32.5 C
València
Dijous, 3 juliol, 2025

El valencià del futur: confiança, satisfacció i identitat (18)

Abelard Saragossà, membre de l'AVL, en una conferència

L’acadèmic Abelard Saragossà ha dedicat la vida a l’estudi del valencià | Àrbena

 

- Advertisement -Telegram València Diari

El títol d’esta sèrie d’articles conté tres paraules que convé justificar («Confiança, satisfacció i identitat»). Eixos noms van units al primer objectiu del treball, que no he explicitat en la Introducció. La finalitat principal que m’havia marcat és la mateixa que he volgut aconseguir en les classes de la universitat: procurar parlar sobre el valencià d’una manera fonamentada i argumentada, buscant l’objectivitat; i, alhora que informe sobre el valencià, intente donar confiança i satisfacció als alumnes com a valencians. Ben mirat, formar donant confiança i satisfacció és u dels deures dels lingüistes, dels docents i, en general, de l’humanisme.

 

Diria que, en la instrucció humana, sempre hi ha el mateix mecanisme. Certament, cal donar informació als alumnes. La informació és indispensable en l’ensenyament, ja que és el factor que separa la instrucció de l’adoctrinament. Però la informació no és una causa final. És un objectiu que ha de tindre transcendència, és un mitjà: el procés de transmetre informació ha d’anar unit a la voluntat de reflexionar i explicar. Si està arrelada en l’entorn social, dona confiança, afavorix la satisfacció, augmenta la identitat social d’una persona i la vinculació amb l’entorn, procés que porta al lligam, a l’afectivitat, a la solidaritat i a la responsabilitat.

 

Per una altra banda, en una llengua marginada socialment com és el valencià la identitat és un factor important. Si a través de les classes d’història i de valencià els alumnes veuen el valencià com a un factor destacat de la identitat valenciana i ells s’identifiquen com a valencians, eixe sentiment afavorirà l’ús del valencià, tant en la seua vida personal com en la pública.

 

L’anglés, el castellà, el portugués o el francés són idiomes que tenen molts estats al seu costat per a potenciar-los i, quan ho necessiten, per a protegir-los. En canvi, ¿quants estats a favor el valencià? El valencià no en té cap a favor. O, més ben dit: en té u entre la indiferència i l’animadversió. Per tant, ¿què té a favor el valencià? Realment, hem de convindre que el valencià només té una força a favor: ser una de les característiques definitòries dels valencians. Si el poble valencià es desfà i desapareix, és del tot segur que també desapareixerà el valencià.

 

No cal dir que, per a recuperar-se, cal elaborar lleis i procurar que el valencià no passe per cap marginació social. Però les lleis sense l’adhesió dels valencians aprofiten de poc. Les lleis són necessàries, però no suficients. Per contra, l’adhesió dels valencians a la seua llengua pròpia sí que és un factor necessari i suficient. Les lleis només són una ajuda.

 

Mirem cap avant. Si els moviments socials valencians incorporen la identitat valenciana a les seues característiques definitòries; si el poble valencià decidix que vol seguir existint com a poble, que vol dirigir el seu futur i ser solidari externament i internament, en eixe cas els moviments socials i la mateixa societat valenciana tindran un aliat fidel i potent en el valencià.

 

Digam-ho clarament: la identitat dels valencians és la força més gran que pot tindre el valencià; correlativament, la identitat valenciana té en el valencià un potenciador segur i fort. El valencianisme hauria de considerar molt eixe marc, particularment els docents, els escriptors, els lingüistes: el conjunt dels professionals de la llengua. Continuarem en l’article següent.

Últimes notícies

Moren dos persones per colps de calor a Castelló i Alacant durant onada de calor històrica

Un home de 52 anys i una dona de 53 moren per colps de calor a Castelló i Alacant respectivament, en ple episodi de calor extrema segons Sanitat.

Tanquen temporalment les platges de Cullera i Calp per contaminació bacteriana en l’aigua

Les platges de Dosser a Cullera i Arenal-Bol a Calp han sigut tancades temporalment per la detecció de bacteris en l'aigua. Es realitzen anàlisi i remostrejos per a garantir la seguretat.

Moren dos persones per colps de calor a Castelló i Alacant durant onada de calor

Dos persones, un home de 52 anys i una dona de 53, moren per colps de calor a Castelló i Alacant durant una intensa onada de calor a Espanya.

Juny de Rècord en Hotels de Benidorm i Costa Blanca Potència la Recuperació Turística a València

El turisme en la Comunitat Valenciana inicia l'estiu 2025 amb un juny rècord en ocupació hotelera, destacant Benidorm i la Costa Blanca, mentres València consolida la seua recuperació.

Víctimes de la DANA visiten la vall alemanya del Ahr, afectat per inundacions mortals en 2021

La presidenta de l'Associació de Víctimes Mortals de la DANA 29-O visita la vall alemanya del Ahr, on en 2021 van morir 134 persones per inundacions, per a conéixer les iniciatives de reconstrucció i prevenció després de la tragèdia.

Dos anys de presó per al patró d’una pastera amb 14 migrants a la deriva sense queviures ni aigua

Un patró algerià ha sigut condemnat a dos anys i un mes de presó per pilotar una pastera amb 14 migrants, sense queviures ni aigua, que va quedar a la deriva enfront de la costa de San Javier, Múrcia.

Hotels del litoral valencià registren un 75% d’ocupació al juliol amb rècords a Benidorm i València

Els hotels del litoral valencià aconseguixen un 75% d'ocupació al juliol, liderats per Benidorm amb un 89% i València amb un 81,5%. Es preveuen xifres rècord este estiu.

El festival MIAU de Fanzara celebra la seua novena edició sense ajudes municipals i amb finançament propi

El festival d'art urbà MIAU a Fanzara celebra la seua novena edició en 2025 finançat íntegrament amb recursos propis, després de l'eliminació de la subvenció municipal i sense suport institucional.