Mor als 41 anys Virgil Abloh, dissenyador de Louis Vuitton

 

L’estatunidenc Virgil Abloh, estilista i director artístic de les col·leccions masculines de Louis Vuitton, va morir aquest diumenge als 41 anys, víctima d’una mena de càncer anomenat angiosarcoma cardíac, tal com anunciava el grup LVMH, propietari de la signatura de moda de luxe.

«LVMH, la Casa Louis Vuitton i Off-White tenen l’immens dolor d’anunciar la desaparició de Virgil Abloh, derrotat aquest diumenge 28 de novembre per un càncer que portava combatent diversos anys», deia el seu comunicat en Twitter.

 

 

Bernard Arnault, president del grup, es va declarar «commocionat» i va enaltir la labor de «d’un dissenyador genial, un visionari», però també «una ànima bella i un home d’una gran saviesa».´La carrera professional de Virgil li havia fet posicionar-se com una de les figures més revolucionàries de la indústria del luxe i del streetwear en l’última dècada, a través de la seua signatura Off White i com a director creatiu de la línia per a home de Louis Vuitton, fent un gir de rosca a la moda masculina i un impuls a la indústria.

 

Èxit de masses

 

En els últims anys, Abolh es va tornar un dels dissenyadors més populars entre el públic ‘millennial‘, amb dessuadores estampades amb un logo molt recognoscible, compost de franges obliqües blanques i negres, i també gràcies a reeixides col·laboracions amb Nike, Jimmy Choo i Moncler, entre altres.

La malaltia d’Abloh no s’havia fet pública. En el comunicat, s’informa que Abloh va ser diagnosticat en 2019 «d’una forma rara i agressiva de càncer, l’angiosarcoma cardíac», i que des de llavors s’havia sotmés a diversos tractaments. «Malgrat tot, la seua ètica de treball, la seua curiositat infinita i el seu optimisme mai van flaquejar. (…) Sovint deia: «Tot el que faig és per a la versió de mi mateix de 17 anys», creient profundament en el poder de l’art per a inspirar a les generacions futures», prossegueix la nota.

 

Una de les persones més influents de la moda

 

Abloh es va convertir en una de les persones més influents de la moda de l’última dècada i ho va fer desafiant els codis masculins establits per a obrir un debat sobre la nova masculinitat. Pot el xandall ser el nou vestit d’oficina? El creatiu ho tenia clar i tant pel seu pas per la històrica maison Louis Vuitton com en la seua pròpia signatura, Off-White, va fer de la moda urbana el nou vestit de sastre.

Format com a arquitecte i amb una àmplia experiència en el sector de la música, el creador es va donar a conéixer com a assessor creatiu del raper estatunidenc Kanye West, a qui va conéixer en 2009 quan treballava com a becari per a Fendi. Un any després va treballar mà a mà en l’agència creativa del raper, DONDA, on es va encarregar de la imatge i concepte del seu àlbum Watch The Throne.

Poc després començaria la seua pròpia marxa en el sector amb la seua primera marca, Pyrex Vision, l’any 2011. Aquest xicotet projecte de costura “streetwear” es basava a comprar roba de Ralph Lauren, barata per a després estampar els seus dissenys i vendre’ls de nou a preus per damunt dels 500 dòlars.

L’èxit d’Abloh explica a la perfecció el canvi radical de rumb de la indústria del luxe. L’artista es va atrevir a trencar amb les convencions clàssiques i a crear col·leccions que en aquells dies es veien als carrers, però no en una fashion week.

Abloh també entenia la moda com una eina de denúncia social. La cultura urbana entorn del skate i amb influències del hip-hop amb la qual va créixer des de xicotet va ser el seu gran punt de partida. Va voler elevar aqueix estil de vida, tan discriminat racialment, per a donar-li un nou estatus social amb el qual aconseguir canviar la percepció del luxe que tenia fins llavors el consumidor.
 

Últimes notícies

Nit sufocant al litoral i prelitoral valencià amb fins a 35 graus

La pròxima matinada es preveu extremadament calorosa a bona part del litoral i el prelitoral valencià, amb vent de ponent i mínimes entre 30 i 35 graus. Avamet advertix que moltes poblacions podrien no baixar dels 30 graus tot i les tronades vespertines.

Vaga dels vigilants de prevenció d’incendis en Vaersa el 30 i 31 d’agost

STAS-Intersindical, UGT i CCOO han convocat vaga del personal vigilant-operari de prevenció d'incendis forestals en Vaersa els dies 30 i 31 d'agost i mantindran demà una nova protesta davant el Palau de la Generalitat per exigir millores laborals i de servei.

Xàtiva, Alzira i Guadasséquies baten rècords de calor amb més de 44 graus

Xàtiva ha marcat este dimecres 44,1 graus i s’ha situat com la temperatura més alta d’Espanya, mentre que Alzira ha arribat als 44,7 graus i Guadasséquies als 44,2, segons Aemet i Avamet.

Cinc municipis valencians ja superen els 42 graus, les temperatures més altes d’Espanya

Carcaixent, Xàtiva, l’aeroport de València, Polinyà del Xúquer i València ciutat encapçalen hui les màximes d’Espanya, superant totes els 42 graus, amb avís roig activat al litoral valencià.

Incendi al barranc del Carraixet en un dia roig per calor extrema

Diversos equips terrestres i quatre mitjans aeris treballen en l’extinció d’un incendi de vegetació al barranc del Carraixet, en Bonrepòs i Mirambell, en una jornada de risc extrem per calor a la província de València.

Detingut a València per un tiroteig a l’accés sud de la ciutat

La Policia Nacional ha detingut un jove de 22 anys a València com a presumpte autor d’un tiroteig al principal accés sud de la ciutat, a la zona de la rotonda dels Anzuelos. No s’han registrat ferits, encara que la investigació continua oberta.

Bioparc adapta la dieta i crea pluja artificial per a cuidar els animals davant l’onada de calor

Bioparc València ha reforçat el seu protocol d’estiu per l’alerta roja per calor amb gelats especials, sistemes de pluja artificial i seguiment dels animals més vulnerables.

Reforma integral a Pont de Fusta per a modernitzar la Policia de la Generalitat

La Conselleria d’Emergències i Interior està reformant íntegrament la comissaria de Pont de Fusta, seu central de la Policia de la Generalitat, amb una inversió de 2,13 milions i un termini de 16 mesos, per a millorar ús, seguretat, accessibilitat i eficiència energètica d’un edifici històric protegit.