València Diari comença una sèrie de 20 articles en què es publicarà el treball ‘Història del valencià: idees bàsiques. El valencià del futur: confiança, satisfacció i identitat’, de l’acadèmic Abelard Saragossà, professor jubilat de la Universitat de València. L’autor ha reelaborat el treball per a esta edició i el dedica:
«Per als lingüistes valencians jóvens, que van mostrant en Aula de Lletres Valencianes quantes aportacions poden fer a l’estudi del valencià: a la manera d’ensenyar-lo, a la manera de tractar-lo, a la manera d’integrar-lo i fer-lo nostre. Per a un valencianiste d’edat, no hi ha res tan satisfactori com vore jóvens ben formats, compromesos: plens de força i d’il·lusió. Sou la senyera més alta a què u pot aspirar».
Un resum breu…
L’objectiu del treball és oferir una visió panoràmica de la història del valencià, des del segle XIII a l’actualitat. La perspectiva intenta ajuntar el camp intern (el gramatical) i l’extern (la situació social). En el recorregut, destaquen tres temes: la interpretació del segle XV, tant la creativitat dels escriptors com la vinculació entre la llengua popular i la dels llibres; el manteniment de les estructures lingüístiques del valencià al llarg de la història; els efectes psicològics de l’abolició del Regne de València i de l’emergència d’un nacionalisme espanyol centraliste, i com reacciona la Renaixença.
La finalitat del recorregut històric és interpretar el valencià viu actual des de la perspectiva lingüística, i fer deduccions sobre el futur: com convé que actuem lingüísticament els valencianoparlants, quins haurien de ser els objectius bàsics del valencianisme i què deuen fer els lingüistes i els docents. També tractarem el nom del valencià i els objectius de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. L’autor mira d’evitar les interpretacions derrotistes i les il·lusionistes.
Procurant assentar-se en dades estructurals i en argumentacions, voldria contribuir a augmentar l’autoestima dels valencians, així com la confiança i la satisfacció, sentiments necessaris per a aventar, incrementar i consolidar la identitat com a poble, sempre en el marc d’un humanisme solidari. Continuarem en l’article següent.
