La variant de Cullera posa fi al punt negre més mortal de tota Espanya

 

Esta setmana ha entrat en funcionament la variant Cullera-Favara de l’A-38, en la comarca de la Ribera (València). Amb la seua obertura al trànsit es posarà fi al tram de carretera de tota la xarxa viària de l’Estat espanyol que, pràcticament, ha liderat durant els últims anys les estadístiques més negres pel que fa al número de morts o ferits greus per accident.

 

L’obertura suposa la inversió més gran en matèria d’infraestructures mai feta en Cullera i en la Ribera per part del Govern espanyol. El nou tram permet, no sols millorar la seguretat viària, sinó que des d’ara Cullera dispose d’una entrada sud d’un tram d’autovia que substituïx l’antic i mortífer traçat de l’N-332.

 

El nou accés ajudarà a descongestionar l’entrada nord, fins ara l’única possible al municipi des de l’autovia, fet que provocava retencions quilomètriques cada volta que Cullera experimentava una visita massiva de visitants.

 

Accés directe a les platges

L’accés sud també evitarà que s’haja de creuar tota la localitat per a accedir a les platges per part dels cotxes, els que fins ara no han tingut molta més opció que l’entrada nord per a accedir a la circumval·lació interna de la ciutat que porta a les platges.

 

L’alcalde de la localitat, Jordi Mayor ha assenyalat que l’obertura del nou tram de l’A-38 «permet a Cullera ser la segona ciutat de rellevància turística de la província que ja disposa d’accessos directes tant per al nord com pel sud a través d’autovia gratuïta».

Últimes notícies

La direcció de David Gimilio al MuVIM obri una nova etapa en la Cultura de la Diputació de València

El nomenament de David Gimilio com a director del MuVIM completa l’organigrama cultural de la Diputació de València i impulsa una futura exposició permanent amb la col·lecció artística provincial i mostres temporals d’art contemporani.

Camarero carrega contra qui vol ‘patrimonialitzar’ la lluita pels drets LGTBIQ+ en el Dia de l’Orgull

La vicepresidenta Susana Camarero defensa en l’IVAM que la defensa dels drets LGTBIQ+ és una responsabilitat compartida i anuncia més espais lliures de LGTBIQ+fòbia a la Comunitat Valenciana.

Aules a més de 34 graus: CCOO alerta d’un risc generalitzat als col·legis valencians

CCOO PV ha denunciat que en més de 65 centres educatius públics de la Comunitat Valenciana s’han registrat fins a 34 graus o més en aules i espais docents, per damunt del límit legal de 27 graus.

Les apostes en línia es disparen entre els menors de 35 anys a la Comunitat, segons Patim

Un estudi de Patim mostra que el joc patològic s’ha fet més complex, amb més pes del joc online entre menors de 35 anys, inici en l’adolescència i forta combinació amb altres addiccions com alcohol i cocaïna.

València enceta el camí cap a un pla director per a l’àrea metropolitana

La ciutat de València ha iniciat l’elaboració d’un document de bases per a un futur Pla Director Metropolità, impulsat per Joan Romero i la Universitat de València, per a coordinar mobilitat, vivenda, territori i cohesió social en l’àrea metropolitana.

Canvi en l’alcaldia de Manises: Jesús Borràs substituïx Javier Mansilla segons el pacte de govern

Jesús Borràs, regidor d’APM-Compromís, ha assumit l’alcaldia de Manises en substitució del socialista Javier Mansilla, tal com preveia el pacte de govern signat a l’inici de la legislatura entre PSPV-PSOE, APM-Compromís i Podem.

CSIF exigix saber amb quin personal es reforçaran els centres de salut este estiu

El sindicat CSIF ha reclamat a la Conselleria de Sanitat que detalle ja amb quin personal reforçarà cada departament de salut este estiu per a cobrir vacacions i l’augment de població, mentre la Conselleria recorda que ja ha remés el Pla de Vacacions de 2026 als sindicats.

Els llauradors tindran cobert el 100 % del cost de replantar fruiters i cítrics danyats per la dana

La Generalitat ha llançat una ordre d’ajudes de 26,7 milions per a cobrir fins al 100 % del cost de replantar vinya, cítrics i altres cultius llenyosos arrasats per la dana, amb un màxim de 6.000 euros per hectàrea i 50.000 euros per beneficiari en tres anys.