Treball, lluita, esforç però principalment mares, mares amb totes les lletres. Així són les dones guardonades amb el Premi Atenea que atorga cada any l’Ajuntament de Torrent i que ha volgut reconèixer la labor d’aquest col·lectiu com a referent del teixit associatiu de la localitat des de l’any 2000. Aquesta vesprada el col.lectiu recollirà el premi a la sala d’actes del consistori torrentí.
Amb un trajectòria de vint anys l’Associació de Persones amb Discapacitat de Torrent (ADISTO) és hui dia tot un referent a l’Horta Sud. Actualment, vora cent famílies són membres de l’associació en la qual treballen uns quinze professionals de diferents especialitats. Compten amb fisioterapeuta, logopeda, psicòlegs, pedagogs, diversos monitors o cuidadors, ajudats per estudiants en pràctiques, voluntaris i també les mares. Ara, les seues principals reivindicacions són aconseguir un centre de dia per a discapacitats en la localitat i una seu més gran per a poder ajudar a mes persones, ja que afirmen que «se’ls està quedant xicotet»
L’any 2000 el panorama era ben diferent. La manca d’un centre ocupacional per a persones amb discapacitat i la necessitat de fer activitats extraescolars va fer que Carmen Galiano amb el seu marit, Juan José García, ara president d’ADISTO, i altres famílies de Torrent s’organitzaren per tal de tirar endavant un projecte que finalment es va fer realitat el febrer de 2002. «Vàrem lluitar molt. Anàrem a parlar amb tot el món i l’ajuntament ens va donar suport i ara continua treballant en el que faça falta», explica Carmen.
«On calguera anar amb ells allí estàvem nosaltres»
Als inicis de l’associació, eren les mateixes mares les encarregades de dur a terme les activitats amb els xiquets, «on calguera anar amb ells allí estàvem nosaltres», afegeix Carmen. A més a més, també s’ocupaven d’assessorar famílies que «no sabien a qui dirigir-se o estaven desorientades amb les criatures nounades. Les mares les ajudàvem, les orientàvem, els déiem com l’havíem passat nosaltres i els tiràvem una mà com podíem, ara s’encarrega la gent més professional», remarca.
A hores d’ara, l’accés a la informació és molt més fàcil amb les xarxes socials, però fa vint anys l’internet no estava tan desenvolupat ni tant a l’abast com ara. La realitat és que ADISTO va créixer gràcies el boca-orella. Aquest és el cas de Juli, Júlia Guaita, vicepresidenta, ella va conéixer l’associació a un encontre fortuït amb una mare del centre i des d’aquell dia la seua filla «està feliç i encantada» de poder anar a les activitats que s’hi organitzen. «Veure a tots feliços…Soc la dona més feliç del món, veient a la meua filla que ve ací», afirma amb orgull Juli.
L’associació compta amb servicis durant tot el dia. Als matins tenen un programa d’ajuda per a persones que estan a l’espera de recursos, com una plaça en un centre ocupacional o a un centre de treball específic, i també a persones més dependents que necessiten un centre de dia per a discapacitats que és un dels objectius principals pels quals ara treballen.
D’altra banda, a les vesprades organitzen activitats d’oci i temps lliure molt variades, des d’esports, costura, treballs manuals, escriptura, fins a informàtica, cuina, taller de circ, i també consulta de logopèdia, fisioteràpia o estimulació. Un dels punts més importants que caracteritza aquesta associació és que treballa en persones en diverses discapacitats.
El col·lectiu de mares rep aquest guardó amb «molta il·lusió i alegria», explica María Ángeles Pérez. No obstant això, confessen amb molta humilitat que es va ser una sorpresa perquè per a elles és una tasca que realitzen diàriament: cuidar i estar pendents. Però a la vista està que gràcies al seu treball i a la seua dedicació, aquestes mares hi han aconseguit que, ara per ara, cent famílies disposen d’un centre com ADISTO i com diu Juli, «totes les mares amb un fill amb discapacitat haurien de rebre un premi».
