El Govern té previst iniciar el pròxim 1 de gener de 2022 una estadística oficial que registre i considere com a violència masclista casos de dones assassinades per homes que no són la seua parella o exparella. Així ho ha anunciat la delegada del Govern contra la Violència de Gènere, Victoria Rosell.
El ministeri està ultimant aquesta “estadística de feminicidis” que es va anunciar a la fi de 2018 amb l’assassinat de Laura Luelmo al Campillo (Huelva).
“És un deute, un compromís que s’arrossega des de fa anys i que durem a terme des de l’any pròxim”, ha assenyalat Rosell. La idea és englobar casos d’assassinats que es produïsquen amb un mòbil de gènere, encara que l’autor no tinga o haja tingut una relació sentimental amb la víctima, per exemple, aquells que es produeixen per violència sexual. Actualment el Ministeri d’Igualtat ofereix el compte actualitzat dels assassinats de dones perpetrats en el marc de la parella o exparella, com contempla la Llei de Violència de Gènere de 2004. Són 1.118 des de 2003.
Estadística
Les categories que incorporaran l’estadística seran vàries: es mantindran l’actual de violència “íntima” i la que comptabilitza des de 2013 als fills i filles, però a aquesta última de violència vicària se li afegiran casos d’altres persones de l’entorn de la víctima a les quals a vegades també assassinen els agressors.
Hi haurà una altra categoria de violència sexual, que recollirà casos de dones assassinades després de ser agredides sexualment o víctimes de tràfic i explotació sexual; una de violència familiar i una altra de violència social, que aglutinarà “la resta, però sempre per raons de gènere”. Seria el cas, ha exemplificat Rosell, “d’un company de treball, un ocupador o un veí, com va ocórrer en el cas de Laura Luelmo”.
L’objectiu “és posar-lo en marxa com més prompte millor”, però encara així, hi ha subcategories “i alguns casos” que “encara susciten dubtes” i continuen treballant-se amb l’Institut Europeu d’Igualtat de Gènere i les expertes. No obstant això, la detecció d’aquests casos en els quals l’autor no és la parella o exparella no és tan immediata, ja que requereix l’anàlisi del component de gènere que puga incidir en cada crim.
Una reivindicació feminista
L’estadística es va anunciar per primera vegada a la fi de 2018, quan la llavors Delegada del Govern contra la Violència de Gènere, Pilar Llop, hui ministra de Justícia, va iniciar els primers passos per a fer el comptatge.
Superar el concepte que imposa la Llei Integral contra la Violència de Gènere es va convertir en una reivindicació social i feminista que s’amplifique amb la troballa del cadàver de Diana Quer, assassinada quan tornava sola a casa i amb indicis d’agressió sexual, en la Nit de cap d’any de 2017.
Aquest enfocament, de fet, està inclòs en el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere, aprovat el setembre de 2017, que contempla la recollida de dades a altres formes de violència masclista més enllà de la parella o exparella.
També el Consell General del Poder Judicial va començar a fer passos en aquest sentit i va incloure per primera vegada en les seues anàlisis de sentències anuals casos d’assassinats i homicidis en els quals el gènere convertia a la víctima en vulnerable.
Així, va incorporar nou fallades de dones assassinades en 2016 per homes que no eren les seues parelles o exparelles, entre elles una prostituta assassinada per un client o el cas d’una dona assassinada per un home després de negar-se a mantindre relacions sexuals amb ell.
No obstant això, l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere, va anunciar també que inclouria dades de denúncies sobre aquests tipus de violència, però és una cosa que no ha arribat a produir-se.