«L’orientació sexual diferent de la de la majoria continua sense acceptar-se amb normalitat en molts col·legis«. Segons un estudi de Stonewall, l’organització benèfica per a la igualtat de persones lesbianes, gais, bisexuals i transgènere (LGBT) del Regne Unit, la meitat dels alumnes LGBT escolten insults homòfobs «amb freqüència» o «sovint» a l’escola, alguna cosa que, en opinió dels experts, és preocupant per ser un reflex del qual està succeint en la societat.
«Es pot sentir un ‘maricó‘ en un pati de col·legi sense que el destinatari en cap moment puga ser homosexual, senzillament perquè no pot estar definida la seua orientació sexual encara. I es continua dient de manera intencionada en edats adolescents quan s’observen conductes que poden suggerir una orientació homosexual«, indica Sylvie Pérez, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC.
«Evidentment, pot tindre conseqüències negatives en la mesura que l’adjectiu s’assimila a un atribut o condició negativa de la persona. El que estan rebent és que tot el fet relacionat amb l’homosexualitat és negatiu i menyspreable«, afig.
Entre les conseqüències negatives d’aqueixos insults, poden arribar a trobar-se dificultats en relació amb la salut mental. Com explica Adrián Montesano, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, «escoltar aquests insults a curt termini pot tindre com a conseqüència l’experiència d’exclusió, de marginalització i d’estigmatització respecte al seu grup d’iguals, i això és una cosa que genera un malestar significatiu«.
Interiorització homofòbia
Més a llarg termini, hi ha una altra conseqüència fins i tot més greu: la interiorització de l’homofòbia. «En aqueix sentit, ja no és necessari l’estímul de fora, el rebuig, sinó que s’incorpora com un relat més amb el qual un mateix conviu, la qual cosa pot comportar altres problemes a l’hora d’acceptar l’orientació sexual: com es desenvolupa la identitat personal, dilemes interns en relació amb l’eixida de l’armari en diferents grups socials, família… Una sèrie de qüestions que poden tindre conseqüències en la salut mental«, indica.
Una mostra d’això és que, segons el citat estudi, més de quatre de cada cinc joves trans s’han autolesionat, igual que tres de cada cinc joves lesbianes, gais i bisexuals, alguna cosa que els experts relacionen amb un sentit d’auto menyspreu que es genera després d’un rebuig de l’entorn. «No és estrany que això passe quan els discursos socials heteronormatius oprimeixen la llibertat individual i la diversitat en l’expressió sexual i de gènere, encara que autolesionar-se no és un mecanisme que ocórrega exclusivament en la comunitat LGTBI«, explica Montesano.
Menys homofòbia en el futur
Malgrat aquesta realitat, els experts creuen que s’estan fent passos perquè la diversitat s’abrace amb normalitat des de la infància. I així ho reflecteixen les dades. L’estudi de Stonewall assenyala que fa deu anys la proporció d’alumnes LGBT que escoltaven insults homòfobs en el col·legi era major: en 2012, eren set de cada deu escolars els qui es trobaven en aquesta situació.
En opinió del professor de la UOC, ara estem en un moment de multiplicitat de relats, alguns més inclusius i altres més heteronormatius o discriminatoris. «Des d’una perspectiva històrica, cal no perdre de vista que hem avançat molt en aquest terreny per dos motius: primer, perquè ara aquestes dades poden convertir-se en notícia, quan abans no serien alguna cosa noticiable, i segon, perquè en alguns contextos la diversitat està més normalitzada; fins i tot pot donar-se el cas que el mainstream no siga ser heteronormatiu, sobretot en l’etapa de l’adolescència, en la qual l’exploració de la identitat és una de les tasques vitals més significatives. Hui dia vivim més que mai en un multivers i en un multidiscurs, amb totes dos polaritats incloses«.
És l’escenari que exposen estudis com el realitzat per COGAM fa dos anys, que assenyala que el 89% de l’alumnat es mostra «gens d’acord que l’orientació afectiu-sexual haja de ser ocultada«, o que el 89% de la població percep a les famílies homoparentals tan vàlides com les altres famílies.
En això ha pogut influir que cada vegada hi haja més models en la societat d’èxit professional i personal de persones que es declaren obertament LGTBI. Però, sobretot, és important el paper dels professors a les escoles, clau per a evitar situacions discriminatòries derivades de la condició sexual de cadascun.
«D’una banda, són autoritats del discurs. Els xiquets, xiquetes i adolescents entenen als adults que tenen com a referència, com els professors, com a persones que legitimen o deslegitimen uns certs tipus de discursos. A més, crec que un paper coercitiu, de negació o de càstig, en qualsevol dels dos sentits, no ajuda, sinó que genera més problemàtica. Els adults han de ser capaços de ser el més inclusiu possible, de contraposar, fer reflexionar i, sobretot, argumentar«, assenyala Montesano, que explica que no es tracta de dir el que és vàlid o no, sinó d’argumentar i, a partir d’aqueixa argumentació, legitimar o deslegitimar uns certs tipus de discursos.
«En l’ètica de les relacions sexuals i amoroses res podem dir que és totalment cert; per això no es tracta d’adoctrinar, sinó d’argumentar. L’adult ha de tindre la maduresa necessària perquè, independentment de la seua condició, orientació o opinió personal, siga capaç d’abraçar aquesta diversitat argumental de la millor manera possible i no ser còmplice, ni per acció ni per omissió, del discurs o el relat dominant homòfob o trànsfob«.
També des de casa poden combatre’s les reaccions homòfobes. Com explica Sylvie Pérez, no es tracta de donar una xarrada als fills, sinó de «reflexionar sobre això de forma molt íntima amb un mateix, per a saber fins a quin punt de veritat respectem als altres sense jutjar la seua condició sexual. És necessari que puguem exposar amb sinceritat els dubtes que tinguem i puguem formar-nos, llegir, demanar informació…, per a evitar caure en una perpetuació d’aquesta discriminació«, indica. A més, és imprescindible generar espais de comunicació amb els fills de manera natural i adequada a cada edat, afig l’experta.
Una manera de fer-ho és, per exemple, usant els protagonistes LGTBI de sèries o pel·lícules com a excusa per a poder parlar sobre la diversitat sexual. O assistir a esdeveniments o contribuir amb associacions a favor de la igualtat de persones lesbianes, gais, bisexuals i transgènere.
«L’important és visibilitzar i legitimar qualsevol manera d’estimar possible hui dia, que són moltes. Mai abans en la història hi ha hagut tantes formes socialment visibilitzades possibles d’estimar-se«, recorda Montesano.
