Aquest dimarts, el preu mitjà de l’electricitat s’ha situat en 106,27 euros per megavat hora (MWh), la qual suposa un increment del 3,1% respecte al fixat per al dilluns. Cal destacar que aquest indicador ha marcat el seu segon major preu de la sèrie històrica.
Respecte al primer dimarts d’agost de l’any passat, quan va ser de 35,4 euros/MWh, el preu mitjà diari del mercat majorista es triplica, segons dades de l’Operador de lMercat Ibèric de l’Electricitat (OMIE). Així, el preu majorista de la llum, que a Espanya s’usa per a calcular la tarifa regulada, se situa molt prop del màxim històric de 106,57 euros/MWh que va marcar el passat 21 de juliol i supera àmpliament al que era el segon major preu històric, els 103,76 euros/MWh que costava l’11 de gener de 2002.
Per franges horàries, el preu fixat per a aquest dimarts oscil·larà entre un màxim de 113,51 euros/MWh i un mínim de 100,85 euros/MWh, segons les dades de mercat, que s’està veient impulsat a l’alça per l’encariment del gas que usen els cicles combinats i els alts preus dels drets d’emissió de COâ, principalment.
La factura elèctrica puja més d’un 36% al juliol
El preu del pool, en el qual els productors d’electricitat casen les seues ofertes per a l’endemà i es fixen els preus per a cada hora d’aqueix dia, té un pes entorn del 24% en la factura de la llum dels consumidors acollits a la tarifa regulada o Preu Voluntari al Xicotet Consumidor (PVPC), un poc mes de més de deu milions.
Els al voltant de 17 milions que estan en el mercat lliure, que paguen pel quilowatt hora els preus que posen les companyies amb les quals contracten el subministrament, no es veuen afectats per les oscil·lacions a l’alça, però tampoc es beneficien quan es produeixen a la baixa, com va ocórrer l’any passat.
Mesures del Govern
Amb l’objectiu d’esmorteir aquesta pujada, el Govern va aprovar al juny rebaixar l’IVA que grava el rebut de la llum del 21 al 10% fins a finals d’any per als xicotets consumidors i suspendre durant el tercer trimestre l’impost que grava la generació elèctrica i que paguen els productors.
A més, ha posat en marxa canvis estructurals en diversos graus d’implementació (com carregar part de les primes renovables a petrolieres i gasistes o reduir beneficis d’hidràuliques o nuclears).
En paral·lel, el govern ha plantejat a Brussel·les la necessitat de reformar el disseny dels mercats energètics per a assegurar l’èxit de la transició energètica. La fixació de preus es basa en un sistema marginalista que implica que totes les tecnologies es retribueixen al preu de l’última a entrar en mercat i que, habitualment, és la més cara.
