L’historiador i investigador Santiago Ferrandis Valero, de 25 anys i natural de la pedania de Castellar-l’Oliveral, en la ciutat de València, amb el seu projecte ‘Faustí Barberà. El pare del valencianisme polític’ ha sigut guardonat amb el XXIVé Premi d’Investigació de l’Horta Sud 2020 convocat per l’IDECO de l’Horta Sud.
El jurat del premi ha decidit concedir este reconeixement a Santiago pel seu interés en la recerca, aprofundiment i anàlisi del pensament polític del metge, editor, erudit i bibliòfil Faustí Barberà i Martí.
Pregunta: Quin és el projecte que t’ha fet guanyador del Premi d’Investigació de l’Horta Sud 2020?
Resposta: El projecte que m’ha fet guanyador és ‘Faustí Barberà. El pare del valencianisme polític’. Es tracta d’una posada en pràctica de les teories del nacionalisme a nivell historiogràfic en el cas valencià. El que jo faig és usar la figura del patrici valentí Faustí Barberà, que era una figura que es desconeixia per complet i a través de l’anàlisi de la seua cosmovisió, del seu pensament polític, reconstruïsc tota la situació política de finals del segle XIX i principis del SXX. També em servix per a detectar la primera petjada del valencianisme polític, que no és possible sense Barberà.
P: Que et va motivar a fer esta investigació sobre la figura de Faustí Barberà?
R: Quan vaig plantejar el tema em vaig adonar que els temes que més s’han estudiat sobre el valencianisme polític són Joan Fuster, la Transició, el blaverisme… Alfons Cucó, qui va ser catedràtic d’Història Contemporània en la Universitat de València, va formular la hipòtesi de què Faustí Barberà havia pronunciat un discurs que trencava amb la retòrica del moment. Vaig pensar que era una bona idea ja que el premi era de l’Horta Sud i ell era d’Alaquàs, en esta comarca. A demés de ser una eminència a nivell metge amb el descobriment de grans avanços en els àmbits de l’otorrinolaringolia o la ginecologia, en el camp polític tenia una mentalitat molt metòdica. És considerat un dels pares del naixement del valencianisme polític, ja que reivindica l’autogovern i defensa una sèrie d’elements culturals, com la llengua, els costums, les tradicions… Faustí Barberà és el primer que defensa en 1902 l’ús del valencià en les escoles.
P: Que representa la figura de Faustí Barberà per al valencianisme polític?
R: És el primer que agita consciències i fica en l’espai polític d’aquella época el valencianisme. Fa una tasca de sermoneig, incitant en els seus discursos a la defensa del valencià en el Parlament per part de les figures polítics. Ell usa molt exemples històrics valencians com Jaume I o Sant Vicent Ferrer com els exemples a seguir pels polítics. Comença a implicar-se cada volta més fins a arribar a entrevistar-se personalment amb Antoni Maura, el president del Govern espanyol d’aquell moment. A demés, tenia una gran amistat amb Leonci Soler i March, que era un dels polítics més importants de la Lliga Regionalista. Defenien el valencianisme perquè era una forma de millorar la situació política d’Espanya. Sense Barberà no es poden entendre tots els esdeveniments posteriors. Una nova generació de joves als que va arribar el seu pensament després, en la dècada dels 30, entraren en partits polítics i plantejaren els seus ideals.
P: Que és el valencianisme polític?
R: Es tracta d’un moviment sociopolític que té dos reivindicacions, la defensa de l’autogovern i de la cultura, com la llengua, els costums o el territori. I la primera petjada la trobem en Barberà. En el seu primer discurs en 1902 defensa que València havia de deixar de ser una mera província de l’Estat espanyol per a recuperar l’autogovern i reivindica l’ús de la nostra llengua. Vol que les classes dirigents o les escoles puguen incloure el valencià. És totalment partidari de l’unificació lingüística. De fet, en les últimes conferències que fa sap que Catalunya, València i les Balears són territoris que a nivell cultural compartixen uns trets comuns.
P: Quin és l’objectiu que vols conseguir amb este projecte?
R: El premi, a demés d’implicar una dotació econòmica, també du amb ell la publicació d’un llibre. L’objectiu en definitiva és, per una banda, donar a conéixer la figura de Faustí Barberà, que fins al moment ha sigut desconeguda. De fet, al contrari que Blasco Ibáñez que té inclús carrers, el nom de Faustí Barberà només té una escola, que ficaren fa poc al seu poble. Per altra banda, la meua intenció és mostrar que la història és una ciència social que ha de difondre’s, per a que no es quede només en els àmbits acadèmics.
P: Tens en ments futurs projectes d’investigació?
R: Vaig començar el doctorat en octubre i m’agradaria treballar l’etapa del naixement del valencianisme polític, que va des de Barberà fins al 1930. Perquè jo considere que a nivell historiogràfic és una anomalia que no s’haja fet una investigació més profunda sobre el valencianisme polític i encara falta molt per estudiar. Crec que si es revisa, es trobarà molta més informació i personalitats desconegudes. El problema que va tindre el valencianisme és que el blasquisme va ser tant potent que després no tenia porta d’entrada.
