Els resultats preliminars confirmen que la vacuna russa contra el coronavirus és segura

 

La candidata a vacuna contra la Covid-19 que desenvolupen científics russos genera anticossos i no ha provocat reaccions adverses, segons els resultats preliminars dels assajos clínics, detallats en un estudi difós este divendres per la revista mèdica britànica ‘The Lancet’. L’informe es publica setmanes després de què Rússia anunciara que tenia una vacuna contra el coronavirus, batejada com a Sputnik V, però sense haver aportat detalls de les proves clíniques.

 

L’estudi detalla les primeres troballes que han revelat dos assajos clínics en la seua fase primerenca, en els que han participat 76 persones. El grup d’experts va trobar que dos formulacions —una congelada i una altra liofilitzada— de la vacuna, que consta de dos parts, són «segures», perquè no s’han identificat reaccions adverses de gravetat en més de 42 dies i van induir respostes d’anticossos en tots els participants en un termini de 21 dies.

 

Els resultats secundaris dels assajos, no tan rellevants com els primaris, també han revelat que la vacuna produïx de la mateixa manera, en un termini de 28 dies, resposta de les cèl·lules T, que detecten i maten patògens invasors o cèl·lules infectades.

 

Ensenyar al sistema immunitari a reconéixer i atacar el virus

L’estudi explica que la vacuna inclou dos vectors d’adenovirus modificats per a replicar la ‘proteïna de pic’ del SARS-CoV-2, ferramenta clau que el virus usa per a envair les cèl·lules humanes. En les proves fetes, es van afeblir els adenovirus amb l’objectiu de què no es puguen replicar en cèl·lules humanes i que no puguen provocar malalties, ja que, en general, causen habitualment el refredat comú.

 

Esta classe de vectors d’adenovirus ja s’han usat en molts assajos clínics de manera segura, segons l’estudi, que apunta que estes vacunes tenen com a objectiu estimular els dos braços del sistema immune: els anticossos i les cèl·lules T, de manera que ataquen al virus quan circule per l’organisme i també les cèl·lules infectades pel SARS-CoV-2.

 

L’autor principal, Denis Logunov, del Centre Nacional de Recerca per a Epidemiologia i Microbiologia de Rússia va comentar que «quan les vacunes de l’adenovirus entren en les cèl·lules de les persones, generen el codi genètic de la proteïna S del SARS-CoV-2». Això ajuda, segons ha dit, a «ensenyar al sistema immunitari a reconéixer i atacar el virus de la Covid-19», encara que «per a formar una resposta immunològica potent contra el virus, és important proporcionar una vacuna de reforç».

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.