El truc de les marques del supermercat per a emmascarar la pujada de preus

L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) porta mesos advertint de les pràctiques de les marques per a guanyar més: vendre més aire o menys producte pel mateix preu són algunes d’elles. La inflació, la guerra a Ucraïna i les protestes del sector del transport no han fet més que acréixer aquestes accions.

Amb aquestes tècniques, el consumidor creu que els productes estan rebaixats, però en realitat està passant més sense adonar-se. «Es tracta d’una tendència cada vegada més estesa, que afecta també productes d’higiene i drogueria. Els preus poden estar pujant més del que sembla«, sostenia l’OCU a l’octubre.

Vendre menys però al mateix preu

En les bosses de creïlles cada vegada hi ha més aire i menys producte, les llandes de conserves són cada vegada més xicotetes i els envasos inclouen cada vegada menys quantitat. Aquest fet rep el nom de reduflacció i consisteix a donar menys quantitat al client, però pel mateix preu. Si l’envàs és opac, és impossible saber la quantitat de producte que conté i l’usuari només ho sabrà en arribar a la seua casa.

L’OCU ja va alertar d’aquesta pràctica l’octubre de 2021, quan va descobrir que Pescanova semblava haver reduït el seu premi un 5,6%, quan en realitat s’havia reduït el producte un 10%, per la qual cosa realment el preu havia pujat un 3,2%.

Les llandes de refresc, la margarina, els iogurts o la pasta són alguns dels productes que han perdut pes, i no preu en els últims mesos.

A més, amb l’augment progressiu de preus, els experts denuncien que les pujades s’estan produint sobre matèries comprades abans de les pujades en els costos de transport, per la qual cosa les empreses s’estan aprofitant de la situació per a unflar els preus dels seus productes.

Últimes notícies

La responsable de la CHJ assegura que el Cecopi no va demanar dades de cabals el 29 d’octubre

La comissària d'Aigües de la CHJ declara que el Cecopi no va sol·licitar informació específica sobre els cabals del barranc de Poio durant la DANA del 29 d'octubre, malgrat l'augment extraordinari dels registres.

La jutgessa dels Naus ordena a la Policia reclamar documents a l’Ajuntament d’Alacant

La magistrada que investiga el cas de les vivendes públiques de la Platja de Sant Joan ordena a la Policia Nacional acudir a l'Ajuntament d'Alacant per a requerir documentació sobre la promoció dels Naus i advertix de possibles conseqüències penals per desobediència.

Professors en vaga escenifiquen una classe a l’aire lliure a València per a denunciar les seues condicions

Un grup de docents en vaga ha recreat una classe a l'aire lliure a València per a denunciar la calor a les aules i la precarietat que, segons sostenen, afecta a l'educació pública.

Educació fixa servicis mínims del 100% en les proves d’accés a fP per la vaga docent

Educació imposa servicis mínims del 100% del professorat en les proves d'accés a fP de Grau Mitjà i Superior per a evitar que la vaga indefinida perjudique l'alumnat.

Arcadi España i Bernabé posen en valor el nou edifici de Tragsa després de la dana

El ministre d'Hisenda, Arcadi España, i la delegada del Govern, Pilar Bernabé, visiten el nou edifici de Tragsa a Paterna i destaquen el seu paper imprescindible en la recuperació després de la dana i en el suport a ajuntaments i veïns.

Vivenda exigix a la Comunitat Valenciana actuar contra 15.000 pisos turístics il·legals

El Ministeri de Vivenda reclama a la Comunitat Valenciana i a la resta d'autonomies que perseguisquen el frau de les vivendes turístiques il·legals després de l'anul·lació del registre estatal, i advertix que vigilarà de prop la seua actuació.

Arcadi España acusa a Pérez Llorca de desentendre’s de la vaga educativa indefinida

Arcadi España retrau a Juanfran Pérez Llorca que no lidere la negociació de la vaga indefinida del professorat no universitari en la Comunitat Valenciana i li insta a asseure's amb els sindicats.

Els Pressupostos de la Generalitat de 2026 aconseguixen 33.305 milions amb un augment del 3,1%

Els comptes de la Generalitat per a 2026 sumen 33.305 milions, un 3,1% més, prioritzen sanitat, educació i gasto social, i incrementen l'amortització de deute.