Bellver Blue Tech Zone ha obert les seues portes a Oropesa amb una peça exclusiva d’art digital que convida a deixar de pensar en pla per a retre homenatge a l’oceà i la seua riquesa. L’estrena ha arribat amb The Rhythm of the Ocean Vortex, una creació comissariada per Antònia Folguera i firmada per l’estudi barceloní Desilence al costat de la pionera del so electrònic Suzanne Ciani, concebuda per a embolicar a l’espectador de manera total.
Un recinte 360é inèdit a Europa
La sala està totalment coberta de pantalles led, inclòs el sòl, un tret diferencial enfront de grans icones com la Sphere de Las Vegas. Amb 66 milions de píxels i resolució 11K, l’espai eleva la nitidesa i l’escala per a intensificar la sensació d’immersió: les imatges envolten i també sostenen al visitant, de manera que la percepció espacial canvia i el cos es convertix en part de l’obra. En la seua estrena, periodistes i artistes han comprovat com esta infraestructura, situada al costat del Mediterrani, aspira a consolidar a Bellver Blue Tech Zone en el mapa internacional de l’art digital.
El projecte s’inspira en el concepte de les anomenades zones blaves, llocs associats a una major longevitat. En eixa línia, el recinte s’ha concebut per a acollir trobades corporatives, a més de propostes creatives, formatives i culturals, integrant tecnologia, servici i entorn. La seua versatilitat i capacitat tècnica apunten a facilitar les propostes més innovadores del moment, des de presentacions immersives fins a experiències sensorials que necessiten alta precisió visual i sonora.
Art, ciència i so de la mar
Folguera ha subratllat que Vortex és ‘una invitació a deixar de pensar en pla’. En la seua opinió, este lloc va més enllà del marc: ‘Este lloc va més enllà del ‘frame’, del marc que suposa el rectangle invisible que separa a l’espectador i l’obra d’art: ho trenca i ja no hi ha línia que els separe’. La pròpia arquitectura de la sala potencia eixa idea: la superfície cilíndrica i la continuïtat entre parets i sòl desdibuixen límits i col·loquen al públic en el centre del relat.
La comissària ha explicat que la sala 360é ‘juga amb la nostra percepció, ens enganya un poc’ i que, en ser cilíndrica, els artistes ‘ens poden fer perdre la perspectiva’, alguna cosa que s’accentua gràcies a l’altíssima resolució. Ha destacat a més la trajectòria de Desilence, amb dos dècades creant espectacles visuals per a grans escenaris, dansa, teatre, mapping i instal·lacions immersives, una experiència que ací s’orienta a la mar.
La peça connecta amb el treball d’investigació científic sobre conservació marina que es desenrotlla a Bellver i amb la sensibilitat del propi estudi, al qual Folguera definix des de fa anys com a ‘activista amb la mar’. La participació de Suzanne Ciani afig una altra capa: la seua obra The Rhythm of the Ocean, creada en directe amb Desilence fa uns anys, ha servit de germen per a este nou Vortex. Folguera l’ha reivindicada com a exemple de ‘longevitat artística’, capaç de continuar produint contingut ‘moderníssim’ als 80 anys.
Tatiana Halbach, de Desilence, ha assenyalat que és ‘un privilegi poder usar la seua música’ en una creació gestada durant tres mesos. El procés, ha explicat, ha sigut distint a uns altres perquè l’equip va poder treballar desde dins de la sala i amb un equip tècnic ‘excel·lent’, la qual cosa va permetre ajustar ritmes visuals i sonors a l’escala real del cilindre i del sòl immersiu.
Per al públic, l’experiència proposa un viatge sensorial de huit minuts que evoca la lògica dels moviments de la mar: profunditat, corrents envolupants i hipnosi visual. La peça planteja una immersió en un mitjà que opera amb altres regles, amb propagació del so distinta i una refracció i comportament de la llum propis d’un entorn aquàtic viu. El pols musical va de la calma a l’agitació, induïx un balanceig que desorienta i, finalment, retorna a l’espectador a una riba simbòlica, tancant el cicle d’entrada i eixida de l’oceà.



