L’equip de ‘Sálvame’ continua refugiant-se i compartint els records més valuosos amb la seua benvolguda companya Mila Ximénez.
A tots els està servint de teràpia per a fer més suportable el dolor de la seua pèrdua. La mort de Mila Ximénez ha suposat un xoc per a tots, i un abisme de tristesa per als seus familiars i també per als qui van estar al seu costat durant estos anys en ‘Salva’m’, la seua “altra família“.
El sentiment de Lydia Lozano i la resta dels tertulians del programa és molt representatiu de l’estat d’ànim després de dir-li adeu. La periodista s’ha trencat d’emoció en compartir la que considera la seua anècdota “més bonica” amb Mila i que tenia a veure amb la seua filla, Alba Santana.
El bonic record de Lydia Lozano
“El més bonic que m’ha passat a mi amb Mila”, ja amb eixes paraules Lydia es desbordava en llàgrimes. Evocar euxe record li fa mal, però l’emociona enormement, i és que la seua pèrdua està molt recent i han sigut uns dies en què els ha tocat viure a tots un remolí d’emocions.
“La cúpula li demana que vinga la seua filla Alba a ‘La Nória“, es tranquil·litza i continua el relat, “em diu: “Lydia, t’he de demanar un favor. M’ha demanat Adrián que vinga la meua filla, saps que Alba no vol, però tu la coneixes des de xicoteta i l’única cosa que et demane és que estigues tu en l’entrevista”.
Si bé sembla una situació sorprenent entre elles, només quedant-se amb les tensions i bregues que van protagonitzar, però la veritat és que ambdues van compartir moments d’estreta amistat, com les seues trobades a casa de Lydia en els quals no paraven de contar anècdotes amb una Alba totalment embadalida per les seues històries.
La petició de Mila Ximénez va molt més d’eixe fet puntual, perquè malgrat tot, Mila confiava en l’important en la seua companya de platons, i el més important per a ella ha sigut protegir la seua filla. Posant punt final a eixe record, Lydia, entre sanglots, ha pronunciat: “Jo em quede amb eixes coses”.
A més, Lydia també ha contat, que fa molts anys Mila la telefonava i li deia prepara’t que vaig a la teua casa, jo porte el xampany i la xocolata, és passaven hores parlant, per això la col·laboradora no entenia perquè a vegades tenien tantes bronques.
