La professió que en 2021 estarà desbordada: «No serà un bon any»

 

Queden poques hores per finalitzar l’any 2020, marcat sens dubte a escala global per la pandèmia del coronavirus. Per això, és més que necessari conèixer de la mà d’un expert com ens ha afectat la pandèmia i les conseqüències que està tenint psicològicament, sobretot entre els professionals sanitaris i farmacèutics, que han patit la pitjor cara del Covid-19.

 

Este dimecres 30 de desembre, un prestigiós doctor com Francisco Santolaya, president del consell general de Psicologia d’Espanya, ha explicat a ‘Es la Mañana de Federico’ els detalls de la pandèmia en l’estat anímic dels éssers humans que l’estan patint.

 

«L’ésser humà no està mai preparat per assumir la mort»

Santolaya ha explicat detalladament com afronten les persones una situació com una pandèmia tan greu com la que estem travessant. «L’ésser humà no està preparat mai per a assumir la mort, per això la societat ha establit una sèrie de ritus funeraris que ens ajuden a assumir la pèrdua d’un ésser estimat».

 

A demés, Francisco Santolaya considera un dels problemes de la pandèmia que «al principi estos rituals van ser impossible dur-los a terme, com ha passat al nostre país a partir del març de 2020».

 

El professional de psicologia, ha explicat el trist cas d’una mare que li va relatar com va portar al seu fill a l’hospital, no va conseguir vore’l i finalment va morir, per la qual cosa tan sols va poder recollir allí la seua caixa de cendres.

 

«Si en condicions normals és difícil assumir la pèrdua d’un ésser estimat, perquè imaginem-nos una parella de persones grans que porten vivint junts des de fa 40 anys, desapareix i no hi ha opció d’acompanyament familiar ni res», confessa Santolaya en l’entrevista radiofònica.

 

Sobre la importància dels ritus funeraris

El president del consell general de la Psicologia d’Espanya ha parlat també del valor que posseeixen els ritus funeraris, assegurant que «servixen d’acompanyament, no al difunt, sinó a la família». 

 

Santolaya considera que han tingut calat «històricament des de les planyívoles de l’antiga Roma fins a l’actualitat». A pesar d’això, el professional de la psicologia confessa que «en la societat actual la mort no existix, és un concepte que ningú vol abastar, per exemple no es parla de suïcidis», ha dit en l’entrevista d’este dimecres.

 

A l’hora d’afrontar el dol, Santolaya ha afirmat que «els éssers humans tenim una sèrie de mecanismes i normes que regulen el comportament. Dins d’aquestes lleis pròpies, creem certa resistència i habitualitat a la informació. Això passa en situacions de pandèmia i guerra», per a així fer-nos al fet que hi haja centenars de morts cada dia en Espanya per coronavirus.

 

«Posteriorment les persones presentem simptomatologies com l’ansietat, la depressió o el sentiment de culpa i als mesos poden aparèixer patologies posttraumàtiques», ha assenyalat.

 

«S’ha vist que els servicis d’atenció primària de psicologia no són suficients»

Santolaya és molt pessimista sobre l’any que està a punt de començar. L’expert creu que «el 2021 serà un mal any», ja que als estralls de la pandèmia cal afegir-li la situació econòmica que s’espera, «la necessitat d’estabilitat econòmica produïx molta angoixa i això sobrecarregarà l’atenció primària i l’especialitzada», ha explicat en directe este matí.

 

Finalment, Santolaya ha deixat clar que durant la pandèmia «els servicis d’atenció primària especialitzada en la psicologia clínica s’ha vist que no eren suficients per a atendre el que hem passat, i no seran suficients per al que ve, no hi ha psicòlegs suficients per al que ens ve damunt», ha denunciat el metge en ‘Es Radio’.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.