Carlos Corberán complix este 25 de desembre el seu primer any al capdavant del València. Va arribar d’urgència per a rescatar a un equip sense pols i hui el balanç mescla el record d’una permanència que va fregar el miraculós amb la realitat d’un present de part baixa.
El club va anunciar la seua incorporació a la 1.42 de la matinada del dia de Nadal de 2024, una decisió tan inesperada com necessària que va evidenciar l’estat d’alarma. El tècnic de Cheste va assumir el comandament d’un equip afonat amb Rubén Baraja i sense tot just senyals de reacció.
Un rescat a tota velocitat
En tot just cinc mesos, Corberán va transformar al grup: va reconstruir anímicament el vestuari, va definir una identitat recognoscible i va elevar el rendiment individual fins a completar una còmoda dotzena posició amb 46 punts. La permanència va quedar certificada amb tres jornades d’antelació gràcies a una segona volta de nivell europeu: 34 punts en 21 partits, amb nou victòries, set empats i només cinc derrotes. L’equip va arribar a encadenar nou partits sense perdre i va tindre opcions matemàtiques de barallar per l’octava plaça i l’accés a la Lliga Conferència. Aquell impuls va convertir al tècnic, fins llavors poc conegut per a bona part de la graderia, en l’arquitecte d’una salvació improbable i va reforçar el seu lideratge intern.
Un present que exigix resposta
El València tanca l’any natural amb 16 punts, quatre més que en el mateix tram del curs anterior. El balanç reflectix tres victòries —totes a Mestalla—, set empats i set derrotes, inclosa una dura golejada davant el Barcelona (6-0) que va recordar les ensopegades més severes del passat. A l’equip li continua costant sumar lluny del seu estadi i, a més, ha perdut part de la solidesa com a local que va ser clau per a amarrar la permanència. La conseqüència és clara: mantindre’s pegat a la part baixa i mirar de reüll la zona perillosa.
En la Copa del Rei, l’equip ha aconseguit els octaus de final després de superar a Maracena, Cartagena i Sporting de Gijón. El torneig oferix un respir competitiu i l’oportunitat de rearmar confiança, encara que també afig exigència a una plantilla que necessita continuïtat en els resultats de lliga.
El repte immediat passa per recuperar fiabilitat a casa, activar una versió més eficaç a domicili i sostindre el projecte més enllà del rèdit de la salvació. Un any després, el balanç de Corberán resumix els extrems del període: del rescat heroic a la necessitat de tornar a remar perquè no reapareguen els fantasmes del passat.
