Un gol del xilé Cepeda, estrenant-se com a golejador en el futbol espanyol, i una exhibició sota pals de l’argentí Matías Dituro van donar a l’Elx tres punts fonamentals en la baralla per la permanència davant un València que va ser millor durant molts trams, però que va tornar a pagar la seua falta d’eficàcia en l’àrea rival.
El València va entrar millor en el partit, aprofitant el canvi de sistema de l’Elx, que va apostar per una defensa de quatre i va perdre solidesa en els primers minuts. L’equip de Carlos Corberán es va mostrar més intens, agressiu en la pressió i profund per bandes, obligant el conjunt il·licità a renunciar a la seua habitual circulació entre línies i a buscar pilotes llargues a l’esquena dels centrals per a eixir de l’aclaparament.
Malgrat el domini visitant, la primera acció de perill real va ser per a Valera, que va connectar una rematada desviada. Eixa ocasió aïllada no va canviar el guió, ja que el València va respondre immediatament amb una onada d’arribades que va evidenciar la seua superioritat inicial.
En tot just un parell de minuts, Umar Sadiq, Eray Cömert i Largie Ramazani van disposar d’oportunitats clares. La més cridanera va ser per a Lucas Beltrán, que, després d’una gran assistència de Luis Rioja, no va encertar a espentar a la xarxa una pilota pràcticament sobre la línia i amb la porteria buida, una acció que va marcar el to de la falta d’encert visitant.
Amb el pas dels minuts, l’Elx va ajustar la seua pressió i va aconseguir igualar el partit. Va avançar línies, va estrényer l’eixida de pilota del València i va forçar diversos robatoris prop de l’àrea rival. No obstant això, només Rafa Mir, amb un tret al lateral de la xarxa, va aconseguir inquietar de veritat la porteria defensa per Stole Dimitrievski, reflex d’un xoc en el qual els dos equips van prioritzar no cometre errors greus arrere.
El primer temps es va consumir amb una sensació d’equilibri: el València havia sigut més incisiu, però sense premi, i l’Elx s’havia assentat després d’un inici vacil·lant, reduint riscos i apostant per un plantejament més pragmàtic.
Represa de màxima tensió
En la segona part, l’Elx va intentar imposar un ritme més controlat secundant-se en el criteri de Gonzalo Villar i Aleix Febas en el centre del camp. El València, una cosa més replegada, es va mantindre còmode esperant la seua oportunitat al contraatac, confiant en la velocitat dels seus atacants i en els espais que pogueren deixar els locals en avançar línies.
Sadiq va tornar a fregar el gol darrere l’altre enviament de Rioja, però es va quedar a centímetres de connectar amb una pilota que ja havia superat a Dituro. L’avís va reactivar al conjunt il·licità, que va respondre amb una acció de Mir, molt ràpid per a guanyar l’esquena a la defensa, encara que incapaç de superar al mà a mà a Dimitrievski.
L’intercanvi de colps es va intensificar. Ramazani va provar des de fora de l’àrea amb un tret que Dituro va desviar amb dificultats, i poc després José Luis Gayá va enganxar una volea que el portera argentí blocó sense problemes, consolidant-se com una figura clau a mesura que el València accelerava.
Els entrenadors van moure banquetes a la recerca de frescor, però va ser l’equip valencianista el que va continuar acumulant les oportunitats més clares. Beltrán, després d’una mala eixida de Dituro, va veure com la seua rematada s’estavellava en un defensa quan el porter ja estava superat, i tot seguit Ramazani va tornar a trobar-se amb la resposta ferma del portera de l’Elx.
Quan el València semblava tindre el partit sota control, una acció aïllada va canviar el desenllaç. Febas va filtrar una passada perfecta entre línies per a Lucas Cepeda, que acabava d’entrar al camp i, en el seu primer contacte amb la pilota, va firmar el 1-0 amb un tret precís que va sorprendre una saga visitant descol·locada.
El punt va obligar el València a bolcar-se definitivament a l’atac. Ramazani va liderar la reacció amb una jugada individual que va acabar en un tret perillós, una altra vegada neutralitzat per Dituro, que es va engegantir en el tram final. Amb l’equip visitant acumulant efectius en camp contrari, cada pèrdua es convertia en un risc, però també en una nova ocasió per a provar al porter argentí.
Dituro va encadenar intervencions de molt de mèrit, inclosa una estirada per a buidar un potent llançament de Diego López des de la frontal. El portera va tancar la nit amb parades, una xifra que explica com l’Elx va aconseguir sostindre el seu avantatge malgrat el setge constant del rival.
El sofriment local no va acabar ací. Germán Valera va aparéixer sota pals per a interceptar una passada de Danjuma quan diversos jugadors del València es disposaven a espentar la pilota a la xarxa. En plena fase d’assetjament, Hugo Duro va rematar de cap completament només en l’àrea xicoteta després d’un servici de cantonada, però va enviar la pilota desviada, consumant la frustració ofensiva del seu equip.
Després de diversos minuts d’aclaparament i centres a l’àrea, l’Elx va aconseguir tancar espais, alentir el ritme del dol i conservar un resultat que li permet continuar depenent de si mateix en la baralla per la salvació. El València, per part seua, va deixar escapar una oportunitat clara per a allunyar-se de la zona baixa, acumulant sensacions trobades: joc suficient per a guanyar, però sense la precisió necessària en els metres finals.
En la roda de premsa posterior, Eder Sarabia va admetre que probablement l’empat haguera sigut el més just, va reconéixer que al seu equip li va costar molt en la segona part i va valorar que l’Elx sabera guanyar també quan no mostra la seua millor versió, tirant de recursos diferents i de caràcter per a sostindre el 1-0.
Sarabia va destacar a més la fortalesa del seu equip com a local i va subratllar que en el Martínez Valero continuen ocorrent coses especials, insistint que el conjunt il·licità està viu i plenament conscient del que es juga en este tram final.
En el costat contrari, Carlos Corberán es va mostrar molt dolgut amb un resultat que va considerar totalment immerescut. El tècnic del València va defendre que el seu equip va ser clarament superior en la segona part i que va fer mèrits suficients per a guanyar, però va lamentar la falta d’eficàcia i va assenyalar el gol de Cepeda com una acció aïllada en la qual el seu defensa estava en inferioritat per la lesió d’un central.
Corberán va subratllar que el València necessita sumar més punts per a assegurar la permanència i va deixar la sensació que, malgrat el bon joc mostrat per fases, la falta d’encert de cara a porta continua sent un llast que condiciona la temporada de l’equip.
