La professió que en 2021 estarà desbordada: «No serà un bon any»

 

Queden poques hores per finalitzar l’any 2020, marcat sens dubte a escala global per la pandèmia del coronavirus. Per això, és més que necessari conèixer de la mà d’un expert com ens ha afectat la pandèmia i les conseqüències que està tenint psicològicament, sobretot entre els professionals sanitaris i farmacèutics, que han patit la pitjor cara del Covid-19.

 

Este dimecres 30 de desembre, un prestigiós doctor com Francisco Santolaya, president del consell general de Psicologia d’Espanya, ha explicat a ‘Es la Mañana de Federico’ els detalls de la pandèmia en l’estat anímic dels éssers humans que l’estan patint.

 

«L’ésser humà no està mai preparat per assumir la mort»

Santolaya ha explicat detalladament com afronten les persones una situació com una pandèmia tan greu com la que estem travessant. «L’ésser humà no està preparat mai per a assumir la mort, per això la societat ha establit una sèrie de ritus funeraris que ens ajuden a assumir la pèrdua d’un ésser estimat».

 

A demés, Francisco Santolaya considera un dels problemes de la pandèmia que «al principi estos rituals van ser impossible dur-los a terme, com ha passat al nostre país a partir del març de 2020».

 

El professional de psicologia, ha explicat el trist cas d’una mare que li va relatar com va portar al seu fill a l’hospital, no va conseguir vore’l i finalment va morir, per la qual cosa tan sols va poder recollir allí la seua caixa de cendres.

 

«Si en condicions normals és difícil assumir la pèrdua d’un ésser estimat, perquè imaginem-nos una parella de persones grans que porten vivint junts des de fa 40 anys, desapareix i no hi ha opció d’acompanyament familiar ni res», confessa Santolaya en l’entrevista radiofònica.

 

Sobre la importància dels ritus funeraris

El president del consell general de la Psicologia d’Espanya ha parlat també del valor que posseeixen els ritus funeraris, assegurant que «servixen d’acompanyament, no al difunt, sinó a la família». 

 

Santolaya considera que han tingut calat «històricament des de les planyívoles de l’antiga Roma fins a l’actualitat». A pesar d’això, el professional de la psicologia confessa que «en la societat actual la mort no existix, és un concepte que ningú vol abastar, per exemple no es parla de suïcidis», ha dit en l’entrevista d’este dimecres.

 

A l’hora d’afrontar el dol, Santolaya ha afirmat que «els éssers humans tenim una sèrie de mecanismes i normes que regulen el comportament. Dins d’aquestes lleis pròpies, creem certa resistència i habitualitat a la informació. Això passa en situacions de pandèmia i guerra», per a així fer-nos al fet que hi haja centenars de morts cada dia en Espanya per coronavirus.

 

«Posteriorment les persones presentem simptomatologies com l’ansietat, la depressió o el sentiment de culpa i als mesos poden aparèixer patologies posttraumàtiques», ha assenyalat.

 

«S’ha vist que els servicis d’atenció primària de psicologia no són suficients»

Santolaya és molt pessimista sobre l’any que està a punt de començar. L’expert creu que «el 2021 serà un mal any», ja que als estralls de la pandèmia cal afegir-li la situació econòmica que s’espera, «la necessitat d’estabilitat econòmica produïx molta angoixa i això sobrecarregarà l’atenció primària i l’especialitzada», ha explicat en directe este matí.

 

Finalment, Santolaya ha deixat clar que durant la pandèmia «els servicis d’atenció primària especialitzada en la psicologia clínica s’ha vist que no eren suficients per a atendre el que hem passat, i no seran suficients per al que ve, no hi ha psicòlegs suficients per al que ens ve damunt», ha denunciat el metge en ‘Es Radio’.

Últimes notícies

Cultura reclama una resposta unitària i coordinada pel robatori del Tresor de Villena

La Conselleria de Cultura ha exigit una resposta conjunta amb el Ministeri i les autonomies després del robatori del Tresor de Villena, que s’emmarca en una onada de colps contra museus espanyols i europeus. El Govern valencià insistix que no és un cas aïllat i demana reforçar la cooperació i revisar els protocols de seguretat.

Les platges de Guardamar i Torrevieja registren xicotets meteotsunamis este divendres

Les platges de Guardamar del Segura i Torrevieja han registrat este divendres al migdia xicotets meteotsunamis i no es descarta que es repetisquen al llarg de la vesprada. Les oscil·lacions han sigut suaus i, tot i que a Torrevieja oneja la bandera verda en quasi totes les platges, a Guardamar es mantenen les banderes roges per precaució.

El termòmetre es desploma fins a 12 graus en un dia i Vinaròs es queda en 31,8

Les temperatures màximes han baixat fins a 12 graus en punts de la Comunitat Valenciana, amb una màxima de 31,8 a Vinaròs com a valor més alt del dia.

Els veïns desallotjats per l’incendi d’El Saler poden tornar a casa esta vesprada

Unes 160 persones desallotjades de vivendes i càmpings d’El Saler poden tornar ja a casa després que l’incendi haja quedat estabilitzat, encara que continua sense estar controlat.

València viu el juliol i agost més càlids des que hi ha registres

Aemet ha confirmat que el període juliol-agost d’enguany serà el més càlid registrat a València almenys des de 1869, amb temperatures molt per damunt del normal des de mitjan maig.

Antifrau tanca la investigació sobre la plaça provincial de la parella de Pérez Llorca

L’Agència Valenciana Antifrau ha arxivat la investigació sobre l’accés de la parella de Juanfran Pérez Llorca a una plaça de secretaria de direcció en la Diputació de València, en constatar que es van complir els requisits legals. L’òrgan manté dubtes sobre la urgència de la cobertura però dona per tancat l’expedient perquè la treballadora no s’ha presentat a la provisió definitiva.

Els bombers donen per estabilitzat l’incendi intencionat de la Devesa de El Saler

L’incendi forestal declarat dijous a la Devesa de El Saler, confirmat com a intencionat, ha sigut donat per estabilitzat pels bombers municipals i Emergències de la Generalitat.

Arriba per mar l’equip clau del nou centre de protonteràpia de València

La Conselleria de Sanitat ha rebut per via marítima els primers components del sistema de protonteràpia connectat a l’Hospital La Fe, finançat per la Fundació Amancio Ortega, i preveu tractar el primer pacient abans que acabe 2027.