Mor als 41 anys Virgil Abloh, dissenyador de Louis Vuitton

 

L’estatunidenc Virgil Abloh, estilista i director artístic de les col·leccions masculines de Louis Vuitton, va morir aquest diumenge als 41 anys, víctima d’una mena de càncer anomenat angiosarcoma cardíac, tal com anunciava el grup LVMH, propietari de la signatura de moda de luxe.

«LVMH, la Casa Louis Vuitton i Off-White tenen l’immens dolor d’anunciar la desaparició de Virgil Abloh, derrotat aquest diumenge 28 de novembre per un càncer que portava combatent diversos anys», deia el seu comunicat en Twitter.

 

 

Bernard Arnault, president del grup, es va declarar «commocionat» i va enaltir la labor de «d’un dissenyador genial, un visionari», però també «una ànima bella i un home d’una gran saviesa».´La carrera professional de Virgil li havia fet posicionar-se com una de les figures més revolucionàries de la indústria del luxe i del streetwear en l’última dècada, a través de la seua signatura Off White i com a director creatiu de la línia per a home de Louis Vuitton, fent un gir de rosca a la moda masculina i un impuls a la indústria.

 

Èxit de masses

 

En els últims anys, Abolh es va tornar un dels dissenyadors més populars entre el públic ‘millennial‘, amb dessuadores estampades amb un logo molt recognoscible, compost de franges obliqües blanques i negres, i també gràcies a reeixides col·laboracions amb Nike, Jimmy Choo i Moncler, entre altres.

La malaltia d’Abloh no s’havia fet pública. En el comunicat, s’informa que Abloh va ser diagnosticat en 2019 «d’una forma rara i agressiva de càncer, l’angiosarcoma cardíac», i que des de llavors s’havia sotmés a diversos tractaments. «Malgrat tot, la seua ètica de treball, la seua curiositat infinita i el seu optimisme mai van flaquejar. (…) Sovint deia: «Tot el que faig és per a la versió de mi mateix de 17 anys», creient profundament en el poder de l’art per a inspirar a les generacions futures», prossegueix la nota.

 

Una de les persones més influents de la moda

 

Abloh es va convertir en una de les persones més influents de la moda de l’última dècada i ho va fer desafiant els codis masculins establits per a obrir un debat sobre la nova masculinitat. Pot el xandall ser el nou vestit d’oficina? El creatiu ho tenia clar i tant pel seu pas per la històrica maison Louis Vuitton com en la seua pròpia signatura, Off-White, va fer de la moda urbana el nou vestit de sastre.

Format com a arquitecte i amb una àmplia experiència en el sector de la música, el creador es va donar a conéixer com a assessor creatiu del raper estatunidenc Kanye West, a qui va conéixer en 2009 quan treballava com a becari per a Fendi. Un any després va treballar mà a mà en l’agència creativa del raper, DONDA, on es va encarregar de la imatge i concepte del seu àlbum Watch The Throne.

Poc després començaria la seua pròpia marxa en el sector amb la seua primera marca, Pyrex Vision, l’any 2011. Aquest xicotet projecte de costura “streetwear” es basava a comprar roba de Ralph Lauren, barata per a després estampar els seus dissenys i vendre’ls de nou a preus per damunt dels 500 dòlars.

L’èxit d’Abloh explica a la perfecció el canvi radical de rumb de la indústria del luxe. L’artista es va atrevir a trencar amb les convencions clàssiques i a crear col·leccions que en aquells dies es veien als carrers, però no en una fashion week.

Abloh també entenia la moda com una eina de denúncia social. La cultura urbana entorn del skate i amb influències del hip-hop amb la qual va créixer des de xicotet va ser el seu gran punt de partida. Va voler elevar aqueix estil de vida, tan discriminat racialment, per a donar-li un nou estatus social amb el qual aconseguir canviar la percepció del luxe que tenia fins llavors el consumidor.
 

Últimes notícies

Els apartaments turístics de Benicalap continuen avant: l’Ajuntament garantix que tenen llicència

L’Ajuntament de València assegura que les obres per a convertir baixos de Benicalap en apartaments turístics compten amb llicència després d’una modificació del projecte. Urbanisme defensa que s’aplica una normativa molt exigent i recorda la reducció d’apartaments turístics a la ciutat.

Un nou pla millorarà l’atenció al dolor crònic a la Comunitat Valenciana

Sanitat ha dissenyat un pla específic per a unificar i millorar l’atenció al dolor en totes les etapes de la vida, amb especial focus en el dolor crònic i la coordinació entre nivells assistencials.

La IA arriba als Espais Labora per a traduir en temps real 47 idiomes

Tres Espais Labora d’Alacant, València i Torrevieja han posat en marxa un projecte pilot pioner a Espanya que utilitza Intel·ligència Artificial per a oferir traducció i interpretació simultània en 47 idiomes a persones que no parlen ni castellà ni valencià.

Veïns de Benicalap denuncien noves obres per a apartaments turístics malgrat la prohibició

Compromís per València i el veïnat de Benicalap alerten de noves obres en baixos comercials per a usos turístics, tot i la denegació municipal de la llicència al juliol. Reclamen al consistori i a la Generalitat que actuen amb contundència i declaren la zona de mercat residencial tensionat.

El Levante ultima el traspàs de Tunde al West Brom per quasi tres milions

Levante i West Bromwich Albion han encarrilat el traspàs de l’extrem Kareem Tunde per uns tres milions d’euros, pendent només de tràmits finals i reconeixement mèdic. El jugador, format al club granota i amb contracte fins 2029, ja no ha viatjat a Pamplona per a jugar davant Osasuna.

Els veïns de Gàtova ja poden eixir de casa i reobri la CV-25 després de l’incendi

La Generalitat ha alçat el confinament domiciliari dels veïns de Gàtova decretat per l’incendi de Segorbe i ha reobert la CV-25, encara que les pistes forestals i senders continuen tancats.

Un València exhaust rep un Betis en ratxa en un Mestalla molt exigent

València i Betis es veuen este dimarts en Mestalla en el partit ajornat de la primera jornada, amb el conjunt local cansat i sota pressió i un Betis reforçat pel seu bon inici de Lliga.

Oltra insta les autonomies a acollir els menors que han arribat sols a Ceuta

Mónica Oltra, candidata de Compromís a l’Ajuntament de València, reclama que totes les comunitats autònomes col·laboren per a acollir els xiquets i xiquetes que han arribat sols a Ceuta i que considera en una situació de màxima vulnerabilitat.