queden poques hores per finalitzar l’any 2020, marcat sens dubte a escala global per la pandèmia del coronavirus. Per això, és més que necessari conèixer de la mà d’un expert com ens ha afectat la pandèmia i les conseqüències que està tenint psicològicament, sobretot entre els professionals sanitaris i farmacèutics, que han patit la pitjor cara del Covid-19.

 

Este dimecres 30 de desembre, un prestigiós doctor com Francisco Santolaya, president del consell general de Psicologia d’Espanya, ha explicat a ‘Es la Mañana de Federico’ els detalls de la pandèmia en l’estat anímic dels éssers humans que l’estan patint.

 

«L’ésser humà no està mai preparat per assumir la mort»

Santolaya ha explicat detalladament com afronten les persones una situació com una pandèmia tan greu com la que estem travessant. «L’ésser humà no està preparat mai per a assumir la mort, per això la societat ha establit una sèrie de ritus funeraris que ens ajuden a assumir la pèrdua d’un ésser estimat».

 

A demés, Francisco Santolaya considera un dels problemes de la pandèmia que «al principi estos rituals van ser impossible dur-los a terme, com ha passat al nostre país a partir del març de 2020».

 

El professional de psicologia, ha explicat el trist cas d’una mare que li va relatar com va portar al seu fill a l’hospital, no va conseguir vore’l i finalment va morir, per la qual cosa tan sols va poder recollir allí la seua caixa de cendres.

 

«Si en condicions normals és difícil assumir la pèrdua d’un ésser estimat, perquè imaginem-nos una parella de persones grans que porten vivint junts des de fa 40 anys, desapareix i no hi ha opció d’acompanyament familiar ni res», confessa Santolaya en l’entrevista radiofònica.

 

Sobre la importància dels ritus funeraris

El president del consell general de la Psicologia d’Espanya ha parlat també del valor que posseeixen els ritus funeraris, assegurant que «servixen d’acompanyament, no al difunt, sinó a la família». 

 

Santolaya considera que han tingut calat «històricament des de les planyívoles de l’antiga Roma fins a l’actualitat». A pesar d’això, el professional de la psicologia confessa que «en la societat actual la mort no existix, és un concepte que ningú vol abastar, per exemple no es parla de suïcidis», ha dit en l’entrevista d’este dimecres.

 

A l’hora d’afrontar el dol, Santolaya ha afirmat que «els éssers humans tenim una sèrie de mecanismes i normes que regulen el comportament. Dins d’aquestes lleis pròpies, creem certa resistència i habitualitat a la informació. Això passa en situacions de pandèmia i guerra», per a així fer-nos al fet que hi haja centenars de morts cada dia en Espanya per coronavirus.

 

«Posteriorment les persones presentem simptomatologies com l’ansietat, la depressió o el sentiment de culpa i als mesos poden aparèixer patologies posttraumàtiques», ha assenyalat.

 

«S’ha vist que els servicis d’atenció primària de psicologia no són suficients»

Santolaya és molt pessimista sobre l’any que està a punt de començar. L’expert creu que «el 2021 serà un mal any», ja que als estralls de la pandèmia cal afegir-li la situació econòmica que s’espera, «la necessitat d’estabilitat econòmica produïx molta angoixa i això sobrecarregarà l’atenció primària i l’especialitzada», ha explicat en directe este matí.

 

Finalment, Santolaya ha deixat clar que durant la pandèmia «els servicis d’atenció primària especialitzada en la psicologia clínica s’ha vist que no eren suficients per a atendre el que hem passat, i no seran suficients per al que ve, no hi ha psicòlegs suficients per al que ens ve damunt», ha denunciat el metge en ‘Es Radio’.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Nou detinguts per una onada de robatoris de desfibril·ladors i electrodomèstics a Casinos i altres localitats

La Guàrdia Civil ha detingut a nou persones, entre elles una menor, per una sèrie de robatoris amb força en un centre de dia de Casinos i en naus i comerços de València i Terol, amb un botí valorat en més de 33.700 euros.

Les flames apaguen les minifallas i un any de jocs, riures i somnis infantils a València

Més de 380 falles infantils de València han cremat en la Cremà, culminant un any de treball artístic centrat en l'univers emocional i lúdic de la infància.

Cinc claus de les Falles de València 2026: art per la pau, malestar veïnal i cens en rècord

Les Falles de València de 2026 deixen cinc claus: un poderós missatge artístic per la pau, malestar veïnal creixent, menor tensió política, el plançó de Morrissey i un cens faller en màxims històrics.

València tanca unes Falles històriques amb un clam unànime per la pau i contra les guerres

La Cremà de quasi 770 falles acomiada unes festes marcades pel rècord de cens faller, el debat sobre la gestió d'aglomeracions i un potent missatge pacifista encapçalat per la falla municipal de Chaplin.

La Cremà infantil convertix en cendra més de 380 minifallas plenes de jocs, riures i somnis

Més de 380 falles infantils de València han cremat en la Cremà, culminant un any de treball artístic i emocions per a milers de xiquets, amb la secció Especial i la falla municipal com a grans focus.

Emilio de Just curta l’última orella de la fira de Falles en una vesprada amb opcions de major triomf

Emilio de Justo va tallar l'última orella de la fira de Falles de València després d'una seriosa correguda de Núñez del Cuvillo, marcada pel vent i per bous amb opcions de major èxit.

Les Falles de València s’acomiaden amb la Cremà i obrin el debat sobre el seu futur

Les Falles de València tanquen hui els seus dies grans amb la mascletà i la Cremà de quasi 760 monuments, en una edició massiva i sense incidents rellevants que deixa diversos debats pendents.

L’Ofrena de València suma més de 114.000 falleres i fallers, un 10% més que en 2025

L'Ofrena de flors a la Verge dels Desemparats reunix enguany 114.275 falleres i fallers, amb un creixement del 10% i més de deu mil participants addicionals.