Els experts avancen el moment en què direm adeu a les mascaretes a Espanya

 

Tot i que ja s’ha convertit en un dels complements més importants de la nostra vida, al nivell del mateix telèfon mòbil, i que fins i tot ens pot resultar estrany no portar-la a sobre, la veritat és que una gran part de la població espera amb ànsies el dia en què ens puguem desprendre de les mascaretes.

 

Les mascaretes: de completes desconegudes a complement importantíssim

Un objecte reservat, abans de la pandèmia, a l’àmbit sanitari, però que ha quedat completament normalitzat a tot el món, fins a tal punt que no portar-la pot tenir interpretacions diverses cap a la persona que no la llueix, com ara que es tracta d’una persona negacionista, un despistat o una persona amb problemes crònics de respiració.

 

Recentment el món es va fixar a Israel, que després d’uns mesos intensos de vacunació, ha pogut deixar enrere les mascaretes de manera parcial: ja es poden tornar a apreciar les cares completes i els somriures dels ciutadans pels seus carrers. Ara bé, no cal anar tan lluny, ja que a tocar del nostre país, al penyal de Gibraltar, també ha deixat de ser obligatori portar-la.

 

Els experts revelen quan direm adeu a les mascaretes

La veritat és que estos passos cap a la recuperació de la desitjada normalitat tenen un factor comú: les vacunes. Les autoritats insisteixen que, fins que no hi haja un percentatge important de població immunitzada, les mesures de prevenció, com les mateixes mascaretes, no deixaran de ser imprescindibles.

Al nostre país la campanya avança a una velocitat cada vegada més gran, i el govern espanyol manté l’objectiu d’immunitzar el 70% de la població per a finals d’estiu. Una xifra que podria ser més que suficient per a deixar enrere les mascaretes. Els experts consideren, segons ‘Redacción Médica’, que assolir com a mínim la meitat de la població vacunada és clau per plantejar la fi de l’ús obligatori de les mascaretes.

De fet, és a l’estiu quan podríem veure’ns en este escenari. «La mascareta la deixarem quan un 50 o un 60% de la població estiga vacunada. Dependrà del ritme de vacunació. Voldria creure que, per a l’estiu, a l’agost, això passe», assegura el president de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salut Pública i Higiene (SEMPSPH), Rafael Ortí.

 

La vacunació podria disparar-se en les pròximes setmanes

Per ara, i amb les dades a la mà, este objectiu de tenir la meitat o més dels ciutadans vacunats sembla molt més allunyat del que ens agradaria. Fins a este mateix divendres, a Espanya tan sols un 8,1% de la població havia rebut les dos dosis necessàries per a aconseguir la immunització màxima contra el virus de la Covid-19.

Ara bé, les autoritats confien a poder incrementar notablement esta xifra en les pròximes dates, gràcies a un considerable augment en l’enviament de dosis de les diferents vacunes, i també a l’administració de la quarta vacuna aprovada a la Unió Europea (UE) per l’Agència Europea del Medicament (EMA): la de Janssen.

Es tracta d’una vacuna molt esperada, ja que no necessita una segona dosi per oferir protecció efectiva contra la malaltia, el que significa que cada dosi és una persona vacunada per complet. Tot això, malgrat els dubtes sorgits recentment per l’aparició d’alguns casos de reaccions adverses en pacients vacunats.

La veritat és que les autoritats han reiterat que es tracta d’un immunitzador segur, i amb este panorama per a les pròximes setmanes, el final de l’ús de les mascaretes, que a l’estiu poden tornar-se encara més molestes del que és habitual, es podria convertir en una realitat entre agost i finals d’any, quan la major part de la població haja estat immunitzada.

Últimes notícies

Catalá aposta per l’atletisme i la vela davant de la Fórmula 1 a València

L’alcaldessa María José Catalá ha defensat que València aposte per la vela i l’atletisme, per tradició i menor cost públic, i ha reobert la porta a acollir de nou la Copa de l’Amèrica.

Els pobles afectats pels incendis de l’estiu demanen ser zona d’emergència greu

El Consell ha acordat sol·licitar al Govern d’Espanya que declare com a zones greument afectades per una emergència de protecció civil els municipis castigats pels principals incendis forestals d’aquest estiu a la Comunitat Valenciana.

La Serra d’Escalona i la Dehesa de Campoamor ja són parc natural

El Consell ha declarat parc natural la Serra d’Escalona i la Dehesa de Campoamor, un espai d’alt valor ambiental que abasta Orihuela, San Miguel de Salinas i Pilar de la Horadada. La figura de protecció busca conservar la biodiversitat i compatibilitzar-la amb els usos tradicionals i el desenvolupament rural sostenible.

Toni Pérez retreu a Sánchez la falta de compromís amb el transvasament Tajo-Segura

El president de la Diputació d'Alacant, Toni Pérez, ha criticat que Pedro Sánchez no haja anunciat inversions hídriques ni un compromís ferm amb el transvasament Tajo-Segura durant la seua visita a la província.

El PSPV busca amb la societat civil una alternativa per a governar la Comunitat Valenciana

El PSPV-PSOE ha obert la seua Conferència Política a col·lectius socials i ciutadania per a dissenyar una alternativa de govern a la Generalitat i recuperar drets que considera retallats pels executius de PP i Vox.

Les oposicions de mestres arrenquen amb quasi 15.700 aspirants en la Comunitat

Educació inicia este cap de setmana les oposicions al cos de Mestres d’Infantil i Primària amb 15.697 aspirants per a 1.959 places en la Comunitat Valenciana, mentre CSIF reclama la màxima transparència i informació en tot el procés selectiu.

El PSPV acusa Catalá d’un discurs ‘racista’ que assenyala la població migrant pels assentaments

El portaveu socialista a l’Ajuntament de València, Borja Sanjuan, ha acusat l’alcaldessa María José Catalá d’emprar un discurs ‘racista’ en responsabilitzar la població migrant dels problemes vinculats als assentaments de persones sense llar, i li retreu que no assenyale els fons voltor i inversors que especulen amb la vivenda.

Morant planteja lleis d’equitat per garantir plaça universitària a tot l’alumnat

La ministra Diana Morant defensa a València unes lleis d’equitat que obliguen les autonomies a finançar prou places públiques, cosa que a la Comunitat Valenciana suposaria fins a 10.000 noves places. La Generalitat replica que ja autoritza totes les places sol·licitades i destaca l’augment de beques i del finançament universitari.