18.6 C
València
Dilluns, 17 novembre, 2025

La professió que en 2021 estarà desbordada: «No serà un bon any»

 

Queden poques hores per finalitzar l’any 2020, marcat sens dubte a escala global per la pandèmia del coronavirus. Per això, és més que necessari conèixer de la mà d’un expert com ens ha afectat la pandèmia i les conseqüències que està tenint psicològicament, sobretot entre els professionals sanitaris i farmacèutics, que han patit la pitjor cara del Covid-19.

 

Este dimecres 30 de desembre, un prestigiós doctor com Francisco Santolaya, president del consell general de Psicologia d’Espanya, ha explicat a ‘Es la Mañana de Federico’ els detalls de la pandèmia en l’estat anímic dels éssers humans que l’estan patint.

 

«L’ésser humà no està mai preparat per assumir la mort»

Santolaya ha explicat detalladament com afronten les persones una situació com una pandèmia tan greu com la que estem travessant. «L’ésser humà no està preparat mai per a assumir la mort, per això la societat ha establit una sèrie de ritus funeraris que ens ajuden a assumir la pèrdua d’un ésser estimat».

 

A demés, Francisco Santolaya considera un dels problemes de la pandèmia que «al principi estos rituals van ser impossible dur-los a terme, com ha passat al nostre país a partir del març de 2020».

 

El professional de psicologia, ha explicat el trist cas d’una mare que li va relatar com va portar al seu fill a l’hospital, no va conseguir vore’l i finalment va morir, per la qual cosa tan sols va poder recollir allí la seua caixa de cendres.

 

«Si en condicions normals és difícil assumir la pèrdua d’un ésser estimat, perquè imaginem-nos una parella de persones grans que porten vivint junts des de fa 40 anys, desapareix i no hi ha opció d’acompanyament familiar ni res», confessa Santolaya en l’entrevista radiofònica.

 

Sobre la importància dels ritus funeraris

El president del consell general de la Psicologia d’Espanya ha parlat també del valor que posseeixen els ritus funeraris, assegurant que «servixen d’acompanyament, no al difunt, sinó a la família». 

 

Santolaya considera que han tingut calat «històricament des de les planyívoles de l’antiga Roma fins a l’actualitat». A pesar d’això, el professional de la psicologia confessa que «en la societat actual la mort no existix, és un concepte que ningú vol abastar, per exemple no es parla de suïcidis», ha dit en l’entrevista d’este dimecres.

 

A l’hora d’afrontar el dol, Santolaya ha afirmat que «els éssers humans tenim una sèrie de mecanismes i normes que regulen el comportament. Dins d’aquestes lleis pròpies, creem certa resistència i habitualitat a la informació. Això passa en situacions de pandèmia i guerra», per a així fer-nos al fet que hi haja centenars de morts cada dia en Espanya per coronavirus.

 

«Posteriorment les persones presentem simptomatologies com l’ansietat, la depressió o el sentiment de culpa i als mesos poden aparèixer patologies posttraumàtiques», ha assenyalat.

 

«S’ha vist que els servicis d’atenció primària de psicologia no són suficients»

Santolaya és molt pessimista sobre l’any que està a punt de començar. L’expert creu que «el 2021 serà un mal any», ja que als estralls de la pandèmia cal afegir-li la situació econòmica que s’espera, «la necessitat d’estabilitat econòmica produïx molta angoixa i això sobrecarregarà l’atenció primària i l’especialitzada», ha explicat en directe este matí.

 

Finalment, Santolaya ha deixat clar que durant la pandèmia «els servicis d’atenció primària especialitzada en la psicologia clínica s’ha vist que no eren suficients per a atendre el que hem passat, i no seran suficients per al que ve, no hi ha psicòlegs suficients per al que ens ve damunt», ha denunciat el metge en ‘Es Radio’.

Últimes notícies

Catalá defén a Mazón per la DANA i demana explicacions als qui no compareixen

Catalá ha sostingut que a Mazón poc més se li pot demanar perquè ja ha dimitit, assumit responsabilitats i dau la cara. Reclama explicacions als qui no compareixen ni demanen perdó, citant a Sánchez, Bernabé i a CHJ i Aemet.

Familiars de víctimes de la DANA es concentren davant el Congrés contra la gestió de Mazón

Un centenar de familiars i amics de les víctimes de la DANA s'ha concentrat davant el Congrés per a retraure a Carlos Mazón la seua gestió durant el temporal. La protesta ha coincidit amb la seua compareixença per a donar explicacions.

Mazón sosté que els escortes li van acompanyar en arribar al Ventorro però no en eixir

El president en funcions ha defés davant la comissió en el Congrés que els escortes només li van acompanyar a l'entrada del Ventorro i no a l'eixida. També ha negat decidir les medalles i ha explicat que no es va canviar de roba.

Mazón atribuïx les 229 morts de la dana a la falta d’informació i sosté que no havia d’acudir al Cecopi

El president en funcions ha sostingut en la comissió del Congrés que el problema va ser la informació, no les decisions. Assegura que va acudir al Cecopi malgrat no estar obligat.

Familiars de les víctimes de la DANA protesten davant el Congrés contra Mazón

Un centenar de familiars i amics de víctimes de la DANA s'ha concentrat davant el Congrés per a denunciar la gestió de Carlos Mazón durant el temporal. La protesta ha coincidit amb la seua compareixença per a donar explicacions.

Mazón atribuïx a la falta d’informació les morts per la DANA i justifica les crides no ateses

Mazón ha defés davant la comissió que investiga la DANA que les 229 morts es van deure a la falta d'informació. Ha explicat per què no va atendre algunes crides de la exconsellera i ha sostingut que no havia d'anar al Cecopi, encara que finalment va acudir.

Rufián i Belarra acusen a Mazón per la gestió de la DANA i exigixen responsabilitats

La compareixença de Carlos Mazón davant la comissió de la DANA ha estat marcada per dures acusacions de Rufián i Belarra, que li han responsabilitzat de la tragèdia amb 229 morts. El president valencià en funcions ha defés que no comptava amb informació suficient ni la competència per a activar alertes.

Rècord de 157.731 milions en lliuraments a compte per a les comunitats en 2026

Les comunitats rebran en 2026 un màxim històric de 157.731 milions en lliuraments a compte, un 7% més. Hisenda ha fixat a més un dèficit del 0,1% del PIB per a 2026-2028.