10.1 C
València
Dimecres, 24 desembre, 2025

Els experts avancen el moment en què direm adeu a les mascaretes a Espanya

 

Tot i que ja s’ha convertit en un dels complements més importants de la nostra vida, al nivell del mateix telèfon mòbil, i que fins i tot ens pot resultar estrany no portar-la a sobre, la veritat és que una gran part de la població espera amb ànsies el dia en què ens puguem desprendre de les mascaretes.

 

Les mascaretes: de completes desconegudes a complement importantíssim

Un objecte reservat, abans de la pandèmia, a l’àmbit sanitari, però que ha quedat completament normalitzat a tot el món, fins a tal punt que no portar-la pot tenir interpretacions diverses cap a la persona que no la llueix, com ara que es tracta d’una persona negacionista, un despistat o una persona amb problemes crònics de respiració.

 

Recentment el món es va fixar a Israel, que després d’uns mesos intensos de vacunació, ha pogut deixar enrere les mascaretes de manera parcial: ja es poden tornar a apreciar les cares completes i els somriures dels ciutadans pels seus carrers. Ara bé, no cal anar tan lluny, ja que a tocar del nostre país, al penyal de Gibraltar, també ha deixat de ser obligatori portar-la.

 

Els experts revelen quan direm adeu a les mascaretes

La veritat és que estos passos cap a la recuperació de la desitjada normalitat tenen un factor comú: les vacunes. Les autoritats insisteixen que, fins que no hi haja un percentatge important de població immunitzada, les mesures de prevenció, com les mateixes mascaretes, no deixaran de ser imprescindibles.

Al nostre país la campanya avança a una velocitat cada vegada més gran, i el govern espanyol manté l’objectiu d’immunitzar el 70% de la població per a finals d’estiu. Una xifra que podria ser més que suficient per a deixar enrere les mascaretes. Els experts consideren, segons ‘Redacción Médica’, que assolir com a mínim la meitat de la població vacunada és clau per plantejar la fi de l’ús obligatori de les mascaretes.

De fet, és a l’estiu quan podríem veure’ns en este escenari. «La mascareta la deixarem quan un 50 o un 60% de la població estiga vacunada. Dependrà del ritme de vacunació. Voldria creure que, per a l’estiu, a l’agost, això passe», assegura el president de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salut Pública i Higiene (SEMPSPH), Rafael Ortí.

 

La vacunació podria disparar-se en les pròximes setmanes

Per ara, i amb les dades a la mà, este objectiu de tenir la meitat o més dels ciutadans vacunats sembla molt més allunyat del que ens agradaria. Fins a este mateix divendres, a Espanya tan sols un 8,1% de la població havia rebut les dos dosis necessàries per a aconseguir la immunització màxima contra el virus de la Covid-19.

Ara bé, les autoritats confien a poder incrementar notablement esta xifra en les pròximes dates, gràcies a un considerable augment en l’enviament de dosis de les diferents vacunes, i també a l’administració de la quarta vacuna aprovada a la Unió Europea (UE) per l’Agència Europea del Medicament (EMA): la de Janssen.

Es tracta d’una vacuna molt esperada, ja que no necessita una segona dosi per oferir protecció efectiva contra la malaltia, el que significa que cada dosi és una persona vacunada per complet. Tot això, malgrat els dubtes sorgits recentment per l’aparició d’alguns casos de reaccions adverses en pacients vacunats.

La veritat és que les autoritats han reiterat que es tracta d’un immunitzador segur, i amb este panorama per a les pròximes setmanes, el final de l’ús de les mascaretes, que a l’estiu poden tornar-se encara més molestes del que és habitual, es podria convertir en una realitat entre agost i finals d’any, quan la major part de la població haja estat immunitzada.

Últimes notícies

Alerta groga demà en el litoral nord d’Alacant per pluges de fins a 60 l/m² en 12 hores

Aemet ha activat per al dijous 25 l'alerta groga en el litoral nord d'Alacant per acumulats de fins a 60 l/m² en 12 hores. Hi haurà cels nuvolosos, baixada de màximes i vent del nord en la costa.

Compromís avisa: la flexibilització de la ZBE a València és un baló d’oxigen temporal

Compromís considera que la flexibilització de la ZBE en 2026 només aporta alleujament temporal i no resol trànsit ni contaminació. Advertix risc de perdre fins a 115 milions en fons europeus i critica la inacció municipal.

Roig fixa 2026 com l’any per a repetir Champions

Roig va afirmar que 2025 ha sigut un bon any i va situar 2026 com el curs per a repetir Champions per primera vegada. Va demanar a Marcelino i als jugadors mantindre la regularitat en LaLiga.

El raïm de la sort busquen mantindre el seu mercat davant l’entrada de raïm estranger

La campanya nadalenca del raïm Aledo del Vinalopó afronta competència importada i una producció elevada amb minvament que obliga a més treball en magatzems. El sector demana triar DOP per a Nit de cap d'any.

Un feix de llum enlluerna a un pilot sobre El Campello i activa un operatiu policial

Un pilot va ser enlluernat en sobrevolar El Campello i va avisar a la torre de control. Les autoritats alerten de sancions de fins a 600.000 euros i demanen avisar al 112 o via Alertcops.

Emergències duplica el personal del 112 en Nit de Nadal i reforça el torn de nit

La Conselleria d'Emergències i Interior ha duplicat els efectius del 112 per a esta Nit de Nadal i concentra el major reforç en la nit; el 25 hi haurà 60 operadors.

Catalá celebra la flexibilització del decret de ZBE i confia a mantindre les ajudes en 2026

L'alcaldessa de València ha qualificat de sorpresa grata la flexibilització del decret estatal de ZBE, que permet a l'Ajuntament continuar optant a ajudes en 2026. Atribuïx el canvi a la situació de municipis que encara no havien implantat la ZBE i manté la petició a Costas vinculada al projecte del Museu Sorolla.

La Generalitat aconseguix que el Govern exonere d’impostos les ajudes per la DANA

El Govern eximix d'IRPF, Patrimoni i Societats les ajudes de la Generalitat a empreses i autònoms afectats per la DANA, amb efecte retroactiu des del 29 d'octubre de 2024. El president celebra la decisió però la considera insuficient i reclama més mesures.