Vacuna d'AstraZeneca: científics descobreixen el possible desencadenant dels trombes

Una nova investigació ha detectat el mecanisme que pot produir-los i va explicar per què són casos aïllats
 | Europa Press

Un equip de científics del Regne Unit i els Estats Units creu haver descobert el detonant per al desenvolupament, inusual i poc freqüent, de trombes en alguns pacients després de rebre la vacuna contra el SARS-CoV-2 d'Oxford-AstraZeneca.


La nova investigació va ser publicada en la revista estatunidenca ‘Science Advances’, que va detectar com una proteïna de la sang es veu atreta cap a un component clau de la vacuna, la qual cosa al seu torn instiga una reacció del sistema immune que, en combinació amb altres factors encara per determinar, pot desembocar en l'anomenada trombocitopènia immune (TPI).


La vacuna desenvolupada per la universitat anglesa d'Oxford amb el laboratori AstraZeneca, té en la seua composició un adenovirus (en concret, un virus de refredat comú de ximpanzés), a diferència d'altres preparats que utilitzen tecnologia d'“ARN missatger”, com els de Pfizer-BioNTech i Moderna.


Els propis científics d'AstraZeneca també es van unir al projecte d'investigació després que es publicaren els resultats anteriors de l'equip.


Després de la vacunació, la superfície exterior de l'adenovirus atrauria la proteïna en sang coneguda  com factor 4 plaquetari (PF4). En alguns casos poc freqüents, el sistema immunitari podria confondre PF4 amb el virus i alliberar anticossos en resposta. Els anticossos s'agruparien amb PF4 i acabarien donant lloc als coàguls de sang.


“El que tenim és el detonant, però hi ha molts passos que han de succeir a continuació”, van aclarir els investigadors


“En aquest mecanisme potencial, xicotetes quantitats de ChAdOx1 —adenovirus base de la vacuna d'AstraZeneca— ingressen a la sang a través de lesions capil·lars menors causades per la injecció intramuscular. I, d'ací, podria formar-se un complex ChAdOx1 / PF4″, van descriure els autors en l'estudi.


D'acord amb les declaracions del professor Alan Parker, un dels investigadors de la Universitat de Cardiff, encarregada de l'estudi, això succeeix perquè l'adenovirus té una superfície extremadament negativa, la PF4 és extremadament positiva i les dos coses encaixen bastant bé. “El que tenim és el detonant, però hi ha molts passos que han de succeir a continuació”, va aclarir.

La vacuna AstraZeneca s'ha vist obstaculitzada a nivell mundial per un possible vincle entre la injecció i casos rars de coàguls de sang. El Regne Unit limita el seu ús als majors de 40 anys. Al maig, científics alemanys van publicar la hipòtesi que l'efecte secundari estava relacionat amb el vector d'adenovirus que usa la inoculació.

Coàguls poc freqüents

 

Els coàguls han sigut més comuns després d'una primera dosi que d'una segona, no obstant això, aquests  efectes adversos són poc freqüents: al Regne Unit es van reportar 426 casos entre més de 24 milions de primeres i segones injeccions administrades.


Encara que les vacunes s'injecten en el múscul, a vegades poden filtrar-se al flux sanguini, on podria iniciar-se el procés, assenyala el recent estudi. “La TPI només ocorre en casos extremadament rars perquè ha de produir-se una cadena de complexos esdeveniments per a detonar aquest efecte secundari súper rar”, van afirmar els investigadors de la Universitat de Cardiff.


“Les nostres dades confirmen que el factor 4 plaquetari pot unir-se als adenovirus, un pas important per a desencadenar el mecanisme subjacent en la TPI. Establir tot el mecanisme podria ajudar a previndre i tractar aquesta condició”, va afegir.


La formació de trombes en una minoria de pacients ha portat a molts governs a limitar l'administració de la vacuna d'AstraZeneca, que és la més econòmica i de més fàcil transport.


“Encara que la investigació no és definitiva, ofereix informació interessant, i AstraZeneca està explorant maneres d'aprofitar aquestes troballes com a part dels nostres esforços per a eliminar aquest efecte secundari extremadament rar”, va dir la companyia en un comunicat.


La companyia va destacar que el mecanisme identificat no demostra que siga la causa de la trombosi poc comuna i que la majoria de les persones que tenen anticossos PF4 no desenvoluparan coàguls. El risc de coàguls de sang també és molt major amb COVID-19 que amb qualsevol de les vacunes.
 

🌞 Vols saber l'oratge que farà? Seguix-nos en Instagram!

"1.522 nous casos de coronavirus i 6 morts a la Comunitat Valenciana" "Denúncia: cinc setmanes sense veure la seua mare a pesar de dos PCR negatives"