La variant de Cullera posa fi al punt negre més mortal de tota Espanya

 

Esta setmana ha entrat en funcionament la variant Cullera-Favara de l’A-38, en la comarca de la Ribera (València). Amb la seua obertura al trànsit es posarà fi al tram de carretera de tota la xarxa viària de l’Estat espanyol que, pràcticament, ha liderat durant els últims anys les estadístiques més negres pel que fa al número de morts o ferits greus per accident.

 

L’obertura suposa la inversió més gran en matèria d’infraestructures mai feta en Cullera i en la Ribera per part del Govern espanyol. El nou tram permet, no sols millorar la seguretat viària, sinó que des d’ara Cullera dispose d’una entrada sud d’un tram d’autovia que substituïx l’antic i mortífer traçat de l’N-332.

 

El nou accés ajudarà a descongestionar l’entrada nord, fins ara l’única possible al municipi des de l’autovia, fet que provocava retencions quilomètriques cada volta que Cullera experimentava una visita massiva de visitants.

 

Accés directe a les platges

L’accés sud també evitarà que s’haja de creuar tota la localitat per a accedir a les platges per part dels cotxes, els que fins ara no han tingut molta més opció que l’entrada nord per a accedir a la circumval·lació interna de la ciutat que porta a les platges.

 

L’alcalde de la localitat, Jordi Mayor ha assenyalat que l’obertura del nou tram de l’A-38 «permet a Cullera ser la segona ciutat de rellevància turística de la província que ja disposa d’accessos directes tant per al nord com pel sud a través d’autovia gratuïta».

Últimes notícies

Naix a València el primer centre mediterrani d’intel·ligència climàtica d’Europa

La Generalitat ha anunciat la creació del primer Centre Mediterrani d’Intel·ligència Climàtica d’Europa, amb seu a València, per a millorar la previsió i la resposta davant fenòmens meteorològics extrems a tota la conca mediterrània.

Villar defensa que el govern del PP a Alacant ha sigut transparent amb el cas de Les Naus

El vicealcalde d’Alacant Manuel Villar assegura que el govern municipal del PP ha oferit transparència i col·laboració en la comissió que investiga possibles irregularitats en l’adjudicació de vivendes de la promoció Les Naus a la Platja de San Juan i compara esta actuació amb el cas obert a l’Ajuntament d’Alcoi.

Villar defensa que l’Ajuntament d’Alacant ha sigut transparent amb el cas de Les Naus

El vicealcalde d’Alacant, Manuel Villar (PP), assegura que el govern local ha entregat tota la informació sobre la promoció de Les Naus i acusa l’esquerra de donar lliçons de transparència mentre critica la gestió del cas d’Alcoi.

Villar defensa que el govern del PP a Alacant ha sigut transparent en el cas de Les Naus

El vicealcalde d Alacant, Manuel Villar (PP), ha assegurat que el govern local està col·laborant amb la comissió que investiga possibles irregularitats en l adjudicació de vivendes públiques de Les Naus a la Platja de Sant Joan i ha criticat l actuació de l Ajuntament d Alcoi.

Villar defensa que l’Ajuntament d’Alacant ha sigut transparent en el cas de Les Naus

El vicealcalde d’Alacant, Manuel Villar (PP), assegura que el govern municipal ha facilitat tota la informació sobre la promoció de Les Naus i critica la gestió del PSOE a Alcoy per un cas d’expedient disciplinari a una funcionària.

Villar defensa que el govern del PP en Alacant ha sigut transparent amb el cas Les Naus

El vicealcalde d'Alacant, Manuel Villar, insistix que el govern del PP està col·laborant amb la comissió que investiga possibles irregularitats en la promoció de vivendes públiques Les Naus a la Platja de San Juan i critica la gestió del cas d'Alcoi.

Villar defensa la transparència del govern del PP en la investigació de Les Naus a la Platja de San Juan

El vicealcalde dAlacant, Manuel Villar (PP), ha assegurat que el govern local està col·laborant amb total transparència en la comissió que investiga possibles irregularitats en lajornament de vivendes públiques de la promoció Les Naus a la Platja de San Juan, i ha comparat aquesta actitud amb el cas dalcoi.

Quatre excaps d’ETA es neguen a declarar pels atemptats de Santa Pola i Madrid

Quatre antics dirigents d’ETA s’han acollit al dret a no declarar davant l’Audiència Nacional per la seua presumpta responsabilitat en l’atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil de Santa Pola en 2002 i per l’assassinat del tinent coronel Pedro Antonio Blanco en 2000 a Madrid.