Moltes històries s’han viscut en l’antic cine Metropol i ara viu un moment crític. Cinc anys després que la promotora Mercalevante SL propietària de l’edifici, sol·licitara a l’Ajuntament de València iniciar les obres per a construir un hotel, el consistori del cap i casal ha explorat i esgotat totes les vies per a reunir documentació que en permetera la preservació. Finalment no ha pogut justificar el seu valor patrimonial.
Així ho corroboren dos dels tres informes que l’Ajuntament va sol·licitar l’any passat sobre el Metropol al Consell Valencià de Cultura, l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i la Universitat de València, per a valorar la rellevància històrica i artística de la sala de cine i, segons fonts de l’Ajuntament, també la possibilitat d’actuar de manera diferenciada en este edifici respecte a la resta, arran de la petició de llicència d’activitat.
Encara que, la Reial Acadèmia de Belles Arts va dictaminar que l’edifici «manca de prou interés per a ser protegit com a element singular per raó dels seus especials valors historicoartístics o culturals».
A una conclusió similar va arribar el Consell Valencià de Cultura, a qui, tot i que «sembla prudent informar a favor de la no execució de l’enderrocament de l’edifici, fins que la Conselleria de Cultura haja conclòs l’Inventari del Patrimoni Valencià de la Guerra Civil«, sí que va qualificar que «el cinema Metropol no aconsegueix un nivell destacable pel que fa al desenvolupament de l’arquitectura del primer terç del segle XX».
Però sols un dictamen va ser favorable a conservar l’edifici pel seu valor tant artístic com històric, atesa la seua importància com a espai icònic durant la Segona República.
Salvem el Metropol o la lluita contra l’enderrocament de l’edifici
Amb l’objectiu de protegir l’edifici, es va crear la plataforma ‘Salvem el Metropol’ que destacava els valors històrics, artístics, culturals i socials de l’antic cine, que «el fan mereixedor de la màxima protecció per part de les administracions públiques valencianes.»
Per a César Guardeño, membre d’esta plataforma, «els informes desfavorables s’han basat en les opinions personals dels membres i s’han elaborat de forma subjectiva, allunyats de la matèria a considerar.» Segons Guardeño, «l’informe de la Universitat de València és l’únic que ha atés les consideracions demanades. La investigació ha estat formada per un equip multidisciplinari format per professionals d’història, d’història de l’art, de memòria democràtica i d’altres àrees relacionades».
Des de la plataforma lamenten, a més, que la desaparició de l’edifici signifique l’eliminació d’una obra icònica de l’arquitecte Javier Goerlich i del llegat de Vicent Miguel Carceller, també director de la revista satírica i anticlerical La Traca i que va ser afusellat pel franquisme per les seues vinyetes de to burlesc dirigides al règim.
Davant dels resultats dels informes, els servicis jurídics de l’Ajuntament van dictaminar que no existeix cap causa justificada per a la paralització de la tramitació de la llicència d’obres sol·licitada. No obstant això, han derivat l’expedient a la Conselleria de Cultura, de qui depén ara l’adopció de mesures cautelars en atenció a la llei de patrimoni valencià així com de la declaració de bé de rellevància local en elements que no acrediten reunir valors culturals suficients per a la seua inclusió en l’Inventari General de Patrimoni Cultural Valencià.
Per tant, les possibilitats de salvar el Metropol, molt reduïdes en estos moments, estan ara en mans de la Conselleria de Cultura.
