Carlos Corberán va afrontar la visita de l’Esportiu Alabés amb una idea central: el València havia d’imposar la seua identitat a Mestalla malgrat el canvi d’entrenador en el rival. Sobre Quique Sánchez Flores, va ser clar en assenyalar que té un passat com a entrenador que et dona referències, i va recordar que en la primera volta el conjunt babazorro ja els va exigir al màxim i no van aconseguir superar-lo.
El tècnic va remarcar que, amb tan poc marge, un relleu en la banqueta sol introduir matisos més que revolucions: en pocs dies no et dona temps a canviar moltes coses com a entrenador; al futbol juguen els futbolistes. Va al·ludir, a més, al fet que el mateix Quique havia parlat de l’ús o no de la possessió i de defendre com a bloc, trets que poden perfilar el pla de partit. Amb eixe escenari, Corberán va insistir en el que va considerar determinant: el més important de tot és el que som nosaltres, entendre quin tipus de trobada es proposa i superar els moments de dificultat per a ser protagonistes.
Claus del pla de partit
El València es va marcar com a meta immediata encadenar dos triomfs consecutius. Corberán ho va definir com un objectiu que els feia moltíssima il·lusió i va subratllar el paper de Mestalla per a espentar a l’equip. Encadenar victòries no sols reforça la moral, també consolida automatismes i accelera l’escalada en la taula quan el rendiment acompanya.
L’entrenador va posar l’accent en la competitivitat de l’Alabés i en la necessitat d’interpretar bé cada fase: quan accelerar, quan ajuntar línies i quan protegir-se. Defendre alt o replegar, i decidir si es vol més possessió o atacs directes, són decisions que, segons va explicar, han de partir d’una idea comuna i de la lectura del rival sense perdre el segell propi. D’ací ve que reiterara que perseguir sempre el seu objectiu era ser protagonistes, fins i tot si l’oponent proposa un dol més físic o de segones jugades.
El context extraesportiu també va eixir a col·lació. Preguntat per l’ampliació del límit salarial després del mercat d’hivern, de 91,2 a 95,6 milions d’euros, va advertir que la publicació de límits salarials de La Lliga poden portar a error. Va explicar que una cosa és el topall que fixa l’organisme i una altra el cost real de plantilla, per la qual cosa eixa dada, per si sol, no és indicatiu de la classificació. Va recalcar que l’ambició del grup continuava sent màxima i que el focus estava únicament en l’Alabés, amb la intenció de donar continuïtat a la imatge, arguments i resultats de la segona volta.
Estat físic i configuració de la llista
En el pla mèdic, va confirmar l’absència de Lucas Beltrán per les molèsties en el tendó rotuliano. Va ser categòric: és difícil respondre, no puc ni tindre jo una data. Va descriure un procés en el qual la irritació del tendó provoca dolor i impedix realitzar accions explosives, un requisit bàsic per a un davanter. Així i tot, va apuntar que el jugador ja estava treballant en camp amb readaptadors i que tot depenia de la seua tolerància al dolor.
La nota positiva va arribar amb Renzo Saravia, que va entrar en la seua primera convocatòria i va afegir opcions en el lateral dret. Corberán també es va detindre en noms propis: va dir que Javi Guerra estava il·lusionat amb el seu rendiment i que l’acompliment de Eray Cömert estava sent bo, senyals que la competència interna sostenia el nivell col·lectiu.
Sobre l’alineació, va llevar ferro a la possibilitat de repetir onze i va prioritzar els principis comuns per damunt dels noms: la clau és entendre tots el joc de la mateixa forma. Per damunt de qui jugue està la determinació, el compromís i el desig de l’equip. Amb eixa premissa, el València es va preparar per a firmar un partit recognoscible i eficaç davant un Alabés amb noves pautes, però encara en fase d’ajust.
