Una vegada més, una herència ha separat a dos parts d’una família, en aquest cas la del cantant d’Il Divo, Carlos Marín.
El baríton del quartet vocal internacional va morir sobtadament als 53 anys en un hospital de Manchester a causa de complicacions derivades de la Covid i, segons ha revelat el programa ‘Ya es mediodía’, en ell no hauria previst una mort prematura.
Segons ha aclarit Isabel Rábago, Carlos Marín va morir sense tindre el testament fet i la seua mare va confiar en la paraula de Geraldine i el suposat desig de deixar-li a ella i la seua filla el pis en el qual vivien.
Un pis valorat en 700.000 €, però que compta amb una hipoteca de 300.000 €. Hipoteca que pretén que pague la mare del cantant mitjançant la quantia que hauria rebut per l’assegurança de vida de Marín.
Una cosa davant la qual la mare i la família del cantant no està disposada a cedir i que els manté enfrontats. A més, Larrosa també hauria demanat els drets de les cançons que van compondre junts. Geraldine no travessa un bon moment econòmic.
La família de l’artista estaria en disposició de denunciar a Larrosa per assetjament per a aconseguir una ordre d’allunyament. Malgrat estar divorciats des de 2009, Marín i Larrosa mantenien una pròxima relació.
Segons l’advocat de la família, Marín no hauria especificat qui ha de fer-se càrrec del deute
En paraules de l’advocat de la família: “Com en el document no s’especifica, la beneficiària vol que la casa se li entregue lliure de càrregues, que siga la mare d’ell qui pague els endarreriments i la suma total“. “Mai vaig pensar que aquesta dona intentara arruïnar a la meua mare com l’està fent“, ha acusat una de les germanes del cantant, Rosa, a ‘Abc’.
La germana del cantant retrata una situació d’assetjament que ja s’hauria posat en mans de la justícia, de moment sense efecte: “Ella [Innocence] crida contínuament a la meua mare per telèfon i li ha provocat ja diverses crisis d’ansietat, no és just. Tal és el volum de crides que jo vaig sol·licitar una ordre d’allunyament que no es va concedir perquè l’havia de demanar la meua mare. Després de tot el que ha fet la meua mare per ella… A aqueixa dona només li mou els diners, cada somriure entregat al meu germà la va pagar amb escreix en efectiu“.
