Un grup de recerca liderat per la Universitat Rey Juan Carlos (URJC) i en què participen la Universitat de València (UV) i la Universitat Complutense de Madrid (UCM) ha comparat per primera vegada els símptomes a l’inici i sis mesos després de tres grups de pacients infectats amb diferents variants (Wuhan, alfa i delta) del SARS-CoV-2 que van requerir hospitalització. Una de les conclusions principals de la investigació, publicada en la revista Pathogens, és que la fatiga és un símptoma que afecta en proporció similar als pacients independentment de la variant del virus.
“En mantenir-se constant a través de les variants, pot ser un dels criteris clínics clau per definir aquesta malaltia”, indica César Fernández de las Peñas, catedràtic del Departament de Fisioteràpia, Teràpia Ocupacional, Rehabilitació i Medicina Física de la URJC. Tot i això, la gran quantitat de símptomes associats amb el SARS-CoV-2 “complica establir un únic criteri diagnòstic”, afegeix.
Segons l’estudi, els pacients infectats amb la variant de Wuhan tingueren de mitjana més símptomes en la fase aguda de la malaltia que la resta de variants, entre els quals febre, dispnea –dificultat per respirar– i símptomes gastrointestinals van ser els més comuns, mentre que amb la variant delta hi havia més cefalea i anòsmia –pèrdua d’olfacte–. “Aquestes diferències s’han anat observant en la clínica al llarg de les diferents onades, però hem estat els primers a comparar-los de manera sistemàtica en un estudi científic”, destaca Fernández de las Peñas.
“La nostra tasca ha consistit a analitzar les dades de les diferents variants per veure si hi ha diferències significativament diferents entre els símptomes i les seqüeles de les diferents variants del virus”, destaca José David Martín, catedràtic d’Enginyeria Electrònica de la Universitat de València, i signant de l’article juntament amb el també investigador del mateix departament Óscar Pellicer. Aquesta investigació s’emmarca en una col·laboració més àmplia, fonamentalment amb la Universitat Rey Juan Carlos, en què els experts de la UV analitzen conjunts de dades de pacients afectats de COVID a la Comunitat de Madrid, per treure conclusions sobre les varietats, la dependència dels símptomes a curt i llarg termini amb el sexe o la permanència d’efectes més específics.
Seguiment telefònic sis mesos després
Per fer l’estudi, els investigadors van revisar les dades dels 200 pacients durant la seua hospitalització. Als 6 mesos del quadre agut, es van fer entrevistes telefòniques per conèixer la situació i simptomatologia d’aquestes persones després de l’hospitalització. La fatiga tingué una persistència similar als tres grups de pacients, encara que van existir múltiples símptomes amb totes les variants del virus.
Aquells infectats amb la variant de Wuhan tenien un nombre més gran de símptomes persistents (3 enfront de 2 de la resta de variants) i la dispnea va ser el més freqüent. Els pacients amb delta van reportar més alopècia.
“Sembla que la incidència de COVID persistent pot ser menor a mesura que passa el temps i davant la presència de noves variants com òmicron, probablement condicionat per la vacunació, però continua sent un problema greu donat el gran nombre de contagis que ocorren”, indica Juan Torres Mascle, investigador del Departament de Medicina de la UCM i coautor del treball.
A més de la UV, la URJC i la UCM, en la investigació han participat l’Hospital Clínic San Carlos, l’Hospital Universitari Infanta Leonor-Virgen de la Torre i la Universitat d’Aalborg (Dinamarca).
