8.9 C
València
Dimecres, 14 gener, 2026

Els experts avancen el moment en què direm adeu a les mascaretes a Espanya

 

Tot i que ja s’ha convertit en un dels complements més importants de la nostra vida, al nivell del mateix telèfon mòbil, i que fins i tot ens pot resultar estrany no portar-la a sobre, la veritat és que una gran part de la població espera amb ànsies el dia en què ens puguem desprendre de les mascaretes.

 

Les mascaretes: de completes desconegudes a complement importantíssim

Un objecte reservat, abans de la pandèmia, a l’àmbit sanitari, però que ha quedat completament normalitzat a tot el món, fins a tal punt que no portar-la pot tenir interpretacions diverses cap a la persona que no la llueix, com ara que es tracta d’una persona negacionista, un despistat o una persona amb problemes crònics de respiració.

 

Recentment el món es va fixar a Israel, que després d’uns mesos intensos de vacunació, ha pogut deixar enrere les mascaretes de manera parcial: ja es poden tornar a apreciar les cares completes i els somriures dels ciutadans pels seus carrers. Ara bé, no cal anar tan lluny, ja que a tocar del nostre país, al penyal de Gibraltar, també ha deixat de ser obligatori portar-la.

 

Els experts revelen quan direm adeu a les mascaretes

La veritat és que estos passos cap a la recuperació de la desitjada normalitat tenen un factor comú: les vacunes. Les autoritats insisteixen que, fins que no hi haja un percentatge important de població immunitzada, les mesures de prevenció, com les mateixes mascaretes, no deixaran de ser imprescindibles.

Al nostre país la campanya avança a una velocitat cada vegada més gran, i el govern espanyol manté l’objectiu d’immunitzar el 70% de la població per a finals d’estiu. Una xifra que podria ser més que suficient per a deixar enrere les mascaretes. Els experts consideren, segons ‘Redacción Médica’, que assolir com a mínim la meitat de la població vacunada és clau per plantejar la fi de l’ús obligatori de les mascaretes.

De fet, és a l’estiu quan podríem veure’ns en este escenari. «La mascareta la deixarem quan un 50 o un 60% de la població estiga vacunada. Dependrà del ritme de vacunació. Voldria creure que, per a l’estiu, a l’agost, això passe», assegura el president de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salut Pública i Higiene (SEMPSPH), Rafael Ortí.

 

La vacunació podria disparar-se en les pròximes setmanes

Per ara, i amb les dades a la mà, este objectiu de tenir la meitat o més dels ciutadans vacunats sembla molt més allunyat del que ens agradaria. Fins a este mateix divendres, a Espanya tan sols un 8,1% de la població havia rebut les dos dosis necessàries per a aconseguir la immunització màxima contra el virus de la Covid-19.

Ara bé, les autoritats confien a poder incrementar notablement esta xifra en les pròximes dates, gràcies a un considerable augment en l’enviament de dosis de les diferents vacunes, i també a l’administració de la quarta vacuna aprovada a la Unió Europea (UE) per l’Agència Europea del Medicament (EMA): la de Janssen.

Es tracta d’una vacuna molt esperada, ja que no necessita una segona dosi per oferir protecció efectiva contra la malaltia, el que significa que cada dosi és una persona vacunada per complet. Tot això, malgrat els dubtes sorgits recentment per l’aparició d’alguns casos de reaccions adverses en pacients vacunats.

La veritat és que les autoritats han reiterat que es tracta d’un immunitzador segur, i amb este panorama per a les pròximes setmanes, el final de l’ús de les mascaretes, que a l’estiu poden tornar-se encara més molestes del que és habitual, es podria convertir en una realitat entre agost i finals d’any, quan la major part de la població haja estat immunitzada.

Últimes notícies

La UA participa en un projecte europeu per a crear les primeres ulleres de realitat augmentada amb graduació hologràfica

La Universitat d'Alacant participa en un consorci europeu per a desenrotllar ulleres de realitat augmentada amb graduació òptica basades en elements hologràfics. El GHPO lidera el disseny del combinador que fusiona imatge virtual i món real i la UA acull l'assemblea general del projecte.

Rescaten a un home de 74 anys perdut en el bosc del Saler

La Policia Local de València ha rescatat a un home de 74 anys desorientat en una zona boscosa del Saler. Va ser evacuat després d'obrir pas amb motoserra per la vegetació.

El Govern ha invertit més de 508 milions a Algemesí per a la reconstrucció després de la DANA

El Govern ha destinat més de 508,4 milions a Algemesí després de la DANA d'octubre de 2024. El pla combina ajudes directes i obres per a previndre futures inundacions.

Pradas va avisar a Conca a les 20.15 que demanaria confinar quatre comarques per la dana

Un àudio de WhatsApp de Pradas, incorporat a la causa de la dana, va mostrar que a les 20.15 va anunciar un confinament en quatre comarques. Els És-Alert finalment només van recomanar evitar desplaçaments i romandre a casa.

72 hores d’espera per a pujar a planta evidencien la saturació d’Urgències en la Comunitat Valenciana

Una pacient va esperar 72 hores a la Marina Baixa per a accedir a planta, símptoma de la pressió en Urgències. Els hospitals habiliten llits extra i deriven pacients; Sanitat defén el seu pla i la vacunació.

El cap de la Policia en la Comunitat Valenciana admet falta de coordinació en la dana i assegura que van comptar amb mitjans

Davant la comissió del Senat, Carlos Gajero ha reconegut carències de coordinació institucional durant l'emergència, però ha defés que la Policia va disposar de recursos i va actuar quan va poder. L'oposició li ha retret retards i la seua absència inicial, que ell ha justificat per motius operatius.

Pradas va avisar a Conca a les 20.15 del dia de la DANA de demanar confinar quatre comarques

Un àudio de WhatsApp aportat a la causa penal reflectix que Salomé Pradas va avisar a José Manuel Cuenca a les 20.15 de demanar evitar desplaçaments i confinar quatre comarques. L'És-Alert d'eixe dia no va incloure el confinament i la exconsellera afirma que Presidència la va persuadir per a evitar-lo.

Alacant, entre les províncies amb major creixement de reserves de restaurants en línia

TheFork ha tancat 2025 amb un 4% més de reserves i un gasto mitjà de 27 euros. Balears, Màlaga, Las Palmas, Barcelona i Alacant lideren el creixement.