9.8 C
València
Dimarts, 3 febrer, 2026

Els experts avancen el moment en què direm adeu a les mascaretes a Espanya

 

Tot i que ja s’ha convertit en un dels complements més importants de la nostra vida, al nivell del mateix telèfon mòbil, i que fins i tot ens pot resultar estrany no portar-la a sobre, la veritat és que una gran part de la població espera amb ànsies el dia en què ens puguem desprendre de les mascaretes.

 

Les mascaretes: de completes desconegudes a complement importantíssim

Un objecte reservat, abans de la pandèmia, a l’àmbit sanitari, però que ha quedat completament normalitzat a tot el món, fins a tal punt que no portar-la pot tenir interpretacions diverses cap a la persona que no la llueix, com ara que es tracta d’una persona negacionista, un despistat o una persona amb problemes crònics de respiració.

 

Recentment el món es va fixar a Israel, que després d’uns mesos intensos de vacunació, ha pogut deixar enrere les mascaretes de manera parcial: ja es poden tornar a apreciar les cares completes i els somriures dels ciutadans pels seus carrers. Ara bé, no cal anar tan lluny, ja que a tocar del nostre país, al penyal de Gibraltar, també ha deixat de ser obligatori portar-la.

 

Els experts revelen quan direm adeu a les mascaretes

La veritat és que estos passos cap a la recuperació de la desitjada normalitat tenen un factor comú: les vacunes. Les autoritats insisteixen que, fins que no hi haja un percentatge important de població immunitzada, les mesures de prevenció, com les mateixes mascaretes, no deixaran de ser imprescindibles.

Al nostre país la campanya avança a una velocitat cada vegada més gran, i el govern espanyol manté l’objectiu d’immunitzar el 70% de la població per a finals d’estiu. Una xifra que podria ser més que suficient per a deixar enrere les mascaretes. Els experts consideren, segons ‘Redacción Médica’, que assolir com a mínim la meitat de la població vacunada és clau per plantejar la fi de l’ús obligatori de les mascaretes.

De fet, és a l’estiu quan podríem veure’ns en este escenari. «La mascareta la deixarem quan un 50 o un 60% de la població estiga vacunada. Dependrà del ritme de vacunació. Voldria creure que, per a l’estiu, a l’agost, això passe», assegura el president de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salut Pública i Higiene (SEMPSPH), Rafael Ortí.

 

La vacunació podria disparar-se en les pròximes setmanes

Per ara, i amb les dades a la mà, este objectiu de tenir la meitat o més dels ciutadans vacunats sembla molt més allunyat del que ens agradaria. Fins a este mateix divendres, a Espanya tan sols un 8,1% de la població havia rebut les dos dosis necessàries per a aconseguir la immunització màxima contra el virus de la Covid-19.

Ara bé, les autoritats confien a poder incrementar notablement esta xifra en les pròximes dates, gràcies a un considerable augment en l’enviament de dosis de les diferents vacunes, i també a l’administració de la quarta vacuna aprovada a la Unió Europea (UE) per l’Agència Europea del Medicament (EMA): la de Janssen.

Es tracta d’una vacuna molt esperada, ja que no necessita una segona dosi per oferir protecció efectiva contra la malaltia, el que significa que cada dosi és una persona vacunada per complet. Tot això, malgrat els dubtes sorgits recentment per l’aparició d’alguns casos de reaccions adverses en pacients vacunats.

La veritat és que les autoritats han reiterat que es tracta d’un immunitzador segur, i amb este panorama per a les pròximes setmanes, el final de l’ús de les mascaretes, que a l’estiu poden tornar-se encara més molestes del que és habitual, es podria convertir en una realitat entre agost i finals d’any, quan la major part de la població haja estat immunitzada.

Últimes notícies

Pérez Llorca demana declarar zona catastròfica després del temporal Harry i exigix competències de litoral

El Consell ha sol·licitat al Govern la declaració de zona catastròfica pels danys del temporal Harry i ha urgit a transferir a la Generalitat la gestió del litoral.

El Govern veu inacceptable que Feijóo carregue contra la gestió estatal de la DANA

El Ministeri per a la Transició Ecològica ha defés que Aemet i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer van emetre avisos clars i disponibles durant la DANA. La rèplica arriba després de la intervenció de Feijóo en la comissió que investiga la tragèdia del 29 d'octubre de 2024.

Torres crida a combatre l’insult i la degradació democràtica

El ministre de Política Territorial ha retret al PP l'insult d'una regidora en un míting del PSOE i ha demanat frenar la degradació democràtica amb diàleg. També ha alertat de la polarització i ha defés respondre al crit amb arguments.

Feijóo condemna els insults d’una edil del PP a Pedro Sánchez

El líder del PP ha afirmat que, per descomptat, reprova les paraules d'una regidora que va insultar a Sánchez en un míting del PSOE a Terol. Després de comparéixer en la comissió de la DANA, ha defés les seues respostes i ha criticat a ERC i Bildu.

La propietària de la guarderia d’Algemesí queda en llibertat amb mesures per presumpte maltractament a menors

La propietària, de 55 anys, va ser detinguda i ha quedat en llibertat provisional amb prohibició d'acostar-se als menors, acudir al centre i treballar amb xiquets. La causa està oberta per presumptes maltractaments habituals i vexacions injustes.

Feijóo i Rufián xoquen per la DANA entre insults i acusacions de mentir

La comissió d'investigació de la DANA en el Congrés ha viscut un enfrontament entre Feijóo i Rufián, amb encreuaments de retrets, desqualificacions i acusacions de mentir. El xoc ha elevat la tensió i ha desplaçat el debat de fons sobre la gestió de la DANA.

Arranquen les obres del primer centre de dades de València amb 60 milions i 100 ocupacions directes

NxN Data Centers ha iniciat les obres del primer centre de dades de València en Vara de Quart, amb una inversió de 60 milions. L'obertura s'ha previst per al primer semestre de 2027 i el projecte ha anunciat 100 ocupacions directes i uns 500 indirectes.

Pérez Llorca ha defés que el PP és l’únic que ha assumit responsabilitats per la dana

El president ha subratllat que el temporal va posar a prova a totes les administracions i ha reivindicat que el PP ha demanat perdó i assumit errors. També ha demanat no polititzar l'accident de tren a Còrdova.