Luciano Benavides (KTM) es va proclamar campió del Dakar 2026 en motos en Yanbu per tot just dos segons, la menor diferència registrada en la història de la prova, que es corre des de 1979. L’argentí va consolidar el seu triomf en aprofitar una fallada de navegació de Ricky Brabec (Honda) en el quilòmetre 98 de l’especial final i rematar en un esprint que va decidir dos setmanes de carrera al límit.
Fins a eixe instant, tot va indicar que Brabec tenia el títol controlat. Havia arrancat la jornada definitiva amb 3.20 de marge sobre Benavides i, a més, es beneficiava de les bonificacions per obrir pista en l’especial Yanbu-Yanbu, de 105 quilòmetres. Eixes compensacions juguen a favor del líder quan marca el rumb, i l’estatunidenc semblava camí del seu tercer Touareg fins que, mancant set quilòmetres, el relat va canviar per complet.
Un desenllaç de mil·límetres
El punt crític va arribar en el km 98. Brabec va triar un rumb equivocat i, encara que va advertir l’error, el tram era ja massa curt per a rectificar sense perdre temps. En una especial tan breu, una distracció en la navegació es traduïx en segons irrecuperables: l’avantatge que acumulava en la general virtual, superior a tres minuts i mig, es va desfer en qüestió d’instants juntament amb la seua opció de coronar-se de nou.
Benavides es va creuar amb ell en pista, va comprendre que la carrera quedava oberta i va estrényer fins al límit. Va gestionar amb precisió cada nota del llibre de ruta i va esprémer l’últim sector com un autèntic dol contra el rellotge. Va travessar la meta amb la sensació d’haver fet l’impossible i, minuts després, l’organització va confirmar el desenllaç: campió per dos segons, una xifra simbòlica que condensa el dramatisme i la igualtat d’esta edició.
El títol va tindre, a més, un component familiar i de marca. Luciano va seguir el deixant del seu germà Kevin Benavides, vencedor en 2023 amb 43 segons sobre Toby Price, i va donar a KTM un èxit que es va decidir per detalls de navegació i nervis temperats. En contrast, Honda va veure escapar un triomf que havia encarrilat gràcies al ritme i a les bonificacions del seu pilot estrela.
Schareina i l’última etapa
El podi el va completar el valencià Tosha Schareina (Honda), que va tornar a pujar-se al calaix, encara que un esglaó per davall de l’any anterior. Va afrontar l’última etapa sense sobresalts, va mantindre un marge ampli enfront de Skyler Howes i va tancar el Dakar a 25:12 de Benavides. La seua constància i la gestió del risc durant la jornada final van reforçar la imatge de pilot sòlid i competitiu en qualsevol terreny.
La victòria parcial del dia va ser per a Edgar Canet (KTM), que va tancar el ral·li en gran. El jove de La Garriga, guanyador també del pròleg i de l’etapa 1, va batre per sis segons al propi Benavides i va celebrar quasi més el títol del seu company que el seu triomf d’etapa, un gest que subratlla l’esperit d’equip enmig d’una tensió màxima.
Així va acabar un Dakar decidit per la precisió de la brúixola i la sang freda. L’error de Brabec a set quilòmetres del final va obrir una clivella per la qual es va colar l’ambició de Benavides, que va transformar un desavantatge quasi definitiu en una gesta. Dos segons de diferència van bastar per a inclinar la balança en l’edició més ajustada que es recorda.
