La variant de Cullera posa fi al punt negre més mortal de tota Espanya

 

Esta setmana ha entrat en funcionament la variant Cullera-Favara de l’A-38, en la comarca de la Ribera (València). Amb la seua obertura al trànsit es posarà fi al tram de carretera de tota la xarxa viària de l’Estat espanyol que, pràcticament, ha liderat durant els últims anys les estadístiques més negres pel que fa al número de morts o ferits greus per accident.

 

L’obertura suposa la inversió més gran en matèria d’infraestructures mai feta en Cullera i en la Ribera per part del Govern espanyol. El nou tram permet, no sols millorar la seguretat viària, sinó que des d’ara Cullera dispose d’una entrada sud d’un tram d’autovia que substituïx l’antic i mortífer traçat de l’N-332.

 

El nou accés ajudarà a descongestionar l’entrada nord, fins ara l’única possible al municipi des de l’autovia, fet que provocava retencions quilomètriques cada volta que Cullera experimentava una visita massiva de visitants.

 

Accés directe a les platges

L’accés sud també evitarà que s’haja de creuar tota la localitat per a accedir a les platges per part dels cotxes, els que fins ara no han tingut molta més opció que l’entrada nord per a accedir a la circumval·lació interna de la ciutat que porta a les platges.

 

L’alcalde de la localitat, Jordi Mayor ha assenyalat que l’obertura del nou tram de l’A-38 «permet a Cullera ser la segona ciutat de rellevància turística de la província que ja disposa d’accessos directes tant per al nord com pel sud a través d’autovia gratuïta».

Últimes notícies

L’exdirector d’Emergències de la Generalitat es desmarca de la gestió de la dana mortal

Alberto Javier Martín Moratilla assegura al Congrés que el dia de la dana amb 230 morts no tenia competències operatives i defensa que va fer tot el que va poder amb els mitjans disponibles.

Castelló obri una nova ruta xàrter amb l’arribada de turistes d’Eslovàquia

L’aeroport de Castelló ha estrenat una operativa xàrter que connecta amb Bratislava durant quinze setmanes i que pot portar fins a 2.700 turistes eslovacs, mentre prepara una altra programació per a rebre 11.000 visitants austríacs entre 2027 i 2028.

Les empreses valencianes busquen reforçar el seu negoci a l’Àfrica amb una aliança amb el Marroc

Quasi 3.000 empreses valencianes exporten ja al Marroc, principal soci comercial en Àfrica, i institucions i empresariat han defensat una nova aliança industrial, tecnològica i logística per a guanyar competitivitat i obrir més negoci al continent africà.

Els hotelers d’Alacant esclaten contra el caos municipal durant les Fogueres

La patronal hotelera d’Alacant acusa l’Ajuntament de falta total de coordinació en neteja i seguretat durant les Fogueres, amb hotels quasi plens i greus problemes d’operativa diària.

La calor dispara els termòmetres fins als 39,6 °C i activa avisos per risc d’incendis

Les màximes han superat ja els 39 graus en municipis de Castelló i Alacant. Aemet, Sanitat i Emergències han activat avisos per calor extrema i risc alt d’incendis en gran part del territori.

Pacients i personal d’Urgències del General de València pateixen més de 30 graus per les obres

El sindicat CSIF denuncia que el triage d’Urgències del General de València, reubicat per les obres en un espai xicotet i obert, arriba a superar els 30 graus i reclama mesures addicionals de refrigeració. L’hospital recorda que és una ubicació provisional i que ja ha instal·lat dos equips portàtils de climatització.

66,8 milions per a reforçar els recursos extraordinaris dels col·legis valencians el curs 2026-2027

Educació ha aprovat 66,8 milions d’euros per al programa REMA el curs 2026-2027, amb 1.000 docents més en centres públics i 124 en concertats per a reforçar l’aprenentatge i reduir l’abandó escolar.

Els majors de la Residència de Ferroviaris de Sant Joan viuen la cremà amb la visita de Juanfran Pérez Llorca

La Residència de Ferroviaris de Sant Joan d’Alacant ha celebrat la cremà de la seua foguera amb la presència del president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, i de l’alcalde Santiago Román, en una iniciativa que acostava la festa als residents majors.