Sánchez anuncia un pla d’ajudes per a pimes i autònoms: «No deixarem a ningú arrere»

 

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat este divendres des de Navarra, a on ha presentat el Pla de Recuperació, un pla d’ajudes per a pimes i autònoms. Sánchez ha destacat la «resiliència» del teixit productiu espanyol, que el tercer trimestre ha crescut més d’un 16% superant totes les expectatives, però ha alertat que la dada «no amaga» les dificultats de moltes empreses.

 

Per això ha assegurat que l’executiu estatal treballa des de fa setmanes en noves mesures que s’aprovaran pròximament per a «salvar milers de xicotetes i mitjanes empreses i autònoms que són viables i necessiten més liquiditat i més suports», en el context de la crisi ocasionada per la pandèmia de la Covid-19. «No deixarem a ningú arrere», ha dit Sánchez.

 

D’altra banda, fonts de la Moncloa confirmen que este pròxim dimarts es presentarà un decret amb mesures econòmiques, que és aliè a les propostes específiques per a pimes i autònoms que ha anunciat Sánchez en Navarra. Les mateixes fonts, però, no han descartat que algunes de les mesures que inclourà el decret de dimarts puguen servir per a ajudar estos dos col·lectius empresarials.

 

Les dades de la Covid en Espanya: baixa la incidència acumulada en els últims 14 dies

Mentres, se seguixen notificant milers de casos diaris en Espanya. A pesar d’això, en estos últims dies s’ha conseguit una de les millors dades que indica el retrocés de la pandèmia: la reducció de la incidència acumulada en els últims 14 dies. Cal tindre en compte que una incidència superior a 500 és el límit a partir del que es recomana adoptar restriccions contra la transmissió del coronavirus. En la jornada d’este divendres, per primera volta des del passat 30 d’octubre, s’ha registrat una incidència inferior a 500, concretament de 498,19 per cada 100.000 habitants.

 

Tot i això, les dades per comunitats no són tan bones perquè catorze d’elles encara tenen una incidència acumulada superior de 500 i molt poques han conseguit en els últims dies baixar esta xifra clau. La comunitat amb una incidència més alta és Ceuta (996,7), seguida de Melilla (912,3). Per darrere d’elles es troben Aragó (871,3), Castella i Lleó (819,1), País Basc (790,3), La Rioja (785,7), Navarra (751,6) i Múrcia (750,7).

 

D’altra banda, les comunitats per baix d’una incidència de 500 són: Canàries (82,24 casos), l’única que es troba en situació de risc baix, Balears (245,77); la Comunitat Valenciana (311,09); Galícia (317,98); i Madrid, amb una incidència acumulada de 324,38.

 

La pressió hospitalària es manté

Sense dubte, reduir la incidència acumulada en els últims 14 dies és el primer pas per reduir la resta de dades com ara el número de positiu o el número de pacients ingressats en els hospitals de tot el país. Actualment, la pressió hospitalària es manté. Els hospitals estan al límit, els ingressos per coronavirus són moltíssims en tot el país i amb els números d’este divendres concretament 20.296. D’esta manera, la pressió hospitalària continua alta. De fet, 3.125 d’estos ingressos són en UCI.

 

Actualment, segons les dades actuals, la pressió hospitalària d’este divendres se situa en el 16,15%, en la jornada anterior la dada era bastant pareguda, amb una pressió hospitalària de 16,47. Pel que fa a l’UCI, l’ocupació que tenen ara mateix, aproximadament, és del 31,75%, en la jornada immediatament anterior era de 31,96. Una altra dada clau que també descendix un poc és la positivitat de les proves de la covid que es fan. Mentres que dijous era del 13,41%, este divendres del 13,33%. Un altre pas per conseguir, a poc a poc, reduir la pressió hospitalària en els hospitals.

Últimes notícies

Sagunt a Escena obri la 43a edició amb dos obres inspirades en el Segle d’Or

El Teatre Romà estrena 'El Narciso en su opinión', mentre l''Off Romà' combina teatre clàssic i dansa contemporània

El dèficit de la Comunitat Valenciana baixa al 0,71% del PIB fins als 1.180 milions

El dèficit públic de la Comunitat Valenciana s’ha reduït una dècima fins al 0,71% del PIB, amb 1.180 milions acumulats fins maig, en un context de menor gasto per la dana i superàvit de la Seguretat Social.

1,7 milions de la Diputació per als pobles afectats per l’incendi de la Vall d’Uixó

La Diputació de Castelló ha aprovat una modificació pressupostària d’1,7 milions d’euros per a impulsar la recuperació dels municipis danyats per l’incendi forestal declarat el 25 de juliol a la Serra d’Espadà, amb ajudes específiques per a pobles menuts i convenis per a la Vall d’Uixó i Onda.

Un accident a l’A-7 col·lapsa el trànsit a Bétera en ple inici d’operació eixida

Un accident sense víctimes mortals a l’A-7 a l’altura de Bétera ha provocat fins a 17 quilòmetres de retencions en sentit Barcelona i 13 en sentit Alacant, coincidint amb l’operació especial d’estiu.

Un jutjat de València rebutja ampliar la causa contra l’excomissionat de la DANA

El jutjat que investiga la presumpta falsificació del títol universitari de José María Ángel ha descartat ampliar la instrucció als delictes de prevaricació i nomenament il·legal en no vore indicis que els responsables polítics conegueren la possible manca de titulació.

El Consell reclama una investigació ràpida i responsabilitats penals pels incendis

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, ha agraït la faena dels efectius que lluiten contra l’incendi de la Vall d'Uixó i ha reclamat una investigació ràpida i conseqüències penals. També ha criticat que, quatre anys després de l’incendi de Bejís, les víctimes continuen sense ser resarcides ni tindre procediment judicial obert.

El jutjat de la dana crida a declarar el cap de la Policia de Turís i incorpora proves de Carlet

La Secció Civil i d'Instrucció de Catarroja ha citat com a testimoni el cap de la Policia Local de Turís i ha incorporat a la causa documentació aportada per l'alcaldessa de Carlet. La jutgessa també ha ordenat informes per danys morals vinculats a una víctima mortal i ha demanat més proves documentals.

Els grans eclipsis dels segles XIX i XX que van obrir ponts polítics entre països

El catedràtic Pedro Ruiz-Castell destaca com els grans eclipsis solars dels segles XIX i XX van impulsar col·laboracions científiques internacionals i van servir com a via de diplomàcia en moments de tensió política. Diverses expedicions vinculades a la Universitat de València i a observatoris espanyols van ser clau en este procés.
FILMOTECA D'ESTIU