Les xarxes socials revelen diferències entre sexes a l’hora de desplaçar-se per la ciutat i, mentres els hòmens fan trajectes més llargs i rectes, els recorreguts urbans de les dones són més curts i en zig zag. D’esta forma ho revela un treball elaborat per un equip d’investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Universitat de Saragossa que analitza la mobilitat urbana a partir de la informació obtinguda en les xarxes socials.
En concret, es basa en l’anàlisi de quasi un milió i mig de missatges geo-etiquetats en Twitter (1.483.338 tuits) corresponents a més de 70.000 usuaris de València per a conéixer patrons de mobilitat urbana. L’estudi, que ha sigut publicat en la revista ‘Future Generation Computer Systems’, destaca també que les xarxes socials poden oferir informació de gran valor per a millorar la mobilitat en les ciutats. Entre altres conclusions, l’estudi revela algunes diferències en els desplaçaments entre dones i hòmens, segons han informat fonts de la institució acadèmica.
En el cas de les dones, es caracteritzen per distàncies curtes i en zig zag; i en els hòmens, els trajectes solen ser més llargs i rectes. «La distància mitjana recorreguda pels hòmens és de 4,73 quilòmetres i en el cas de les dones, de 4,15 quilòmetres», afirma Miguel Rebollo, de l’Institut Valencià d’Investigació en Intel·ligència Artificial (VRAIN, per les seues sigles en anglés) de la UPV.
El treball dels investigadors de la UPV i de la Universitat de Saragossa constata que la mobilitat està en funció de les estructures i la morfologia urbana; i destaca també la importància de les xarxes socials com a «sensor social». «Les xarxes socials constitueixen una alternativa a les fonts d’informació tradicionals i oferixen dades que tenen un gran potencial per a la gestió de la mobilitat urbana», destaca Elena del Val, investigadora del Departament d’Informàtica i Enginyeria de Sistemes de la Universitat de Saragossa.
Entre altres avantatges, els investigadors de la UPV destaquen que les conclusions d’este estudi ajudarien als gestors municipals a millorar els servicis de transport públic i l’organització urbana de la ciutat. També ajudarien als ciutadans a detectar punts d’interés i fins i tot triar rutes alternatives que permeta evitar grans aglomeracions de vianants.
«A més, les aplicacions que suggerixen rutes als seus usuaris poden incorporar informació addicional i més precisa sobre l’ús d’espais urbans en temps real», afig Javier Palanca, un altre dels autors de l’estudi i investigador del VRAIN-UPV. L’estudi se centra en la ciutat de València, si bé els investigadors assenyalen que es pot extrapolar a qualsevol altre municipi.
En ell, van analitzar la posició (latitud/longitud) i la data i usuari de cada tuit i, amb esta informació i aplicant diferents fórmules, es van poder fer els mapes de contorn que es mostren en este. Amb estos mapes, s’ha modelat la capacitat d’«atracció» de cada zona de la ciutat, segons han indicat les mateixes fonts. Este estudi s’integrarà pròximament en la ferramenta d’anàlisi urbana «O-Tool», desenvolupada pels investigadors de la UPV.
