L’Audiència d’Alacant ha iniciat este dilluns el juí del cas Aigües de Calp contra huit acusats per presumptes irregularitats en la contractació i execució d’obres de la xarxa hidràulica de Calp, 21 anys després de l’adjudicació que va donar origen a la causa. La Fiscalia els atribuïx prevaricació administrativa, frau i tres delictes d’estafa, dos d’ells continuats, per anomalies detectades en 2004 en l’adjudicació a l’empresa mixta Aigües de Calp de la gestió del servici públic i en la subcontractació de servicis i treballs de millora.
Vint-i-un anys de retard i una vista ajornada
El tribunal de la Secció Segona ha représ la vista amb la declaració de testimonis, després que al març quedara suspesa per la falta de lliurament de part de la documentació original. Les compareixences dels acusats s’han programat per al dimecres i el dijous, en funció de l’avanç de la resta de testimoniatges. La prolongació del procediment i els ajornaments previs han obligat a ordenar expedients i a reconstruir l’itinerari de decisions administratives i mercantils que s’examinen ara en sala.
Per a esta primera jornada s’havia previst la compareixença de fins a set testimonis a petició de la Fiscalia i de l’acusació particular, exercida per les empreses Exca Gata i Vives Dalmau. Segons el Ministeri Públic, estes companyies van acabar executant treballs i no han cobrat les quanties pactades, més enllà dels primers pagarés en el cas de Vives Dalmau, la qual cosa situa l’impagament com un dels eixos de la controvèrsia.
Projectes, preus i control de les obres
Un dels testimonis que ha declarat durant més d’hora i mitja ha sigut el tècnic municipal designat director del Servici d’Aigües. Ha explicat que es va encarregar de supervisar la correcció de cinc projectes en diferents infraestructures valorats inicialment en 5,2 milions, dels quals només es va executar el projecte principal de renovació de la xarxa transversal, amb un cost de 3,2 milions. Ha assenyalat que la seua labor es va limitar a avalar que els preus proposats s’ajustaven al mercat, encàrrec que va realitzar a instàncies d’Intervenció municipal en un termini de huit dies a partir de l’abundant documentació remesa per Aigües de Calp. Ha afegit que el preu definitiu depenia de la licitació posterior.
A preguntes de la Fiscalia, ha indicat que, una vegada iniciades les obres, la seua funció s’ha circumscrit a supervisar mesuraments, sense avaluar l’execució, atribuïda a la direcció facultativa contractada per Aigües de Calp. També ha apuntat que la majoria de les actuacions no requerien informe d’especificitat tècnica sobre la qualificació de l’empresa executora i que ell no va participar en els processos de certificació, malgrat que eixa condició figurava en l’acord d’adjudicació aprovat pel ple. Sobre la liquidació, ha dit que no la va elaborar i que havia d’haver sigut requerida per Intervenció.
En relació amb possibles sobrecostos, ha afirmat que va tindre coneixement a posteriori, pels mitjans de comunicació, d’informes de la UPV i de la UA que apuntaven increments de preu. Ha recalcat que desconeixia si finalment només s’havien executat les obres de la xarxa transversal i no els projectes restants.
Així mateix, han declarat els administradors de Exca Gata i Vives Dalmau, els qui han sostingut que les seues empreses van fer treballs i que no van percebre les quantitats acordades, excepte els primers pagarés en el cas de Vives Dalmau. Eixe conjunt d’impagaments i subcontractacions ha sigut presentat per les parts acusadores com un element clau per a avaluar responsabilitats.
Segons la Fiscalia, les anomalies es remunten a 2004, quan Aigües de Calp, participada per l’ajuntament, va adjudicar la renovació de la xarxa transversal per 5,2 milions, dels quals 4,7 milions serien assumits pels veïns mitjançant increments trimestrals de la tarifa durant cinc anys. En 2005, el preu de l’obra es va rebaixar i la càrrega per als usuaris va quedar en 3,4 milions d’euros. De manera paral·lela, eixe finançament via rebo de l’aigua hauria tingut un impacte directe en les llars, en traslladar part del cost de la inversió a la ciutadania.
Finalment, les obres es van adjudicar per 3,7 milions d’euros a Obres Hidràuliques del Llevant, empresa originàriament dedicada al buzoneo que va canviar el seu objecte social per a incloure obres civils. Després, esta mercantil va subcontractar a Montubo Obra Civil per 2,4 milions, encara que només es van abonar 1,2. Montubo, al seu torn, va encarregar part dels treballs a Exca Gata i Vives Dalmau. La successió d’adjudicacions, subcontractes i pagaments en disputa ha quedat així en el centre del juí, juntament amb l’anàlisi dels controls públics aplicats i del destí final dels projectes no executats.
