Els experts avancen el moment en què direm adeu a les mascaretes a Espanya

 

Tot i que ja s’ha convertit en un dels complements més importants de la nostra vida, al nivell del mateix telèfon mòbil, i que fins i tot ens pot resultar estrany no portar-la a sobre, la veritat és que una gran part de la població espera amb ànsies el dia en què ens puguem desprendre de les mascaretes.

 

Les mascaretes: de completes desconegudes a complement importantíssim

Un objecte reservat, abans de la pandèmia, a l’àmbit sanitari, però que ha quedat completament normalitzat a tot el món, fins a tal punt que no portar-la pot tenir interpretacions diverses cap a la persona que no la llueix, com ara que es tracta d’una persona negacionista, un despistat o una persona amb problemes crònics de respiració.

 

Recentment el món es va fixar a Israel, que després d’uns mesos intensos de vacunació, ha pogut deixar enrere les mascaretes de manera parcial: ja es poden tornar a apreciar les cares completes i els somriures dels ciutadans pels seus carrers. Ara bé, no cal anar tan lluny, ja que a tocar del nostre país, al penyal de Gibraltar, també ha deixat de ser obligatori portar-la.

 

Els experts revelen quan direm adeu a les mascaretes

La veritat és que estos passos cap a la recuperació de la desitjada normalitat tenen un factor comú: les vacunes. Les autoritats insisteixen que, fins que no hi haja un percentatge important de població immunitzada, les mesures de prevenció, com les mateixes mascaretes, no deixaran de ser imprescindibles.

Al nostre país la campanya avança a una velocitat cada vegada més gran, i el govern espanyol manté l’objectiu d’immunitzar el 70% de la població per a finals d’estiu. Una xifra que podria ser més que suficient per a deixar enrere les mascaretes. Els experts consideren, segons ‘Redacción Médica’, que assolir com a mínim la meitat de la població vacunada és clau per plantejar la fi de l’ús obligatori de les mascaretes.

De fet, és a l’estiu quan podríem veure’ns en este escenari. «La mascareta la deixarem quan un 50 o un 60% de la població estiga vacunada. Dependrà del ritme de vacunació. Voldria creure que, per a l’estiu, a l’agost, això passe», assegura el president de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salut Pública i Higiene (SEMPSPH), Rafael Ortí.

 

La vacunació podria disparar-se en les pròximes setmanes

Per ara, i amb les dades a la mà, este objectiu de tenir la meitat o més dels ciutadans vacunats sembla molt més allunyat del que ens agradaria. Fins a este mateix divendres, a Espanya tan sols un 8,1% de la població havia rebut les dos dosis necessàries per a aconseguir la immunització màxima contra el virus de la Covid-19.

Ara bé, les autoritats confien a poder incrementar notablement esta xifra en les pròximes dates, gràcies a un considerable augment en l’enviament de dosis de les diferents vacunes, i també a l’administració de la quarta vacuna aprovada a la Unió Europea (UE) per l’Agència Europea del Medicament (EMA): la de Janssen.

Es tracta d’una vacuna molt esperada, ja que no necessita una segona dosi per oferir protecció efectiva contra la malaltia, el que significa que cada dosi és una persona vacunada per complet. Tot això, malgrat els dubtes sorgits recentment per l’aparició d’alguns casos de reaccions adverses en pacients vacunats.

La veritat és que les autoritats han reiterat que es tracta d’un immunitzador segur, i amb este panorama per a les pròximes setmanes, el final de l’ús de les mascaretes, que a l’estiu poden tornar-se encara més molestes del que és habitual, es podria convertir en una realitat entre agost i finals d’any, quan la major part de la població haja estat immunitzada.

Últimes notícies

Així serà la rebaixa de l’IRPF valencià que el Consell vol portar prompte a Les Corts

La nova llei d’Acompanyament dels comptes de la Generalitat per a 2026 preveu una rebaixa dels tipus autonòmics de l’IRPF en pràcticament tots els trams, amb especial impacte en les rendes mitjanes i baixes, i canvis en successions i donacions per a afavorir el relleu en l’empresa familiar.

Les persones amb discapacitat guanyen drets a la Comunitat Valenciana amb les últimes lleis del Consell

El Consell reforça la protecció de les persones amb discapacitat, especialment sordcegues, amb noves lleis sobre gossos d assistència i accessibilitat universal consensuades amb ONCE i CERMI.

Condemnat a més de 23 anys de presó per maltractar i assassinar la seua parella a l’Alfàs del Pi

Un home de 56 anys ha acceptat 23 anys, 6 mesos i un dia de presó per maltractar, amenaçar i assassinar la seua parella a l’Alfàs del Pi. La sentència també condemna un amic seu per encobriment i fixa altes indemnitzacions per a la família de la víctima.

Derribo del bloc ‘Txernòbil’ de Campanar per a fer 133 vivendes noves

L'Ajuntament de València ha iniciat el derribo del bloc conegut com 'Txernòbil', a Campanar, per a donar pas a 133 vivendes, una vintena de protecció pública, dins del PAI Pare Doménech.

Derribem el bloc ‘Txernòbil’ de Campanar: així seran les 133 noves vivendes

L’Ajuntament de València ha iniciat el derribament del bloc conegut com ‘Txernòbil’, al barri de Campanar, per a donar pas a 133 vivendes, una vintena d’elles de protecció pública, i a una profunda reurbanització de l’entorn.

Onada de protestes este dimecres davant Les Corts per taxis, concertada i serveis socials

Taxistes, patronal de VTC, docents de la concertada, personal de centres socials i la Xarxa pel Finançament Just han convocat este dimecres diverses concentracions davant Les Corts per a pressinar el Consell i els grups parlamentaris.

Més de la mitat d’empreses de la construcció valenciana no aporta al pla de pensions

CCOO denuncia que més del 50 % de les empreses de la construcció a la Comunitat Valenciana no estan ingressant el que marca el conveni al Pla de Pensions d’Ocupació Simplificat, que el sindicat considera salari diferit.

Compromís alerta que s’acaba el termini per a la zona de baixes emissions a València

Compromís ha avisat que el 30 de juny finalitza la pròrroga estatal per a desplegar la zona de baixes emissions a València i advertix d’un possible impacte econòmic de més de 150 milions d’euros, mentre l’equip de Govern defensa que la ciutat complix els requisits amb una ZBE provisional.