Mor als 41 anys Virgil Abloh, dissenyador de Louis Vuitton

 

L’estatunidenc Virgil Abloh, estilista i director artístic de les col·leccions masculines de Louis Vuitton, va morir aquest diumenge als 41 anys, víctima d’una mena de càncer anomenat angiosarcoma cardíac, tal com anunciava el grup LVMH, propietari de la signatura de moda de luxe.

«LVMH, la Casa Louis Vuitton i Off-White tenen l’immens dolor d’anunciar la desaparició de Virgil Abloh, derrotat aquest diumenge 28 de novembre per un càncer que portava combatent diversos anys», deia el seu comunicat en Twitter.

 

 

Bernard Arnault, president del grup, es va declarar «commocionat» i va enaltir la labor de «d’un dissenyador genial, un visionari», però també «una ànima bella i un home d’una gran saviesa».´La carrera professional de Virgil li havia fet posicionar-se com una de les figures més revolucionàries de la indústria del luxe i del streetwear en l’última dècada, a través de la seua signatura Off White i com a director creatiu de la línia per a home de Louis Vuitton, fent un gir de rosca a la moda masculina i un impuls a la indústria.

 

Èxit de masses

 

En els últims anys, Abolh es va tornar un dels dissenyadors més populars entre el públic ‘millennial‘, amb dessuadores estampades amb un logo molt recognoscible, compost de franges obliqües blanques i negres, i també gràcies a reeixides col·laboracions amb Nike, Jimmy Choo i Moncler, entre altres.

La malaltia d’Abloh no s’havia fet pública. En el comunicat, s’informa que Abloh va ser diagnosticat en 2019 «d’una forma rara i agressiva de càncer, l’angiosarcoma cardíac», i que des de llavors s’havia sotmés a diversos tractaments. «Malgrat tot, la seua ètica de treball, la seua curiositat infinita i el seu optimisme mai van flaquejar. (…) Sovint deia: «Tot el que faig és per a la versió de mi mateix de 17 anys», creient profundament en el poder de l’art per a inspirar a les generacions futures», prossegueix la nota.

 

Una de les persones més influents de la moda

 

Abloh es va convertir en una de les persones més influents de la moda de l’última dècada i ho va fer desafiant els codis masculins establits per a obrir un debat sobre la nova masculinitat. Pot el xandall ser el nou vestit d’oficina? El creatiu ho tenia clar i tant pel seu pas per la històrica maison Louis Vuitton com en la seua pròpia signatura, Off-White, va fer de la moda urbana el nou vestit de sastre.

Format com a arquitecte i amb una àmplia experiència en el sector de la música, el creador es va donar a conéixer com a assessor creatiu del raper estatunidenc Kanye West, a qui va conéixer en 2009 quan treballava com a becari per a Fendi. Un any després va treballar mà a mà en l’agència creativa del raper, DONDA, on es va encarregar de la imatge i concepte del seu àlbum Watch The Throne.

Poc després començaria la seua pròpia marxa en el sector amb la seua primera marca, Pyrex Vision, l’any 2011. Aquest xicotet projecte de costura “streetwear” es basava a comprar roba de Ralph Lauren, barata per a després estampar els seus dissenys i vendre’ls de nou a preus per damunt dels 500 dòlars.

L’èxit d’Abloh explica a la perfecció el canvi radical de rumb de la indústria del luxe. L’artista es va atrevir a trencar amb les convencions clàssiques i a crear col·leccions que en aquells dies es veien als carrers, però no en una fashion week.

Abloh també entenia la moda com una eina de denúncia social. La cultura urbana entorn del skate i amb influències del hip-hop amb la qual va créixer des de xicotet va ser el seu gran punt de partida. Va voler elevar aqueix estil de vida, tan discriminat racialment, per a donar-li un nou estatus social amb el qual aconseguir canviar la percepció del luxe que tenia fins llavors el consumidor.
 

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.