Mor als 41 anys Virgil Abloh, dissenyador de Louis Vuitton

 

L’estatunidenc Virgil Abloh, estilista i director artístic de les col·leccions masculines de Louis Vuitton, va morir aquest diumenge als 41 anys, víctima d’una mena de càncer anomenat angiosarcoma cardíac, tal com anunciava el grup LVMH, propietari de la signatura de moda de luxe.

«LVMH, la Casa Louis Vuitton i Off-White tenen l’immens dolor d’anunciar la desaparició de Virgil Abloh, derrotat aquest diumenge 28 de novembre per un càncer que portava combatent diversos anys», deia el seu comunicat en Twitter.

 

 

Bernard Arnault, president del grup, es va declarar «commocionat» i va enaltir la labor de «d’un dissenyador genial, un visionari», però també «una ànima bella i un home d’una gran saviesa».´La carrera professional de Virgil li havia fet posicionar-se com una de les figures més revolucionàries de la indústria del luxe i del streetwear en l’última dècada, a través de la seua signatura Off White i com a director creatiu de la línia per a home de Louis Vuitton, fent un gir de rosca a la moda masculina i un impuls a la indústria.

 

Èxit de masses

 

En els últims anys, Abolh es va tornar un dels dissenyadors més populars entre el públic ‘millennial‘, amb dessuadores estampades amb un logo molt recognoscible, compost de franges obliqües blanques i negres, i també gràcies a reeixides col·laboracions amb Nike, Jimmy Choo i Moncler, entre altres.

La malaltia d’Abloh no s’havia fet pública. En el comunicat, s’informa que Abloh va ser diagnosticat en 2019 «d’una forma rara i agressiva de càncer, l’angiosarcoma cardíac», i que des de llavors s’havia sotmés a diversos tractaments. «Malgrat tot, la seua ètica de treball, la seua curiositat infinita i el seu optimisme mai van flaquejar. (…) Sovint deia: «Tot el que faig és per a la versió de mi mateix de 17 anys», creient profundament en el poder de l’art per a inspirar a les generacions futures», prossegueix la nota.

 

Una de les persones més influents de la moda

 

Abloh es va convertir en una de les persones més influents de la moda de l’última dècada i ho va fer desafiant els codis masculins establits per a obrir un debat sobre la nova masculinitat. Pot el xandall ser el nou vestit d’oficina? El creatiu ho tenia clar i tant pel seu pas per la històrica maison Louis Vuitton com en la seua pròpia signatura, Off-White, va fer de la moda urbana el nou vestit de sastre.

Format com a arquitecte i amb una àmplia experiència en el sector de la música, el creador es va donar a conéixer com a assessor creatiu del raper estatunidenc Kanye West, a qui va conéixer en 2009 quan treballava com a becari per a Fendi. Un any després va treballar mà a mà en l’agència creativa del raper, DONDA, on es va encarregar de la imatge i concepte del seu àlbum Watch The Throne.

Poc després començaria la seua pròpia marxa en el sector amb la seua primera marca, Pyrex Vision, l’any 2011. Aquest xicotet projecte de costura “streetwear” es basava a comprar roba de Ralph Lauren, barata per a després estampar els seus dissenys i vendre’ls de nou a preus per damunt dels 500 dòlars.

L’èxit d’Abloh explica a la perfecció el canvi radical de rumb de la indústria del luxe. L’artista es va atrevir a trencar amb les convencions clàssiques i a crear col·leccions que en aquells dies es veien als carrers, però no en una fashion week.

Abloh també entenia la moda com una eina de denúncia social. La cultura urbana entorn del skate i amb influències del hip-hop amb la qual va créixer des de xicotet va ser el seu gran punt de partida. Va voler elevar aqueix estil de vida, tan discriminat racialment, per a donar-li un nou estatus social amb el qual aconseguir canviar la percepció del luxe que tenia fins llavors el consumidor.
 

Últimes notícies

Xàtiva arriba als 31,9 graus i encapçala la pujada de temperatures

Les màximes han pujat fins a 4 graus en diverses localitats de la Comunitat Valenciana, amb Xàtiva al capdavant amb 31,9 graus, la més alta del dia.

Vapejadors i pornografia als 8 anys: alarma entre menors a Alzira

La UPCCA d’Alzira ha detectat vapejadors i consum de pornografia en menors de huit i nou anys, alguns com a regal de comunió o venuts per altres xiquets. L’Ajuntament prepara noves accions i ampliarà l’estudi a Primària davant l’augment d’addiccions a pantalles i nicotina.

Paiporta comença a enderrocar el Pont Vell per alçar un pas més segur després de la dana

Paiporta ha iniciat l’enderroc del Pont Vell, molt danyat per la dana del 29 d’octubre de 2024, per substituir-lo per una nova estructura més segura i amb un 45 % més de capacitat hidràulica.

Louzán defensa que la final del Mundial 2030 es jugue a Espanya i apunta València com a nova seu

El president de la RFEF, Rafael Louzán, ha insistit que la final del Mundial 2030 s’ha de disputar a Espanya i ha obert la porta que València entre en el llistat de seus després de la caiguda de Màlaga i A Coruña.

L’Eldense viu en tensió per la possible arribada de Messi com a propietari

La plantilla i el tècnic interí de l’Eldense, Josep Ferrando, han admés que viuen una setmana especial davant l’interés de Lionel Messi per comprar el club, encara que intenten centrar-se en el pròxim partit davant l’Sporting a El Molinón.

Desmantellada una macroxarxa que portava cocaïna a Menorca des de València

Interior ha desarticulat una banda que introduïa cocaïna a gran escala a Menorca des de València, Barcelona i Mallorca, amb onze detinguts i més de sis quilos intervinguts.

El dèficit públic valencià baixa fins a 1.694 milions però continua en l’1,02 % del PIB

El dèficit públic de la Comunitat Valenciana ha arribat en el primer semestre a 1.694 milions d’euros, l’1,02 % del PIB, per davall dels 1.960 milions i l’1,25 % d’un any abans. A Espanya, el dèficit de les administracions públiques (sense locals) ha pujat un 6,4 % fins als 33.668 milions, l’1,89 % del PIB.

La Universitat de València reclama més finançament i defensa la educació pública

El rector de la Universitat de València, Juan Luis Gandía, ha reclamat en l’obertura del curs 2026-2027 un finançament suficient i previsible i ha defensat la universitat i la educació pública davant el creixement de la privada. L’acte ha comptat amb la ministra Diana Morant i ha servit per a reivindicar igualtat d’oportunitats, estabilitat investigadora i un marc davant els reptes de la intel·ligència artificial.